Hospital General, tornar els diners a la sanitat pública

Imatge exterior de l'HGC // Totes les imatges estan extretes de la pàgina web de l'empresa 

Tot el que pugui fer i gestionar la sanitat pública no ho farà la privada. Aquest és el principal objectiu que es va marcar per la nova legislatura el conseller de Salut, Antoni Comín, arran del pacte entre Junts Pel Sí i la CUP. Complir amb aquesta fita vol dir expulsar de la xarxa pública tres hospitals privats amb ànim de lucre que actualment presten serveis a la sanitat esponjant les llistes d’espera dels hospitals públics. Clínica del Vallès, Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya (HGC) són els assenyalats. “Estableixo una ordre de preferència i mentre els hospitals públics no estiguin al 100% dels seus recursos invertirem en ells perquè facin la feina que de moment fa la privada”, explica Antoni Comín en una entrevista a Catalunya Ràdio.

La decisió del conseller no ha agradat gens a l’Hospital General de Catalunya que ja ha avisat que 150 persones es quedaran sense feina. A més, també han indicat que veuen complicat que la sanitat pública sigui capaç d’absorbir tots els pacients que deixarà d’atendre l’HGC. “El motiu de l’expulsió és que pertanyem a una empresa amb ànim de lucre. No és perquè ho fem malament ni perquè ho fem més car”, sentencia Miquel Àngel Carrasco, portaveu de la junta facultativa i vicepresident del comitè d’empresa de l’Hospital General de Catalunya. El govern de Sant Cugat dóna suport a l’hospital i s’ha posat en contra de la Generalitat.

Inici del conflicte  

El malestar va començar a aflorar el passat 22 de febrer. Aquell dia la Generalitat va fer el primer pas per aconseguir la fita marcada. El consell de direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut) va aprovar l’expulsió directa de l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, conegut com a Siscat. De moment, fonts del departament de Salut han assegurat que l’expulsió del Sagrat Cor s’estudia perquè la situació és molt complicada. 

Siscat

El Siscat és una forma organitzativa que té la Generalitat per agrupar tots aquells centres hospitalaris que presten servies a la sanitat pública. Un organigrama que agrupa 60 centres de titularitat concertada i privada i els 8 centres públics que té la Generalitat. Abans de l’arribada de l’anterior conseller de Salut, Boi Ruiz, el Siscat estava programat per només agrupar aquells centres sense ànim de lucre. Però, tal com explica eldiario.es, es va modificar i va permetre l’entrada de centres privats o concertats amb ànim de lucre. Ara això és el que es vol revertir. 

Aquest primer pas és només una mesura burocràtica. A nivell pràctic i de funcionament no implica cap canvi. Malgrat això, fonts del departament de comunicació de l’HGC indiquen que no els ha agradat gens les maneres del govern català. “No sabem què significa sortir del Siscat, la Generalitat tampoc no ens ha contactat per explicar-nos-ho i això ha generat malestar entre la plantilla”, expressa la font de l’HGC que prefereix mantenir-se en l’anonimat.

En resposta a aquestes paraules des del departament de Salut han expressat que van comunicar la decisió de l’expulsió a IDC Salud. IDC Salud és un hòlding sanitari obert a l’ànim de lucre en mans del fons internacional de capital de risc que controla l’Hospital General de Catalunya, entre d’altres centres sanitaris. “Nosaltres ho hem comunicat a l’empresa que gestiona l’hospital, si aquests no ho han comunicat als treballadors ja no és cosa nostra”, expressa la font del departament de Salut.

Des de l’HGC indiquen que seguiran endavant amb les tasques de servei públic perquè tenen un contracte en vigor amb la conselleria de salut. La presència d’aquest contracte permet a l’Hospital General de Catalunya seguir prestant servei a la sanitat pública fins al 31 de desembre de 2016. Malgrat que el contracte, guanyat a través de concurs públic l’any 2011, tingui vigència fins al 2021 és renova anualment i això vol dir que la Generalitat de manera unilateral pot decidir no renovar-lo i deixar-lo sense vigència. El contracte a nivell econòmic varia en funció del nombre de pacients que acaba rebent l'Hospital General derivats, en gran mesura, del Parc Taulí de Sabadell. Fonts del departament de Salut indiquen que l'any 2015 l'empresa privada va rebre 13,4milions d'euros, reduint una mica el que s'havia ingressat l'any 2013. Des de Salut també expliquen que en cap cas s’hauria de pagar cap indemnització  per rescindir el contracte.

Un cop passada la primera fase entra en funcionament la següent. La segona etapa consisteix en estudiar la millor manera per distribuir els diners que actualment s’inverteixen en l’HGC. Els diners s’hauran d’invertir en els centres públics de la comarca perquè puguin absorbir la feina que fins ara feia l’Hospital General. És en aquest punt que es genera la principal controvèrsia entre l’empresa i la Generalitat. Des de l’HGC asseguren que 150 treballadors quedaran en setge i podrien arribar a perdre la plaça i quedar-se sense feina si finalment el govern català decideix rescindir el contracte.

A més, també insisteixen que sense els diners que reben de la Generalitat el serveis de radioteràpia, cardiologia i miodinàmia quedaran clausurats. “La sanitat pública no deixa de ser un client més per a nosaltres i ens representa un 12% dels nostres ingressos”, exemplifica Miquel Àngel Carrasco, portaveu de la junta facultativa i vicepresident del comitè d’empresa de l’HGC. El mateix Carrasco també posa en dubte que la sanitat pública sigui capaç d’absorbir tots els pacients.

En vista de l’advertiment per part de l'HGC, la conselleria de Salut indica que els canvis es fan per mantenir la qualitat o anar a millor, mai per anar a pitjor. Pel que fa als possibles treballadors acomiadats indiquen que “la massa social de treballadors seguirà exercint la mateixa feina però no podem garantir que siguin els mateixos treballadors que ara estan a l’Hospital General”.

Finalment, i com a queixa global a la posició del conseller Comín, l’Hospital General pensa portar el cas al Síndic de Greuges ja que argumenta que se’ls fa un greuge comparatiu. “En el global de la sanitat pública es mantenen empreses privades amb ànim de lucre, només han atacat el sistema hospitalari”, argumenta Carrasco. Salut indica que estan oberts a obrir el debat sobre si cal o no expulsar també les empreses privades amb ànim de lucre d’altres sectors que vagin més enllà de l’hospitalari. “De moment no ho contemplem, però si algú ho proposa en parlarem”, indiquen fonts del Departament de Salut.

Què passarà a partir d’ara?

Un cop acabada la segona fase i s’hagi escollit la millor manera de redistribuir els fons econòmics en els hospitals públics només quedarà un pas per realitzar. La tercera etapa consisteix en trobar la forma jurídica per rescindir el contracte que uneix HGC i la sanitat pública i començar a implementar les decisions de la segona fase. En el cas que la decisió s’acabi executant en tota la seva plenitud voldrà dir que Sant Cugat deixarà de tenir un hospital on pacients de la sanitat pública hi podien ser derivats. En detriment d’això, la Generalitat ha de decidir si la millor solució per donar resposta als pacients de Sant Cugat és construir un nou Hospital o obrir noves plantes al Parc Taulí.

Reaccions en el Ple i batalla política

El tema és tan important i crucial que dies abans de la firma definitiva que expulsava a l’HGC del Siscat, Convergència ja va presentar una moció per el proper ple de març. CDC indica que el govern de Sant Cugat està en desacord amb la decisió presa pel conseller Comín i demana a la Generalitat que es posi a treballar perquè els santcugatencs tinguin un hospital de referència. En la mateixa línia camina el PSC que demana unitat de tots els partits per reclamar que es comenci a treballar per fer realitat l’Hospital Vicenç Ferrer, que segons els socialistes cobririen les necessitats del Sant Cugat actual.

ERC-MES i CUP-CP, en vistes de la moció de Convergència, no han tardat en proposar una moció alternativa en què indiquen que cal donar suport a la sortida de l’HGC del Siscat. També demanen que l’Ajuntament col·labori amb el Servei Català de la Salut en la reordenació progressiva de l’activitat que fins a dia d’avui duu a terme l’Hospital General de Catalunya.

Passi el que passi en el Ple, la batalla política està servida, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat. “Farem l’acte més gran que s’ha fet en 35 anys per reforçar el caràcter públic del nostre sistema hospitalari”, sentencia Comín en l’entrevista a Catalunya Ràdio.

Notícies relacionades