Josep Maria Terricabras: “La Unió Europea ens demanarà si us plau que hi entrem”

Fotos: Jordi Pascual

Ha estat, conjuntament amb els diputats Anna Simó i Marc Sanglas, el cap de cartell del segon acte de campanya organitzat per un partit més important que ha viscut i viurà Sant Cugat abans del diumenge. El premi gros se l’emporta el PDECAT amb la visita del president Puigdemont el divendres passat. I, encara que està ben pendent dels esdeveniments que viu Catalunya, Josep Maria Terricabras s’ho pot mirar tot plegat amb una mica de distància, la que li atorga la butaca del Parlament Europeu des d’on predica les bondats de la independència. Ho ha deixat ben clar al míting de dimecres al vespre a Valldoreix: per a ell la Unió Europea és, sobretot, pragmàtica i per això acabaria reconeixent la hipotètica república catalana que es pugui crear a partir del resultat del dia 1. Però és tot tan senzill com sona? Parlem amb ell just després de l’acte.

Vas dir al juliol que no descartaves fer una vaga de fam si l’Estat prohibia el referèndum. Ho sabrem diumenge, llavors.

– Volia dir que, davant d’una situació molt dura per part de l’Estat, ha d’haver una reacció dura per part nostra. Vaig dir que calia omplir els carrers i que els que no podem perquè vivim a Brussel·les hauríem de fer un gest, que el farem davant del Parlament Europeu. Si arribem a aquestes situacions, la resposta ha de ser col·lectiva. Ha d’haver 20 o 30 persones davant del parlament i al cap de dos dies 20 o 30 més, i dos dies més tard 20 o 30 més... Així es pot mostrar que hi ha molta gent a Catalunya disposada a fer un gest significatiu a favor de la independència.

El referèndum està suspès pel Tribunal Constitucional, la policia és al port de Barcelona i la Fiscalia està enviant els Mossos als col·legis electorals. Com es pot fer un referèndum amb aquestes condicions?

– Tenim la gent, som dos o tres milions de persones. La gent és imbatible, es va veure a Estònia. Aquest és un país més petit que Catalunya i va declarar la independència amb l’exèrcit soviètic dins de les seves fronteres. Ho van aconseguir per la seva fermesa i constància. En una democràcia no hi ha problema. Per part nostra no hi haurà violència, confio que per l’altra part tampoc. Hi haurà confrontació, diferència i objecció.

Per tant, la clau està en la gent que fa assemblees per tenir voluntaris de cara al referèndum i que potser es concentren o fins i tot es queden a dormir als col·legis.

– Evidentment, és l’acció. Ens hi hem de jugar alguna cosa. És el que explicava a l’acte l’Anna Simó; quan van detenir els dos alts càrrecs del govern, es van presentar 40.000 persones a davant de la Conselleria d’Hisenda. Això fa molta impressió. Per això els van deixar anar i no en van agafar més. La idea equivocada que ha tingut el govern espanyol ha estat pensar que això era cosa d’un o dos. Quan Arrimadas diu coses tan curioses com que només depèn de Puigdemont deixar-ho, no té raó. Si Puigdemont ho vol parar, la gent se’l menjarà viu perquè ho vol el poble.

Hi ha molta gent que no reconeix el referèndum. No és un risc de boicot?

– Sí, però també hi ha molta gent que hi vol intervenir. No ens hi podem anticipar.

Els partits que no volen la independència més bé criden a no participar-hi.

– Fins i tot als partits del no hi ha divisió. Em fa molta gràcia quan un partit diu que dóna llibertat als seus seguidors. Em venen ganes de dir que jo ja tinc llibertat, que faré el que em doni la gana encara que sigui d’un partit. A més, la discussió ja no és independència sí o no sinó que trepitgen drets fonamentals. És tant provocador que hi haurà molta gent que no tenia previst participar-hi que ho defensarà perquè no se’ls digui després que no va ser al costat de la democràcia.

La mobilització popular és suficient per aplicar el resultat del referèndum?

No, la participació popular donarà un resultat i després caldrà parlar. Si la Unió Europea, que és el que conec més, es troba que han votat 300.000 persones, i d’elles 200.000 que sí i 100.000 que no, no en farà cas. Però si parlem de 3 milions de persones és una altra cosa. Ja hi ha manifestacions en aquest sentit. Que Trump, que no és sant de la meva devoció, digui amb Rajoy al davant que no sap si es votarà o no però que si no es vota els catalans s’enfadaran indica que hi ha un moment d’efervescència que tothom ha reconegut.

Juncker, quan l’han entrevistat o ha fet discursos, diu que reconeixeria una Catalunya independent, que quedaria inicialment fora de la Unió Europea, però què s’hauria d’arribar a aquesta independència tenint en compte el Tribunal Constitucional, el Congrés i pactant i dialogant.

És un home que no saps si mata o espanta. De vegades en privat m’ha dit l’afecte que té per Catalunya però després en públic no en parla perquè no es facin piulades. Les autoritats europees, Juncker inclòs, reaccionaran d’una manera o d’una altra en funció del resultat. Ha estat sempre així. Sobre la Unió Europea, alguns dels que són contraris a nosaltres diuen que ens haurem de posar a la cua de Turquia per entrar-hi. És no tenir ni idea de res. D’entrada, Turquia no entrarà a la Unió. A més, ja recollim totes les condicions i, per tant, el que s’ha de negociar és quina nova situació s’adopta a Catalunya. I si no l’adoptem, també podem anar a l’EFTA, on hi ha països interessants com Noruega, Islàndia i Suïssa, i Gran Bretanya es planteja tornar a entrar. Al cap d’un temps la Unió Europea ens demanarà si us plau que hi entrem perquè som un partner fiable.

A l’entrevista a Juncker a Euronews, que es va fer coneguda per quan va dir que reconeixeria una Catalunya independent, poc després també va dir que no li agradaria que la tradició regional europea es convertís en un element de fragmentació.

Això diu poca cosa. Quants pobles hi ha a la Unió Europea que volen la independència com Catalunya? En aquests moments només Escòcia. Si això és fragmentar la Unió que vingui algú i m’ho expliqui! Macron també ha dit que la Unió del futur no ha de ser l’Europa dels estats sinó dels pobles. Quan tinguem més països de mida mitjana, li farem un favor. Entenc que Juncker faci servir els arguments que li convé per tenir contenta a Espanya.

A Europa hi ha moltes nacions sense estat. No pot haver un efecte crida?

Què vol dir crida? Si la població d’un lloc no vol la independència, quina crida hi ha? No barregem teories o somnis amb la pràctica política.

En algunes intervencions al Parlament Europeu has demanat a la Comissió que faci de mediadora entre Catalunya i Espanya. Ho farà?

Ho acabarà fent perquè no li quedarà més remei. Avui 56 eurodiputats han fet un escrit a Rajoy demanant això. Jo sóc membre de Verds-ALE i hem fet una carta demanant el mateix al vicepresident de la Comissió Europea. Què farem sinó, mirar com es genera un conflicte? A la Unió Europea l’última cosa que li interessa és un conflicte al sud d’Europa.

Durant la campanya molts partits heu cridat a la justícia social. Tu mateix a un acte que vas fer la setmana passada a la Universitat Autònoma vas dir que la universitat seria gratuïta a una Catalunya independent. Però tot això no depèn de les polítiques que s’apliquen un cop Catalunya sigui un estat?

No governo i segurament no governaré però amb una Catalunya independent podrà ser, amb Espanya no. Ho fan països més petits i ho tenen més difícil perquè el seu capital és menor. Ho vaig dir com una cosa que podrà ser i els estudiants ho podran reclamar tranquil·lament. Ara ho poden reclamar però el preu no para de pujar.

A l’igual que vaig dir això, també dic que hi haurà assistència a la pobresa energètica. No pot ser que no es pugui ajudar la gent que no es pot escalfar a l’hivern perquè l’Estat digui que és inconstitucional. El problema és que diuen que no ho podem tenir perquè no hi ha una llei a nivell espanyol. En lloc de fer-la extensiva, ens diuen que ningú pot tenir una llei així i, per tant, tots ens hem d’anivellar per baix. En canvi sí es gasten 3.500 milions de dòlars en avions F5 que no ens serviran per a res. A la república volem fer alguna cosa totalment diferent i, per tant, hem de posar l’accent en coses diferents, com la cultura. Aquest sector, a més, dóna diners, mobilitza energies i inversions.

Però això potser és el model de país que vol ERC però dependrà el debat polític, potser hi ha un altre partit amb més força i no es pot fer.

D’acord, però és un debat polític que es pot fer si som independents, sinó no. Hem de posar la base perquè es pugui fer. Només quan tens el poder a les mans es pot obrir el debat, encara que després no surti del teu gust. M’agradaria que la constitució catalana fos un o dos folis amb grans principis perquè els que guanyin eleccions després puguin fer polítiques que no siguin sempre inconstitucionals.

Notícies relacionades