Jaume Alonso-Cuevillas demana unitat dels partits independentistes en la presentació del seu darrer llibre

Foto: Jordi Pascual

L’advocat de Carles Puigdemont i diputat al Congrés, Jaume Alonso-Cuevillas, ha presentat el seu darrer llibre 1 judici (polític) i 100 preguntes [Ed. Simbol, 2019] en un acte públic dijous a la tarda a la plaça de l’1 d’octubre al qual han acudit prop de 200 persones. Just el dia que s’ha formalitzat l’acord de govern entre PSC i Junts per Catalunya a la Diputació de Barcelona, bona part de la seva intervenció ha estat centrada en la petició d’unitat de les forces independentistes: “Avui és la culminació d’un despropòsitˮ.

Segons l’advocat, des de l’1 d’octubre del 2017 la unitat de l’independentisme ha anat a la baixa i no només per part dels grans partits. També ha recriminat a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) –coorganitzadora de l’acte amb Òmnium Cultural– haver fomentat les Primàries als municipis un cop ja havia quedat clar que no podia haver llistes independentistes unitàries i per no haver pressionat la CUP perquè votés a favor de la investidura de Jordi Turull.

Crítica al judici

“L’Estat utilitza el dret com a mecanisme coercitiu per aplicar la repressióˮ, explica Alonso-Cuevillas, tot dient que el llibre no pretén ser un manual jurídic sinó una explicació del judici per a la població en general. Diu que ell mateix va recomanar al govern de la Generalitat centrar-se en les vulneracions de drets i no només en el dret a l’autodeterminació “perquè ningú no ens el reconeixeràˮ.

“Aquest llibre ve a dir que els que sabem de dret tampoc entenem el judiciˮ, ha valorat, “aquest és un procés polític vestit de procés penalˮ. L’advocat assegura que en altres temps el judici hagués acabat amb l’afusellament però que en l’actualitat s’ha de revestir de judici en un marc democràtic tot i que la celebració d’un referèndum ni la proclamació de la independència són delicte, malgrat ser il·legals.

Alonso-Cuevillas denuncia l’arbitrarietat del jutge Llarena buscant els delictes de rebel·lió i sedició per aconseguir penes que no recull la desobediència. “S’aplica el dret penal de l’enemic perquè no es jutja les persones pels seus fets sinó per la seva ideologiaˮ, valora, “heu pogut veure un judici amb testimonis de part que diuen veure violència perquè els han tirat un iogurt, avions de paper o diuen que els han mirat amb mala caraˮ.

Considera il·lògic mantenir penes de presó d’entre 16 i 25 anys en base al que s’ha vist durant el judici. “Alemanya, Suïssa, Escòcia, les Nacions Unides... tothom s’equivocaˮ, ironitza en referència al posicionament de la justícia espanyola en referència als processats que són a altres països, “en sis setmanes poden tenir un esborrany de la sentència, potser ens la notifiquen el 10 de setembreˮ. Avança, com ja va dir en la darrera visita que va fer a Sant Cugat, que la sentència serà dura: “Qualsevol sentència que no sigui absolutòria serà una brutalitatˮ.

Diu que possiblement la sentència condemnarà per conspiració per la rebel·lió, és a dir, amb penes d’entre 8 i 12 anys de presó. Apunta a Estrasburg per a la continuació del procés, on arribaran en quatre o cinc anys i la resposta podrà trigar entre un i dos anys. Considera –“tinc el convenciment, no la seguretatˮ– que el tribunal europeu els donarà la raó però que pel camí hi haurà derrotes judicials i polítiques.

 

Camí a la independència

Alonso-Cuevillas diu que hi ha elements a tenir en compte com si Puigdemont esdevindrà eurodiputat i quina serà la sentència però que res d’això permetrà tenir una República catalana: “Això depèn de la gent, potser sense els partits i potser contra ellsˮ. Per això crida a l’“anhel de llibertatˮ i l’“esperit de l’1 d’octubreˮ: “La nostra República també tindrà defectes i cometrà errors però seran els nostres errorsˮ.

“Hem de ser persistents i no cal fer sprints, hem de no parar d’empènyerˮ, enraona, tot criticant que les forces polítiques no actuen en conseqüència del prop de la meitat de la població catalana que opta per la independència. “A fora estem fent molta feina, molta més de la que es coneix i la percepció internacional ha canviat radicalmentˮ, defensa, “en la primera de les euroordres ens miraven amb cara de marcianosˮ. Amb un toc d’optimisme diu que l’independentisme està guanyant des de l’1 d’octubre.

Notícies relacionades