Publicitat

L’aposta municipalitzadora, entre informes i a l’espera d’engegar-se

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. El primer Ple del curs polític ha acabat aprovant una iniciativa del govern que marca una vegada més la mirada del tripartit sobre els serveis públics. El govern proposava que Sant Cugat esdevingués ajuntament fundador de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEEP), el que sobre el paper era acceptar els estatuts i les línies d’actuació de l’entitat així com pagar 6.556,62 euros de quota. Al marge del tràmit, la decisió era evidenciar que ERC-MES, PSC i CUP-PC aposten perquè els serveis bàsics no estiguin en mans privades, una mirada que poden compartir més o menys la resta de l’oposició però que en el cas concret de sumar-se a l’entitat per l’energia pública ha acabat tenint el suport de Junts per Sant Cugat i l’abstenció de Ciutadans.

I és que els processos de municipalització són lents i hores d’ara estan molt incipients. Tan incipients que parlar de municipalització en el cas de l’energia pública és quasi una burla a la intel·ligència. Per ara l’acord del Ple significa sumar-se a una entitat on hi ha 79 ajuntaments i una entitat (a data 13 de juliol) que volen avançar cap a un marc d’energia pública.

La feina, per tant, és ingent. L’Ajuntament quasi no produeix energia –tret d’algunes plaques solars– i tampoc la distribueix. De fet, la producció i les xarxes de distribució estan en mans privades d’un oligopoli que iniciatives com l’AMEEP pretén trencar. Així es postula el tripartit i també Junts per Sant Cugat, que a través del seu regidor Carles Brugarolas, ha defensat més autoconsum, renovables i un mercat al servei de la ciutadania.

“El repte és tan gran que fer-ho des d’un únic municipi és impossible”, reconeixia la tinenta d’alcaldia de Bon Govern i Transparència, Lourdes Llorente, el divendres passat en la roda de premsa de presentació dels punts que el govern ha portat al Ple d’aquest dilluns. També va parlar de renovables, de descentralització, de reducció del consum..., en definitiva, d’una transformació global del model energètic que sembla Goliat. Confien que l’AMEEP sigui la fona que els ajudi a acabar amb el gegant.

Molt més incipient que efectiva, per ara ser a l’AMEEP és una manera d’unir forces, de conèixer la realitat dels municipis, d’estudiar si hi ha alguna manera de crear una xarxa pública, de recuperar la privada, de generar energia de proximitat i ecològica que eviti grans sistemes de distribució, que no deixi ningú sense subministrament i, ja de passada, que suposi una bona notícia des d’un punt de vista ambiental: avançar cap a menys consum i més sostenible.

Per ara, només hi ha un bany de realitat: “És objecte d’aquest Protocol la regulació del marc de col·laboració entre els ajuntament i entitats que figuren als annexos, per impulsar mesures per a difondre i promoure la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica, així com donar suport als municipis que vulguin encaminar-se cap aquesta fita, i desenvolupar accions per impulsar una transició a un model energètic just, democràtic i sostenible”.

El repte sembla inabastable i, malgrat això, és una d’aquelles utopies que serveixen per avançar. Això sí, amb matisos polítics. Perquè Junts per Sant Cugat ha votat a favor de l’AMEEP però demanant que no hi hagi apriorismes en optar per la municipalització o la fórmula de gestió pública que es triï. Com van fer amb l’aigua, demanen informes que serveixin per esclarir quina gestió és més beneficiosa per a la ciutadania i, per tant, consideren que no s’hauria de partir d’una idea prefixada.

I l’informe hi és però per a l’aigua. O això va explicar Llorente en la roda de premsa; una notícia que desconeixien els grups de l’oposició i que han recriminat demanant veure un document que per ara tampoc té la premsa. Segons la tinenta d’alcaldia, el darrer informe de l’Àrea Metropolitana deixa clar que la millor forma de gestió per a Sant Cugat és la pública, una idea que diu que ja s’apuntava en informes anteriors.

Davant d’això, aprofitant el torn de precs i preguntes, el portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian, ha demanat veure el document. Una petició que també ha fet Albert Salarich, de Junts, demanant alhora saber el cost que suposaria la internalització del servei d’abastament d’aigua, des de l’any 1974 en mans de Sorea i amb una pròrroga que venç al maig del 2021. El temps és més que ajustat.

Llorente s’ha hagut de disculpar davant l’oposició perquè si va dir alguna cosa de l’informe de l’aigua és perquè els periodistes –per reconeixement, la primera pregunta va ser de Martí González, de Cugat.cat–, ho vam preguntar. I de la seva resposta van sortir els titulars que l’oposició es va trobar de sobte. Potser el que més ha molestat a l’oposició no és haver fet públic que ja hi ha un informe sinó haver afirmat que ara s’inicien els tràmits per internalitzar el servei, sense tenir clar encara si s’aprofitarà Promusa o es crearà una nova empresa pública –es prioritzarà aquesta opció.

Vaja, que en tot allò relatiu a la municipalització de serveis l’Ajuntament encara està incipient. Clar que per a una energia totalment pública encara queda molt camí per recórrer. Per a l’aigua només queden set mesos. La cursa ha començat.

Notícies relacionades