Marc Tolrà: “Al PNC no som a l’esquerra ni a la dreta, som socioliberals”

Fotos: Jordi Pascual

Expresident local de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), el santcugatenc Marc Tolrà es va distanciar gradualment de l’espai polític de Convergència i dels seus successors a partir de la tardor del 2017. Ara ha trobat lloc al Partit Nacionalista Català (PNC), formant part de la seva executiva nacional un cop que la llista encapçalada per Marta Pascal hagi estat escollida com a única candidatura al congrés del partit el passat 27 de juny. En aquesta entrevista Tolrà explica el projecte polític, les propostes per a Catalunya i la previsió d’arrelament local d’un projecte polític que es defineix com catalanista, moderat, de centre, europeista, pactista i defensor del bon govern.

De la JNC al PNC.

– Vaig començar a militar a Convergència al 2015 i al 2016 vaig fer el canvi al PDECAT però vaig estripar el carnet al febrer del 2019 i el de la JNC al març del mateix any. A la tardor del 2018 ja havia dimitit de tots els càrrecs perquè tenia discrepàncies des de l’1 d’octubre del 2017. Deixar el partit era inevitable. Jo defensava una visió dialogant, pactista i moderada de la manera de fer política, no només en el debat nacional sinó també en el social. El PNC encaixa amb aquesta mirada.

L’error de Convergència va ser sobretot en l’eix nacional?

– En el social també. Al PNC volem ser propositius per parlar de joves, tecnologia, medi ambient... Del 2017 ençà aquests debats s’han anat diluint. Bona prova és que l’aprovació dels pressupostos del 2020. Els que havien de ser els hereus de Convergència han acabat votant una política fiscal dels Comuns.

Què significa centrisme?

– No som a l’esquerra ni a la dreta, som socioliberals. Defensem una economia social de mercat. Catalunya és un país amb moltes petites i mitjanes empreses i per això estem en contra de la fiscalitat abusiva amb una pressió molt forta al teixit productiu. Alhora, ens preocupa l’índex de pobresa infantil, que més de la meitat dels joves que treballen no cobren més de 1.000 euros al mes... Volem conjugar les dues variants.

Us considereu hereus de Convergència?

– No perquè el PNC és un partit nou i amb gent que ve de molts llocs diferents. És cert que algunes persones havíem militat anteriorment a Convergència però hi ha gent que ve del PSC, d’altres que mai havien estat a cap partit... Tot i que el congrés fundacional va ser el 27 de juny, la proposta política ve del País de Demà, l’anomenat mediàticament grup de Poblet, amb reflexions durant més d’un any. Hi van participar moltes persones de molts àmbits professionals diferents.

Marta Pascal en diverses ocasions s’ha emmirallat amb el PNB. Quins han estat els encerts del partit basc?

– En política nacional han plantejat un seguit de competències que reclamen al govern espanyol i n’han anat aconseguit gràcies al pacte. Alhora, el PNB no ha oblidat mai la gestió sabent congeniar, des del centrisme, la política social i el desenvolupament econòmic. Han fet una política industrial molt potent mentre aquí encara tenim pendent el Pacte per la Indústria.

Negociar competències no només us allunya de l’unilateralisme, també de l’independentisme.

– Nosaltres diem que la independència és una opció legítima, democràtica i responsable. L’emmarquem en tres principis. El primer, el democràtic, és a dir, que s’hi ha d’arribar per vies democràtiques. El segon, la legalitat, és a dir, rebutgem la unilateralitat i per això proposem el referèndum pactat com a sortida. El tercer, el respecte a les minories.

Com el referèndum pactat no arribarà en breus, ens veiem obligats a plantejar un mentrestant, més encara en la situació de crisi econòmica i social. No som només un partit independentista perquè som catalanistes amb diferents mirades, però tots defensem tenir més autogovern. Per això ens centrem en la gestió, en com generar ocupació i potenciar sectors emergents en un món de tecnologia, 5G, recerca...

Des de la mirada social, què et sembla l’ingrés mínim vital? I el debat sobre la renda mínima de ciutadania, renda bàsica universal i similars?

– L’ingrés mínim vital és una via. En la legislatura de Puigdemont es va aprovar la renda mínima de ciutadania a Catalunya i s’ha de veure com encaixa amb la proposta del govern espanyol. Com a força no ens hi oposem.

És la línia adequada davant la crisi que ens ve a sobre?

– La millor política social és la creació d’ocupació. Per això estem en contra de la fiscalitat asfixiant. Si dones més aire a les PIMEs, podran contractar més i les persones contractades tindran cotitzacions i podran consumir. Amb l’incentiu del consum, actives la roda de l’economia.

Com es compagina l’increment del consum amb polítiques ambientals que, precisament, ens demanen consumir menys, importar menys..?

– S’ha de tenir en compte el Pacte Verd Europeu. És evident que s’hauran de repensar llocs de treball i per això cal crear noves oportunitats en el marc de la transició ecològica. Per això posem el focus en la tecnologia i el 5G.

Catalunya n’ha de ser capdavantera?

– I ho pot ser! Hi ha nuclis de recerca molt potents: 5G, robòtica, bioquímica...

En un article a La Vanguardia, Pascal deia que cal activar els ajuts socials. Considereu que els que s’han previst són adequats?

– El problema és que no han arribat. No està malament fer propostes però han de ser factibles. A partir de la tardor la situació serà molt difícil, més encara si hi ha rebrots. També s’ha de veure com es compagina amb la renda garantida de ciutadania, que va ser l’única cosa remarcable de la legislatura Puigdemont però la rep molt poca gent en comparació amb les sol·licituds. Abans de crear nous instruments cal que els que tenim funcionin.

Aposteu per una fiscalitat més laxa. Com es paguen aquestes millores?

– Podem centrar esforços a reduir el frau fiscal. Hi ha altres vies d’ingressos com impostos especials a contaminants per fer la transició energètica. Però hem de ser conscients que la situació econòmica és molt complexa. Com s’ho faran aquells que diuen que no hi haurà cap tipus de retallada? Hauran de prioritzar despeses, és evident.

La crisi també ha tensat el sistema sanitari. Què ha de canviar?

– A la tardor del 2018 hi va haver una vaga molt important del sector sanitari, que demanava revertir les retallades. El president Quim Torra no hi va ser per donar resposta. Encara sort com han aguantat. D’acord, hem d’aplaudir els sanitaris però han d’estar ben equipats i retribuïts. No teníem pressupost des del 2017! No s’hi han esmerçat gaire a revertir la situació. Ara posem pegats.

El sistema sanitari català té molts convenis. A Sant Cugat mateix, la sanitat pública depèn de Mútua Terrassa. Ho veieu bé o s’ha de canviar?

– Defensem la col·laboració publicoprivada. S’ha de diferenciar entre la titularitat i la gestió. Si el servei és públic, ha d’arribar a tothom més enllà de la renda que tingui. La pregunta és, doncs, com es pot gestionar millor mantenint la titularitat pública? Cal estudiar-ho cas per cas.

En aquest mateix sentit, defensem l’escola concertada, perquè la titularitat segueix sent pública. Si fem fora l’escola concertada, ho podrà engolir la pública? És evident que no ho pot fer. Acabaríem obligant les famílies a pagar la privada.

Es pot fer un pla per reduir la concertada a base d’inversió pública.

– Sí, però les famílies també tenen dret a escollir. L’escola concertada ha prestat molts serveis al país i segueix funcionant.

Al mateix article Pascal defensava la creació d’ocupació i se centrava en dos sectors: manufactura i turisme. El turisme ha generat molt debat. S’ha de canviar d’alguna manera?

– Necessitem el turisme i s’ha de trobar l’equilibri just. Posar-lo al costat de la manufactura és important perquè Catalunya tenia un pes industrial que ha anat perdent. Òbviament el turisme de masses i de borratxera no ens agrada. Hem de definir quin tipus de turisme ens interessa perquè a Catalunya tenim de tot –costa, muntanya, zones rurals...– en un territori petit.

Alhora tenim un turisme estacional i amb llocs de treball precaris. També s’ha d’arribar a un acord en aquest sentit?

– Clar! I hem de tenir en compte que el turisme també el podem fer nosaltres, no només la gent que ve de fora. Si es fan més ofertes i activitats lúdiques atractives, la gent del país també s’avé a fer turisme. Cal fer un Pacte pel Turisme i veure que es concreta a la llei que es debat al Parlament.

Us definiu com a catalanistes, moderats, de centre, europeistes, pactistes i defensors del bon govern. Quina és la concreció de tot plegat?

– El catalanisme és la unitat civil del poble. Volem superar la dinàmica de blocs. Quan diem que som centristes també ho fem desmarcant-nos dels blocs. No ens trobaran mai fent trinxera sinó que buscarem objectius compartits. Alhora, Catalunya sempre ha estat europeista. No s’havien escoltat declaracions euroescèptiques per part de dirigents importants fins a la tardor del 2017. Per això reclamem el nostre dret a influir en les polítiques europees, amb un paper clau de Catalunya quan Espanya fa política europea, és a dir, que l’estat no s’oblidi de les comunitats autònomes.

Influència per a què? Quins canvis s’han de fer a nivell europeu?

– La Unió Europea ha tingut tres grans crisis durant la darrera dècada. La dels refugiats, que s’ha de respondre definint quina política d’asil i exterior s’ha de tenir perquè l’agència Frontex s’ha vist sobrepassada. La marxa del Regne Unit, que ha de servir per establir com ha de ser la integració europea i com aconseguir més Europa en qüestions monetàries, bancàries... La crisi ambiental i les polítiques de sostenibilitat.

Ara hem vist, arran del coronavirus, el debat sobre els fons que han d’arribar als estats. Això s’ha d’aprovar en un Consell Europeu però s’han d’aplicar seguint els objectius de la Unió, i això passa per tenir clar el Pacte Verd Europeu.

Quina és la proposta del PNC en quant a la migració?

– No tenim definida una proposta sobre l’asil europeu encara però tenim clar que les persones que arriben a la Unió no poden estar en mans només dels països que fan la rebuda. És un escenari inversemblant perquè mai arribaran a la República Txeca, per exemple. Cal un repartiment entre els estats membres perquè sinó tot el pes recaurà sobre Grècia, Itàlia... La imatge del 2015, amb un repartiment de quotes que ningú va complir, no s’hauria de repetir.

Hi ha espais polítics que plantegen posicionaments similars als vostres: Units per Avançar, Convergents... Hi buscareu algun vincle?

– Ens presentarem a les eleccions al Parlament però el nostre objectiu actual és donar-nos a conèixer com a partit i implantar-nos al territori. Quan el president de la Generalitat convoqui les eleccions, ja establirem negociacions. La nostra voluntat és parlar amb tothom perquè si som un partit centrista i pactista, és el que hem de fer.

La candidatura de Pascal va ser l’única que es va presentar al congrés. Ha anat en paral·lel a la creació del partit. Com es va treballar?

– Al març el País de Demà ens va fer l’encàrrec de derivar la feina feta en la creació d’un partit. Per això vam presentar la candidatura, molt jove, amb gent de camps molt diferents i sense cap sou públic. Jo m’encarrego de política europea.

Teniu previst fer alguna cosa com a partit ja a nivell municipal?

– Farem una presentació del PNC. Tot i que ara ens centrem en les eleccions al Parlament, volem defensar els catalans a totes les institucions: Congrés, Senat, Parlament Europeu, Parlament de Catalunya i a tots els ajuntaments.

Encara no teniu calendari a nivell municipal?

– Tenim militants de Sant Cugat però no tenim agrupació local. És el que tocaria fer ara si no fos perquè en poques setmanes ens podem trobar amb una convocatòria electoral.

Tot i no tenir agrupació local, com valores la situació política local actual?

El Ple de constitució va ser dramàtic. M’hagués agradat sentir alguna disculpa per part d’algú. Va ser una falta de respecte total. Tot i que a mi no m’agrada el govern actual, els meus veïns van donar 13 regidors a forces d’esquerres que legítimament van fer un pacte. Que l’alcaldessa actual hagués de jurar el càrrec entre crits és inversemblant en una democràcia consolidada com la nostra.

Pel que fa a l’any de govern, crec que ha estat gris. Veníem d’alcaldies amb lideratges forts i arrelats. Ara, tret de l’anella verda, no veig cap gran projecte ni transformació. Per ser justos, ara serà més difícil pel context de crisi. Ja veurem si la ciutadania revalida la confiança als tres partits de govern. Mentrestant sembla que fem política minúscula del que passa al Parlament i al govern de la Generalitat, amb un estira i arronsa constant entre Junts i ERC.

Notícies relacionades