Impugnen el concurs que va situar Jaume González com a director de seguretat

Jaume González en la seva etapa com a cap de la Policia Local de Mollet. Foto: Contrapunt.cat

Jaume González va ser escollit cap de seguretat ciutadana i via pública després d’un concurs públic al Ple de juliol. És el primer cop que se segueix aquest procediment ja que la resta de directius i càrrecs de confiança d’aquest mandat han estat designats directament per l’alcaldessa, Mercè Conesa. Si bé, un dels aspirants considera que el concurs no ha estat tan transparent com hauria ja que es va eximir al candidat guanyador d’una prova de català prevista a les bases si no es presentava adequadament el certificat lingüístic.

Segons fonts institucionals, el tribunal va comprovar al juliol, quan es va presentar la impugnació, que el procediment s’havia seguit correctament i, per tant, va donar com a vàlida la participació de González al concurs. Però el candidat que ha presentat la impugnació no ho veu així i ja ha fet un segon recurs. El problema es troba, segons l’al·legació, que a tots els candidats se’ls exigia el certificat C1 de català. Segons les bases del concurs, “els candidats que no acreditin adequadament aquest requisit hauran de realitzar una prova de coneixements de llengua catalana equivalent al nivell requerit”. En un posterior decret, del 6 de juny, s’eximia González de fer aquesta prova, segons s’indica, perquè havia “acreditat el nivell exigit”, tot i que publicat amb posterioritat que la resta de candidats.

El procés obert

El concurs públic va néixer davant les pressions de l'oposició al Ple de març, quan es va aprovar la creació de la plaça de cap de seguretat ciutadana i via pública. “Intentarem trobar el millor perfil i, si cal, amb procés obert”, va dir Conesa després que la CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA critiquessin l'acumulació de canvis en el cartipàs. També C's va lamentar arribar a una situació que consideraven inacceptable perquè evidenciava, segons els taronja, la deixadesa de l'alcaldessa en la que en aquell moment era la seva àrea. Si bé, consideraven necessària la creació de la plaça “sense votar cap persona en qüestió”.

De fet, elCugatenc va explicar la setmana anterior a aquell Ple que el govern, segons fonts properes, apuntava a un candidat, Joan Carles de Blas, que havia estat director de seguretat a Canet amb informes desfavorables dels serveis jurídics del consistori del Maresme que alertaven que es podrien estar incomplint “els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat”. Mesos després, de Blas enviava una carta a aquest mateix diari dient que, malgrat els informes, la seva contractació havia seguit la legislació vigent i que cap candidat va presentar un contenciós administratiu que pogués demostrar la presumpta irregularitat.

Amb aquest marc, la proposta de l'alcaldessa de fer un procés obert es va fer realitat amb unes bases per a un concurs públic amb signatura del llavors secretari general, Josep Maria Rigau, a data del 19 d'abril. En aquestes bases reguladores es marcaven els requisits per presentar-s'hi així com els punts que es valorarien per fer el triatge entre tots els aspirants fins determinar-ne un, tot i que posteriorment hauria d'arribar com a proposta al Ple municipal perquè es votés per tots els grups polítics.

A data del 25 de maig, es publicava un nou decret, signat pel llavors tinent d'alcalde d'Economia, Empresa, Ocupació i Recursos Humans, Carles Brugarolas, i el secretari general. En aquest s'admetien 11 de les 12 persones presentades – l'única no acceptada no complia un dels requisits de les bases – i s'eximia tots els candidats menys González de fer la prova de català ja que havien presentat l'acreditació del nivell C1.

En el procés de selecció es van destriar les persones que superaven 10 punts (sobre 20) distribuïts en quatre categories: experiència, formació, competències i experiència docent. González només va obtenir la millor nota en l'experiència docent i en el còmput general va aconseguir 10,75 punts, quedant en la segona posició per darrere de Javier Botella (12,95) i per sobre de Josep Lluís Vargas (11,75) i de Blas (11,25). La resta de candidats van quedar exclosos en aquest punt del concurs, a data del 26 de maig.

El procés acabava amb una entrevista als quatre finalistes en què es faria “una avaluació general per valorar la idoneïtat per al desenvolupament satisfactori de les responsabilitats assignades al lloc de treball”. De l'entrevista, el consistori només ha fet públiques les notes que van obtenir cadascú, sense desgranar-ne els motius. D'aquesta manera, González obtenia un 9 (sobre 10) molt lluny del 7 de Vargas, del 6 de Botella i del 5 de de Blas. A data del 18 de juliol es feien públics els resultats que significaven un avançament de González al candidat amb millor puntuació fins al moment. Abans, però, el 6 de juny, es publicava el decret pel qual se l'eximia de fer la prova de català.

Amb aquestes resolucions, el Ple de juliol va aprovar l'atorgament de la plaça a González amb els vots favorables del govern i Ciutadans, les abstencions del PSC i PP i els vots contraris de CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA. La majoria de l'oposició va criticar el govern pels canvis de cartipàs i pel que consideren una “improvisació”. Si bé, tant els taronja com els populars van dir que la preocupació de la ciutadania és gran i calia alguna forma de gestionar més eficientment la seguretat a la ciutat.

La resta de càrrecs no han tingut concurs públic

Ni els càrrecs designats en el primer cartipàs municipal ni els que s'han derivat de les posteriors 5 modificacions han estat triats per concurs públic a excepció del cap de seguretat ciutadana i via pública. En el primer anunci s'hi preveien 10 directius i 5 càrrecs de confiança – on s'incloïa la substitució d'una baixa –. Tots ells van accedir al càrrec a través de decrets després que el Ple validés l'estructura gerencial.

Tal com va explicar elCugatenc (amb una cronologia interactiva) en motiu del darrer canvi, des de llavors hi ha hagut 5 modificacions del cartipàs. Al juliol, 5 cessaments i 8 nomenaments. Al setembre, un cessament amb substitució i altres 2 nomenaments. A l'octubre, un cessament amb la conseqüent substitució. Al març, un nomenament. Finalment, al juny, el nomenament de González i el primer canvi en l'estructura política amb la marxa de Carles Brugarolas de la tinença d'alcaldia d'Economia.

Molts dels nomenaments han tingut prèviament la creació d'una nova plaça de càrrec de confiança no prevista en la primera previsió feta pel govern a principis de mandat. Aquest és el motiu pel qual l'oposició ha criticat diverses vegades la “improvisació” del govern, mentre que l'equip liderat per Conesa ho nega taxativament i s'empara en la legalitat de les accions. De fet, en el darrer canvi també es va aprovar la creació d'una nova plaça, la de director de promoció econòmica, que fins al març havia estat en mans de Lluís Fernández des de la Fundació Sant Cugat Actiu.

De fet, el debat d'aquesta plaça es va entrecreuar amb el del canvi de les retribucions dels portaveus de l'oposició, que des de juliol es poden acollir a una dedicació exclusiva. Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, va dir que aquesta operació només tractava de beneficiar la CUP-PC i ERC-MES, ja que eren els únics que podien acollir-se perquè la resta de portaveus tenen altres dedicacions, a canvi que els republicans votessin a favor de la creació de la plaça de directiu promoció econòmica. Criticava, alhora, que sigui l'Ajuntament qui faci front a les despeses relacionades amb la Seguretat Social de les dues portaveus.

Però, més enllà dels debats concrets de cada modificació, s'evidencien dues coses. D'una banda, que el cartipàs municipal inicial tenia 15 persones entre directius i càrrecs de confiança i ara en té 22, més un altre que està per arribar. D'altra, que, d'aquestos, 21 han estat designats directament pel govern, sense cap concurs públic.

És normal que es designin càrrecs “a dit”?

Molts ajuntaments fan com el santcugatenc i elegeixen càrrecs de confiança per a una estructura paral·lela a la política. En ser càrrecs de confiança i alts directius municipals, són directament els polítics del govern qui proposen els noms i l'alcalde qui, a través de decrets, n'aprova el nomenament. Pel Ple només ha de passar la creació de la plaça mentre que la designació pot arribar en forma de dació de compte, és a dir, sense votació, com a pura informació de la tasca de govern.

Ara, els càrrecs de confiança i directius no poden substituir la tasca que fan els funcionaris de la plantilla municipal. De fet, el passat març això va quedar evidenciat a Santa Coloma de Gramenet, segons El Punt Avui, ja que l'advocacia de l'Estat va denunciar el seu Ajuntament, encapçalat per la socialista Núria Parlon, pel nomenament de 12 càrrecs de confiança sense cap concurs públic. Segons la denúncia, aquests càrrecs desenvolupaven funcions de funcionaris de carrera. El govern de la ciutat del Barcelonès es defensa dient que la secretaria general del consistori va visar la decisió i que no es vulnera cap normativa.

També hi ha consistoris que aposten més clarament per fer concurrència oberta. És el cas, per exemple, de la ciutat veïna de Rubí, amb Ana Maria Martínez, també socialista, com a alcaldessa en un govern en minoria. Tal com es pot comprovar al lloc web municipal – on estan publicats tots els documents del procediment – es va fer un concurs públic per designat un gerent i quatre directors d'àrea per al present mandat. El procés va acabar el 12 de juliol passat amb un anunci dels resultats.

La fórmula seguida pel govern de Conesa no és, per tant, un model aïllat. Tot i que des de l'anunci de la creació de la plaça de director de promoció econòmica, en el darrer Ple, el govern no ha dit res al respecte, tampoc s'ha fet cap mostra verbal de tornar a apostar per la concurrència pública i, de fet, al portal d'oferta pública de contractació no hi figura l'anunci, tal com sí va succeir amb el cap de seguretat ciutadana.

Notícies relacionades