Ferran Villaseñor: “No estem al govern perquè no volem ser-hi”

Ferran Villaseñor a l'entrevista. Foto: Jordi Pascual 

Ferran Villaseñor, regidor en el Ple de Sant Cugat per ERC-MES, és des del passat 19 d’octubre el President del Consell de Barri Centre-Est. Amb aquest gest, per primera vegada un partit de l’oposició comandarà un consell de barri i això suposa un canvi de paradigma per complert. La CUP-PC, amb Ramon Piqué al capdavant, presidiran el Consell de Barri de La Floresta ja que van ser la força més votada en aquell barri en les eleccions del 24 de maig passat.

Com s’ha pres la decisió perquè vosaltres presidiu el Consell del Centre-Est? 

Tot plegat és estrany. Moltes altres vegades ja havia passat que algun partit polític es convertís en la força més votada en un barri però mai va acabar dirigint cap Consell de Barri. Aquesta vegada, però, la força de l’aritmètica ha provocat que l’equip de govern necessiti pactar per tal de tirar endavant el govern. Vam demanar, aleshores, si hi havia la possibilitat de comandar algun dels Consells de Barri que per nosaltres tenen un paper clau ja que preveuen un creixement o millora a través de Plans Directors. Un és el de la Floresta, amb el Pla de Millora, i l’altre és el del Centre-Est, amb el Pla Integral del Barri del Monestir. Vam decidir aleshores posar-nos a fer tasques de governabilitat des de l’oposició.

M’expliques que vosaltres vau demanar al govern si hi havia la possibilitat de governar el Centre-Est, però nosaltres hem parlat amb altres partits de l’oposició i ens han indicat que no hi ha hagut una negociació sinó una adjudicació a dit tant a la CUP com a vosaltres.

Vam posar sobre de la taula la possibilitat de presidir el Consell en una de les negociacions amb Convergència i no hi va haver cap problema. Nosaltres vam presentar una moció de la realització del Pla Integral del Barri del Monestir i això va ser el desencadenant. Pensem que algú ha de liderar aquest pla, i nosaltres estem per això. Vull recordar que les presidències s’atorguen amb un decret d’alcaldia, per tant no seria normal que et fessin un decret sense saber que nosaltres en formàvem part. Nosaltres sabíem que hi érem i hi vam donar suport. Estem per tirar endavant la modificació del què s’entén ara com a Consell de Barri i el Pla Integral. Sinó ho podem fer des del punt de vista pressupostari perquè hi ha bloqueig per part del govern dimitirem i marxem a fer altes coses.

No us heu plantejat que aquest gest de CiU és perquè finalment ERC-MES entri a formar part del govern?

Si nosaltres haguéssim volgut entrar al govern ara mateix m’estaries fent una entrevista com a membre de l’equip de govern. No calen gestos, nosaltres vam tenir converses amb el govern municipal en el seu moment i els hi vam dir que creiem que podíem desenvolupar millor el nostre programa des de l’oposició que no pas des del govern. Som molt clars: no volem estar al govern perquè ja hem dit que no hi volem ser.

És a dir que Convergència us ha ofert de manera explícita entrar al govern?

N’hem parlat, però en cap cas hem entrat en la segona fase de les negociacions. Creiem que podem actuar millor des de l’oposició i des d’aquesta posició estarem fent tasques de governabilitat i per això ens quedem amb el Consell de Barri. Insisteixo, sinó estem al govern és perquè no volem. Estar al Consell de Barri, evidentment sense remuneració, no vol dir defensar la tasca del govern. Nosaltres anem a tirar endavant el nostre projecte i sinó es pot fer ho deixarem.

Aleshores, pel que m’expliques, entenc que els altres grups municipals no han demanat presidir cap Consell de Barri?

No ho sé, això els hi hauries de demanar a ells. A nosaltres ningú ens ha dit que cap altre grup vulgui presidir algun Consell. Podríem intuir que la CUP voldria quedar-se amb el de La Floresta i a més crec que el Ramon Piqué en serà un molt bon president.

Ciutadans, segons l’aritmètica, és la segona força en alguns districtes i no s’ha quedat cap Consell de Barri, mentre que vosaltres esteu per sota en nombre de vots.  

Els districtes no es configuren en forma uninominal i amb formula majoritària. El dia que es configurin com a tal no caldrà que estiguem parlant d’això, perquè Convergència dirigiria tots els Consells de Barri excepte a La Floresta on ho faria la CUP. Però per fer això s’ha de modificar el reglament dels districtes de Sant Cugat, perquè actuïn igual que els de Barcelona amb una descentralització que actualment no existeix. Tenim quatre anys per disenyar com volem que siguin els Consells de Barri i la nostra proposta és que les presidències i les vicepresidències s’haurien d’escollir a través del joc de majories.

Exactament què vols dir?

Això vol dir que primer hem de traslladar les polítiques i les decisions als districtes perquè el propi districte pugui decidir algunes coses, ja que en aquest moment no decideix res. Un cop aconseguit això, s’hauria d’instaurar un sistema en el que hi hagués més d’un regidor de districte i aquests s’haurien d'elegir segons els resultats electorals.

Per tant els Consells de Barri haurien de tenir un poder que actualment no tenen.

Evidentment. Nosaltres estem aquí per modificar-los, “clar i català”.

Les decisions vinculants les prendrien els regidors del Consell o la ciutadania del districte?

Les decisions polítiques sobre com ha de ser una estructura funcionarial o de gestió són tasques del conjunt del consistori. Estem parlant de pressupostos participatius, i per tant si la ciutadania no diu res, tanquem la paradeta. Des dels districtes s’ha de decidir com a mínim una part del pressupost. Hi ha decisions, com per exemple, la construcció d’un pavelló municipal que l'ha de prendre el conjunt de la ciutadania i no pas la gent d'un sol districte. 

Teniu un repte important en el Consell del Centre-Est ja que és un dels districtes on la població és mobilitza menys. Què fareu per incentivar-la?

És molt baixa, però comparativament amb el Centre-Oest és altíssima. Hi ha unes quantes associacions de veïns que aporten un pes important, però si que és cert que no hi ha una gran mobilització. El dia que ha vingut més gent érem 40 persones. Primer de tot hem d’aconseguir que la gent sàpiga el dia i l’hora de la celebració del Consell ordinari. L’altre punt important que hem d’aconseguir és sectorialitzar els Consells de Barri perquè cada ens territorial, que ho necessiti, tingui un grup de treball independent.

És a dir, subdividir?

Clar, és la única manera que determinats veïns hi accedeixin perquè el debats concrets de llocs concrets interessen a certs veïns i no al conjunt del districte.

Els horaris també han de canviar?

Amb els horaris tenim un problema, més d’hora de les sis no ve ningú i més tard de les nou la gent marxa. Per tant aquest és el nostre marge. Els Consells de Barri haurien de ser al voltant de les set i intentar que no s’allarguin més de les deu, perquè sinó ens quedem sols.

El passat 13 d’octubre es van presentar els 10 punts principals que configuraran el futur Pla d’Habitatge. Tu estaves en el Ple quan es va crear l’anterior Pla Local del 2012 i que de fet hauria de seguir vigent fins al 2017. Tant malament es va fer?

El Pla Local d’Habitatge estava desfasat quan es va presentar. A partir d’aquí el que es va ensenyar el passat 13 d’octubre van ser deu punts del que acabarà sent el Pla d’Habitatge, però el Pla on és? En que no tenim resposta, el que nosaltres hem demanat al govern municipal és que se’ns aportin totes les dades. Hem de saber en quin moment del Pla ens trobem: en la fase preliminar o ja hi ha unes conclusions. Tot i això, entenc que si s’han presentat deu punts és que alguna conclusió hi ha. En aquests moments no hi ha segon Pla d’Habitatge i no n’hi haurà fins que no estigui explicat, consensuat i, alerta, votat.

Això vol dir que a priori us hi oposeu?

No, nosaltres no ens oposem a quelcom que no coneixem. Però tampoc estem d’acord amb una cosa que no coneixem. Les coses, diuen, que estan canviant des del punt de vista de transparència del govern, però en aquest cas no ha estat així. S’ha presentat un Pla que els grups de l’oposició no n’havien sentit a parlar en tot el que portem de mandant. Els plans secrets potser són molt interessants però mentre siguin secrets no són de l’administració són dels regidors que l’han tirat endavant.

Durant el temps que portem de mandat s’han aprovat diferents comissions informatives i d’investigació. A proposta d’ERC-MES es va aprova la del cas de la Costa del Golf, que està prevista la primera convocatòria per dijous. Com la teniu plantejada?

Està plantejada sobre la normativa establint uns protocols d’actuació i d’accés a la informació. Els grups podran demanar les compareixences d’aquelles persones que creguin convenient.

De fet, el cas ve de lluny i et va agafar en la teva etapa anterior com a regidor del PSC. Amb aquesta perspectiva, que ha fet malament l’Ajuntament?

Quan vam veure els documents al mes de setembre ens va donar a tots la sensació de dir: “mira que ho havíem dit vegades i ningú no ens havia fet ni cas”. La llicència que es va fer ha estat anul·lada però qui va donar la llicència va ser l’equip de govern, per tant, el propietari si li tiren la casa a terra denunciarà a l’ajuntament i això ens costarà molts diners. El que s’ha buscat, per no haver de pagar tant, és un acord extrajudicial. Això vol dir pagar perquè aquell qui ha posat la denúncia no l’executi. Et pago i calles. Tot plegat s’ha fet d’una manera molt barroera.

Quina missió té aquesta comissió?

La primera és traspassar a tots els ciutadans el que ha passat perquè la població té la obligació d’assabentar-se de totes les coses, tant les bones com les dolentes. La segona és evident: trobar responsabilitats.  

Canviant de tema Ferran i ja per anar acabant, vas marxar del PSC per desafeccions amb el partit i vas presentar una carta explicant que marxaves per deixar la política. Finalment però et vas unir a MES. En el seu moment no vas voler parlar sobre el tema, ara amb el temps pots manifestar el que va passar?

No és que no vaig voler donar explicacions, és que ningú me les va demanar. Crec que amb la carta ja quedava prou clar. Els militants del PSC que anaven a les assemblees em van sentir dir en moltes ocasions que jo tenia diferents condicions per tirar endavant el projecte socialista: per una banda tenir el suport del partit -que no hi era- i per l’altre el compromís amb el procés del dret a decidir. Vist que cap de les dues condicions a tirar endavant, l’únic que em va aguantar al davant del PSC era el grup de gent del qual estava envoltat. Això es va escardar i per tant em quedava molt poca cosa al partit i ja no hi encaixava. És com una parella: El moment en que s’ha acabat l’amor aguantar pels fills segurament és un error. Ara, de mi no sentireu mai cap crítica negativa contra el PSC perquè forma part de la meva vida.

El que et va passar a tu de desafecció amb el partit, no és un problema sistemàtic que no només es genera al PSC de Sant Cugat sinó al PSC de Catalunya o al PSOE a nivell estatal?

Clar, però ara podríem fer un anàlisi dels diferents partits. Els partits que enteníem abans com a majoritaris han tingut una davallada important. CiU, PSC, PP a Catalunya i fins i tot ICV han patit una baixada important en detriment de partits emergents. Això es tradueix amb una desafecció que es va veure encetada el 9-N. Els partits polítics hem de canviar la manera de funcionar, d’expressar-nos etc. però això està costant a tots els partits. Les victòries de Carmena i Colau són un exemple del canvi. Amb el procés sobiranista ha passat el mateix i la gent ha dit prou, perquè el grau de bloqueig és molt elevat.

En quan a l’estructura interna de MES a Sant Cugat, què hi ha de nou respecte a la presentació d’abans de l’estiu?

Des de que hem nascut ens hem presentat a 3 eleccions i això ha provocat que no hem tingut temps de consolidar-nos al territori. Vam néixer el mes de gener i ràpidament ens vam presentar a les municipals en 120 municipis i tenim 106, 70% dels quals amb coalició amb ERC. Després vam tenir les eleccions catalanes i ara d’aquí no res les Espanyoles. Aquest període l’hem d’aguantar donant suport a una candidatura conjunta amb ERC al congrés. A partir del mes de gener el que ha de fer MES és ampliar l’altaveu a aquells socialistes sobiranistes que encara ara no ens coneixen. El socialisme sobiranista hi és i el que fem és ampliar el sector de l’esquerra.

Sobiranista no és el mateix que independentista?

He dit sobiranista expressament perquè això amplia els sectors que no són pròpiament independentistes. Tot i això és curiós perquè els sectors contraris a la independència interpreten el sobiranista com a independentista, cadascú identifica el que creu convenient. MES és un partit sobiranista però a ningú se li escapa que aquest concepte d’independentista funcional és el que està tirant endavant. Evidentment les candidatures amb ERC responen a una unitat d’acció per crear un nou estat.

Per tant, és un sinònim o no?

No és un sinònim. Tots els independentistes són sobiranistes però no tots els sobiranistes són independentistes. En aquest cas agafem Catalunya Sí que es Pot on la majoria són favorables al dret a decidir però no tots són independentistes. Si anem més a l’arrel el dret a decidir i el sobiranisme tenen una diferencia: si ets subjecte o no. Pots ser partidari del dret a decidir amb un previ acord amb el govern central o es pot ser sobiranista que apel·la al poder de decisió català.

Ara mateix quants simpatitzants teniu a MES?

Encara no tenim simpatitzants. Ara mateix som 18 militants i suposo que anirem creixent poc a poc.

Notícies relacionades