Joan Tardà: “Hem arrossegat el nacionalisme català fundador de l’‘statu quo’ del 78 a un escenari de trencament democràtic”

Fotos: Jordi Pascual

El diputat d’ERC al Congrés espanyol Joan Tardà ha visitat Sant Cugat en el marc de la Festa Republicana que l’agrupació local del partit i les joventuts han celebrat a la ciutat, en la qual també han participat el senador Bernat Picornell i la diputada Ester Capella. En el marc d’aquesta visita, el diputat ha atès elCugatenc en una entrevista en què tractem l’actualitat política nacional així com el procés independentista i la relació del seu partit amb la resta de territoris dels Països Catalans.

Quan tindrem data i pregunta del referèndum?

– Ja ho tenim. La data compromesa és la segona quinzena del mes de setembre. Després de 300 anys, ja és una notícia molt important saber que la segona quinzena del mes de setembre obrirem els col·legis electorals i els ciutadans que vulguin podran anar a votar. A més, la pregunta serà clara, binària: independència sí, independència no. No tinc cap dubte.

Llavors, allò que vas dir al desembre en una entrevista a VilaWeb, que si no es feia el referèndum et plantejaries deixar el partit, segueix en peu.

– Si no hi ha referèndum, els dirigents polítics, tant d’ERC, com del PDECAT com de la CUP, se n’hauran d’anar a casa avergonyits perquè hauran traït i decebut la ciutadania. De fet, les tres tradicions polítiques, l’anticapitalista, la socialdemocràcia i la nacionalista liberal, s’han compromès amb la seva correlació de forces favorable a fer possible que la ciutadania voti. Si a més tenim les eines per fer-ho, si no ho fem és que haurem estat incompetents o ens haurem acovardit. Estic convençut que ni la CUP, ni el PDECAT ni ERC s’acovardiran i compliran.

Serà referèndum, no hi haurà declaració unilateral.

– Serà referèndum, evidentment. És el que ens hem compromès a fer. Després el que pugui passar no ho sap ni Déu.

No hi ha cap previsió? Es fa el referèndum i ja està?

– La previsió és exercir el dret a decidir. El referèndum serà legal, penjarà d’una llei aprovada per un Parlament legal i legítim i la ciutadania respondrà a la crida donant-li més credibilitat. El que pugui passar depèn del patrimoni, en aquest cas pervers, d’aquells que no respectin la decisió democràtica del poble de Catalunya. Des de l’administració espanyola ho poden fer tot. Per això no ens hem de neguitejar. És cert que ells tenen els instruments.

Però, ara per ara, la legalitat catalana que tenim depèn de l’espanyola.

– No, en absolut! Depèn del mandat democràtic nascut a les urnes. Fem prevaldre aquesta legalitat. És cert que fins ara hi havia una topada entre dues legitimitats i una legalitat espanyola. Ara, a més, tenim una legalitat perquè vam parlar molt clar en la campanya electoral del 27 de setembre. La ciutadania de Catalunya tenia molt clar saber què s’hi jugava votant a cada partit. Tenim un mandat democràtic amb el qual aplicarem una legalitat.

Una altra cosa és que després ells no vulguin respectar-la. Llavors, hauran de vulnerar drets democràtics i civils, en definitiva drets humans. Per això crec que no ens hem de neguitejar massa sobre què és el que faran. El que és evident és que hem de fer allò que ens vam comprometre a fer, i estic convençut que ho farem.

Així i tot, ara es presenten uns pressupostos i la part que fa referència al referèndum acaba al Tribunal Constitucional.

– Nosaltres hem continuat endavant.

Però sempre tindràs davant la legalitat espanyola.

– Raó per la qual nosaltres obeirem el Parlament de Catalunya. No se m’acut pensar una altra cosa. No s’acovardiran els companys de la CUP ni ens trairan els companys del PDECAT. I jo poso la mà al foc pels meus, els republicans. Construirem, i ja estem construint, una nova legalitat obeint el Parlament de Catalunya. Això es pot interpretar a Madrid com una desobediència a la legalitat espanyola però el nostre marc mental no és la desobediència, sinó obeir el Parlament. Com deia el militar Prim, caixa o faixa.

La major fragmentació política ha fet que a Madrid hi hagi més sensibilitat envers Catalunya?

– Sempre he dit que si els nostres companys i amics històricament agermanats d’Izquierda Unida haguessin guanyat les eleccions en alguna ocasió, segur que ens haguéssim entès per exercir el dret a decidir. Desgraciadament mai no han guanyat les eleccions. Ara hi ha una nova força política, Podem, que sí entén que els catalans tenim el dret a exercir el dret a decidir, així que benvinguda. També és cert que no estem disposats a esperar 12 o 16 anys que tal vegada és el temps que falta perquè Podem tingui majoria absoluta a les dues cambres. Si no tens les tres cinquenes parts del Congrés i del Senat difícilment pots dur a terme un canvi en la Constitució, encara més un procés constituent.

A ERC enteneu la realitat nacional amb el marc Països Catalans. Si bé, no teniu representació a les Corts Valencianes ni al Parlament de les Illes. Tot i així, sí tenen representació Compromís i Més, respectivament. Són partits companys?

– Una cosa és la competència política i una altra que som forces polítiques que estratègicament ens hem de trobar, i tal vegada ens hauríem de trobar més del que ho fem. Els Països Catalans seran o no en funció de les dinàmiques històriques del País Valencià, el Principat i les Illes. Tenim clar que, un cop esdevingudes les distintes repúbliques, potser hi hagi un procés de confederació. Històricament l’evolució és distinta per això les condicions són distintes. No supeditarem la proclamació de la república de Catalunya als tempos històrics dels altres dos territoris dels Països Catalans.

És contradictori estar governant com a Junts pel Sí a la Generalitat i, en canvi, trencar el pacte pressupostari a Sant Cugat o no tenir cap pacte amb Democràcia i Llibertat al Congrés?

– Tot és tan dialèctic que obliga a metabolitzar totes les contradiccions que es donen. En la mesura que un projecte polític es fa gran, es socialitza i se situa a les portes de l’èxit es donen contradiccions. S’han de saber gestionar. Hem demostrat que som capaços de gestionar una tàctica, que ha anat configurant una estratègia, intentant arrossegar el nacionalisme català pare fundador de l’statu quo del 78 –ho diem nosaltres, que mai hem legitimat la Constitució espanyola– fins a un escenari de trencament democràtic. Els hem arrossegat i ens hem d’hagut de menjar alguns gripaus com haver donat suport al president Mas quan estava retallant o els seus votaven les lleis més reaccionàries del PP com la reforma laboral.

També teníem molt clar que havíem d’arrossegar a aquests que fins i tot s’havien oposat a endegar un nou Estatut d’autonomia –vam haver de fer els tripartits justament per això– fins a l’escenari actual. Som a una fase d’acumulació de forces. Per això estem tan orgullosos a Catalunya, cosa que no passa a cap altre lloc d’Europa, que partits tan diferents com la CUP, el PDECAT i ERC estiguem construint un escenari nou. Té molt valor, només cal comparar-ho amb Espanya, on dos partits que s’anomenen progressistes, Podem i PSOE, han estat incapaços d’entendre’s per fer fora del govern el partit més corrupte d’Europa, un dels ariets del desmantellament de l’estat del benestar i que no ha condemnat el franquisme.

Les tres forces hem sabut veure on hi havia la categoria i on les anècdotes i els accidents. Estem il·lusionats i convençuts que farem el referèndum. Guanyar-lo és molt important però fer-lo encara ho és més.

Està creant-se un nou ens polític a Catalunya al voltant dels Comuns, Un País en Comú. Quina relació preveieu tenir amb ells entenent que des de l’esquerra us podeu entendre?

– Ens hem d’entendre. És fonamental que els independentistes i els autodeterministes siguem capaços d’entendre’ns durant les properes setmanes. Hi ha un factor molt important: quina serà la intensitat del procés constituent. Si volem un veritable procés constituent i que els primers anys de la república hi hagi una hegemonia de les esquerres –els primers anys són molt importants, com en una criatura–, cal evitar una fractura política i emocional.

Perquè sigui possible una aliança de les esquerres que ens permeti ser hegemònics, ara ens cal trobar-nos. No cal que ens trobem en el sí, només en la crida a la participació. També caldrà una fotografia de l’Ada Colau, Puigdemont, Junqueras, l’Anna Gabriel, l’Albano Dante... tots cridant a la participació. Si no fos així, qualsevol fracàs faria que durant molts anys ens estiguéssim retraient els uns als altres la causa d’aquest fracàs, el que dificultaria una hegemonia d’esquerres. En els propers mesos ens juguem la unitat d’acció dels propers anys.

Notícies relacionades