Lara Carbonell: “Des del govern municipal es pot fer més per l’accés a l’habitatge del jovent”

Foto: Clara Ontañón

Lara Carbonell és la portaveu del Jovent Republicà de Sant Cugat i el 28 de novembre va ser nomenada secretària de feminismes de la permanent nacional. L’entrevistem per saber quins són els debats sobre feminisme que es generen en l’organització, quines demandes plantegen en l’àmbit local i quina valoració fa del mandat municipal.

– Quins objectius principals tens com a secretària de feminismes?

– La lluita feminista és un dels pilars fonamentals per al Jovent Republicà i continuarem treballant dia rere dia per aconseguir una societat més igualitària. En el si del feminisme actualment hi ha molt debat i, com a organització, creiem que és important formar-nos abans de posicionar-nos en certs àmbits. A vegades no cal arribar a un posicionament polític però poder parlar sobre temes candents és molt important.

– En l’organització interna del Jovent Republicà, quina diferència hi ha entre les secretaries de la permanent nacional i les sectorials?

– La permanent nacional és l’òrgan directiu del Jovent Republicà. Les sectorials són agrupacions específiques de militants que es volen dedicar a un tema concret i es constituiran al gener. Tracten diversos temes com el feminisme, l’ecologisme, el treball i l’habitatge. Cada sectorial té una persona de referència que és membre de la permanent nacional. Per exemple, en el meu cas, sota la secretaria de feminismes, està l’assemblea feminista i el col·lectiu LGTBI+.

– Actualment, a l’assemblea feminista, quins debats hi ha sobre la taula?

– L’últim que vam organitzar va ser sobre la prostitució. Evidentment durant aquella tarda no vam aconseguir torbar un posicionament clar i el debat va quedar obert. Hi havia companyes que eren completament abolicionistes i d’altres que estaven a favor de la regulació.

– Cada vegada es parla més del feminisme interseccional, aquell que té en compte les diferents identitats socials i els seus respectius sistemes d’opressió. Quina influència hi té a les Joventuts Republicanes?

– Estem totalment a favor. Volem defensar els drets de totes les dones i dones trans, independentment de l’ètnia, edat, gènere, orientació sexual etc. Considerem que la interseccionalitat és un eix fonamental. Ho treballem a partir de la feina de les sectorials i de les formacions.

– Per primera vegada, la permanent Nacional de les Joventuts Republicanes està encapçalada per una dona, Kènia Domènech.

– Estem molt contentes que sigui la portaveu. És la primera dona, en 85 anys d’història de les joventuts republicanes, ja era hora!

– Per què creus que ha trigat tant a arribar aquest canvi?

– No sabria dir-t’ho exactament, suposo que per algunes dinàmiques que es generen a l’organització. A les dones ens costa més fer el pas per ser líders, per encapçalar moviments. Des de la sororitat ens hem de fer costat i donar-nos l’empenta per fer-nos un lloc a un món polític tan masculinitzat. I com diu la Carme Forcadell: “No diguis que no, perquè si no ho encapçalarà un home”.

– L'anterior secretària de feminismes del Consell Nacional va engegar un protocol intern en contra de les agressions masclistes i LGTBIfòbiques. Des de llavors et sents més segura militant al Jovent Republicà?

– Som una de les poques joventuts polítiques que té un protocol com aquest. Cap partit es pot abanderar que no hagi tingut cap agressió d'aquest tipus, és impossible, per tant és necessari que totes les organitzacions en tinguin. Les persones que pateixen violència han de poder denunciar-ho tenint el suport del partit. Personalment sí que em tranquil·litza saber que puc recórrer a una eina com aquesta, però primer s'ha de superar la por de dir-ho.

– Aterrant a l’àmbit local, quines necessitats creus que són les més urgents pel jovent de Sant Cugat?

– Creiem que hi ha una situació nacional i local complicada pel que fa a l’emergència habitacional que sobretot afecta el jovent. Som un col·lectiu que hem passat per tres crisis: la financera el 2008, la crisi de repressió del 2017 i ara la del coronavirus. La precarietat laboral, els sous ínfims i la temporalitat dels contractes, provoca que es vulneri el dret fonamental a l’accés de l’habitatge.

Per això cal a Sant Cugat més habitatge de protecció oficial per a joves. No volem que la gent jove sigui expulsada de la ciutat on han nascut i crescut i també volem que altres joves puguin instal·lar-s’hi. I ara que estem en el govern, explotem aquesta via, no?

– Creus que des del govern s’està fent prou per garantir l’accés a l’habitatge?

– Crec que es pot fer més del que estem fent. Sabem que res és fàcil, però sempre s’ha d’actuar més. Calen més polítiques públiques juvenils i ara s’estan obrint moltes altres vies d’habitatge, com el cooperatiu, per exemple. Totes es poden explotar i estudiar.

– El Jovent Republicà a Sant Cugat heu mantingut una lluita històrica per aconseguir una sala de concerts.

– Sí, però el projecte està aturat, ja que informes tècnics ens han deixat clar que actualment és impossible crear aquest espai. Així i tot som conscients que s’està fent tot el que es pot per habilitar sales d’assaig i més espais per a joves on es puguin fer activitats diverses. Si no es pot fer la sala polivalent, haurem de buscar alternatives.

– Quines serien?

– Enfocades a que els espais públics tinguin més disponibilitat horària, que hi hagi més espais per a joves dins dels equipaments, que sigui més accessible per a nosaltres.

– La crisi sanitària ha fet canviar la vostra agenda política?

– És evident que el coronavirus ha posat sobre la taula molts temes. La salut mental de molts joves ha empitjorat, volem una salut pública amb cara i ulls. El jovent ha estat molt afectat per aquesta pandèmia i també oblidat en les polítiques. En relació amb el canvi climàtic, sembla que el planeta respirava alleugerit durant el confinament.

– Quin tipus d’oci reclama el Jovent Republicà?

– Considerem que a Sant Cugat ha d’haver-hi un oci nocturn alternatiu. No volem aquests espais on el masclisme és inherent, on es perpetuen rols i estereotips amb els quals no estem d’acord. L’aposta és fer polítiques amb el conjunt de les entitats i dels joves. Fer política per a la ciutadania i amb la ciutadania. D’aquesta idea sorgeix també el Pla de Joventut.

– Quina relació hi ha actualment amb Esquerra Republicana?

– És satisfactòria. Tant amb la regidoria com amb l’executiva tenim una bona relació. Mariona Arnau és la nostra representant a l’executiva i ens sentim escoltades.

– Al febrer del 2020 la permanent local de Jovent Republicà va dimitir, per discrepàncies amb el partit. Com us heu recuperat?

– Companys i companyes van decidir desvincular-se de forma activa de les joventuts i unes quantes persones ens vam quedar perquè crèiem que aquest projecte s’ha de continuar liderant. A més, estar a les institucions ens permet poder fer polítiques públiques juvenils que portem reivindicant des de fa molt temps. No podíem permetre’ns marxar. La majoria de persones que van marxar, no han deixat de militar i han vingut persones noves. Abans que Esquerra Republicana entrés al govern érem nou persones a les Joventuts i ara en som sis.

– Quin paper creus que tenen les joventuts en relació amb els partits polítics?

– Un partit que tingui joventuts polítiques ha de ser conscient que són el seu futur. Per tant les polítiques de joventut s’han de posar sobre la taula. Som un més en l’organització, no una mà d’obra o les persones que arrosseguen els partits. A més a més normalment estem a l’avantguarda de moltes coses, servim perquè els partits espavilin.

–  Esteu preveient alguna acció futura al carrer?

– Ens hem anat adherint a altres moviments de la ciutat. Per exemple, hem firmat i ens hem unit a les reivindicacions perquè el golf de Can Sant Joan esdevingui un parc. I també volem fer una campanya per Nadal enfocada al consum responsable, feminista, ecologista de proximitat i on es faci ús del català.

Notícies relacionades