Núria Gibert: "És més eficient la feina de tres regidors que respecten les decisions col·lectives que la circumstància anterior"

Fotos: Jordi Pascual

Després de la decisió de Dimitri Defranc de no retornar l'acta de regidor i quedar-se com a no adscrit, el grup municipal de la CUP-PC es queda amb tres representants. La seva portaveu, Núria Gibert, explica en aquesta entrevista – la darrera que concedeix per tractar l'assumpte – els motius concrets que van portar a la coalició a demanar la dimissió de Defranc així com el plantejament de futur després de la seva marxa. Alhora respon a qüestions de l'actualitat política dels darrers mesos i setmanes com ara el debat sobre les retribucions als polítics, l'ocupació de La Xesca, el contenciós a la modificació del PGM a 6 àmbits de la ciutat, la remunicipalització de l'aigua i l'estudi de la precarietat laboral que el seu grup va proposar en el Ple. També comenta els reptes de la CUP a nivell nacional com a nova membre del Secretariat Nacional de la formació.

Tot i que aquesta setmana Defranc ha anunciat el no retorn de l'acta, anem als orígens. Quan es va fer públic el conflicte vau dir que hi havia problemes de cohesió del grup i del treball intern. Exactament què va passar?

– En un principi vam plantejar de forma genèrica però ara, perquè m'ho preguntes i hi ha gent que vol saber-ho, ens veiem obligats a explicar-ho una mica més. No és ben bé una falta de cohesió de grup sinó incompliment de mandats col·lectius. Tenim un codi ètic que marca molt bé com ha de funcionar el grup de regidoria i com actuar quan hi ha discrepàncies.

Aquestes discrepàncies, no només polítiques sinó també de la manera d'entendre la política municipal, venen de lluny. Quan diem discrepàncies volem dir manera personalista i clientelar d'entendre la política, amb una visió de profit personal. També, i per a nosaltres és inadmissible, mentir, amb manipulació i ocultació de la informació.

Tot i que n'hi ha hagut molts d'altres, un dels detonants és el moment en què Dimitri desobeeix la decisió col·lectiva amb un vot particular amb el tema de Cal Castillo. Nosaltres teníem la informació que Cal Castillo no es podria fer i, per tant, assistíem a una política molt habitual de Convergència de solucionar els conflictes pagant. Tot i que ell ho sabia, perquè tenia alguns acords personals, va decidir fer un vot diferenciat.

La seva conclusió d'això, que per a la candidatura ja era suficient per trencar relacions, va ser demanar el vot diferenciat en els assumptes que ell considerés. Això no només no estava contemplat sinó que està contemplat just al revés. No ens presentem en coalició per fer una sopa de sigles sinó per teixir una unitat d'acció concreta.

Així i tot vam intentar canalitzar-ho perquè enteníem que tothom es pot equivocar. El sumatori de molts elements com aquest; com ara dir una cosa i fer una altra, dir mentides o mitges veritats, manipular informació de cara a la regidoria o no ser sincer amb el tema de les retribucions; és un incompliment de codi ètic absolut.

– “No ser sincer en el tema de les retribucions”, què vol dir?

– No va fer les aportacions que havia de fer al seu grup en el temps que portem de mandat. Tampoc va ser sincer amb el que percebia, no ho va dir a Procés Constituent o deia xifres que no s'adequaven. Ell tenia un acord particular en què es comprometia a fer una donació petita que no va fer mai. Totes aquestes qüestions, quan hi ha una ruptura, van sortint.

De portes enfora, les desavinences només es van veure amb el tema de Cal Castillo. De fet, recordo que fa temps, en el moment àlgid del #pressingCUP va fer un tuit, que potser ha esborrat perquè no l'he trobat, en què deia que estava pensant-se sumar-se a la CUP només per solidaritat. Des de fora es veia un equip molt cohesionat.

– Perquè ho intentàvem i personalment ens portàvem molt bé. Pensem que com a portaveus d'un col·lectiu hem de fer l'esforç d'entesa.

Ara, des del principi hem tingut queixes de treballadors i activistes amb diferents versions. Però, per posar un exemple, en una comissió informativa el regidor en qüestió demana que s'instal·lin càmeres de videovigilància al seu carrer. Per a nosaltres és un incompliment de diferents paràmetres de la nostra candidatura amb el qué hay de lo mío?, una oposició flagrant a la nostra política sobre les càmeres de videovigilància...

El que en un principi enteníem com a errors, com no hi ha hagut actitud d'esmenar-los ni de fer el canvi, al final ho hem atribuït a actitud. Té la seva visió personal de la política i del profit personal que no encaixa en el nostre projecte.

Arran de la carta que va filtrar Cugat.cat, ell també va dir que teníeu formes diferents d'entendre la política. Fins i tot després va dir que no havíeu seguit els mecanismes correctes per demanar la dimissió.

El tema de la dimissió és curiós perquè és l'assemblea permanent del Procés Constituent qui el proposa com qui té el dret de dir que sigui rellevat. Quan algú se sent atacat, diu moltes coses però hi ha algunes que no tenen cap tipus de sustent. Hi ha una assemblea que et proposa, i tu la prens com a lícita en el nomenament, revisa l'any i mig de funcionament de la candidatura i després et demana que deixis pas a la següent persona. Em sembla que és buscar subterfugis on no hi ha.

També es va arribar a apuntar a una discriminació per origen.

La nostra política ha estat no entrar en aquest sentit. Apuntar a una discriminació per origen és una mala fe absoluta. Qui la subratlla és ell, no nosaltres. No té sentit, a més, en el moment que l'incloem a les llistes. No té cap tipus de pes, és insultant. No ho dic només com a Núria Gibert, sinó en representació del grup municipal i els votants de la candidatura. Ell mateix es desacredita.

En el darrer comunicat de Procés Constituent s'apunten tres motius per demanar la dimissió de Defranc. Primer, incapacitat manifesta de portar a terme la feina d'equip de la regidoria i sense respectar. Segon, anteposar els interessos polítics a les prioritats dels dos partits de la coalició. Tercer, treballar políticament des del personalisme extrem i clientelar. Els comparteixes o matisaries?

Els comparteixo molt. En traiem un aprenentatge d'això. El cas de Dimitri no és una cosa nova, passa constantment. En som conscients i, davant la perversitat de la llei que diu que votes un partit però les actes són personals, l'única eina que tenim és el compromís de, si surt una poma podrida entre nosaltres, explicar-ho com ho estem fent avui i tenir un codi ètic que ho blinda.

Quan s'evidencia que el codi ètic queda en paper mullat, ens adonem que no som immunes, ens vam equivocar i ens toca disculpar-nos de cara als electors. Els hem de dir que no ho sabíem i que ja ho hem après.

De cara al futur com s'evita?

És difícil. Segurament passa per una coneixença més àmplia entre els regidors o tal vegada caldrà fer una acta notarial. Hem de prendre nota, acceptar que estem en la situació de vulnerabilitat que ens hem quedat ara, que tot i ser la primera força de l'oposició ara tenim un regidor menys, i acceptar també que existeix el risc. No som millors i pitjors persones. Només tenim un compromís ètic i qui no el compleix queda retratat.

Dieu que Defranc com a regidor feia personalisme clientelar. Què significa?

Comprometre's en qüestions particulars sense mirar el conjunt i anteposant la seva paraula. El tema de Cal Castillo que et comentava abans és molt paradigmàtic. S'havia compromès amb el propietari i per això va fer un vot particular tot i sabent que la granja escola no es faria. També és el fet d'erigir-se representant d'un col·lectiu més que els altres. No té cap sentit perquè com a persona ets un més. Ets necessari però no imprescindible per això no pots prendre compromisos tan personals.

En el cas de Cal Castillo, ell us va dir que havia parlat amb el propietari o és una intuïció que teniu?

Amb les converses que vam tenir perquè vam tractar el tema molt extensament. Ell tenia una relació molt estreta amb el propietari i després ens vam assabentar que havia adquirit uns compromisos.

Quan a elCugatenc vam publicar la primera notícia sobre el conflicte de Defranc amb el grup municipal, un lector membre de Procés Constituent ens va comentar dient que, més enllà del codi ètic i el que hem tractat fins el moment, hi ha una qüestió de sou al darrere.

Malauradament, penso que és la clau de volta del tema. Imagino que quan fas una tasca i el col·lectiu et relleva és dur i t'enfades. Ara, quan hi ha qüestions materials pel mig, la cosa és més complicada. Em fa pena pensar que el tema material sigui la clau de volta de tot perquè esperava que entre nosaltres no pogués passar una cosa així. Si bé, les circumstàncies de cadascú i la crisi econòmica brutal en la qual vivim fan que la necessitat acusi i es decideixi instrumentalitzar un col·lectiu i aprofitar-se'n per assegurar-se una situació econòmica.

Així i tot, l'anunci que ara ha fet com a regidor no adscrit és que donarà un 5% del seu sou a causes socials del poble.

Ja ho veurem. Si ha de ser com ha sigut fins ara amb Procés Constituent, no els albiro gaire ingressos. En tot cas és un anunci al vent, com va ser el codi ètic en el seu moment. Veient la paraula que ha tingut, ja veurem.

Abans d'estiu, i perdó que m'autoreferenciï, vaig publicar un article d'opinió titular #PressingDimitri en què intentava posar-me en la seva pell. Era aquell moment en què l'assumpte va esclatar, en qüestió de dos setmanes vau publicar un parell de comunicats i ell començava a mantenir un silenci amb el qual ja apuntava a sentir-se atacat. La conclusió d'aquell article ve a ser més o menys que, amb l'estiu pel mig per pensar, se l'estava pressionant molt, potser massa, per a una decisió molt complexa.

Sap greu contradir-te però la cronologia dels fets no és en absolut així. Qui va començar a fer declaracions als mitjans i va externalitzar el conflicte enviant escrits a les associacions d'immigrants va ser ell.

Això està clar, va ser la publicació d'aquella carta la que va fer de detonant. Em referia més bé a la pressió sense donar peu a un temps de més reflexió.

Hi haurà visions diferents. Per a nosaltres l'acta no porta el nom de la persona i és el col·lectiu qui veu que no ho has fet bé i et demana que et retiris. Potser a la vista pública sí va ser ràpid però portàvem un any i mig de discrepàncies i mesos parlant-ne. Si 31 de les 35 persones que formen la llista electoral, el col·lectiu que et va proposar i la gent amb qui treballes et demanen que pleguis, no hi ha interpretació possible: l'acta no és teva, la gent va votar el projecte col·lectiu i tu ara l'estàs minant per un interès personal.

La CUP va decidir que, tot i tenir David Fernández amb un gran capital polític, els diputats només estarien un mandat. A nivell local hem de fer el mateix. Portarem el codi ètic fins a les últimes circumstàncies.

Ara Defranc es queda com a no adscrit i vosaltres amb un regidor menys. Com funcionareu d'ara endavant, més encara pensant que no hi ha cap representant d'una part de la coalició?

Sí tenim representant de Procés Constituent a l'EMD de Valldoreix. Així i tot treballem conjuntament. Procés Constituent no queda coix en absolut, al contrari, la informació serà més fluïda i ràpida. Com a coalició creiem que és inadmissible la usurpació però a nivell de treball de l'Ajuntament anirà molt millor. És més eficient la feina de tres regidors que respecten les decisions col·lectives que la circumstància anterior.

Ell va fer bandera d'alguns col·lectius amb els quals tenia bona relació. Teniu por de perdre contacte amb entitats com, per exemple, organitzacions d'immigrants?

Immigrants hi ha molts més. Això que dius de fer bandera exemplifica molt bé el tipus de política. I com si jo ara dic que sóc la representant de les feministes. Em pot venir qualsevol altra feminista de la llista i dir-me que sóc una més, i amb tota la raó. Si hi hagués algun col·lectiu que se sentís molt representat per Dimitri, tindria compte perquè segurament hi ha algun interès. El compromís que nosaltres tenim amb la qüestió animalista i amb les persones migrades segueix intacte.

Potser hi ha hagut un problema de funcionament de la institució, on al final hi ha un regidor que explica la moció. Heu tendit a donar-li a Defranc aquests temes.

Perquè ho ha volgut i d'entrada no hi hem trobat cap problema. Aquí entra l'honestedat amb què hi treballes. Jo he hagut de defensar coses al Ple que com a adscripció política personal no les veia clares, però el col·lectiu mana.

Deixem aquest tema, a no ser que vulguis afegir alguna cosa.

Només que aquesta és l'última entrevista i les darreres declaracions que com a portaveu faig en aquest sentit. Per a nosaltres és un tema tancat.

T'agraïm, llavors, que hagis acceptat l'entrevista. Entrem amb un altre tema. Va haver un Ple en què es va plantejar que els portaveus de l'oposició es poguessin acollir a una dedicació exclusiva cobrant com un salari i no com a dietes. Només Mireia Ingla, d'ERC-MES, i tu us vau poder acollir. Això va obrir un debat, que va arribar a sortir de Sant Cugat a nivell mediàtic, sobre si representava un sobrecost per a l'Ajuntament i si hi havia algun interès polític al darrere. Els partits que estaven en contra més que criticar el que vas a percebre, criticaven que fos l'Ajuntament i no el portaveu qui pagui la seguretat social.

És gravíssim això, eh? Que l'Ajuntament pagui la seguretat social! És molt neoliberal la defensa dels falsos autònoms. És un tema molt suculent i com la casuística va fer que fóssim la Mireia i jo la que ens acollíssim va ser encara més suculent per als sectors més unionistes. Si miraves els articles que sortien a la premsa, eren les declaracions que havien fet Ciutadans, no variava ni una coma.

Sempre hem tingut una visió molt crítica amb el tema de les retribucions i la seguim tenint. Hi ha diversos elements. Primer, que això ho planteja el govern a principi de mandat com a figura que es pot fer extensible als portaveus. S'entén que si una persona té una dedicació exclusiva, pugui tenir tota la carta de drets i deures del treballador. És a dir, si a mi m'atropella un camió i m'hagués de quedar a casa, amb un règim de dietes em quedaria totalment vulnerable; segurament hauria de tornar a casa dels pares. Segon, que, en veure el volum ingent de treball que hi ha a l'Ajuntament, decideixo que deixo la meva feina.

Aquí entra en discussió el règim de les dietes. És curiós que les persones que més critiquen que entréssim al règim com a treballadores contractades siguin les que tenen la seva feina i cobren les dietes com una indemnització, 500€ per un Ple.

Ciutadans, que és el partit que més bandera ha fet de la defensa de les dietes, diu que l'avantatge d'aquestes és que si treballes cobres i si no fas la teva feina no.

Val 300€ anar a una comissió? Hi ha qui arriba, signa i marxa. Haguéssim pogut decidir que no creem alarma i fèiem mínims cobrant tot el sou més el de la feina. De fet, jo cobro menys que la resta perquè tinc topall de la CUP. S'ha fet bastant demagògia d'aquest tema i ja et dic que Mireia i jo som segurament les que menys cobrem de tots els portaveus, i menys que hauríem de cobrar!

Al Ple, a més, hi ha molta escenificació. Ciutadans mateix a la Junta de Portaveus deien que estaven d'acord però que el partit no els deixava. Que fóssim ERC-MES, CUP-PC i Convergència, que en la qüestió de la ruptura democràtica estem alineats, era molt suculent.

Deies que has deixat la teva feina per poder-te dedicar plenament a l'Ajuntament però, alhora, has entrat al Secretariat Nacional de la CUP.

Sí, però això és militància, és completament diferent. Les 45 hores que vaig a l'Ajuntament no es veuen impedides pel Secretariat.

I la resta de regidors? Per què només els portaveus?

Aquest debat és més interessant perquè amb la màxima de necessitats i possibilitats, hauríem de veure si es creen perjudicis. S'entén que els portaveus tenen més feina, no només per la Junta de Portaveus, sinó pel necessari control de totes les temàtiques que passen per l'Ajuntament, que són moltíssimes.

El debat hagués estat més enriquidor si haguéssim estudiat el règim que es pot estipular en cada regidor. Els nostres regidors no tenen un règim d'exclusivitat perquè tenen les seves feines i perceben la part proporcional de les hores que hi dediquen.

Per què no es va obrir el debat, llavors?

Nosaltres ho vam dir. Penso que és una qüestió legislativa i que dels precedents només s'ha fet amb els portaveus. Suposo que pel volum de feina està estipulat d'aquesta manera.

La CUP i ICV-EUiA sou els dos partits que heu donat el suport més explícit a La Xesca. El govern diu que l'edifici no és segur però a la premsa no ens ha mostrat cap document que ho demostri. Vosaltres n'heu pogut veure?

Sí n'hem pogut veure. A més, no és un argument nou, és vell. Els que tinguin memòria, a Torreblanca es deia el mateix. Aquest consistori ho fa sovint, quan sap que la posició política li pot comportar erosió, posa arguments tècnics.

L'edifici està malmès perquè fa anys que està buit. Té elements estructurals que són de ciment aluminós perquè a partir dels anys 50 es pensava que era un bon material per construir i hi ha moltíssims habitatges que tenen aquest tipus de ciment que, quan entra en contacte, perd la força de càrrega. Està detectat en una part de l'edifici i l'Ajuntament ha emprès accions per demanar-li a les propietats que actuessin i cap ho ha fet. Ara bé, això està circumscrit a una part molt específica i no hi ha proves concloents que afecti a tot l'edifici. Ells tenen arquitectes que els han assegurat que no pateixen cap risc i les parts malmeses estan clausurades.

Això és un subterfugi per no afrontar el debat de cara: que a aquest poble no hi ha espais per al jovent, que hi ha al·lèrgia a l'autogestió i que l'especulació ha deixat cadàvers d'edificis a tots els barris.

El govern sí ha respost a la qüestió del jovent. D'una banda diuen que l'autogestió no és el seu model. D'altra, que els joves sí tenen espais perquè poden acudir als casals que té la ciutat.

El seu model no serà l'autogestió però hi ha una demanda molt gran i compartida per molts col·lectius. Han de governar per tots, no per al seu model concretament. Fa anys de la demanda: Dissidència Sònica, Torreblanca, l'Assemblea de Joves, Arran, l'Aplec Jove, els col·lectius que fan cultura popular... Hi poden tenir molta al·lèrgia perquè perden el control directe però és obligatori que els escoltin.

Tampoc estan obligats a donar resposta.

Clar, de moment tenen majoria.

Fem una repassada ràpida a alguns temes que han sortit durant el mandat però que sembla que s'han quedat una mica aturats o almenys no tenim novetats. En primer lloc, el contenciós per la modificació del PGM que començava a les rieres de Valldoreix i que afectava fins a 6 àmbits de la ciutat. Es va presentar el contenciós però ara què hi ha de nou?

El contenciós afectava a 6 àmbits tot i que hi ha 2 que van quedar fora perquè l'afectació és només a 4. Sabem que s'han fet alguns pagaments a Promusa pels bescanvis. No tenim més informació.

A banda de demanar l'aturada per la pròpia actuació, ho dèiem perquè creiem que ha d'haver un consens important per tornar a abordar els temes de les expropiacions, les zones verdes i del PGM. Fins que no hi hagi aquest consens polític, significa una sagnia per a l'Ajuntament i un benefici per a uns quants tenidors.

Damià Calvet està al capdavant d'urbanisme i, a banda d'aquest assumpte, se n'ha trobat altres com ara Torre Negra o Can Mates. Com està fent-ho?

És del camp i en sap moltíssim. Li falta buscar més el consens tot i que crec que ho faran perquè ens ho van comentar en comissió informativa. Per una part fan el que pot fer l'Ajuntament davant la injustícia que se'ns hagin atribuït tantes zones verdes que s'han d'expropiar amb interessos de demora. Per una altra, haurien de cercar més el consens perquè és la forma de minimitzar la sagnia.

Ara estem pagant desfetes urbanístiques de l'època del boom.

I d'una dolenta gestió del responsable anterior.

Però ara estan tancant-se aquests temes encara que sigui pagant.

Allargar el procés va sempre en detriment de l'administració perquè més es paga en interessos de demora.

Un altre tema, proposat per vosaltres, és la municipalització de l'aigua. Com ho tenim?

Tenim pendent la creació d'una comissió de l'estudi de l'aigua, fa més de 8 mesos. És competència de l'Ajuntament convocar-la, mentrestant estem a l'espera. De totes formes, a l'AMB s'estan fent passos, mirant, per exemple, el cas de Ripollet. Quan l'Ajuntament desperti tindrem feina feta ja.

Així i tot, la moció que vau presentar no plantejava la municipalització sinó l'estudi.

Imagina't, estem a les braceroles. Plantejàvem la creació de la comissió d'estudi perquè estem convençuts que és beneficiós. Tenim l'exemple de Promusa i les zones blaves, que també va ser proposta nostra. Vam estar lluitant tot el mandat perquè ens diguessin els números de les zones blaves i no va haver-hi manera. Ara, quan s'ha municipalitzat, veiem que Promusa gairebé se sustenta gràcies a les zones blaves.

Un altre tema que també vau proposar, que periodísticament és molt interessant per les dades que pot aportar i del qual no sabem més és l'estudi sobre la precarietat laboral.

Tenim moltes ganes de veure'l. Les dades, depèn de com les presentis, diuen una cosa a una altra. Si vols buscar el problema, l'has d'enfocar directament. La precarietat és la pauperització de la classe treballadora. A Sant Cugat gairebé una de cada 4 persones és jove i la precarietat afecta bàsicament als joves. Aquesta gent generalment no s'apunta a l'Inem perquè mai ha tingut treball remunerat, o n'han tingut pocs o no coneixen la dinàmica. També tenim el factor del preu de l'habitatge.

Creiem que hi pot haver molta precarietat amb gent al llindar de la pobresa per culpa de tots aquests factors. Ho volem saber però tampoc s'ha convocat ni s'ha dit res.

Ara ets membre del secretariat nacional de la CUP. En els darrers mesos, amb aquell famós empat de l'assemblea i amb mostres com el #pressingCUP, hi ha molta gent que s'ha adonat que és una força que no és del seu gust.

Ah, sí? [Riu]

Gent que està per la independència però que, després d'aquest temps, no us veu com uns aliats. Què pot fer el secretariat per recuperar la confiança perduda?

– No és fàcil parlar per la gent a qui no li agrada la CUP. Tothom sap que el relat mediàtic moltes vegades és interessat i tendenciós. Les forces polítiques ens hem d'aïllar d'aquest relat per veure què volem fer, com ens volem manifestar públicament i interna i quines accions cal fer per aconseguir els nostres objectius; independentment del que puguin dir forces com Convergència.

I què pot fer el partit per recuperar la confiança de gent que no la tornaria a votar?

– Seguint amb la línia del que hem fet, ser honestos. No hem amagat, per exemple, tenir distensions internes mentre en altres partits costa saber-ho. Evidentment tenim debat i ens enriqueix. Tampoc amaguem el que volem fer: la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol en aquest mandat. Si ens assembla que allarguen la legislatura sent dilacionistes, ens hi oposarem. Si ens assembla que hi ha accions de ruptura i valentes que caminen cap als objectius que ens van fer investir a Carles Puigdemont, hi serem.

La millor forma de recuperar confiances, si és que s'han perdut, és seguir com estem fent; tenint els debats on els hem de tenir, fent apostes fermes i seguint amb l'objectiu polític que tenim. Segur que hi ha molta gent a qui li sembla farragós perquè no n'està acostumada però és la nostra manera d'entendre la política i no ho canviarem. El final de la legislatura ens donarà la raó en moltes coses.

Públicament s'ha mostrat la divisió com a Poble Lliure i Endavant. És tan evident?

– Tant de bo fos tan fàcil. Les categories ens van bé per operar però el món té molts més matisos. La CUP està dividida? I tant, però no en dos, molt més. Som gent molt diversa, venim de tradicions polítiques, generacions, llegats i, fins i tot, barris diferents.

No ens avergonyim d'això, aquest és el quid de la qüestió. Per a nosaltres, que venim de la tradició marxista i dialèctica, és enriquidor. Sempre ha estat un motor de canvi; una part diu una cosa i l'altra ho matisa, la conjunció d'això ha fet que tinguem una síntesi que és la més consensuada possible. No es tracta de tenir una directiva quatre anys i, si després no agrada, canviar-la. Fem un debat dialèctic constant, és un tresor a guardar.

Va ser un error tenir a Antonio Baños de cap de llista a les eleccions catalanes?

– Depèn de a qui li preguntes. Personalment no el conec però penso que, més que un error, es va esdevenir d'una manera no satisfactòria. Vam fer una aposta que no ens va sortir bé. N'hem pres nota i n'hem après molt. En qualsevol cas, com no som personalistes, no ens ha suposat un daltabaix molt gran. Possiblement no hauria d'haver estat aquesta persona la cap de llista, perquè ell mateix va demostrar que no volia ser-ho, però no m'agradaria parlar d'error, sinó d'aprenentatge.

Sí bé, no em pertoca a mi dir si és un error i, en qualsevol cas, la decisió va ser seva. Vull dir que nosaltres no vam poder esmenar ni convèncer-lo. També crec, de debò, que és un actiu per a l'independentisme.

Parlem molt del procés a Catalunya, però la CUP entén la seva realitat política a nivell dels Països Catalans. Quins reptes té més enllà del Principat?

– Hem de fer entendre que al nostre marc de la nació completa, com li diem, no hi renunciarem mai. Molt sovint parlem de ritmes perquè n'hi un al Principat, un altre a la Catalunya Nord, un al País Valencià i un a les Illes. Hem de ser capaços de mirar-nos als ulls i dialogar. El nostre objectiu és fer que l'independentisme creixi arreu del territori català, des de la base. Hem de fer créixer el nostre projecte, que cada cop hi hagi més gent que cregui que la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol és la forma de construir un país nou millor. Per tant, tenim molts reptes, des de construir la nació sencera fins fer-ho des del nostre prisma, abaix i a l'esquerra.

Notícies relacionades