Mercè Conesa: “Si algú se n'ha aprofitat de la bona gestió de l'Ajuntament, caldrà demanar responsabilitats"

Mercè Conesa durant l'entrevista. Imatge: captura de l'entrevista

L'alcaldessa, Mercè Conesa, ens atén en la primera entrevista des que vam estrenar la web del diari i des de l'arrencada de la nova legislatura. Ho fa el 8 de setembre al migdia a la Sala Ginesta de l'Ajuntament. Es mostra disposada a parlar clar sobre les presumptes comissions del 3% que podria haver cobrat el seu partit, CDC, per l'adjudicació d'obra pública que Promusa va fer a Teyco el 2009. La conversa és àmplia i es mostra indignada, tal com es pot veure a l'entrevista i com va comentar a l'entrevistador un cop finalitzada, per la indemnització de 600.000€ que l'Ajuntament ha de pagar a un propietari de la Costa del Golf.

Comencem amb l'escorcoll del dia 28 d'agost. Ja s'ha parlat que es farà una comissió informativa al respecte. Exactament què es farà en aquesta comissió informativa?

En primer lloc, no va haver-hi escorcoll. Jo entenc que els periodistes seguiu parlant d'escorcoll i nosaltres hem d'aclarir que no es va escorcollar res. De fet, de l'Ajuntament no es van endur cap document i buscaven un expedient en concret que el vam lliurar. Era un expedient de contractació d'obres de l'any 2009.

Des del dia d'autos es van trobar tots els grups de l'oposició i es va fer reunió el mateix divendres. Em va semblar que era urgent convocar a tota l'oposició per explicar què havia passat. A més, amb la sorpresa que teníem de no haver-nos avisat mai abans. Després es va fer una altra junta de portaveus extraordinària.

Efectivament en aquest proper Ple constituirem una comissió informativa especial. El que farà aquesta comissió informativa és recopilar la documentació, tota aquella que demanin els grups de l'oposició a més a més de la que ja s'ha lliurat. Bàsicament es tornarà a parlar amb tots els integrants de la mesa de contractació l'any 2009, que tots ells van ser presents a la darrera junta de portaveus, i tot l'equip tècnic de Promuda per tornar a revisar aquesta adjudicació d'obres.

Em remet a la roda de premsa que vas fer el mateix dia 28, que, per cert, els periodistes t'agraïm. Allà vas explicar que no tenies constància de què era l'expedient perquè se l'havien emportat i no havíeu tingut temps a fer fotocòpies. Com és que no tenim un document digital, parlant d'una adjudicació del 2009?

Sí, estem parlant d'una adjudicació de l'any 2009 i realment sí que hi ha part de l'expedient que està digitalitzat però hi ha parts que no. Això és perquè en aquesta contractació es van presentar 18 empreses diferents i totes aquestes empreses van presentar el seu plec de característiques administratives, el seu plec de característiques tècniques, el seu plec d'oferta econòmica... Tot això és un expedient molt gran i la societat d'habitatge, Promusa, no els digitalitzava.

S'entregaven en paper?

Sí. Costa molt encara que en obra pública hi hagi digitalització dels documents. Fins i tot ara no ho trobarem. Hi ha poca digitalització dels processos d'adjudicació malauradament i menys l'any 2009. La part, que de fet està penjada al web, de convocatòria i una sèrie de documents sí que estan digitalitzats però les ofertes de cadascuna de les empreses no.

Per tant, aquesta comissió informativa va un poc coixa perquè si la Guàrdia Civil s'ha emportat els document i no en tenim còpia, no tenim accés a tota la informació.

A tota no però evidentment sí que nosaltres com a Ajuntament, Promusa concretament, ha sol·licitat ja la recuperació de l'expedient perquè es va demanar de poder fer les fotocòpies quan estaven els agents de la Guàrdia Civil i aquests mateixos van denegar la possibilitat de fer aquestes fotocòpies. Això va estar autoritzat a altres ajuntaments. No entenem per què se'ns va denegar. Sabem que Promusa, a través del seu advocat, ja ha sol·licitat la recuperació i recopilació d'aquest expedient.

El que sí hi ha és els informes tècnics i la valoració de la persona que va fer la valoració tècnica, que és l'arquitecte que va fer la valoració i puntuació de totes i cadascuna de les empreses i, per tant, és qui pot explicar per què una la va valorar d'una manera, l'altra d'una altra... Aquests documents de conclusió sí que es troben.

Estàs tranquil·la de l'actuació de Promusa?

Jo estic tranquil·la perquè en la revisió que es va fer la setmana passada en junta de portaveus es va veure molt clar que els tècnics havien actuat d'una manera completament objectiva. Penso que han fet les coses bé.

Parles de tècnics però hi havia càrrecs de confiança a la mesa de contractació. El gerent de Promusa, per exemple.

És un càrrec tècnic. És un gerent que està designat en base a la seva expertesa precisament en els temes urbanístics i és una persona que actua de tècnica. Sí que va ser nomenat per l'alcaldia però sempre ha tingut una actuació merament tècnica com a gerent de la societat d'habitatge.

En aquell moment eres regidora d'Urbanisme. Recordes res d'aquest procés?

No recordo res d'aquest procés. De fet, jo no vaig estar al tribunal ni a la mesa de contractació. Després, recopilant les actes del consell d'administració, se'ns va donar compte. No podem tenir cap responsabilitat perquè es feia una dació de compte i el gerent explicava que la millor oferta econòmica és la de l'empresa que s'adjudica.

Em pots assegurar que passi el que passi l'honorabilitat dels treballadors de l'Ajuntament quedarà intacta?

Sí, n'estic molt convençuda i, a més, penso que tenim un molt bon equip. No tinc cap mena de dubte que aquest Ajuntament ha actuat sempre d'acord amb la legalitat.

En cas que es demostrés alguna irregularitat en l'adjudicació o posterior a l'adjudicació, què faria Mercè Conesa com a alcaldessa?

Jo crec que això no passarà. En primer lloc, si es demostrés s'hauria d'actuar per salvar l'honorabilitat de l'Ajuntament. Jo m'ho he mirat sempre des del punt de vista que des de l'Ajuntament hem de preservar l'honorabilitat d'aquesta casa i, per tant, si hi ha alguna persona que ha posat en dificultat el nom i bon fer de l'Ajuntament, caldrà actuar demanant responsabilitats a aquesta persona. Jo estic molt tranquil·la perquè l'equip tècnic va actuar amb total responsabilitat i legalitat.

Tot plegat al darrere té unes comissions del 3% que cobrava CDC. Em pots assegurar que ni CDC, ni cap militant ni la fundació CatDem han cobrat comissions per l'adjudicació d'obra pública?

N'estic convençuda. Per l'adjudicació d'aquesta obra en concret?

Per aquesta i també en general, no és l'única que està en dubte, sí a Sant Cugat.

Ja. A veure, jo n'estic convençuda. S'ha dit en altres ocasions i això s'ha de demostrar. Ara bé, reitero, si algú s'ha volgut aprofitar del bon fer, de la bona gestió i del bon nom de l'Ajuntament de Sant Cugat, nosaltres haurem d'actuar en conseqüència.

El Mundo publicava un document de Jordi Sumarroca on apareix el nom de Torredembarra i Sant Cugat amb el preu de l'adjudicació i l'equivalent al 3%. Com expliques això?

[Fa que no amb el cap]

No demostra res?

No. Jo aquest document, vaja, ni idea. El vaig veure al diari com l'ha vist tothom. És molt fàcil llençar indicis sense causa ni fonament. Em sembla injust i realment preocupant. Ara bé, nosaltres tenim la responsabilitat d'assegurar als ciutadans i ciutadanes que les coses a Sant Cugat es fan bé i ajustades a la legalitat. Això ho podem assegurar.

Sabem ja què va costar l'adjudicació i si va haver sobrecost?

Tot això s'ha explicat a la junta de portaveus. Hi ha una informació detallada. Aquesta és una obra que es va tancar pel preu que havia sortit més unes millores que es van demanar per part de la direcció facultativa d'un 4% més de l'oferta que havia guanyat. No podem parlar de sobrecost. Crec que era un 4%.

Aquest registre i tota la investigació és una estratègia política de cara al 27 de setembre?

Té part d'estratègia política sense cap mena de dubte. Però, si els jutges creu que hi ha uns indicis, els ha d'investigar. És lògic que es demani aquesta documentació. Altra cosa és com es demana aquesta documentació.

I el moment.

I el moment, però, amb independència del moment, com es demana. Si es vol fer espectacle mediàtic o si no se'n vol fer. Nosaltres col·laborem moltíssim amb la justícia i hem lliurat altres documents que han servit per fer aclariments en determinats processos.

És a dir, que l'arribada de la Guàrdia Civil era innecessària.

Exacte. Nosaltres hem col·laborat quan ens sol·liciten un document i el lliurem. Ara bé, en aquest cas entenc que el moment afavoreix que es duguin a terme accions més contundents que realment no calien.

Deixem aquest tema que, en qualsevol cas, tenim la comissió informativa i la investigació judicial, per parlar d'un altre que s'ha posat sobre la taula aquesta setmana: la crisi dels refugiats i les accions que emprendrà el govern municipal. En primer lloc, abans de parlar de la moció conjunta, vaig estar parlant amb el Dani Vilaró, d'Amnisitia Internacional, i em va explicar que ells a l'abril havien presentat una moció a diferents grups municipals de molts municipis (pareguda a la que s'aprovarà al proper Ple) i m'explicava que cap grup de Sant Cugat la va acollir i, en canvi, altres municipis sí. Com és que en aquell moment cap grup, especialment el que representes, no la va acollir i ara tenim aquesta moció conjunta?

No en sóc coneixedora. No conec en detall tot el que parlen cadascuna de les àrees. A nivell de grup polític no en sóc conscient que s'hagués adreçat concretament a CDC o al grup municipal.

En qualsevol cas, nosaltres des del 2013 estem col·laborant a través del Fons Català de Cooperació en l'assistència als refugiats sirians, especialment a les dones. En temes d'assistència sanitària i de diferents necessitats que tenen les dones refugiades.

En aquest moment ens trobem a una fase diferent de la situació però no es pot dir que no haguem estat ajudant perquè si en parleu amb la mateixa presidenta del Fons Català de Cooperació, des del Fons es treballa aquesta qüestió des del 2013.

Qualsevol acció que pugui fer un municipi és ineficaç si el ministeri no canvia les quotes i, per tant, s'ha de pressionar al govern espanyol per tal que accepti més refugiats.

Bé, no sé com ha sortit la reunió d'avui [8 de setembre], però precisament avui s'anava a això, a pressionar el govern estatal perquè tingui una posició clara al respecte [a la reunió l'Estat encara no ha determinat una quota fixa i s'ha parlat d'augmentar el nombre de refugiats que arribin a Catalunya fins a 5.000].

Jo ahir, en la meva condició de presidenta de la Diputació, vaig ser a la cimera que va convocar la vicepresidenta del govern de la Generalitat i vam poder analitzar de primera mà els diferents agents conjuntament també amb l'alcaldessa de Barcelona. De les conclusions de la reunió d'ahir podem dir que hem d'actuar en dos plànols.

Un primer nivell d'acció és acció en ruta, a totes aquelles persones que en aquests moments es troben en ruta. Això es va acordar que ho faríem a través del Fons Català de Cooperació, com hem vingut fent al llarg d'aquests anys. Es posen a disposició recursos econòmics que puguem aixecar des dels pressupostos municipals o des dels mateixos pressupostos de la Diputació. En aquest sentit, al pressupost municipal tenim una disponibilitat d'aportar 12.000€ al Fons Català de Cooperació que ho vehicularà en tres organitzacions concretes: ACNUR, Metges sense Fronteres i Creu Roja, que estan a lloc i poden atendre a les persones que estan en ruta i tenen una vulnerabilitat importantíssima.

Altra cosa, i segon plànol en el que hem d'actuar, és de preparar-nos per quan ens arribin els refugiats a casa nostra. Aquesta preparació la fem a través d'un grup operatiu, que comanda la vicepresidència del govern, on hi som les diferents institucions. Al llarg d'aquests mesos hem de poder començar a tenir refugiats. Hem de veure quines disponibilitats tenim cadascun dels municipis.

Sant Cugat està preparada. Avui té una trobada amb totes les entitats de cooperació internacional que estan residenciades a la nostra ciutat i Sant Cugat començarà a treballar per poder acudir. Però, evidentment, no sabem la xifra. I aquesta és una de les qüestions més importants. Com dèiem, avui [8 de setembre] la vicepresidenta del govern de la Generalitat anava a portar un missatge al ministre i al govern de Rajoy.

El missatge era, en primer lloc, reducció dels tràmits burocràtics de l'asil (en aquest moment el govern estatal està trigant entre 2 i 3 mesos per tramitar asil i, a més, el 90% de les peticions d'asil són rebutjades). En segon lloc, ampliar el contingent perquè l'allau de persones és molt important i l'Estat Espanyol no està responent d'acord amb la capacitat que tindria de resposta. En tercer lloc, que se'ns expliqui amb transparència com es gestionaran els recursos que arriben per fer aquestes actuacions per part de la Unió Europea.

No tens la sensació que les institucions, sobretot el govern espanyol, han trigat molt a reaccionar a aquest assumpte? És cert que ara els refugiats arriben al centre d'Europa però fa molt de temps que intenten entrar per diferents fronteres.

Les institucions són lentes però en aquest moment l'actuació i la recepció a Catalunya es farà bé. El nostre problema en aquest moment és que estem blindats per una manca de competències per a actuar perquè no som competents en el cas de refugiats i asilats. Una raó més per disposar d'un estat propi per poder decidir sobre aquestes qüestions.

Un altre tema, més local que els refugiats, és el que va sortir al darrer Ple en què el consistori haurà de pagar 600.000€ a un propietari d'una finca de la Costa del Golf per una llicència que no es va donar correctament perquè la casa no es va fer seguint els paràmetres que haurien.

No és ben bé així.

És una cosa que ve de lluny, a partir d'una llicència que es va donar...

No, l'origen és una modificació de planejament on s'autoritza per ajuntar dues parcel·les i fer la casa al mig.

Però la casa no es va fer correctament.

Sí, sí. La casa es va fer al mig d'acord com deia la llicència. El problema és que hi ha una denúncia d'un veí que no està d'acord en què es puguin ajuntar les dues parcel·les perquè considera que el planejament urbanístic superior no autoritzava per unificar dues parcel·les i fer la casa al mig. Això arriba als tribunals. Primer es dóna la raó a l'Ajuntament, després no i s'arriba al final de tot, a les últimes instàncies.

És un litigi de figures de planejament urbanístic. La llicència està correctament donada d'acord amb un document urbanístic que va aprovar el Ple. El tècnic municipal va donar la llicència de manera correcta perquè ja hi havia hagut una aprovació prèvia per part d'un plenari municipal d'una figura jurídica que permetia ajuntar aquestes dues parcel·les i fer la casa al mig.

Es va al contenciós i el jutge acaba interpretant que aquella modificació no era possible, no es podien unificar les dues parcel·les i ficar la casa al mig. Com que el fet de tirar la casa a terra és un prejudici més greu que pagar la indemnització, el jutge considera que és correcte pagar la indemnització. Hem de pagar, llavors, una indemnització al veí que va denunciar.

Algú ha fet alguna cosa malament aquí perquè si el jutge interpreta que s'ha fet malament, ajuntar les dues parcel·les no s'hauria d'haver pogut fer.

El Ple ho va acordar en aquest sentit a través d'un estudi de detall. Era una figura de planejament correcta, es va posar a exposició pública, ningú va al·legar i, de fet, el sentit comú diu que això és correcte. El sentit comú diu que és de lògica si un propietari vol comprar dues parcel·les, ajuntar-les i fer la casa al mig, hauria de poder-ho fer sempre que respecti l'edificabilitat, que no construeixi mai més metres dels previstos, i respecti l'espai de zona verda, i això es respecta.

Hi ha un veí que considera que no se li respecta les llums i les vistes. Aquesta és una interpretació que va pesar al judici.

Però el problema és que li han donat la raó.

És qüestionable aquesta sentència però li han donat la raó i nosaltres hem d'acatar la justícia. No sempre estem d'acord amb totes les sentències judicials però les hem d'acatar perquè tenim un sistema judicial que així ens ho diu.

Jo discutiria molt, fins i tot urbanísticament, si realment això és així però, en aquest cas, el magistrat ha considerat que aquest planejament no permetia ajuntar parcel·les i que aquesta veïna tenia vulnerada la seva qualitat de l'entorn, cosa que és qüestionable però hem d'acatar.

I no hi ha cap forma que no fos pagar més de mig milió d'euros?

No hi ha altra forma, aquesta és la qüestió.

No es pot presentar un altre recurs?

No es pot presentar un altre recurs, hem anat al Suprem, hem fet els recursos de cassació, que és la darrera instància. No hi ha altra manera i, en qualsevol cas, estaria bé que els mitjans de comunicació anessin a veure el lloc per veure i valorar que quan hi ha sentències que a vegades costen d'entendre.

Aquesta és una sentència que a mi em costa d'entendre. No crec que s'hagi vulnerat per res les vistes ni la qualitat de l'entorn d'aquesta zona residencial de Sant Cugat.

Per tant, ja ni parlem de buscar responsabilitats de qui va fer aquella operació?

És que l'administració actua d'acord amb el compliment de la sentència. No es poden buscar responsabilitats perquè el procés és correcte. Estem davant d'una interpretació judicial.

Que no compartiu i finalment a l'Ajuntament li costa més de mig milió d'euros.

Que no compartim, exactament. Però que hem d'acatar.

Al principi de l'entrevista comentava que és la primera entrevista que fem després de les eleccions i la primera pregunta si l'haguéssim fet només passar els comicis...

[Torna al tema anterior] Però m'agradaria que hi anéssiu a veure-ho. Aneu-hi i mireu l'entorn perquè és molt important. Jo crec que els magistrats no van veure aquest entorn. Si haguessin vist l'entorn i les finques apreciarien que en cap cas es vulneren els drets que aquest particular al·lega.

Llavors, per què ho va al·legar?

Li haurà de preguntar a ell o a ella.

Preguntava per l'inici de la legislatura que és quan vam començar a preparar aquesta entrevista. Quines són les principals vies d'actuació d'aquesta legislatura? Els dos o tres punts principals.

Aquesta és una legislatura en la qual venim d'un període de molta dificultat econòmica i de molta vulnerabilitat de moltes famílies de Sant Cugat. No podem oblidar que seguim estant en context de crisi. Potser no estem en el moment de la crisi rabiosa però és una crisi que ens ha deixat moltes conseqüències. Nosaltres hem de seguir posant l'accent en les polítiques d'acció social. En totes aquelles polítiques que ens permetin generar plans d'ocupació i oportunitat de feina a les persones de Sant Cugat. En totes aquelles polítiques d'atracció d'empreses i que aquestes empreses prioritzin donar treball a persones que estan censades al Servei d'Ocupació Municipal.

Aquest és el tema clau i segueix sent el tema clau. Que podem garantir que totes les persones de Sant Cugat podran trobar una oportunitat. Sabem que en el nostre municipi actualment tenim un 9% d'atur i que és un atur més baix que a municipis del voltant però això no ens satisfà, en absolut. Això vol dir que encara hem de seguir treballant amb encara més energia per aconseguir que aquest atur encara baixi més i es generin aquestes oportunitats. Aquest és un tema que segueix estant al nucli de totes les decisions polítiques que podem tirar endavant.

Evidentment també ens queden qüestions importants per impulsar i per resoldre. Per exemple, abordar una sèrie d'equipaments que han de permetre cohesionar molt bé aquesta ciutat i la seva ciutadania. En poso dos exemples, la biblioteca central urbana i el nou pavelló esportiu per permetre que tota aquella gent jove que es vol apuntar a clubs esportius pugui tenir les pistes adequades, amb horaris adequats... que en aquests moments anem ajustats d'horaris i de disposició de pistes. Aquests són dos exemples que ens han de permetre mantenir la cohesió social a la ciutat, a través de l'esport i a través de la cultura.

En aquest sentit, un hotel d'entitats, que se n'ha parlat molt.

Nosaltres vam apostar per la Casa de Cultura com a hotel d'entitats. És veritat que a través de l'ocupació continuada de la Casa de Cultura de vegades ens costa poder donar opció però intentem poder anar donant acollida a totes les entitats mitjançant altres espais i centres cívics a la ciutat.

Creiem que en el moment d'abordar aquesta gran biblioteca central urbana també haurem de veure quines són les opcions que poden tenir les entitats per utilitzar. Per exemple, un espai d'immediatesa d'ús serà el de l'antiga policia municipal. Aquest serà un espai on es podrà donar cabuda a altres entitats conjuntament amb l'Ateneu perquè volem que hi hagi una entitat de referència que doni joc. El fet que el gestor sigui l'Ateneu no implica que no s'hi puguin acollir moltes altres entitats.

Aquest és un tema important. Les entitats són importants a la nostra ciutat perquè vertebren el teixit social. Les entitats han de tenir i han de seguir tenir un paper molt important. El tenen en la Festa Major, en l'organització de molts esdeveniments culturals i el tenen també en la dinamització dels espais.

Si el 27 de setembre Junts pel sí i la CUP aconsegueixen una majoria absoluta i es comença un procés cap a la independència, què farà el govern municipal?

En primer lloc estarem molt satisfets i, en segon lloc, seguirem oferint la possibilitat de governar conjuntament amb ERC-MES. És la nostra primera opció, ho seguirem estudiant i ho tornarem a posar sobre la taula.

Vull preguntar-te especialment pel paper que juga Unió dins del govern perquè després d'una crisi interna de CiU que ha acabat amb CDC d'una banda, UDC d'altra i Demòcrates; ara tenim un govern municipal que és un tripartit a la pràctica.

Sí. També s'ha de mirar l'històric i d'on venim. El govern municipal ve d'una legislatura anterior en la qual havíem treballat junts i en la qual ja havíem configurat un projecte de ciutat. En aquest cas, a l'equip de govern, prima el projecte de ciutat a nivell de treball a Sant Cugat. Mirem que primi aquest projecte de ciutat i no el que serien les prioritats polítiques d'aquesta campanya en concret. Això no vol dir que no fem campanya cadascun pel que ens correspon però intentem mantenir aquest equilibri.

En qualsevol cas, jo crec que les persones que en aquest moment estan a UDC i formen part del govern se'ls ha de deixar un temps de reflexió. Crec que el procés pel qual estan passats molts i moltes militants d'Unió és de reflexió. Crec que hem d'esperar i després del 27 de setembre tindrem molt clar el mapa. Confio que podrem continuar configurant aquest govern ampli en el qual ens agradaria moltíssim donar-hi acollida a Esquerra Republicana.

Com és que de moment no s'ha arribat a un acord?

Perquè es necessita el seu temps per a arribar a acords, veure les prioritats, saber com es poden encaixar les diferents prioritats... Jo crec que ha de madurar i s'ha de donar temps a tothom. Si tenim un govern CDC-ERC a la Diputació de Barcelona i si tindrem suposadament un govern ERC-CDC al govern de la Generalitat, crec que seria lògic poder reproduir aquest model a la ciutat de Sant Cugat.

En la darrera cosa que tractem ens remuntem fins les eleccions municipals on va haver un canvi significatiu a Sant Cugat. D'una banda, la pèrdua de majoria absoluta, tot i que mantenint una majoria molt àmplia, per part de CiU i, d'altra, la victòria de la CUP-PC a La Floresta que també ha significat un augment considerable de regidors al Ple. Heu fet anàlisi d'això? De per què CiU va perdre regidors, no tant nombre de vots, i l'augment de la CUP-PC.

Evidentment una de les nostres obligacions és fer anàlisi. Entre d'altres conclusions nosaltres pensem que hi va haver la mobilització d'un vot que en altres eleccions municipals no havia anat a votar i en aquestes es va activar. No va ser un vot favorable a la nostra formació política sinó que va apostar per una altra, la qual cosa és absolutament legítima.

El que hem d'intentar és apropar-nos a aquest públic que no ens ha donat confiança inicialment perquè puguin veure quina és la nostra acció. Acció de govern que, per exemple, a La Floresta ha estat molt important en aquests darrers quatre anys, amb una inversió importantíssima a nivell d'arranjament de carrers, d'apostar per una seguretat de la mobilitat en l'entorn de l'Escola de La Floresta... però, en qualsevol cas, pot ser el nostre diàleg no ha sigut suficient o no ha sigut l'adequat. Nosaltres i tant que fem l'anàlisi i tenim molt clar que d'aquí a quatre anys volem ser presents i ser de nou la primera força a La Floresta.

Notícies relacionades