Mariona Arnau: “S’han de fer polítiques d’esquerres per a la joventut i els dos regidors que tenim ho fan”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En un congrés local celebrat el passat 29 d’octubre, el Jovent Republicà va escollir Mariona Arnau com a nova portaveu local en substitució de Lara Carbonell, que va assumir el càrrec al març del 2020 arran de la dimissió de Gina Cahís i que va ser reelegida al desembre de l’any passat. Arnau encapçala així unes joventuts que treballen per aconseguir nous militants després de la davallada que es va produir arran del debat intern en les darreres eleccions municipals, una situació que la nova portaveu assegura que s’està aconseguint revertir.

Ho fan, a més, amb quatre eixos de treball –emancipació juvenil, masclisme i LGTBIfòbia, oci alternatiu i transició ecològica– i fent suport a la seva regidora, Alba Gordó, que ostenta els càrrecs de comissionada per l’emergència climàtica i regidora de Sostenibilitat i de Joventut al govern tripartit. Arnau concedeix aquesta entrevista a elCugatenc pocs dies després d’haver assumit el càrrec per parlar dels objectius de la nova permanent local i per repassar alguns dels temes que han marcat el debat sobre joventut a la ciutat durant els darrers anys.

Per què el canvi de portaveu?

– A les joventuts és important que hi hagi canvis de responsabilitats perquè cadascú pugui passar les seves etapes. La Lara portava molt bé el càrrec i ha aportat moltes coses positives al Jovent Republicà però està bé renovar. Ella segueix vinculada a les joventuts com a secretària de finances, també l’Alba com a secretària de política municipal i el Pol Guàrdia com a secretari d’organització.

Quanta gent sou ara?

– Unes 7-8 persones actives, sobre 12 militants en total.

Abans de les darreres eleccions municipals hi va haver un ampli debat ideològic i sobre la constitució de les llistes. El Jovent Republicà va arribar a tombar una de les propostes a una assemblea, forçant així una de nova en què es va aprovar la llista definitiva. El descontent d’una part de la militància, sobretot del Jovent, va fer que molta gent deixés la militància o la mantingués però sense estar activa, el que va suposar un sotrac perquè vau passar de ser unes joventuts amb molta gent a poques persones. Us marqueu l’objectiu de recuperar les persones que van marxar o es van desactivar?

– No hi ha l’objectiu de recuperar unes persones en concret sinó ampliar la militància, aconseguir gent que es conegui la ciutat, que es vulgui implicar amb nosaltres i que tingui ganes de treballar.

Com es fa?

– Visibilitzant-nos, sent als carrers, aprofitant la presència a les institucions... Hem de fer coses a poc a poc. És evident que va haver una desbandada i érem pocs però ara a poc a poc anem creixent. Durant el darrer any hem sigut quatre persones més.

Vau aprendre alguna cosa d’aquella experiència per evitar que es repeteixi?

– Jo no hi era i no puc parlar pels companys però de tot se n’aprèn.

Hem passat l’equador de mandat i s’apropen les eleccions municipals. Quin paper jugarà el Jovent Republicà en la definició del programa i de les llistes?

– Intentarem tenir el màxim pes que puguem. Tenim una relació molt bona amb ERC i confiem que es pugui mantenir de cara a les eleccions. El nostre paper ha de ser portar la veu del jovent a les llistes.

Per tant, posareu la part de joventut al programa d’ERC?

– No només tot i que hem de ser la veu dels joves. Però encara no hi ha res tancat. Serem a la constitució de la llista, del programa..., a tot arreu.

A les llistes d’ERC hi ha una quota de presència del Jovent, que habitualment situa una persona entre els cinc primers llocs. Repetirà Alba Gordó? Hi serà Lara Carbonell com a antiga portaveu? T’hi postules tu?

– No hem tingut el debat encara. Si no m’equivoco, ni l’Alba ni la Lara tindran l’edat per mantenir la militància al Jovent Republicà quan arribin les eleccions.

Hores d’ara ERC a Valldoreix té dos representants però un és d’una de les entitats que va participar a Guanyem Valldoreix. Per tant, l’únic representant purament d’ERC és Lluc Cahís, membre del Jovent tot i que amb militància inactiva. Com és aquesta relació pensant especialment en les municipals i les dinàmiques pròpies de la vila com la possibilitat de reeditar o ampliar la candidatura unitària a la presidència?

– No puc respondre. Jo soc representant del Jovent a l’executiva d’ERC. El Lluc ve com a representació de Valldoreix però no està actiu al Jovent. Nosaltres incidim a Valldoreix de la mateixa manera que ho fem a Mira-sol o a altres llocs de Sant Cugat.

Entre els eixos de treball que us marqueu després de la renovació de la permanent local hi ha l’emancipació juvenil.

– És un dels temes importants a treballar perquè no pot ser que la gent marxi de la ciutat. Hem de ser-hi a sobre perquè es facin polítiques que ajudin a millorar la situació. Es fan coses com la presentació d’un pla d’habitatge que preveu fer 3.700 habitatges abans del 2030 [encara no s’ha presentat oficialment tot i que el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, ho va avançar al TOT Sant Cugat]. És evident que es fan coses però mai és suficient. Per això hem d’insistir.

No és contradictori defensar aquesta mirada i que el Pla de Joventut no incorpori cap referència a l’habitatge?

– Ho és. Assumim la crítica.

Alba Gordó, regidora de Joventut, preguntada per això mateix va dir que no es deixava de banda l’emancipació del jovent ja que es podien fer mesures al marge de la promoció d’habitatge, que tampoc s’obviava però no s’incorporava al Pla perquè depèn de l’àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge. Comparteixes la mirada?

– És evident i la funció de la nostra regidora, i així ens ho trasllada, és que quan hi hagi promocions públiques d’habitatge sempre tinguin un percentatge d’habitatges per a gent jove. És a dir, tot i que el Pla de Joventut no ho reculli sabem que l’Alba i el Marco [Simarro, que comparteix la regidoria amb Gordó] fan feina en aquest sentit.

Els ritmes d’una regidoria no són els de la militància. Com us coordineu?

– Com a Jovent fem una reunió setmanal en què l’Alba ens trasllada la seva feina. Quan hi ha inquietuds, li les traslladem. Ella és el nostre altaveu al govern.

Té una regidoria compartida amb la CUP-PC i, alhora, un govern de tres partits. Trobeu limitacions?

– No. De fet, considerem que la regidoria estigui partida és bo perquè esdevé un altaveu més gran per als joves. Que hi hagi diversitat d’opinions també és bo. Tenim clar que s’han de fer polítiques d’esquerres per a la joventut i els dos regidors que tenim miren per fer-ho. Això no vol dir que no hi hagi controvèrsies i debats, que es donen també dins del propi partit.

El segon eix de treball que us marqueu és el masclisme i la LGTBIfòbia.

– Hi ha un augment de les agressions masclistes i LGTBIfòbiques. Hem de fer activisme i sortir al carrer per pressionar també de cara a l’oci nocturn, que ha de garantir la seguretat dels joves.

A l’especial FOCUS sobre el col·lectiu LGTBIQ+, molts activistes coincidien a dir que l’administració té moltes limitacions perquè sobretot cal un canvi cultural.

– És evident que és un procés llarg però podem fer coses mentrestant: que els carrers siguin segurs, que els espais d’oci també... Potser no són accions molt directes però fent-les es poden aconseguir espais segurs.

El tercer eix de treball és el model d’oci. Tenint en compte que en la majoria de casos són empreses privades, què es pot fer?

– Ho descobrirem en el marc del Fòrum Jove. Allà seran els joves qui dissenyaran un model d’oci nocturn. La primera reunió del Fòrum va ser molt positiva. S’han creat comissions i s’hi treballa. Va participar molta gent interessada. Amb aquest punt de partida, la cosa no pot anar malament.

Una de les preocupacions dels participants és que el treball fet transcendeixi el mandat i que el proper govern no deixi els acords a un calaix.

– Em costa de creure que si una cosa funciona i recull la sensibilitat del jovent un altre govern ho pugui llençar a la brossa. Des del govern es treballa perquè es faci efectiu i esperem poder seguir treballant-ho nosaltres. I si no és així, ha de quedar molt ben treballat perquè el govern posterior pugui seguir implementant-ho. Si som a l’oposició, pressionarem perquè s’apliqui.

S’han de votar els acords del Fòrum Jove al Ple, s’han d’incorporar com a annex al Pla de Joventut..?

– Abans d’acabar el mandat segur que hi ha coses que poden passar pel Ple perquè el Fòrum Jove ja està treballant i hi ha propostes inicials. Ha de quedar per escrit.

El darrer eix que us marqueu és la transició ecològica, que encaixa molt bé amb les responsabilitat d’Alba Gordó al govern.

– És una referent i per això li hem de donar molt suport. Està fent molt bona feina i ajuda molt perquè la ciutadania es sensibilitzi. Alhora, nosaltres podem sensibilitzar des dels carrers.

Tot i així, ha rebut moltes crítiques des de col·lectius ecologistes com quan Fridays va lamentar que no s’aprovés l’emergència climàtica només iniciar el mandat, quan l’Assemblea pel Clima va dir que el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica era insuficient o quan SOS Bosc i l’ADENC s’han posicionat en contra de l’emplaçament triat per fer el nou edifici de l’escola la Mirada. Com ho viviu?

– Estem en política i sempre rebrem crítiques. Les hem d’agafar, treballar-les, aprendre’n i mirar d’ajustar-nos a totes les inquietuds. Tot i això, som a govern i hi ha mesures que s’han de prendre vulguem o no. Les crítiques no ens han de frenar per actuar de la manera més ràpida i treballada possible.

Es podria haver aprofundit més en alguna mesura?

– Sempre es pot fer millor però les coses van com van. En general al Jovent estem molt satisfets.

Gordó ha arribat a tenir molta pressió. Com porta ella les crítiques?

– No puc respondre per l’Alba.

Repassem ara alguns dels temes històrics sobre joventut. A finals del mandat passat es va dir que la sala de concerts es faria als cines del Teatre-Auditori. Amb el tripartit es va descartar aquesta possibilitat i es va dir que es traslladaria a la futura Biblioteca Central Urbana del parc Ramon Barnils, de la qual no tenim novetats.

– No sé en quin punt es troba el projecte de la biblioteca. Tot i això, hem estat a sobre de la reivindicació de la sala de concerts o sala polivalent. Quan vam entrar a govern vam rebre un informe que indicava que no era un projecte òptim per fer als cinemes. Ara hem d’aprofitar les propostes que surtin del Fòrum Jove per conèixer el model d’oci que es reclama i veure quina és la proposta més vàlida per respondre aquestes inquietuds.

És allargar més el termini. A finals del mandat passat semblava que es faria la sala perquè va haver un acord pressupostari entre el govern de PDECAT-Demòcrates i ERC-MES posteriorment revisat després d’haver demanat un informe sobre la viabilitat de fer la sala polivalent als cines. Pel que ha dit el govern actual, aquest informe no era correcte i ara tot s’ha aturat.

– El problema de fons era aquest, que realment allà no es podia fer la sala de concerts. Són projectes que impliquen molt de temps i molts diners. Quan es posi sobre la taula no pot tornar a passar el mateix.

Aposteu per una sala polivalent o per una sala de concerts?

– Recentment no hem tornat a tenir aquest debat però insisteixo que hem d’escoltar què diu el Fòrum Jove.

Al Fòrum també es va parlar de les dificultats d’accés a espais municipals i dels possibles models de gestió. Com us posicioneu en aquest debat?

– No ho hem parlat i no puc fer una resposta com a Jovent, només a títol personal però prefereixo no fer-la.

Vinculat al debat sobre el model d’oci, el Fòrum també va tenir com a una de les conclusions la necessitat de millorar la il·luminació de la via pública en les zones d’oci. És una de les mesures que es podrà implementar abans d’acabar el mandat?

– Sí, ho hem de reivindicar. Són accions petites que acaben fent possible projectes més grans.

L’Oficina Jove ha reforçat alguns serveis i ha fet una campanya de comunicació per donar-los a conèixer. Alejandro Muñoz, primer secretari de la Joventut Socialista, ens va dir en una entrevista que no s’havia comunicat prou bé i que encara hi ha una bona part del jovent que no coneix els serveis de l’oficina. Comparteixes la crítica?

– No puc parlar per un altre partit. En qualsevol cas, nosaltres tenim informació de primera mà a través de l’Alba i, a més, s’ha comunicat tot el que passa a l’Oficina Jove amb enviaments de postals a les cases, publicacions a les xarxes socials... Clar que has de tenir un interès mínim per mirar aquestes comunicacions. Una bona mostra que la comunicació de l’Oficina Jove funciona és la campanya de regal de copes menstruals per a joves impulsada per la mateixa oficina. És una campanya molt important per a les persones menstruants i se n’ha parlat entre el jovent.

Notícies relacionades