Roser Casamitjana: “Podria qualificar les conclusions de la comissió Teyco de suaus”

Roser Casamitjana. Fotos: Jordi Pascual

S'ha encarregat de presidir la comissió informativa especial que va néixer arran de l'escorcoll de la Guàrdia Civil a l'Ajuntament i Promusa a finals de l'estiu passat i amb el qual apareixia l'ombra d'un presumpte cobrament de comissions del 3% per part de Convergència per obres fetes a la ciutat. Roser Casamitjana, regidora d'ICV-EUiA, defensa que les conclusions de la comissió Teyco davant de l'acusació del govern d'estar preconcebudes. És conscient que en alguns punts més que conclusions es plantegen dubtes que no han aconseguit resoldre però sempre defensant el seu caràcter polític. En aquesta entrevista explica la tasca de la comissió i respon a les crítiques del govern. Al final de la conversa es canvia el barret per parlar en nom del seu partit d'alguns dels assumptes de l'actualitat política de la ciutat.

Quin balanç fas de la comissió? El govern ha acabat desmarcant-se de les conclusions...

– Va néixer fa un any arrel de la intervenció de la Guàrdia Civil a l'Ajuntament i a Promusa, on va recollir un seguit d'informació sobre l'edifici de Rabassaires perquè se suposava que l'empresa Teyco havia fet donacions a CatDem. Arran d'això en el Ple es va proposar la constitució de la comissió, que va ser acceptada sense cap mena de problemes per l'equip de govern. La CUP-PC va proposar que la presidís ICV-EUiA. Formàvem part tots els grups de l'oposició i l'equip de govern, que venia amb el seu director d'àmbit de territori. Nosaltres teníem assessors.

Ha fet les reunions necessàries tot i que va haver un temps que va estar una mica parada a l'espera de la constitució de l'altra comissió, la de la Costa del Golf per analitzar el pagament que s'havia hagut de fer al veí per una sentència ferma. La vam poder reprendre al juny i a l'agost vam considerar que ja estava tancada. Quan teòricament teníem les conclusions, el govern va dir que s'apuntaven a algunes incerteses, sobretot en el cas de La Guinardera com a obra que havia portat directament l'Ajuntament, i que s'havia d'esclarir. Vam acordar que intentaríem esclarir-ho amb la compareixença del director d'obra, l'arquitecte i el geòleg. Dos d'ells van venir i van donar les seves explicacions a principi de setembre i vam tornar a fer les conclusions.

Justament el govern critica que no s'han alterat les conclusions.

– No s'han alterat perquè les explicacions que ens van donar, sobretot el director tècnic, davant del dubte que teníem sobre si havien existit flonjalls [terres toves que cal compactar] no es responien amb documents. Ell deia que van existir però no sabem en quin moment es van reomplir, si és que hi eren. A més, es van pagar més tard. No concordaven les dates i les explicacions que ens van donar no van aclarir el tema.

Llavors vam acabar concloent que no sabem si els flonjalls van existir, que en un principi sí, ni en quin moment van aparèixer, ni quan es van buidar, ni on es va portar la terra... Són més de 4.000 metres cúbics de terra, que no és qualsevol cosa. Hauria d'estar documentat quan es van buidar i on es va portar la terra, és obligatori que consti.

La conclusió és més un dubte que una conclusió.

– Efectivament. No acusem a ningú d'haver-se embutxacat diners ni d'haver fet cap mena de pagament a ningú en cap moment. La nostra principal conclusió és que les coses estan poc o mal documentades. Quan les mira algú des de fora i fredament, veu que allò no consta, que una altra cosa no està justificada... Després en el vot particular de l'equip de govern es presenten uns plànols i unes fotos del que suposadament eren els flonjalls. Primer de tot, això no estava a la documentació inicial i que arribi quan ja s'havien fet les conclusions no ens sembla de rebut. Després, l'entès que ha mirat les fotos diu que això no correspon als 4.800 metres cúbics de terres que suposadament hi havia i s'havien de treure.

El dubte continua quedant i diem que hi ha moltes coses que no estan ben informades ni documentades. Aquests flonjalls van representar un pagament de prop de 125.000 euros, que no diem que hagin anat a la butxaca de ningú però no els trobem justificats. No hem trobat quan es detecten, quant ni qui ho havia de pagar.

Potser són unes conclusions poc concloents però és el que hem trobat. No és cap atac a l'equip de govern [com va plantejar Damià Calvet, tinent d'alcalde d'Urbanisme] perquè no és l'actual el que va gestionar la pista de La Guinardera. És un comentari fora de lloc. Podria qualificar les conclusions de suaus perquè els grups van fer propostes per suavitzar i modular perquè tots se sentissin còmodes i fossin assumibles pels sis grups de l'oposició. El govern té tot el dret a veure-ho d'una altra manera.

El govern va portar la comissió a aprovació al Ple i en va donar suport. Què ha fallat perquè ara es desmarqui?

– Durant les reunions i les compareixences de la comissió l'equip de govern, representat pel tinent d'alcalde d'Urbanisme, no posava una resistència. Mostrava una actitud a l'expectativa però en cap moment recordo que es posicionés en contra del que dèiem i les aportacions que fèiem. Al final va dir que faria un vot particular que deia “això no és” i “això altre s'ha fet perfecte”.

Dels Rabassaires on hi ha el problema, més enllà de l'extinció de Bruesa?

– Bruesa ho va deixar penjat i després ho va agafar Teyco. Es van presentar vàries empreses, potser unes 18. Justament Teyco va presentar una baixa temerària [un cost molt baix] molt per sota del que la mateixa Promusa considera que és vàlid. Quan hi ha una baixa temerària d'aquest tipus en un principi l'empresa queda exclosa i se li demana que en faci una justificació. Nosaltres ens trobem un document en què s'exclou Teyco per baixa temerària i un altre amb la mateixa data en el qual es torna a readmetre l'empresa i, a sobre, se li dóna l'adjudicació. Potser és un error però, quan es veu, sona lleig i desproporcionat.

Més tard se'ns presenta un document en què Teyco justifica la baixa temerària, amb un decalatge que no quadra. Quan et mires els arguments que dóna l'empresa penses: “I? Això a què ve ara?” És com si jo et demano per què t'has posat aquest jersei i tu em respons perquè demà passat plourà.

Bé, adjunten cartes de les empreses subcontractades comprometent-se a no pujar el preu. Això és una justificació.

– És una de les que diuen, però també plantegen que han fet altres edificis semblants a altres llocs per un preu semblant sense aclarir si és el preu de licitació, d'adjudicació o de tancament de l'obra. També plantegen que tenen els seus propis treballadors, el que no significa que l'obra pugui ser més cara o més barata. Els experts ens diuen que la justificació de la baixa temerària no és correcta i, a més, no quadra en dates.

Com s'arriba a concloure, llavors, que cal un procés de confiança a Promusa?

– Els pisos de Rabassaires tenien la qualificació de claus en mà, és a dir, que quan et donen el pis està tot el que l'adjudicatari havia pactat. Ens trobem que al final hi ha unes despeses addicionals de més de 200.000 euros perquè s'havien de solucionar algunes coses, que si cuines, l'ascensor... Si parlem de claus en mà, tot això hauria d'haver estat inclòs en l'adjudicació inicial, amb el preu que Teyco considerés que havia de posar.

Per què fixeu l'atenció precisament en Lluís Hosta?

– Això està fet per Promusa i els documents estan signats per ell, n'és el responsable final. La responsable final del tot seria l'alcaldessa que n'és la presidenta però és Hosta qui va fer tots els tràmits. A més, quan fas una comissió d'aquest tipus i demanes la informació, se suposa que ha d'estar a l'abast de tots els membres però en aquest cas faltava la que es va emportar la Guàrdia Civil al jutjat. La documentació va tornar, si no recordo malament, al gener del 2016, en forma de disquet. El seu contingut es va imprimir en format paper per part de la tècnica de l'Ajuntament excepte dos documents.

Però estaven al disquet.

– Sí, i no es van imprimir. Per a la gent que treballàvem amb la documentació escrita aquest document no va aparèixer fins a molt més tard. Va ser un element de distorsió per un error vull suposar que involuntari per part de tots.

També vam haver de demanar informació addicional en un parell d'ocasions. Això vol dir que formava part de tota la documentació però no estava present. Va venir el gerent de Promusa a donar aquest tipus d'informació. Va venir un parell d'ocasions i en la primera va tenir una actitud jo diria que xulesca, que va molestar a molta gent, no només a mi.

Per tant, a banda de la del jutjat, no tota la documentació estava on hauria, se'n va haver de demanar d'addicional en tres o quatre ocasions i l'actitud no va ser col·laboradora. D'altra banda, està bé que se'ns expliqui el que no entenem d'un paper però no el que no hi ha a cap paper.

Potser no tot ha de quedar registrat a un paper.

Quan s'adjudica una obra pública, tot ha d'estar reflectit perquè hi ha les actes d'obra, d'adjudicació, de quan es paga una cosa, de quan s'ha de reconstruir, quan s'ha de revisar... Sobretot si això comporta una despesa addicional o que no estigui en la licitació que has fet inicialment. A més, els números del que es va anar pagant són gairebé caòtics. Alguns preus són uns però en altres documents varien perquè no s'havia comptat l'IVA. A més, l'IVA va canviar llavors i, per tant, no sempre és el mateix. Resulta molt difícil seguir una cronologia dels fets i de les despeses per veure a què correspon cada cosa. Només podem dir això. No acusem a ningú d'haver desviat diners perquè no ho sabem.

Però l'inici de tot va ser si va haver desviació de diners.

Sí però no ho hem pogut demostrar. Després El País va fer un article que diu altres coses que no diuen les nostres conclusions. No hem entrat a CatDem a veure si hi havia hagut algun ingrés i qui l'havia fet. No ho hem fet ni pretenem fer-ho.

Heu fet molt èmfasi que són conclusions polítiques però al final ho envieu al jutjat.

Perquè una de les conclusions ho deia així.

Per què es decideix això si són conclusions polítiques?

Perquè el jutjat té obert un expedient sobre Teyco. Nosaltres hem fet aquesta feina, que potser no té cap repercussió, i pensem que s'ha d'adjuntar a l'expedient que té el jutge d'El Vendrell. Si li dóna informació addicional bé i sinó doncs ja està.

El govern ha dit que farà una verificació de les conclusions a través del secretari general de l'Ajuntament.

Jo no ho he entès i em sorprèn. És com si volguessin judicialitzar les conclusions, que en el fons reflecteixen les reflexions que hem fet sis persones mirant una documentació. No veig on hi ha la línia vermella de tot això ni si hem comès un delicte important. De fet, crec que aquestes conclusions el secretari ja les ha vist perquè quan les vam tenir fetes ens vam preguntar què havíem de fer i el propi Damià Calvet va dir que les transmetríem al secretari perquè ens digués com s'havien de tramitar. El secretari va dir que havien d'anar al Ple com a dació de compte.

Vam fer el que se'ns va dir. No s'havia de votar al Ple perquè ja s'havia fet a la comissió amb el vot ponderat de tots els grups. A més, vam haver de corregir una de les conclusions perquè dèiem que havia de ser el Ple qui havia de reprovar l'actitud de Promusa. El mateix secretari ens va dir que això el Ple no ho pot fer sinó que ho havia de fer el consell general de Promusa. Per tant, el secretari ho va llegir, no sé si amb profunditat o no.

Com es fa aquesta reprovació? Es porta al consell general de Promusa i ja està?

Exactament.

Allà també teniu representants els partits de l'oposició.

Sí, tots els grups polítics, l'equip de govern, la Federació d'Associacions de Veïns...

Què vol dir reprovar? Què se li demana a Hosta?

Dir-li que ho ha fet malament. En un principi també es demanava que fos substituït per una altra persona. Això s'ha de veure si es porta al consell general i esperar la votació. Però tampoc busquem res de l'altre món. Dir-li que considerem que no ho ha fet bé, que hauria d'haver estat més rigorós i col·laborador.

El govern diu que això ja ho consideràveu abans de començar la comissió. És així?

No consideràvem res. Quan va començar la comissió ningú va posar sobre la taula cap premissa. Vam analitzar els documents i escrivíem el que trobàvem. Per la meva part no i cap altre membre va dir res en cap moment de prejudici o apriorisme respecte al gerent ni a la pròpia Promusa. Dir això és parlar per parlar. És ell [Calvet] qui fa un apriorisme i diu una cosa que no pot demostrar.

Són útils les conclusions? És a dir, com ho portem a la pràctica?

Independentment del que el jutjat pugui dir de l'expedient que ja tenia obert abans que comencéssim la comissió, el que pretenem és que Promusa adopti unes formes de licitació i contractació que compleixin totes les normatives que es compleixen en la licitació i contractació que fa el propi Ajuntament. Si bé, darrerament ja les està adoptant perquè estem parlant d'una cosa del 2009-2010. Promusa no ho feia així perquè era una empresa autònoma. Volem que les coses es facin el millor possible i que hi hagi la màxima transparència perquè qualsevol ciutadà sigui capaç de seguir tot el procés de licitació i contractació de manera fàcil.

Hi ha altres comissions informatives especials engegades. Com les veus en base a aquesta primera experiència?

L'única que està en marxa és la de la Costa del Golf, que es pot tancar en breu. No hi ha gaire coses però podríem fer les conclusions perquè consti. Falta obrir la de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) a sis àmbits del municipi. Aquesta està constituïda de Ple però no s'ha posat a treballar encara. No s'havia fixat la constitució perquè s'esperava que es tanqués aquesta.

Justament la del PGM la veig complicada perquè s'han de revisar molts documents. Són difícils d'analitzar. No és fàcil per als membres dels grups polítics que no som experts en matèria arquitectònica, urbanística ni de contractació d'aquest tipus. El que tenim ara sobre la taula és que pensem que hi ha hagut una despesa pública que era innecessària, tot i estar d'acord que les zones verdes s'havien d'expropiar i pagar. Era raonable trobar qualsevol alternativa que donés sortida a això.

A partir d'aquí s'ha engegat un joc molt complicat en què sembla, potser després ho desmentim, que hi ha hagut un tracte de favor a determinades famílies i empreses. Això serà difícil d'analitzar perquè la majoria dels grups de l'oposició no tenim dedicació plena i exclusiva. Si m'ho preguntes així, no estic molt animada.

Et canviem de barret per parlar ja només com a ICV-EUiA. Com valores aquest temps de mandat sense majoria absoluta de Convergència?

Vaig fer un balanç positiu des del principi i el continuo fent malgrat tot. Semblava inicialment que sense la majoria absoluta això seria bufar i fer ampolles però no ho és. És més fàcil que abans, hem aprovat mocions en el Ple que en el mandat passat no hagués estat possible, hem pogut constituir tres comissions informatives especials que en el mandat passat no hagués pogut ser possible i hem aconseguit alguns punts que són molt positius per a la ciutat. Però posar d'acord sis grups municipals amb visions i perspectives diferents no és fàcil. De vegades, en ares d'aconseguir la unanimitat de l'oposició, s'han de rebaixar propostes.

Malgrat tot continuo pensant que és positiu. Durant el mandat passat Convergència presentava poques mocions perquè considerava, suposo, que ja tenia la seva ruta de govern. En aquest mandat presenta més mocions i pràcticament a la majoria hi presenta esmenes amb voluntat de redreçar-les per tal d'aprovar-les. En molts aspectes l'equip de govern està canviant d'actitud.

No és tant així en el cas dels pressupostos perquè hi ha un pacte entre el govern i ERC-MES que us deixa a la resta de l'oposició podent presentar al·legacions però amb uns pressupostos que de facto ja estan aprovats.

Sí, però ho dic i ho seguiré dient: Estem contents que s'hagi produït aquest pacte perquè arriben mesures als pressupostos que nosaltres demanàvem clàssicament amb una vesant més social i d'inversió amb determinades partides. Això dóna llibertat a l'oposició per demanar la lluna perquè, si no t'ho accepten, és igual. Potser, per tenir el pacte ja tancat, el govern té menys interès en negociar les al·legacions amb la resta de grups però no ens considerem discriminats ni podem dir que no ens vulguin atendre. Per això, nosaltres presentarem al·legacions. Van en el sentit dels nostres eixos principals, és a dir, habitatge, temes socials i sostenibles. Ja veurem què farem si no ens les accepten.

Repassem ara tres temes d'actualitat política local. El primer és Hospital General, amb la sortida del Siscat i la possible compra per part de la Generalitat. Què ha de fer l'Ajuntament davant d'aquest cas i amb un Ple que no es posa d'acord?

Ha estat caòtic des del moment que es va presentar. La forma de presentar-ho del conseller no va ser l'adequada. El primer que hauria d'haver fet és presentar el tema a Quirón. Per casar-me amb tu, t'has de voler casar amb mi.

Però ell sí es va reunir amb els responsables, tot i que no sabem el contingut de les converses.

Ni el contingut ni, sobretot, l'abast. Si realment va fer una proposta concreta o no. Hi ha dos aspectes. D'una banda, el tancament de l'activitat pública que en aquests moments fa l'Hospital General. Això respon a un pacte que té l'equip de govern de la Generalitat amb el suport de la CUP. Es tracta de retirar dels centres privats amb ànim de lucre tot allò que pugui ser públic. Nosaltres estem d'acord. Primer s'ha de reobrir tot el que s'ha tancat de Parc Taulí, Mútua de Terrassa i l'Hospital de Terrassa, és a dir, reobrir serveis i recontractar la gent que s'havia quedat al carrer. Quan tinguem tot això reconstruït ja veurem si som capaços d'absorbir l'activitat que fa l'Hospital General.

El centre només fa un 12% d'activitat pública, que representa entre 12 i 17 milions. Parlen de 150 persones afectades però quan nosaltres hem parlat amb el comitè d'empresa i treballadors no ens hem assabentat d'on surt aquesta xifra. L'activitat pública està concentrada en un parell o tres de serveis que entre tots ells tenen aproximadament 30 treballadors. Així i tot, sembla per les darreres declaracions que l'activitat pública no s'acabarà tancant del tot.

D'altra banda, hi ha la compra. Com ens hem resignat que l'Hospital Vincent Ferrer no serà una realitat a curt termini, semblava que la compra podia ser una substitució. Però l'Hospital General és un macrohospital físicament i organitzativa. Té unes dimensions que no responen a un hospital de proximitat. Té especialitzats molt concretes, com la cirurgia cardíaca, que no corresponen a un hospital lleuger. També cal fer una inversió per modernitzar-lo. Cal absorbir el personal i s'ha de veure com es fa. Queden molts dubtes com a quina àrea donaria servei i, en funció d'això, com es gestiona la mobilitat. També cal saber el valor de la compra. Veiem, per tant, que la compra seria el mal menor i, si es fa, s'han de tenir en compte molts condicionants.

El segon tema és la seguretat. És Sant Cugat segura? I com millorem la seguretat si és que cal?

Nosaltres considerem que és segura perquè ho veiem cada dia al carrer i ens ho diuen a la junta de seguretat amb dades. No hi ha una situació alarmant com per dir que necessitem més policia. És cert que han augmentat els robatoris però no és alarmant si ho comparem amb l'entorn. Els Mossos i la Policia Local fan les coses d'una manera i potser es podrien fer d'una altra, és a dir, passejant-se pels carrers. El ciutadà els ha de veure i saber que pot acudir quan hi ha hagut alguna cosa. Ho dic quan a mi, en 30 anys, m'han robat tres vegades a casa. S'han augmentat els robatoris i també les desigualtats socials, la gent que no té com viure... Ara, i si jo fos un lladre, doncs potser vindria a Sant Cugat i no a Badia del Vallès, per dir alguna cosa.

L'altre tema és el debat independentista a nivell local. La darrera qüestió ha estat la sentència de l'estelada de la plaça Lluís Millet. Què ha de fer l'Ajuntament en aquest tema que es debat a cada Ple?

Cert, tenim debat a cada Ple i jo n'estic cansada. Es va penjar l'estelada per un acord de Ple, perquè hi ha majoria absoluta en aquest sentit. Nosaltres no vam discutir que es pengés perquè era una acció que prenia l'alcaldessa en base a la decisió del Ple. Que hi hagi algú que s'entretingui en posar una querella perquè allò es despengi, ja em sembla que és pentinar el gat. Que hi hagi un jutge que s'hagi entretingut en veure si s'havia de despenjar o no també és pentinar el gat, segur que tenia assumptes més interessants que tractar. Que després algú la depengi, que diguin que l'han estripada...

És un tema que per a nosaltres no és gens prioritari. No discutirem que estigui penjada. Creiem que com la sentència deia que es retirés de la plaça Lluís Millet, s'ha complit la sentència. Ara s'ha penjat a un altre lloc i potser algú s'entreté posant una altra querella perquè un altre jutge digui alguna cosa i així anirem remenant la cua. Per a nosaltres bandera només hi ha una, que no és l'estelada. És un debat estèril, potser simbòlic per a alguna gent, no ho dubto i ho respecto, però no entrarem a discutir-lo.

Etern debat de l'esquerra: Us heu d'unir a nivell municipal? Ho veus factible de cara a les properes municipals, encara que paren lluny?

Penso que les esquerres s'haurien d'unir a nivell municipal i a nivell de tot. Si es vol canviar alguna cosa, és molt difícil fer-ho cadascú pel seu cantó. A nivell de Catalunya això es treballa seriosament i penso que com a molt tard al març tindrem un document de confluència. A Sant Cugat podríem fer el mateix. Aquí no tenim tants actors perquè no hi ha En Comú ni l'equivalent de Guanyem Barcelona ni Equo... Quedem Podem i ICV-EUiA, de moment.

Bé, es podria parlar amb la CUP, ERC...

Sí, clar però de moment el que intentem a nivell de base és l'aproximació amb Podem. A nivell institucional, com Podem no hi és, intentem fer una aproximació amb la CUP-PC i, fins i tot, amb ERC-MES. Es veu molt clarament amb les mocions que presentem i les posicions que prenem en el Ple.

El PSC queda al marge?

Ho hem intentat alguna vegada però en algunes posicions està absolutament allunyat del que pensem els altres tres grups. Hi ha altres qüestions en què coincidim però ens és difícil. Hi ha temes amb els quals no coincidim gens, ni tan sols en el tema nacional. No dic que es deixi al marge però resulta difícil.

Notícies relacionades