ERC tindria el Govern de la ciutat segons els resultats del 26J

Els resultats de les generals regirarien el Ple. Foto: Jordi Pascual 

Noves eleccions estatals i des d’elCugatenc volem analitzar a fons els resultats pe fer una mica de política ficció. Després de conèixer les dades definitives que deixaven les Eleccions Generals a la ciutat, els resultats donaven un titular històric: ERC ha posat fi al feu convergent. Per primera vegada en tota la història de la restauració democràtica del 78, Esquerra Republicana de Catalunya aconseguia guanyar unes eleccions a Sant Cugat. Però més enllà d’aquesta primera dada rellevant, com quedaria el Ple de Sant Cugat extrapolant els resultats de les Corts Generals?

Primer de tot, cal indicar que unes eleccions estatals tenen molts factors que la diferencien dels resultats que es produeixen en la contesa municipal. L’apel·lació al vot útil, i més en aquestes eleccions tan polaritzades, o la mentalitat del votant de pensar més en visió de país i no en la visió “minimalista” d’un poble, dibuixen cada 4 anys un panorama molt diferent del que normalment es pinta en les eleccions municipals. Precisament, quan aquestes peculiaritats entren en acció és quan es produeixen resultats que xoquen. Contestant a la pregunta formulada i aplicant la Llei d’Hondt, el Ple quedaria configurat d’aquesta manera segons els resultats obtinguts el passat 26J.

Esquerra Republicana de Catalunya seria la llista més votada i obtindria 6 regidors. Els republicans duplicarien els 3 regidors que actualment tenen al consistori a la vegada que tindrien la clau de l’alcaldia. Mireia Ingla, cap de llista d’ERC, podria governar la ciutat en minoria o buscar acords de governabilitat amb altres llistes. En les eleccions generals ERC s’ha presentat amb Catalunya Sí, per tant s’hauria de veure si a nivell local mantindria la coalició amb MES i com això els podria afectar.

Darrere dels republicans hi trobaríem el partit que actualment governa Sant Cugat. CDC es quedaria amb només 5 escons, deixant-se pel camí 6 escons i segurament l’alcaldia. Els convergents haurien de buscar algun pacte amb les altres forces per no perdre l’alcaldia o pactar amb Esquerra i governar de manera conjunta amb els republicans. Davant d’aquestes dues grans sorpreses En Comú Podem en donaria una altra i sumaria 5 regidors, igualant els de CDC. ICV-EUiA, partit que forma part de ECP, actualment té 2 regidors al plenari i per tant en sumaria 3 més. Malgrat això, caldria veure si finalment a Sant Cugat faria confluència amb Podem, ja que les últimes municipals no es va assolir el pacte.

Com a quarta força al plenari de Sant Cugat trobaríem el Partit Popular amb 4 regidors. Els populars guanyarien 3 escons respecte la representació actual i serien, conjuntament amb ECP, la segona força que més regidors guanyaria. A més, aconseguirien passar a Ciutadans que perdria la posició de ser la primera força no sobiranista. D’aquesta manera, els taronges mantindrien els 3 regidors actuals, sense variar la seva representació en el Ple. En última posició quedaria el PSC que obtindria 2 regidors, 1 més dels que té actualment.  

Confirmació d'inèrcies 

Tot aquest escenari descrit és, com ja s’ha indicat, política ficció. Es basa en l’anàlisi de resultats reals i verídics però extrapolats en un terreny que són els que li corresponen. És per això que cal recordar que en aquestes eleccions hi faltava un actor important com és la CUP. La participació d’aquesta formació en les eleccions faria variar de ben segur els resultats ara desglossats.

Malgrat això, cal destacar que hi ha un canvi de tendència que sembla consolidar-se i que ataca la batalla històrica entre PSC i CDC – CiU anteriorment – per disputar-se la victòria a Sant Cugat en les Eleccions Generals. Tal com ja es va produir el passat 20D, el PSC ha passat de dominar a ser l’últim partit important més votat. La posició dels socialistes l’ocupa En Comú Podem, que tot i consolidar-se com a l’alternativa al PSC a Sant Cugat, queda lluny del seu objectiu de continuar creixent per aconseguir la victòria.

Per la seva banda, Convergència consolida també la pèrdua hegemònica, ja que fa només quatre anys va arribar fins al 40% dels vots com a CiU i el diumenge passat no va arribar al 21% dels vots. D’aquesta manera es dibuixa un nou escenari on sembla que la rivalitat per aconseguir la victòria a la ciutat en les eleccions a les Corts Espanyoles ja no depèn només de dos partits. El particular bipartidisme queda partit en una batalla a 3, entre republicans, convergents i comuns. El que sí sembla clar, observant també els resultats del passat desembre, que les forces noves han vingut per quedar-se. Però, amb prou poder per aconseguir la victòria? Això només el temps ho dirà.  

Notícies relacionades