Mercè Conesa veu “un sistema d'acusació i d'insinuació” contra l'Ajuntament davant les possibles comissions a CDC

Mercè Conesa a la roda de premsa posterior a la junta de portaveus extraordinària. Foto: Jordi Pascual

És el tercer cop en un any que la ciutat de Sant Cugat està en el punt de mira pel presumpte finançament il·legal de Convergència. Primer va ser el cas Pujol amb les obres del PAV3, després l'adjudicació a Teyco del 2009 i ara el complex esportiu de Mira-sol. En els tres casos l'alcaldessa, Mercè Conesa, ha defensat la gestió de l'Ajuntament i ha desvinculat les donacions d'empreses a les fundacions de CDC de la tasca administrativa del consistori. “Estem cansats d'aquest sistema d'acusació i d'insinuació” explicava en roda de premsa després de la junta de portaveus extraordinària del 6 d'octubre. Tots els grups de l'oposició, però, tenen més cautela ja que dubten que les tres acusacions siguin una coincidència.

Les explicacions de l'equip de govern als mitjans se centren en el propi funcionament administratiu i es desvinculen del finançament del partit. Conesa únicament es va mostrar contrària a les donacions a les fundacions i va assegurar que sempre demana explicacions a CDC. Si bé, el sistema és legal i solament pot demostrar-se una irregularitat si es troba algun indici de corrupció com el document amb la relació de municipis i de quantitats que va publicar El Mundo en el cas de Teyco. Tots els partits de l'oposició recorden especialment aquest cas.

El paper de l'Ajuntament en l'adjudicació

Pel que fa al procés administratiu que va seguir l'Ajuntament en l'adjudicació del complex de Mira-sol, segons la versió de l'equip de govern, és el d'una concessió administrativa. L'adjudicació es va fer a l'abril del 2008 amb una mesa de contractació amb la participació de l'oposició, concretament del llavors portaveu d'ICV, Xavier Boix. La Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Construcciones Pai i Instal·lacions de Lleure Esportiu Illa va ser la guanyadora de la concessió i, per tant, l'encarregada de començar l'obra.

La UTE es va trobar, però, amb problemes econòmics per començar l'obra. Segons Conesa comprovades per la Secretaria General i de la Intervenció General de l'Ajuntament amb la retirada del crèdit de l'Institut Català de Finances i informes del Banc de Sabadell com a avalista. Això va provocar que el 2013 l'Ajuntament hagués de retornar la fiança que la pròpia empresa havia fet. L'empresa sí va haver de fer una inversió inicial de 372.217'49€ per tramitar el Pla especial d'usos, la redacció del projecte i el moviment de terres. La UTE va acudir a la via judicial que se li retornessin però el Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona va dictar sentència el 2014 eximint al consistori de pagar-la.

La UTE també va haver de pagar una vorera que havia fet malbé. Un concepte de 4.626'75€ de valor. L'article d'El País també explica certa indefinició de l'Ajuntament amb les llicències ja que el 2010 va aprovar eximir-ne el pagament. El 2013 es volia obligar a la UTE el pagament de les llicències per retornar la fiança però, en se una concessió administrativa, el propi secretari va haver de rectificar després d'una al·legació i indicar que l'empresa no havia de retornar-les. El conjunt de l'obra implicava una inversió de 4'2 milions que l'empresa hauria recuperat amb la gestió del complex esportiu. El cas continua als tribunals i els expedients de contractació s'han enviat a l'Oficina Antifrau de Catalunya.

Un munt de documentació a la junta de portaveus

Tots els grups municipals de l'oposició agraeixen la rapidesa en la convocatòria de la junta de portaveus extraordinària, l'entrega de la documentació i les explicacions del secretari. Ara bé, cap representant pot fer una valoració extensa ja que encara els cal revisar el munt d'informació entregada. Al rerefons de tot plegat hi ha unes presumptes comissions pagades a CDC que no es poden mostrar amb la pròpia documentació institucional.

Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC, valora la situació com a “expectativa crítica”. De moment no pot assegurar si el procediment és correcte o no tot i que “no hi ha indicis d'una mala adjudicació”. Si bé, la sospita dels ingressos de la UTE com a possibles comissions li recorda al cas de Teyco. El sistema de grans empreses que acaben emportant-se la majoria d'adjudicacions i la legalitat que hi facin donatius a fundacions és el gran problema segons la cap de l'oposició.

Sergio Blázquez, regidor de Ciutadans, apunta que “segurament hi ha alguna cosa que falla” i això els fa estar “profundament preocupats”. Fa èmfasi en què no es tracta d'un cas aïllat sinó del tercer en poc temps. Assegura que no s'ha plantejat incloure l'adjudicació a la UTE Pai-Illa a la comissió informativa sobre Teyco ja que cal revisar tota la informació prèviament.

A Mireia Ingla, portaveu d'ERC-MES,les donacions de la UTE a CDC també li generen dubte. Si bé, destaca que aquesta vegada “no hi ha perjudici econòmic de diners públics”. Defensa un canvi en el model de finançament de les fundacions per evitar casos com aquest. Introdueix també un cost polític, que Mira-sol continua sense equipament esportiu i que inicialment es va plantejar un projecte massa car.

La resta de grups municipals també continuen alerta. Tant Roser Casamitjana (ICV-EUiA), Pere Soler (PSC)  com Álvaro Benejam (PP) coincideixen en què cal estudiar l'expedient per conèixer més detalls. Casamitjana creu que s'ha de conèixer els errors en les accions de l'Ajuntament respecte a les llicències per evitar que es repeteixi i critica la UTE pel contenciós. Pel que fa a les donacions a CDC, creu que no es podrà demostrar res amb la documentació facilitada i, per tant, queden com donacions legals. Soler inclou també dos elements: cal preguntar-se per què, com i per què ara ha sortit a la llum el cas de Mira-sol i que tots tres casos tenen com a responsables Mercè Conesa i Lluís Recoder.

L'alcaldessa indignada amb El País

Mercè Conesa està descontenta amb l'actuació del diari que va publicar la informació sobre el complex esportiu de Mira-sol. Diu que el periodista no va contrastar la informació i que únicament va contactar amb l'Ajuntament per informar-se sobre “obres aturades”. Tot i que va mostrar interès en querellar-se contra aquells que dubtin de l'honorabilitat de l'Ajuntament, va descartar fer-ho davant el rotatiu.

També va respondre als problemes que poden generar les donacions a fundacions. Creu que és normal que es pugui veure malament i que no és el model que més li agrada. Ara bé, en el cas de Mira-sol caldria preguntar a l'empresa, diu, ja que no és normal que una obra que li va generar tan problemes estigui compensada amb una comissió a CDC.

Notícies relacionades