Xavier Cortés, Unió: "Probablement deixarem la seu dels Quatre Cantons"

Xavier Cortés. Fotos: Jordi Pascual

Després de la desfeta de la federació de Convergència i Unió, un terratrèmol ha sacsejat tots dos partits. A Sant Cugat, Unió ha sortit molt malparada després que els tres representants que havia aconseguit a les eleccions municipals del maig deixessin el partit per anar a parar a Convergència i Demòcrates. Els democratacristians, a més, s'enfronten a un preconcurs de creditors com a últim recurs per evitar la fallida econòmica i això significa decisions dràstiques també als municipis, especialment pel que fa a les seus.

Xavier Cortés és el president de l'agrupació santcugatenca. Va substituir la regidora Cristina Paraira al capdavant del partit només passar-se a Convergència i a final de febrer l'assemblea el va ratificar en el càrrec. També és conseller nacional. En aquesta entrevista explica els reptes d'un partit que ha perdut la representació a nivell local, nacional i estatal. Apunta al congrés nacional per a la redefinició que permeti netejar els plats trencats a nivell intern i fer un projecte atractiu de portes enfora. És conscient, però, que no aspiren a ser un partit majoritari com ho havia estat la federació amb CDC.

Amb la marxa dels tres regidors, Unió s'ha quedat sense representació. Ara què fa el partit?

– Seguim la vida política local des de fora de les institucions. Estem en un procés intern per preparar els congressos, l'extraordinari i l'ordinari. Continuem fent vida local i dia a dia ens veureu més. Se'ns n'ha anat veient en diversos actes de ciutat, tenim contacte amb diverses entitats locals però la nostra presència s'ha de fer major. El nou equip ja constituït a tenor dels estatuts i a l'espera de la renovació dels càrrecs nacionals és una mostra de canvi de càrrecs a nivell local i comarcal.

Les actes dels regidors són de la persona i no del partit, per tant, perquè algú d'Unió entri com a representant en el Ple caldria alguna renuncia en el grup municipal de Convergència. Creieu que, malgrat això, Unió hauria de tenir algun regidor?

– Per descomptat que sí. La llista que es va presentar en el seu dia era de Convergència i Unió, una única formació política. Amb les regles del joc d'aquell moment corresponien un nombre de representants a cada partit. El mandat és de quatre anys i hi ha uns candidats que ho són des del moment de les eleccions i fins que s'acaba el mandat.

Dóna per a molt però sempre ho dic: sóc el següent candidat a qui correspondria entrar i assumir l'acta de regidor. I tant que ho faria. El compromís amb la candidatura hi és i amb Unió l'he deixat molt clar. Representaria a UDC que és una forma tan legítima de fer-ho com la dels excompanys de viatge de CDC en tant que la candidatura era conjunta.

Si la candidatura és conjunta, s'entraria al govern i es faria tasca de govern?

– No perquè Convergència ha decidit unilateralment que el grup municipal sigui només seu.

Teniu un programa electoral conjunt.

– Efectivament. Un programa que Unió Democràtica mai es podrà atribuir al cent per cent però Convergència tampoc. Òbviament no aniríem contra aquest programa però no som i no se'ns espera. Si hi arribem a ser, haurem de jugar el nostre paper a favor de la ciutat i el model que UDC representava en el seu moment.

Tens la sensació d'haver tingut una mena de traïció per part dels tres regidors que eren d'Unió i ja no ho són?

– Seria ridícul dir que no hi ha estat. D'altra banda, això ja forma part del passat. Hem de mirar al futur. L'encàrrec que ha fet la militància de Sant Cugat a l'equip que jo abandero, no només per substitució de Cristina Paraira sinó ara ja de forma renovada, és que cal mirar al davant. Tenim un projecte determinat per a la ciutat.

No podem continuar vivint del que va passar. Ja vam valorar en el seu dia els camins que van prendre d'una banda Carles Brugarolas i d'altra Esther Salat i Cristina Paraira. Ara hem de parlar del camí que ha de prendre Unió en la vida local amb la fita de recuperar la representació institucional.

La desfeta de la federació com ha afectat a nivell militants a Sant Cugat?

– Clar que afecta. Ara estem al voltant d'un centenar. D'acord amb els estatuts, la junta local té el nombre de representants que té. Hi ha persones que han marxat i altres que s'han incorporat. La nostra delegació continua ben viva.

Si mirem els resultats electorals a la ciutat, quan us presentàveu com a CiU estàveu per sobre del 30% de vots. El 27S vau tenir el 4'36% i el 20D 3'22%. Què pot fer Unió després d'aquesta tendència a la baixa? No és només per l'efecte immediat de la desaparició de la federació sinó també com a Unió en els darrers dos comicis.

– L'afectació va ser per tothom. Per a Unió és obvi perquè a hores d'ara mires la fotografia i no té representació. Hem de treballar de valent i picar pedra al carrer. No és el mateix estar a les institucions i que et vegin gràcies a la feina que feu els mitjans de comunicació que fer aquesta feina més dura d'anar a picar portes; assistir als plenaris, també els sectorials i territorials; estar amb les entitats, i acudir a esdeveniments. Passes inadvertit moltíssimes vegades.

La ciutadania i algunes entitats et reconeixen, més encara quan has tingut un bagatge actiu a nivell social i polític, com és el meu cas i d'altres companys. Però passes inadvertit perquè en reculls de premsa no surts a les fotos i no se t'esmenta. És una feina que estem preparant tot i que ara treballem internament de cara al període precongresual. No deixem d'estar actius a la vida local.

Deies que per no tenir representació costa aparèixer als mitjans. Què es pot fer, a banda de la presència en actes, perquè la gent vegi que hi ha Unió a Sant Cugat?

– És una cursa de fons. No volem fer un esprint sinó que comencem a elaborar unes accions determinades. Us les presentarem. Utilitzarem els mitjans de comunicació perquè us feu ressò de les activitats que farem com a UDC. Volem continuar sent amb aquelles entitats que ens han convidat als seus actes i a fer-nos partícips de les seves qüestions.

Quan acudeixes a un acte lluny d'eleccions, la recepció és totalment diferent perquè ja no vas a buscar el vot sinó l'opinió. Fins ara hem tingut una rebuda tan bona com sempre. En breu coneixereu el pla d'actuació que Unió vol donar a conèixer a través dels mitjans per dir la nostra i estar en contacte amb els pilars centrals de la representativitat de la societat civil santcugatenca.

Teniu algun sector o territori en què Unió ha de fer èmfasi perquè no aconsegueix tanta presència?

– Ho farem a tot el municipi. Per a nosaltres és tan important Les Planes, La Floresta, Valldoreix, Mira-sol com els barris històrics i de nova creació del nucli. De la mateixa manera, per a nosaltres és igual d'important la joventut, l'esport, la cultura, l'empresa, l'educació... Tant territorialment com sectorial farem la feina que calgui fer per tornar a ser presents a les institucions, no només al consistori sinó també a l'EMD i els òrgans de representació sectorial.

Arribar a tota la ciutat és un repte important.

– Malament faríem si anéssim només a buscar una escletxa. D'ambició no ens en falta. Tenim tres anys per endavant per fer aquesta feina amb calma, de forma reflexiva i amb un objectiu clar.

Sempre s'explica que la política catalana, i per extensió santcugatenca, es divideix principalment en tres eixos. Hi ha l'independentisme-centralisme. Sembla que per aconseguir vots s'ha d'anar cap a l'independentisme. El dreta-esquerra. Amb les confluències sembla que el centre-esquerra guanya força. El de vella-nova política en què la nova política és el paradigma per anar a buscar vots.

Si ens fixem en Unió. No és un partit independentista, tampoc centralista...

– Ja t'agraeixo l'equidistància.

Entre dreta i esquerra, no és un partit d'esquerres.

– Som centre, centre-dreta.

En nova política, potser treballeu per ser-ho ja que la majoria de partits ho fan però des de fora hi ha la visió que Unió és un partit molt vell. Llavors, esteu gairebé a la part contrària d'on es van a buscar vots en tots els eixos.

– Totalment d'acord en què ara estem en les parts minoritàries dels espais dels quals has parlat. La trista realitat és que no tenim representació al Parlament de Catalunya ni en la política en clau espanyola. La representativitat que ens queda a molts consistoris catalans és poca. Hem de ser realistes i acceptar que estem en els posicionaments minoritaris.

Tenim la història, per bé o per mal, dels 84 anys del partit i una ideologia determinada. És el bagatge, la motxilla, que portem a sobre. Per alguns ha estat un llast i suposo que per això ens han abandonat mentre que per altres són uns actius que cal actualitzar. Els partits polítics no són més que el reflex de la societat i ens hem de posar al dia en els nous reptes que la societat reivindica.

Afegit el problema comunicatiu de no tenir representació institucional, haurem d'intentar vendre el producte d'una altra manera. Amb dos congressos enguany, Unió ha de saber adaptar el seu paper a les demandes socials actuals.

S'enfronta a una redefinició.

– Hi ha qui parla de refundació perquè té la necessitat imperiosa d'amagar el seu passat. No és el nostre cas. Ens sentim molt orgullosos d'haver nascut el 1931, de tenir una ideologia socialcristiana, de ser catalans catalanistes i de ser nacionalistes sense cap tipus de subterfugi. Continuarem plantejant les nostres propostes perquè són les necessita Sant Cugat i la resta del país, Catalunya.

Teniu un altre repte molt gros sobre la taula que és estar en preconcurs de creditors. Què significa per al partit?

– M'ha agradat molt el coratge de Ramon Espadaler de sortir a donar explicacions quan tothom parlava del deute d'Unió i semblava que el partit no deia res. Els dirigents actuals i els que s'han de postular per a la renovació de la direcció nacional en el congrés d'enguany han de prendre unes solucions que no són gens fàcils com acomiadar personal, tancar seus... per subsistir econòmicament. El deute dels partits no acostuma a ser petit. Fer front al d'Unió és complicat.

Són 16 milions.

– Potser més. Hi ha qui parla de prop de 19. Però és igual, no em vindrà de tres milions perquè és molt gran la xifra. S'han de buscar fórmules i solucions. Considero important que l'actual direcció s'arromangués, sortís i fes front a aquesta circumstància.

En clau local seria absurd dir que no ens afecta. Es necessita del paraigües nacional perquè et doni empara i cobertura en campanyes. A Sant Cugat no tenim la càrrega d'aquest deute però és un problema compartit.

Es diu que els partits depenen dels militants. Directe.cat va fer un exercici de dividir el deute d'Unió entre els militants i el resultat era que cada militant havia de posar 5.000€ per acabar amb el deute.

– Amb les quotes dels militants cap partit suporta la seva estructura. Sense representació institucional ni els ingressos derivats és complex. D'una banda es reben subvencions oficials per tenir representació, d'altra compensacions per tenir certs vots i d'altra els càrrecs públics fan aportacions que mantenen l'estructura. Així funcionava Unió fins ara.

Jo pago 61€ i la meva dona, com a segona militant de la família, paga una quantitat molt inferior. Amb les quotes i el nombre de militància que queda en el partit no es pot tirar endavant l'estructura com la teníem dimensionada.

En clau santcugatenca també haurem de fer una reflexió. Hem començat a qüestionar el local. La seu que històricament hem mantingut als Quatre Cantons és el primer punt que hem d'abordar en ferm.

Deixareu la seu?

– Una de les qüestions probables és que la deixem i busquem un altre espai on poder continuar amb la nostra activitat.

Com un partit que té un problema tan gros com un preconcurs de creditors amb un deute elevadíssim pot arribar a la ciutadania i dir que són la millor opció per gestionar el bé públic?

– La ciutadania vol pluralitat, no una veu única. Vol opinar. Ha de poder agafar entre els productes que se li ofereixen. El producte d'UDC continua sent interessant per a una part de la ciutadania. No aspirem a ser una força majoritària. Ramon Espadaler ja ha apuntat a confluir amb altres formacions polítiques o veus dissidents d'altres formacions històriques a Catalunya. Que l'espai polític d'Unió existeix a Sant Cugat i a Catalunya no en tenim cap dubte.

Comentaves la proposta de Ramon Espadaler. L'explico: espai catalanista de centre amb Unió i veus provinents del PSC i Convergència. Què vol dir?

– El mapa polític que teníem des de la transició fins al procés exprés que s'ha engegat i no sabem ben bé on està ha canviat. Hi ha personalitats que han canviat de parèixer o que simplement no confien amb el cop de gas que ha trencat moltes coses. És enriquidor que la societat tingui quantes més opcions millor i que el trencadís es recompongui.

A l'igual que hi ha hagut veus discordants dins d'Unió que han anat a altres projectes, hi ha un transvàs de gent del PSC, CDC i de persones que no estaven enquadrades enlloc. És un espai de trobada per a forces polítiques que creuen en un projecte federal o confederal, no la uniformitat que es basa només en el dret a decidir. Aquest dret, recordem-ho, no s'ha dut a terme en la seva vesant més àmplia.

Ens trobem en una legislatura en què en 18 mesos, que ara ja en són menys, Catalunya s'hauria de trobar a les portes de la independència amb una constitució redactada i un referèndum al respecte. A Unió veieu que es complirà aquest full de ruta de Junts pel Sí que també ha agafat la CUP?

– Ningú sap ara on està el full de ruta. Aquests dies assistim als debats del Parlament en què la CUP torna a dir la seva. La CUP està intentant marcar els tempos. L'expresident Mas va voler allargar les negociacions tant com va ser possible fins que es va veure expulsat de la vida política per decisió de la CUP, no per la ciutadania.

Els 18 mesos no seran i tampoc se'ns portarà a la suposada independència per incapacitat de l'estructura del país. La situació economicofinancera és dolenta a nivell intern i internacional. No està gens clar que hi hagi una majoria de la ciutadania que opti per aquesta realitat. L'acció de govern és la que és. Cada dia els dirigents dels Departaments diuen que el que havien promès no es farà en els mesos que havien dit.

Dius que no hi ha una majoria clara però hi ha una majoria absoluta al Parlament.

– La majoria parlamentària no reflecteix una majoria social. Com a nacionalista estic d'acord que hi hagi la majoria més folgada que ha estat mai sobre un procés sobiranista català. Malauradament, això ha comportat una fracció social gens bona. Cal estendre la majoria.

El problema és que no hi ha majora enlloc?

– Ja ho has dit tu mateix. Bàsicament on no hi ha és a nivell social que és on ha d'estar. Sabem molt bé quina és la composició del Parlament i quant costa un escó a Barcelona i un a Lleida. No hi ha una majoria social que de manera oberta vulgui un procés de ruptura. Es planteja de manera unilateral perquè es deia que la via del diàleg s'havia d'abandonar.

La legislatura és el resultat del 27 de setembre que al final va portar l'acord entre Junts pel Sí i la CUP i en què Unió no va aconseguir representació. Heu replantejat el missatge del partit en aquells comicis? En unes eleccions enteses per alguns partits com a plebiscitàries, el missatge d'Unió no va tenir la força que esperàveu.

– Ja que parlem del 27S, cal recordar que Unió és l'únic partit que aplica el dret a decidir a dintre de casa. Després d'aquella pregunta que tants comentaris va portar en tertúlies i debats...

S'ha de dir que era una pregunta complexa.

– La situació és complexa. No es pot agafar a la babalà. Decidir una sortida nacional per a Catalunya no és fàcil sinó no haguéssim esperat tant de temps i ja la tindríem.

Si la pregunta era complexa, més encara ho era el preàmbul de duia. Unió no va renunciar a res. Què no és la política si no és diàleg? Si no hi ha diàleg ni dins ni fora de casa és que no pot existir la política. És difícil que a l'altre costat se t'escolti però hi ha forces polítiques espanyoles que estan d'acord que hi hagi un referèndum. Potser són minoritàries però el bipartidisme ha comportat això.

Hem fet la reflexió i l'hem de continuar fent. No som els únics pel fet d'haver deixat de tenir representació institucional a Catalunya i a l'Estat espanyol. Tots els partits han de veure que no podem enganyar a la gent, hem de ser més honestos i transparents. Hem d'explicar la veritat a la ciutadania. La veritat no és que Catalunya serà independent en 18 mesos.

Estem en ple debat de qui serà el futur president i govern espanyol. Des d'Unió com ho veieu? Hi ha el pacte entre PSOE i Ciutadans, hi ha les converses de PSOE amb Podem i el PP que sembla que ha renunciat tot i ser el partit més votat.

– El PP ha vist que és la força que ha tret més vots però no els suficients per a formar govern. Hi ha unes regles del joc amb un àrbitre que diu a qui li correspon formar govern. El cap de l'Estat ha dit que és temps de diàleg. Hi ha un teatre excessiu i no sabem viure sense ell però s'ha de donar el temps perquè es formi el possible govern.

Es deia que s'ha acabat amb el bipartidime. No és cert perquè no hi ha una alternativa suficient perquè es produeixi el canvi.

Ara depenen d'altres forces.

– També del lideratge intern dins del PSOE que no està clar. El mateix succeeix al PP. Tot i ser partits amb una estructura molt fèrria, hi ha veus crítiques. Els lideratges han de veure si estan disposats a fer un canvi en la vida política espanyola. Sinó, s'haurà d'anar a eleccions generals.

Quin escenari t'agradaria més, eleccions o un pacte?

– Com a persona significada en un partit, penso que la situació actual és prou enriquidora. Malgrat tot plegat, la vida de l'Estat continua endavant. Em preocupa que el govern en funcions actuï com abans de les eleccions. És un govern que pica divendres rere divendres sobre una Catalunya que no pot fer res sense que el govern continuï criticant de manera persistent.

Hem de respectar les regles del joc. Hi ha uns terminis tot i que estàvem acostumats que es guanyaven eleccions i el govern començava a treballar.

N'hem tingut dues seguides en què s'ha trencat.

– A Catalunya què hem de dir? La voluntat de l'expresident Mas va ser de tornar a convocar eleccions malgrat que Unió deia que no i al final ens hem trobat el que tenim. Això genera inestabilitat i les regles del joc diuen que davant d'una situació econòmica complexa convindria una estabilitat governamental. Les tres forces que haurien de donar sortida al govern del PP no sé fins a quin punt podrien generar estabilitat.

Unió no té representació al Congrés però al costat de qui estaria?

– Seria fer política ficció i no puc parlar en nom de la direcció d'Unió. Som uns mers espectadors que hem d'esperar a veure com evolucionen les coses. Com a partit català hem de demanar respecte a Catalunya perquè ara no n'hi ha. Em preocupa que el referèndum pactat que nosaltres volíem estigui a la palestra o no en funció de si hi ha acord o no.

Notícies relacionades