Lluís Bonet: “Hi ha molta gent que votarà no, i em mereix tant respecte com els que volen votar sí”

Fotos: Jordi Pascual

Té clars els principis de la seva entitat, la defensa de la llengua, el país, la cultura i la cohesió social, i, explica que, per aconseguir-ho, l’única opció és que Catalunya s’autogoverni. Lluís Bonet no sap els detalls de què passarà l’1 d’octubre, com segurament no ho sap ningú, però reivindica el terme “democràcia”, molt cotitzat les darreres hores per totes bandes i lema elegit per Òmnium Cultural, entitat que encapçala a nivell local, en plena campanya del referèdum. Vol que la ciutadania s’expressi lliurement el diumenge tot i que accepta que la consulta té mancances per la falta d’acord polític amb l’Estat. Bonet parla amb elCugatenc sobre la recta final de la campanya, del que pot passar durant la votació i els futurs possibles.

Paperetes encautades per la policia a l’operació de la setmana passada, molts agents al port de Barcelona... Com es pot fer un referèndum amb aquestes condicions?

– Haguéssim volgut un referèndum pactat amb l’Estat d’una manera lliure, que és el que van anar a demanar els representants del Parlament però ens van donar un cop de porta als nassos. El que prohibeix la Constitució és trencar la unitat de l’Estat però no prohibeix preguntar a la gent. Tot el que no sigui pactat no ens agrada tant però encara ens agrada menys que ens tapin la boca. El referèndum té les garanties que ens deixen que tingui. És com aquell home al qual li emmanillen les mans i el que li les ha emmanillat diu que toqui el violí.

No és el referèndum que us agradaria però és suficient per considerar-lo un referèndum?

– És un tema que han de dir els polítics i els entesos, politòlegs, sociòlegs i juristes. El procés cap a l’1 d’octubre s’acabarà aquell dia i, llavors, podrem tenir una visió completa del tema. Ara bé, si no et deixen exercir un dret reconegut als tractats internacionals que ha signat Espanya, és difícil que et puguin exigir gaire més. També s’han de tenir en compte les posicions asèptiques. És com els que diuen que són neutrals, d’acord, a favor de qui? La neutralitat sempre va a favor d’algú; quan es barallen una persona forta i una feble i et mantens neutral, afavoreixes que guanyi el fort.

Els ciutadans que vagin diumenge a votar es poden trobar molts problemes per fer-ho, com la policia emportant-se les urnes o bloquejant l’entrada als col·legis. Què han de fer?

– El primer que cal fer és comportar-nos civilitzadament i, per tant, desterrar totalment qualsevol violència. Això no vol dir que, dins del civisme, hi hagi actituds de testimoniar clarament la voluntat d’exercir un dels drets que té la ciutadania en unes condicions mínimament normals. Per tant, es pot fer resistència pacífica. Potser alguns volen provocar violència per tenir el pretext per fer altres coses; i, fins i tot, si van més enllà hem de mantenir la no-violència que ha caracteritzat totes les manifestacions que hi ha hagut a Catalunya vinculades al desig d’autodeterminació.

No hi ha el risc, entenent que el referèndum està suspès pel Constitucional, que qui constitueixi una mesa o faci resistència pacífica acabi sent detingut?

– I tant! El criteri és el que t’he dit, testimoniar civilitzadament el posicionament de cadascú. Si aquest és un fenomen de resposta col·lectiva, es veurà fins on arriben les instruccions que tinguin marcades la Guàrdia Civil, els Mossos i totes les forces de l’Estat.

Darrerament hi ha hagut peticions de diàleg des del govern espanyol però també des de l’entorn dels Comuns i altres partits. Què en penses?

– El diàleg ha de ser sincer. “Miri, d’entrada d’això no podem parlar”, “ja, però jo venia a parlar d’això”; això no és diàleg. Una altra cosa és que hi hagi predisposició per parlar de tot i, si no ens entenem, es busqui un àrbitre de mutu acord. El diàleg amb premisses prèvies d’intransigència no és diàleg. No ha d’haver restriccions prèvies.

Llavors, no hi ha diàleg, el referèndum està suspès, hi ha la policia a l’aguait i, a més, la gent del no més que del no el que vol és que no es faci el referèndum. Quina validesa té això?

– De partida, el vot és un dret de la ciutadania. Així i tot, hi ha una qüestió clara, independentment del que digui la Comissió de Venècia, la participació dóna caràcter. No és el mateix que voti un 20% de la gent que un 70%. També és cert el que diu la Comissió de Venècia, que, si es plantegen situacions en què l’abstenció es considera com a no, hi ha un frau. És el que ens va passar el 27 de setembre. Hi va haver formacions que no volien ser comptabilitzades ni al sí ni al no però, en canvi, ens han dit que els sobiranistes ens vam quedar en un 48% i la resta els compten com a no.

Si els del no majoritàriament són de no al referèndum, quina garantia tenim al recompte?

– A les meses hi ha un president, que és per sorteig aleatori, a l’igual que els dos vocals.

Però la gent que no confia en aquest referèndum ha fet una crida perquè no s’hi participi?

– Bé, no sabem si hi aniran o no. Hi ha molta gent del no disposada a votar. Està obert, a més, perquè hi hagi els apoderats de tots els partits. Tenen tot el dret per legitimar els resultats que hi hagi. Només es podria deslegitimar si es prohibís per ideologia que algú prengués mesures de control. Tinc la impressió que hi ha molta gent que votarà no, i em mereix tant respecte com els que volen votar sí.

No sabem què passarà, ningú ho sap. Això obre moltes possibilitats per a després del referèndum, si s’arriba a celebrar. A Òmnium heu contemplat els escenaris futurs o ho deixeu en mans dels polítics?

– La política l’han de fer els polítics. Òmnium té el lema “llengua, cultura, país i cohesió social” i per això fem actes polítics però no som de la política del dia a dia al Parlament, perquè no tenim veu allà dins ni la volem tenir. Si el que passi d’aquí al dia 1 és incert, encara ho és més el que vingui després, per això no ens ho hem plantejat. El que tenim clar és que ens mantindrem fidels a la democràcia en el sentit de respecte, lleialtat, de ser conseqüents a la realitat social, de no fer exclusió de ningú, de que hi hagi un model equiparable als països més avançats...

 

Per tant, no heu parlat d’una declaració unilateral d’independència?

– Hi ha qui a títol personal fa un comentari en una trobada d’amics però com a institució no. No ens correspon, ho han de fer els polítics.

El PP va anar dilluns a la Policia Local per denunciar la penjada de cartells i els actes de cara al referèndum que s’han fet durant els darrers dies a la ciutat. En la declaració, cita diverses entitats i partits, entre les quals hi apareixeu. Què els hi dieu?

– Que estan en la línia que correspon al PP des de fa molt de temps. El problema de fons és que s’ha judicialitzat un problema que és polític. Mentre posem la justícia al servei de no resoldre el problema, anem per mal camí. Que facin el que creguin però els problemes polítics és resolen mitjançant la política.

Per tant, empreu el mateix argument per les accions de la Fiscalia, amb la imputació dels alcaldes i la possible detenció del president Puigdemont?

– Aquí hi entra la valoració jurídica del fet. No sóc advocat i no puc valorar-ho. A més, d’això n’han de parlar els polítics, juristes i politòlegs que de veritat coneixen aquest tema. És evident que la judicialització no ens agrada perquè amb una solució política tot això ens ho estalviaríem.

A Sant Cugat, com a molts municipis, l’alcaldessa va fer un decret d’alcaldia de suport al referèndum. Si bé, aquest no tenia validesa administrativa i va haver de ratificar-se al Ple. Com veieu aquest tràmit?

– No hi vaig assistir al darrer Ple però en tinc referències. Em consta que es va haver de ratificar perquè hi havia errors de procediment. Ara, no sóc especialista en dret processal ni administratiu. Si ho van haver de portar al Ple és perquè calia. Si el Ple va decidir tirar-ho endavant, com és un òrgan legítim escollit per la ciutadania, mereix tot el respecte.

El secretari de l’Ajuntament va advertir que qui votés a favor podria tenir conseqüències penals.

– És una advertència i cadascú ha de decidir. Els informes dels serveis jurídics no obliguen, serveixen per informar. Votar a favor o en contra forma part del risc que els representants polítics han d’assumir.

Què té previst Òmnium per als propers dies?

– No tenim cap previsió perquè la feinada que provoca aquesta realitat és tan gran que pràcticament ens tapa la visió del que pugui venir després. Tot està condicionat pel que pugui passar aquell diai per la reacció que pugui haver d’organismes internacionals, la participació, el resultat i, si guanya el no, si cal anar a eleccions. Com no està definit l’escenari, no podem planificar.

I per a abans del referèndum?

– El que hem fet sempre, lluitar per la democràcia; és el que fem. Hem de garantir que els drets fonamentals de les persones siguin respectats, el d’expressió, el de reunió, el de manifestació... Nosaltres no hem canviat, sí ho han fet les circumstàncies, els instruments i les formes. Sempre hem estat al servei d’aquest país.

El dia del referèndum sereu als col·legis electorals?

– Cadascú de nosaltres actuarà a títol personal.

L’Assemblea Nacional Catalana ha fet trobades per buscar voluntaris.

– És clar! Però actuaran a títol personal. La persona decideix què ha de fer tenint en compte els seus drets civils. Cada individu emet un vot i actua amb consciència. És evident que intentarem que aquestes persones puguin exercir el seu dret a vot de manera civilitzada.

Notícies relacionades