Una jugada mestra o una desil·lusió en directe

Fotos: Jordi Pascual

Ha estat una jugada d’escacs, d’aquelles que et preparen per a l’escac i mat. O potser ha estat la més gran traïció als milions de persones que durant els darrers anys han sortit al carrer demanant la independència de Catalunya. L’eufòria d’haver esdevingut una república independent ha durat segons, el poc que ha trigat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a dir que la decisió queda suspesa per donar una oportunitat al diàleg. Al passeig Lluís Companys, on han acudit desenes de santcugatencs cridats per entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, el Comitè de Defensa de la República (CDR) i els partits independentistes, s’ha vist ben clar.

Els veïns de la ciutat que havien decidit acudir a la presumpta declaració d’independència s’ho havien muntat bé. S’han anat trobant, especialment a les quatre per la convocatòria del CDR, a la porta de l’estació per acudir junts a la convocatòria de les cinc, una hora abans de la compareixença del president, que, al final, s’ha retardat 60 minuts més. S’hi han donat cita persones habituals de les mobilitzacions sobiranistes de les darreres setmanes, membres d’Arran, de les JERC, de l’ANC... Tots ells expectants però, alhora, amb un dubte que no s’han tret de sobre fins que Puigdemont ha comparegut al Parlament.

En el camí amb el tren gairebé no s’ha parlat de la sessió plenària que podria haver suposat la independència perquè ni tan sols els membres dels partits polítics tenien detalls de què podria passar. Per això els temes més personals es barregen amb l’esforç i el cansament que suposa mantenir una mobilització gairebé continuada, la que va començar amb la campanya del referèndum, va seguir amb la defensa dels col·legis, la votació, la vaga general i altres activitats internes de cadascuna de les entitats i partits, potser invisibles però imprescindibles per al que s’ha viscut.

A Barcelona Sant Cugat es dispersa. L’ANC es col·loca ben a prop d’una de les pantalles gegants del centre del passeig, les JERC marxen amb els seus companys de tots els Països Catalans i el CDR se’n va amb els Comitès de Defensa del Referèndum de tot el país que, explica un dels activistes, plantegen coordinar-se a nivell nacional després del gran potencial que van demostrar en l’autoorganització el passat 1 d’octubre. Cadascú ocupa el seu lloc. Aquests darrers, envoltats de consignes socials, just a la porta del parc de la Ciutadella, tancat amb pany i forrellat pels Mossos d’Esquadra des de bon matí.

Les 30.000 persones acollides al passeig no donen l’aspecte èpic d’altres mobilitzacions independentistes, però l’abundància de televisions internacionals i els helicòpters de la Policia Nacional i els Mossos que no paren de sobrevolar l’espai posen el toc de moment històric que li falta a l’ambient. Es reparteixen cartells i roses mentre gairebé tothom està pendent de què diuen a la ràdio o a les xarxes socials. Llavors, sorpresa, el discurs es retarda una hora. Què passa? Comencen a circular teories sense confirmació. Al final resulta ser que Puigdemont rebia trucades per a demanar diàleg i que Junts pel Sí i la CUP es reunien just abans de començar la sessió.

Després d’una hora d’espera asseguts a terra, pels altaveus s’escolta que la sessió plenària és a punt de començar. Tothom es concentra al centre del passeig. Quan apareixen els diputats independentistes, la gent comença a aplaudir embogida però quan Puigdemont comença el discurs arriben les cares de circumstàncies. Les mirades serioses van guanyant un bri d’esperança i d’il·lusió. Els somriures comencen a escapar-se per sota del nas i, a mesura que el president va dient que Catalunya s’ha guanyat la independència, la joia s’apodera de l’entorn; banderes enlaire, aplaudiments forts i breus per no tapar el discurs i unes cares que són la màxima expressió de felicitat després d’unes setmanes exhaustes.

“Arribats en aquest moment històric i com a president de la Generalitat assumeixo presentar els resultats del referèndum davant de tots vostès i dels nostres conciutadans, el mandat del poble perquè Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”, diu Puigdemont quan tothom comença a cridar i aplaudir. “Això és el que avui fem amb tota la solemnitat i respecte. Amb la mateixa solemnitat el govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada”, prossegueix, moment en el qual canvien les cares per complet.

Mentre el president anuncia les propostes de mediació rebudes i la seva voluntat d’establir un diàleg amb l’Estat, fet que ha alegrat els sobiranistes que no creien en la declaració unilateral, s’escolten els primers crits de “vergonya”. En un primer moment ningú ho entén. Ja s’havien ficat el caramel a la boca quan, de sobte, els l’han tret. En pocs minuts Puigdemont esdevé un traïdor i un estratega. Per a uns, l’incompliment del compromís de declarar la independència si guanyava el sí al referèndum, per a altres una jugada àgil que obliga el govern espanyol a moure fitxa o demostrar que no vol cap mena de diàleg. I per uns pocs minuts els pensaments superen les consignes de partit.

Acaba Puigdemont i comença a parlar la cap de l’oposició, Inés Arrimadas. Només hi ha dos perfils de manifestants que li fan cas: els primers, els que critiquen que sembla que el discurs que fa el porta preparat des de fa dies sense haver alterat ni una coma per la independència interrompuda anunciada pel president i, els segons, els que no suporten que tregui cartells i declaracions intentant demostrar un etnicisme nacionalista que, al seu parer, ja està més que superat. La majoria de gent marxa, entre ells molts santcugatencs, i només un home es manté immòbil amb la mà alçada i el dit cor apuntant a la pantalla.

La nit es fa llarga. Comencen a parlar els representants dels altres grups polítics mentre la gent enceta el camí cap a casa després d’haver viscut en la república més efímera de la història. Molts santcugatencs, la majoria d’ells a les seves llars, segueixen amb interès cadascuna de les reaccions polítiques d’una DUI que no ho acaba de ser, veuen com el govern espanyol prepara algunes accions i com la CUP explica en roda de premsa, amb la santcugatenca Núria Gibert com a membre del secretariat nacional acompanyant a Quim Arrufat, que esperaven una declaració d’independència total i solemne. De fet, diuen per Twitter, a la declaració no diu res de la suspensió. I així és.

La majoria de polítics santcugatencs aprofiten l’avinentesa per expressar-se a través de Twitter. Evidentment, la majoria fa pinya al voltant del seu partit, el que manté el ja típic triple bloc en l’afer nacional. Els que només entenen el diàleg aturant el procés independentista i, per tant, descontents absolutament amb el que s’ha viscut al Parlament. I els que s’han omplit la boca de diàleg els darrers dies. D’una banda, ICV-EUiA, que a través del compte del seu portaveu Ramon Gutiérrez, s’ha mostrat esperançada pel diàleg i ha demanat responsabilitat al PP. D’altra, un PSC que, a través del compte del seu portaveu, Pere Soler, també ha demanat prudència al govern estatal i ha proposat unes eleccions.

Mentrestant, els independentistes segueixen units però un pèl més fissurats i encara debatent-se entre si el que ha passat al Parlament és una jugada mestra o una traïció. L’alcaldessa, Mercè Conesa, considera que la jugada de Puigdemont és una mostra d’estratègia i fermesa perquè “ningú pugui dir que no ho vam intentar tot”. I, seguint a les xarxes, les reaccions immediates de PDECAT, Demòcrates i ERC han estat de victòria mentre la CUP insisteix que han signat una declaració sense suspensió, tot i que el seu regidor Ignasi Bea ho veu com “la primera pedra de l’última entrega de tot plegat”.

Mentre els independentistes segueixen rumiant què pensar davant d’un dia històric que ho ha sigut a mitges, l’ANC s’espera a fer declaracions a fer la reunió del secretariat. Mentrestant els seus membres estan entretinguts amb la seva web, que ha estat intervinguda per la justícia espanyola, com ho ha estat la de l’entitat a nivell nacional. I després de les reaccions airades, que es resumeixen amb el canvi d’estat d’ànim de 30.000 persones en menys de 10 segons, arriben hores de reflexió i reaccions, més dies en què Catalunya serà el centre de l’atenció i qui sap si, de nou, acaba cancel·lant més actes i reunions de les que es preveuen a la ciutat.

Categoria: 

Notícies relacionades