L’estelada de la discòrdia

L’estelada oneja des de dimecres a la Plaça d’Octavià. Fotos: Anna Poquet

Durant tota aquesta setmana s’ha viscut un nou capítol en la història de l’estelada a Sant Cugat. El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Barcelona ha ordenat a l’Ajuntament de Sant Cugat que executi provisionalment la sentència que es va fer pública el passat 22 de juliol i retiri l’estelada de la plaça Lluís Millet. A l’espera que es resolgui el recurs d’apel·lació que va presentar en el seu moment el consistori, el jutjat accepta ara la petició de Societat Civil Catalana i demana a l’administració pública que acati la sentència.

Al rebre l’orde judicial Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, va indicar que acatava la sentència i retirava l’estelada de la plaça Lluís Millet, on hi col·locava la senyera. Però immediatament després i apel·lant al seu dret a la llibertat d’expressió va decidir traslladar l’estelada a la plaça d’Octavià. L’alcaldessa avalava aquest gest perquè indicava que la sentència només diu que l’estelada no pot onejar a la plaça Lluís Millet però no cita qualsevol altre lloc de la ciutat. De fet, en el fallo de la sentència la jutgessa demana exclusivament que l’Ajuntament de Sant Cugat retiri l’estelada de la Plaça Lluís Millet.

Malgrat això, en el quart fonament de dret de la la sentència la magistrada, Elsa Puig, cita diverses sentències del Tribunal Suprem per concloure que l’estelada “és un símbol partidista que cap administració podrà col·locar en edificis, mobiliari urbà i espais públics en general”. En aquest mateix sentit, la sentència del 22 de juliol també recorda que les administracions no tenen llibertat d’expressió, sinó que la llibertat la tenen les persones. També rebutja que la decisió sigui presa pel Ple Municipal justifiqui la col·locació de la bandera. Puig recorda en la sentència que correspon als Tribunals de Justícia controlar la legalitat dels acords polítics.

D’aquesta manera, la jutgessa també es mostrava en desacord amb el criteri establert per la Junta Electoral Central de la Zona de Terrassa. La JEC havia desestimat la petició del PP, Ciutadans i VOX, que en tres ocasions diferents, havien demanat la retirada de l’estelada perquè la bandera vulnerava el principi de neutralitat durant la campanya electoral. Els taronges, fins i tot, van recollir signatures per demanar-ne la retirada. En aquests tres casos la Junta Electoral entenia que l’estelada no estava col·locada en cap edifici públic ni en cap local electoral i, per tant, no alterava la neutralitat de les institucions. Elsa Puig, però, no comparteix aquesta interpretació i aplica la doctrina superior del Tribunal Suprem i, fins i tot, argumenta que el pal pot considerar-se edifici públic.

SCC i ANC, les protagonistes

Més enllà de la batalla dialèctica política, que més endavant apuntarem, els grans protagonistes de la guerra per les banderes són les dues organitzacions catalanes que defensen interessos antagònics envers la independència. L’Assemblea Nacional Catalana de Sant Cugat (ANC) va ser l’encarregada de regalar, al 2014, l’estelada a l’alcaldessa perquè la pengés a l’Ajuntament. Finalment Mercè Conesa va decidir penjar-la però no al consistori, sinó a la plaça Lluís Millet.

Desprès va ser Societat Civil Catalana (SCC) qui va presentar el contenciós administratiu que finalment ha prosperat i que ara ha obligat a retirar l’estelada de la plaça de l’estació. “Les banderes oficials són les que representen l’interès general, t’agradi o no. Però per llei estan nomenades com a banderes oficials i això significa que són de les institucions. Crec que és fàcil d’entendre”, reivindica Pepe Domingo, vicepresident de Societat Civil Catalana de Sant Cugat.  

SCC indica que presentarà un comunicat a la jutgessa perquè s’assabenti del canvi de lloc de l’estelada i faci aplicar la sentència actual perquè entenen que ja té efectes sobre la nova bandera instal·lada a la plaça d’Octavià. Per la seva banda, Joan Aguilà, coordinador de l’ANC  de Sant Cugat, es mostra gens sorprès per la “no independència de la justícia espanyola envers a temes relatius al procés català”. Pel que fa a la col·locació de la bandera a la plaça d’Octavià, Aguilà valora positivament “la drecera escollida per l’alcaldessa, tot i que haguéssim preferit que es desobeís l’ordre judicial”.

“Tantes vegades com es retiri l’estelada tantes vegades la tornarem a penjar, que vagin fent no volem entrar a la guerra de banderes, no li donem excessiva importància”, explica Joan Aguilà, que recorda que l’ANC farà sempre el que cregui oportú fer. Domingo ha volgut recordar que “el conflicte l’han creat els que van regalar l’estelada al consistori” i Aguilà ha respost que estan “ben orgullosos d’haver-ho fet” perquè l’estelada “reflexa l’anhel de milions de catalans”.

La batalla política 

Pel que fa a la guerra dialèctica política santcugatenca res que pugui sorprendre. El PEDCAT, la CUP-PC i ERC-MES defensen la instal·lació de l’estelada. Mentre que l’antiga Convergència defensa el canvi de la bandera a la Plaça d’Octavià els cupaires i els republicans indiquen que no s’hauria d’haver retirat l’estelada de la Plaça Lluís Millet i que per tant s’hauria d’haver desacatat la sentència perquè la instal·lació va ser una demanda del Ple Municipal.

Per la seva banda tant PP com Ciutadans avisen a l’alcaldessa Mercè Conesa que s’altar-se la llei té greus conseqüències i no entenen la nova ubicació de l’estelada perquè indiquen que la sentència ho prohibeix. Els populars van més enllà i demanen la dimissió de Conesa. Cal recordar, que la mateixa nit de la instal·lació de la bandera en la seva nova ubicació un grup d’anonimats va retirar l’estelada i la va trepitjar. En un tuit, ja esborrat, el grup de Ciutadans felicitava l’acció. L’endemà, però, l’estelada ja tornava a onejar.  

Sense voler entrar a l’anomenada guerra de banderes es troben ICV-EUiA i el PSC. Totes dues formacions municipals titllet d’estèril i estúpida l’estira i arronsa dels defensors i contraris de l’estelada i indiquen que hi ha problemes més greus a la ciutat que s’estan desatenent. 

Notícies relacionades