De la grua al servei de neteja d’equipaments: la lògica municipalitzadora de l’Ajuntament

Fotos: Anna Mira / Nació Sant Cugat, Ajuntament i Julio Sánchez

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del cinquè FOCUS, Serveis bàsics, serveis públicsaquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

Les municipalitzacions eren un dels punts clau de l’acord de govern tripartit que va marcar l’inici de mandat. Des de llavors, amb la remunicipalització de l’aigua com a element força, encara no s’ha materialitzat cap de les propostes plantejades tot i que la tinenta d’alcaldia de Bon Govern, Transparència, Participació i Barris, Lourdes Llorente, apunta al servei de grua municipal i a la neteja d’equipaments com a internalitzacions més properes davant del bloqueig del tràmit de l’aigua.

Tot i que la voluntat de municipalitzar l’abastament d’aigua es remunta al 2015, quan el Ple municipal va aprovar una moció de la CUP-PC i ICV-EUiA per estudiar la viabilitat d’internalitzar el servei davant del venciment del contracte amb Sorea, el bloqueig és evident i actualment l’empresa del grup Agbar segueix prestant el servei tot i el venciment del termini del contracte, una continuïtat de servei que s’allargarà fins que es resolgui la municipalització o bé es faci un nou concurs.

La decisió, però, passa per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) després que l’any passat una sentència determinés que aquesta n'és la titular de la gestió i, per tant, la decisió d’internalitzar el servei no pot ser només de l’Ajuntament. Llorente explica que el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, aposta per la creació d’una nova empresa mixta que gestioni l’aigua de tots els municipis metropolitans. Davant d’això, trontolla el vist i plau per cedir la decisió als municipis on ja han vençut els contractes amb les concessionàries, una situació que explicarem més detalladament en un article específic en el marc d’aquest FOCUS.

Contractes vençuts com a oportunitat per municipalitzar

Davant de la complexitat d’un procés “no purament intern sinó que va més enllà”, Llorente apunta com a futures municipalitzacions dos serveis que se segueixen prestant tot i el venciment del contracte: la grua i la neteja d’equipaments municipals. Els serveis que es troben en aquesta situació s’han de seguir prestant com a contractacions irregulars ja que es troben amb una continuïtat provisional fins que s’internalitzin o es tornin a adjudicar a una empresa concessionària a través d’un concurs públic. “Però tenim dubtes perquè en un principi una continuïtat de servei hauria de ser de com a màxim sis mesos”, apunta Llorente.

Aquest afer va ser especialment debatut a finals del mandat passat, quan diversos informes de la intervenció municipal van evidenciar que entre el 2017, 2018 i 2019 l’Ajuntament havia pagat factures fora de contracte per un total d’1,45 milions d’euros, gairebé 500.000 dels quals corresponien a l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural (OAMCC), del qual depenen les biblioteques municipals i el Teatre-Auditori. La no-regularització d’aquests contractes va ser, conjuntament amb una denúncia pública d’assetjament laboral, un dels motius de pressió sobre el seu director, Pep Tugues, que finalment va dimitir abans d’acabar l’any 2019, amb un anunci del govern tripartit de liquidar l’OAMCC que encara no s’ha materialitzat.

Davant d’aquesta situació, el grup municipal de Ciutadans va portar l’afer a la Fiscalia en considerar que els contractes irregulars apuntats per la intervenció municipal eren anul·lables. El govern de PDECAT-Demòcrates va defensar que aquesta és una situació habitual a les administracions locals i que, mentre no es preparen els nous contractes, no es poden deixar de prestar els serveis. L’arribada del tripartit no ha suposat cap canvi substancial i, des del juliol i a petició del Tribunal de Comptes, els anomenats reconeixements extrajudicials de crèdit que recullen aquests pagaments passen pel Ple municipal. Al darrer Ple ordinari, el de novembre, els reconeixements ascendien fins a més de 870.000 euros.

Un dels grans reptes del tripartit és, precisament, regularitzar el reguitzell de pagaments a empreses amb el contracte vençut que Ple rere Ple es formalitzen. Des de l’oposició, el grup de Junts s’ha posicionat a favor d’aquests pagaments, mostrant-se comprensius per la dificultat de regularitzar de cop tots els contractes, més encara tenint en compte la pressió que té l’àrea de contractació de l’Ajuntament. Ciutadans, en canvi, critica el tripartit per no haver solucionat la situació durant el més de mig mandat que porta al govern. En aquest sentit, des de fora del Ple, Sant Cugat En Comú Podem ha demanat al govern més informació sobre com s’ha arribat a aquesta situació i les accions que es prenen per solucionar-la així com ha instat el govern anterior a assumir responsabilitats.

La grua: indicis d’irregularitats i possible municipalització

El contracte de grua municipal es va licitar al 2013 per l’àrea de Seguretat i Participació Ciutadana, capitanejada políticament per Francesc Carol (llavors regidor per CiU i actualment per ERC-MES). El contracte es va formalitzar definitivament al maig del 2014 amb l’empresa de Castelldefels Gruas Pablo SL després que s’exclogués l’altra candidata, Servi-Guras Barcelona SL per no tenir programari informàtic per a la gestió de vehicles abandonats. El contracte era de 152.460 euros (amb IVA) per un any amb la possibilitat d’una pròrroga durant un any més, que es va aprovar al maig del 2015. És a dir, des del maig del 2016 la grua manté el servei fora de contracte.

Al maig del 2020, veient que aquesta situació constava als informes de la intervenció municipal i als posteriors reconeixements extrajudicials de crèdit, els Mossos d’Esquadra es van personar a l’Ajuntament per recollir la informació relativa al contracte. El govern va entregar un paquet de documentació a la Fiscalia, inclòs un informe elaborat des de la tinença d’alcaldia de Transparència. En aquest s’apunta que al mandat anterior es va fer un nou concurs públic que va quedar desert al 2017 per l’exclusió de Gruas Pablo per incomplir els requeriments tècnics.

Sense l’adjudicació, la mateixa empresa, que és la que prestava el servei anteriorment, va seguir prestant-lo en continuïtat de servei. Posteriorment no es va iniciar cap nova licitació. És un dels contractes recollits al Pla d’Acció per a la millora dels resultats del control intern, instat per la intervenció municipal i aprovat a finals del mandat anterior sota l’alcaldia de Carmela Fortuny. Des del juliol del 2021, quan els reconeixements extrajudicials de crèdit són públics a través del Ple, l’Ajuntament ha pagat 25.455,38 euros a Gruas Pablo.

Com ja va explicar aquest diari, l’informe de la tinença d’alcaldia de Transparència apunta a altres presumptes irregularitats com ara el possible pagament de serveis en B als operaris o la no formalització del pagament d’esmorzars a voluntaris de Protecció Civil pel suport en la instal·lació de senyalització, un servei que el concurs no permetia subcontractar i que l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil no podia realitzar sense avís previ al responsable municipal. En aquest context, Llorente va anunciar la decisió d’internalitzar el servei.

Segons explica la tinenta d’alcaldia, es preveu aprovar la internalització al Ple de desembre, segurament incorporant el punt com a urgència però amb el compromís del govern d’enviar la documentació amb el marge suficient a l’oposició. De cara al personal, Llorente assegura que el conveni dels treballadors preveia la subrogació de personal però que caldrà resoldre els acomiadaments i recol·locacions que hi ha hagut: “Hem fet un estudi per veure el número de persones que caldrà, el funcionament del servei i la possible col·laboració amb altres ciutats per moments puntuals, segurament, a falta d’un estudi de la intervenció municipal, amb un conveni amb Terrassa”. El tripartit també pretén aprofitar la internalització per millorar el dipòsit municipal.

Internalitzar el servei de neteja d’equipaments i millorar-ne les condicions laborals

L’altre gran contracte que també constava als informes de la intervenció i que el govern pretén municipalitzar és la neteja dels equipaments públics, actualment en mans de Clece SA, empresa del grup ACS de Florentino Pérez. Des del juliol l’Ajuntament ha pagar més d’un milió d’euros (concretament 1.107.524,80) a l’empresa. Al Ple ordinari de novembre es va aprovar un expedient de contractació que ha de permetre fer la licitació per contractar el servei a una empresa externa per a un any, a cavall entre el 2022 i el 2023. És un concurs de 6,08 milions d’euros dividit en vuit lots.

Llorente explica que el contracte anual és la forma que han trobat de regularitzar el servei mentre fan els estudis per internalitzar-lo. “Aquest és un projecte amb mirada de gènere perquè la majoria del personal són dones amb una situació molt precària”, diu la tinenta d’alcaldia, assegurant que tots els grups municipals comparteixen la mirada, “l’estalvi que obtinguem anirà destinat a millorar les condicions laborals”.

A diferència del cas de l’aigua, el govern espera un tramit més ràpid ja que s’han d’analitzar instal·lacions de propietat municipal i sense passar per cap altra administració. Ara bé, reconeix Llorente, el repte és la subrogació d’una plantilla de més de 100 persones que difícilment es podran tractar directament com a personal de l’Ajuntament i per això s’ha d’estudiar a quin organisme dependent incorporar-les.

L’AMAP i l’AMEP, mostres de la voluntat municipalitzadora

Encara sense concrecions en clau local, l’aposta municipalitzadora de l’Ajuntament també pren forma amb l’adhesió a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i la seva homòloga en l’àmbit de l’energia, l’AMEP. La primera d’elles té l’objectiu de difondre i promoure la gestió íntegrament pública de l’aigua així com donar suport als municipis que s’encaminen cap a la gestió pública. L’Ajuntament s’hi va adherir al Ple de desembre del 2019, amb els vots favorables del govern (ERC-MES, PSC i CUP-PC) i els contraris de l’oposició (Junts i Ciutadans), amb una quota anual de 2.809,98 euros.

Amb la sentència sobre la titularitat de l’aigua, la pertinença de Sant Cugat a l’AMAP no suposa un avenç substancial per a la municipalització ja que la decisió no depèn de l’Ajuntament. Per ara, amb la possibilitat de fer suport als municipis que no tenen aquesta limitació, l’entitat està formada per 60 membres, la majoria dels quals ajuntaments que representen un 45% de la població de Catalunya. El passats 24 i 25 de novembre a Terrassa va celebrar el primer congrés per la Gestió Pública del Servei d’Aigua, on hi van acudir 200 congressistes.

Segons Lluís Basteiro, coordinador de l’AMAP, la trobada va servir per debatre sobre els problemes comuns i reptes dels municipis que volen internalitzar el servei: “D’una banda, les exigències d’un marc legal i normatiu que afavoreixen la gestió privada de serveis públics essencials i, d’altra, la litigiositat amb què responen els operadors privats”. També critiquen que en les concessions més llargues els ajuntaments van perdre el control del servei, tot i mantenir-ne la titularitat, el que ha obligat els municipis a crear la figura d’una intervenció tècnica encarregada de supervisar totalment el servei per poder preparar la liquidació de la concessió.

L’AMEP, en canvi, es troba en una fase més inicial. Es va crear a principis d’any amb la participació de 73 municipis, entre els quals el de Sant Cugat, amb l’objectiu d’intercanviar coneixements, col·laborar entre municipis, interactuar conjuntament davant d’altres administracions, organitzar xerrades i seminaris, promoure iniciatives de debat tècnic i recerca, participar en xarxes supralocals, incidir en les polítiques públiques relatives a l’energia, crear base documental i facilitar l’assessorament tècnic i l’assistència jurídica.

El repte en l’energia és més gran ja que la producció està, generalment, en mans privades, la xarxa de distribució són concessions públiques a empreses i la comercialització generalment és privada, tot i que hi ha operadors públics i cooperatius tant en la producció com en la comercialització. El canvi de tot el model és molt més complex que un contracte d’un ajuntament. Llorente reconeix que, des de la constitució, no s’han fet grans passes i que tot just es tornen a trobar per consolidar l’entitat.

La contradicció d’externalitzar la gestió de nòmines o la defensa jurídica

Tot i l’aposta municipalitzadora reivindicada pel govern, des del principi de mandat l’Ajuntament ha externalitzat alguns serveis com ara la gestió de les nòmines del personal municipal, adjudicat al juliol al Gabinet Casas per 258.428,65 euros (amb IVA) per a un any, o diversos contractes per a la defensa jurídica de l’Ajuntament, com en el cas del conflicte urbanístic de Torre Negra, adjudicat al febrer a Pareja & Associats SLP per 212.173,50 euros fins a desembre del 2024.

Per què el govern reivindica la internalització d’uns serveis, alguns d’ells força grans, i, en canvi, externalitza d’altres que fins ara s’havien prestat amb personal propi o es podria fer així? La sobrecàrrega d’alguns departaments és part de la resposta tot i que no elimina la contradicció de fons, reconeguda per la mateixa Llorente: “Hi ha informes jurídics per estudiar internalitzacions que hem hagut d’externalitzar. És una contradicció paradigmàtica”. La tinenta d’alcaldia diu que, amb la transformació de l’administració amb un nou pas en la digitalització, la plantilla anirà més descarregada de tasques amb poc valor perquè s’automatitzaran els tràmits i, per tant, es podrà centrar en aquelles qüestions més importants.

Notícies relacionades