La CUP fa balanç dels 10 anys a l’Ajuntament: “La frescor es perd però la solvència política es manté”

Foto: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En un acte amb tres dels regidors que han tingut durant la darrera dècada, la CUP ha posat en valor la tasca realitzada des de la seva entrada a l’Ajuntament ara fa 10 anys. Va ser al maig del 2011 que el partit entrava per primera vegada al consistori, després d’haver-se presentat a les municipals anteriors i aconseguir prop d’un 3% dels vots. Al 2011, amb un 8%, Guim Pros i Ignasi Bea, dos dels participants a l’acte, van esdevenir els primers regidors cupaires. Al 2015 van esdevenir la primera força de l’oposició amb quatre regidors i al 2019 van obtenir tres regidors i van accedir al govern amb l’acord amb ERC-MES i el PSC.

Des del govern, ha explicat Núria Gibert, actual regidora i tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, han topat amb els límits de la institució, que consideren una eina més de la lluita independentista i anticapitalista, però també amb les seves potencialitats per prendre decisions determinants per a la vida de moltes persones: “No volíem governar per governar, ho volíem fer d’una manera programàtica”. En aquest sentit, referint-se als seus companys de govern com a partits històrics, diu que al pacte es va prioritzar la mirada local, considerant que la seva força era més útil al govern que a una oposició davant d’un hipotètic bipartit entre Junts i el PSC.

Gibert reconeix les diferències entre les tres forces polítiques i considera que el pacte de govern era favorable però l’aplicació de polítiques resulta més complicada. “Hem decidit treballar molt en les nostres àrees i als dos anys comunicar tot el que hem fet”, reivindica la regidora, que ha explicat que la pandèmia ha alterat les previsions d’actuació i ha topat amb un Ajuntament “coix per fer front a una crisi d’aquestes característiques”. També ha apuntat a les contradiccions que es donen en la governança –posant d’exemple el debat sobre l’escola la Mirada al bosc de Volpelleres– i, alhora, ha posat en valor que la CUP, durant aquesta dècada de representació institucional, ha pogut posar sobre la taula la impugnació del model de ciutat vigent.

Una mirada als orígens

Pros, que ha fet la introducció de l’acte d’aquest dijous a la tarda a Cal Temerari, ha recordat que els orígens de la CUP a Sant Cugat es remunten al 2005 de la mà d’antics militants de Maulets. Les eleccions del 2007 van ser un punt d’inflexió perquè, amb una campanya sense gaire esperances d’obtenir representació, van arribar al 3% dels vots, el que va apropar noves persones al projecte per definir les línies de treball i la mirada política sobre la ciutat.

Al 2011, explica Bea, la CUP vivia un bon moment pel que fa a reconeixement públic, a més d’haver-se iniciat l’auge del debat nacional i la impugnació al sistema per la crisi del 2008. Amb això, i beneficiant-se d’una ERC dividida que va perdre la representació, la CUP va aconseguir representació, valent-se de la “frescor” del projecte, que diu que tard o d’hora s’havia de perdre –i Gibert el rebat dient que “la frescor es perd però la solvència política es manté”.

Bea va ser a l’Ajuntament tant al mandat del 2011 com el del 2015, en tots dos casos a l’oposició, amb “la sensació que l’Ajuntament és una màquina de generar paper mullat perquè s’aproven moltes mocions que després no s’apliquen”. L’exregidor valora molt positivament el moviment del 2015 per aconseguir una candidatura més àmplia amb Procés Constituent, tot i que el regidor que venia d’aquest corrent va acabar com a no adscrit en contra de la voluntat de la candidatura. Tot i la davalla de representació al 2019, els cupaires fan un balanç positiu dels 10 anys de representació municipal, tant pel que fa a resultats electorals com, sobretot, per la introducció d’idees polítiques al discurs com ara l’aposta per la nacionalització de serveis o la impugnació del model de ciutat, aportacions que reconeixen que no són exclusives seves però que consideren que han ajudat a situar al debat polític i social.

Notícies relacionades