Lluc Cahís: “Convergència sola no pot governar i d'això ens n'hem aprofitat”

Fotos: Jordi Pascual

Es manté com a portaveu de les JERC a Sant Cugat. Lluc Cahís es referma al capdavant de l'agrupació juvenil independentista després que a finals de setembre presentessin canvis a l'executiva, una cosa que fan cada any. Aquesta vegada són poques modificacions que permeten seguir el treball iniciat abans de fer un canvi més important. En aquesta entrevista, el cap visible de l'agrupació a nivell local explica què aporten els canvis, quins són els reptes de futur, què ha aportat l'acord pressupostari amb Convergència i repassa alguns temes d'actualitat lligats als joves com ara el botellón o La Xesca.

Atén elCugatenc just després d'un acte sobre què cal fer amb la prostitució, abolir-la o regularitzar-la, que van organitzar el 4 de setembre a Cal Temerari. La Sala Pins del Vallès està plena de gom a gom i el debat no ha deixat indiferent ningú, encara menys als membres d'ERC i les JERC que viuen el mateix debat a dins del partit. Amb les idees exposades per les quatre convidades, Marina Sánchez i Maribel Cárdenas per la banda de les abolicionistes i Pilar Vallugera i María Jesús Izquierdo per la banda de les regulacionistes, encara latents, Cahís comença la conversa reflexionant sobre aquest tema.

Quan Mercè Conesa es va sumar al Moviment Democràtic de Dones per demanar l'abolició de la prostitució, l'assumpte va arribar a Ple i ERC-MES va apostar per l'abstenció perquè dèieu que no teníeu determinat un posicionament. Les JERC, però, més encara després de l'acte d'avui [4 de setembre], què en penseu?

– És una assignatura que teníem pendent i per això ho hem debatut. Va suscitar molt debat intern. Per valorar l'acte, m'agradaria parlar-ho abans amb les companyes. Entenc que ha anat molt bé, malgrat moltes mancances, i moltes recauen en mi personalment. M'emporto una sensació molt bona.

Respecte al debat de la prostitució, Convergència va presentar una moció i ICV-EUiA una alternativa. Ens trobàvem en una situació en què no compràvem ni una ni l'altra. Les assemblees i les executives que teníem se'ns eternitzaven debatent. Per això vam prendre la postura d'abstenir-se i hem fet aquest acte d'un debat que desperta molta passió interna.

Les JERC manteniu ànima pròpia en alguns assumptes respecte a ERC. Pel que fa a prostitució no és així?

– Va generar més debat encara i, a més, molt polaritzat. De fet, aquesta iniciativa neix de les JERC, amb tot el suport d'ERC. La inquietud ens va copsar a nosaltres i vam voler plasmar-la en un acte.

Tot això sense posicionament.

– Clar, la qüestió és que el debat hi és. De fet, hem tingut dues ponents d'ERC defensant posicions diferents. Hi ha una part de posicionament molt clar. Estàvem absolutament en contra de la moció de Convergència perquè criminalitzava les dones. També tenia punts bons però mantenia aquest llast. Llavors ens vam adonar que teníem el debat obert.

L'haureu de tancar algun dia.

– Sí, ja farem assemblees. Aquest no era un acte intern. El plantejament era fer un debat per formar-nos, com n'hem fet a nivell intern de moviment obrer, sindicalisme, oratòria, feminisme, drogues... En aquest cas teníem el tema pendent però no érem indiferents. Necessitàvem armar-nos d'arguments per definir la nostra posició. S'ha evidenciat com tenim el partit amb les dues posicions.

ERC està esdevenint un partit hegemònic entre l'esquerra i l'independentisme i potser per això no es pot prendre una decisió clara.

– ERC té l'esperit de ser un partit d'esquerres transversal, i això ho compartim les JERC. Tanmateix penso que aquesta divisió s'estén per tota l'esquerra. Hi ha temes que estan molt definits entre les esquerres però aquest no. Un bon exemple d'això és que teníem dues ponents acadèmiques, la Maria Jesús Izquierdo i la Maribel Cárdenas, les dues d'entorns esquerranosos i amb posicions diferents.

El 21 de setembre vau anunciar la nova executiva de les JERC. Quines són les novetats?

– Pren el relleu i persisteix en molts factors. Nosaltres canviem equips any rere any. No és oficial, però fem petits canvis cada a any i, de sobte, en fem un estructural. Per tant, l'executiva té un punt continuista perquè hi ha molts que som els mateixos. Però, per què no?

Dóna peu a la cloenda de canvi generacional. Ja han quedat al darrere els històrics com el Bernat Picornell i l'Alba Gordó, fins i tot. Tenim l'Èric, només faltaria, que és el nostre regidor però l'executiva està formada per la nova fornada generacional. Ara s'hi han incorporat el David Rivero, l'Eli Escoda i el Jaume Huguet, que no forma part de l'executiva però és conseller nacional. Alhora Jofre Torner, que era conseller nacional, ara pren la responsabilitat de comunicació. He de destacar l'esforç que hem fet per mantenir la paritat, que ja ho portàvem fent altres anys.

Èric Gómez està de regidor al Ple municipal, d'assessor al Congrés i a les JERC. Amb tanta feina, què pot aportar a les JERC?

– És admirable tenir acumulació de càrrecs i complir en tots. L'acumulació de càrrecs no és un problema de per se, el problema neix quan fa que no puguis arribar a tots. Ell, no sé com, pot. De fet, n'estem molt orgullosos perquè som el referent del jovent en el consistori. Institucionalment només hi ha una cara de jovent, l'Èric Gómez.

N'estem traient molt suc. Les JERC estan portant molts temes al consistori, no només a mode de mocions sinó també amb el pacte d'estabilitat pressupostària. Hem dedicat molts esforços i hem tingut molts debats gràcies a tenir representació encarnada per l'Èric.

Com es porten les relacions entre el grup municipal i les JERC?

– Molt fluïdes perquè, a més, jo ara estic al grup municipal com a assessor polític. Això ha contribuït a que el traspàs d'informació sigui encara més fluït. La política municipal, encara que hi som tots i totes molt conscients que és feixuga i comporta moltes hores, va acompanyada per les JERC i fa que el flux no sigui merament informatiu i de transparència.

Tenim espais de debat. Per arribar a aquest punt, hem hagut de polir molt l'assemblearisme. Ens hem marcat tempos, tallem debats... perquè a principi de mandat ens n'adonàvem que les assemblees se'ns anaven molt de l'hora. Per tenir l'assemblearisme idíl·lic en què tothom pensa, calen moltes hores. No només és el debat, sinó la formació perquè, per tenir un debat sa, has d'estar format prèviament.

Quan es tenen les mocions, es passen, s'actualitzen les modificacions i, quan arriben les assemblees, es debaten. Són dinàmiques fins a l'últim moment perquè hi ha pactes i esmenes. El mateix es fa amb ERC. Tenir un regidor de les JERC, una regidora d'ERC i un de MES ens dóna molt de joc.

Parlaves de renovació, hi ha més gent al darrere per al moment que plegueu vosaltres?

– Sí. Fa 2 anys teníem com a principal problema que érem pocs i nous. Al llarg d'aquest temps, hem crescut en número i la gent que entrava nova en aquell moment, cada vegada ho és menys de nova. Cada cop es veu més clar el relleu. Quan parlo de gent nova no només em refereixo a l'edat sinó també a la militància. Tenim gent militant que potser tenen 18 o 19 anys però en porten 3 o 4 militant. Això el fa un militant més antic, des dels meus ulls, que un militant amb 23 o 24 anys que va entrar la setmana passada.

Costa polititzar els joves?

– Sí. Qui digui que no, s'equivoca. Joan Subirats, que va ser professor meu, m'explicava que només un 10% de la població és proactiva, entenent que hi ha al voltant del 70% de gent que està pendent de la política però és passiva. Lamentem el 10% perquè és poc, però només un 1% s'involucra, que és un pas més. La implicació s'ha de vehicular necessàriament a través d'una organització per dedicar-hi temps i esforç.

Tenim una societat molt adormida políticament parlant. El nihilisme polític està molt estès i normalitzat. La política està mal vista, s'entén però és un problema perquè és una eina de canvi que no volem deixar perdre. Malgrat aquest marc, nosaltres creixem quasi sense voler. No fem campanya per captar nous militants sinó que els nostres actes de carrer, debat i formatius ja criden prou com per rebre nova militància. El nostre repte no és créixer més, és cohesionar-nos i formar-nos.

Quanta gent sou?

– Sent generosos, som més de 30. Actius, pocs més de 20. Parlant de màxims perquè en la darrera reunió només n'érem 14, però fa dues n'érem 22. El gran repte, que el cura i el temps i estem superant, és la militància jove.

Més enllà de l'intent de cohesió, de portes enfora quin objectiu teniu?

– Hem arribat a tal estadi intern que ens podem plantejar objectius més ambiciosos. Fa 3 anys l'objectiu era persistir i mantenir. Fa entre un i 2 anys era pujar. Ara ja és arribar a tots els espais. Pensem que ja hem emergit com a referent de joventuts polítiques de cara al públic i ara ens hi volem consolidar.

Vam fer una entrevista a Ignacio Rigau, de Noves Generacions (NNGG) del PP, i ens va dir que volen ser les JERC de la dreta liberal. Sou referents fins i tot per als populars.

– És paradoxal [Riu]. Potser se'ns està sobrevalorant. Som una organització molt modesta en el sentit que no sé si 30 i pico persones és poc o molt, depèn de la perspectiva. En qualsevol cas, què bé que ens preguin com a referents i tant de bo ho facin també en quant a ideologia. Està clar que la seva ideologia no és referent per a nosaltres.

Ni per a ell la vostra, és només a nivell organitzacional.

– Clar. A més, amb l'Ignacio hi hem coincidit i personalment ens hi portem molt bé.

En el darrer Ple, arran d'una pregunta de Gómez, Conesa va parlar de les pintades de les JERC als carrers. El vostre regidor va dir que teníeu cura d'on es feien. Què has de dir al respecte?

– Vaig escriure un article que potser és més complet que el que pugui dir ara. Entenem que les pintades són un canal legítim de divulgació i remoure consciències. Si bé, no tot són blancs i negres; entenc que no es poden fer pintades a tot arreu. Evitem els llocs privats i els públics. Pintem a llocs abandonats i en obres.

Heu demanat algun permís? Es pot plantejar per fer un mural, per exemple.

– Segur que es podria demanar però no ha estat el cas perquè entenem que ni casa gaire amb l'ànim romàntic de la pintada i estem convençuts que no tindria gaire bona rebuda en el govern de Convergència, com bé va dir la Conesa al Ple.

Quines relacions teniu amb altres agrupacions juvenils? Ja m'has dit que heu parlat amb el president de les NNGG tot i tenir poc en comú.

– De fet, aquesta trobada va ser més personal. Sóc sociòleg i mentre estudiava la carrera vaig entrevistar gent del PP i de la CUP per comparar, tant joventut com el partit. Bé, de la CUP Arran que no és ben bé una joventut però ja ens entenem.

Les relacions més enllà d'això, amb els projectes amb qui no compartim ni projecte ni ideari, no existeixen. Segur que hi ha temes personals, com el cas de l'Ignacio, però no entra en el camp de l'organització. Amb altres agrupacions que coincideixen més amb la nostra ideologia i projecte, hi ha relacions, totes molt bones. Amb les organitzacions que coincidim molt fem una simbiosi mútua que ens va molt bé.

Estaríem parlant d'Arran, joventuts de l'ANC, Aplec jove..?

– Pel que a mi em consta, hi teníem contacte abans, però els joves de l'ANC s'han desactivat una mica; pel que tinc entès, sense ofendre a ningú. Pel que fa a col·lectius com Arran, Hora Bruixa, Endavant... les relacions són molt bones.

En el cas de La Xesca, el primer partit que va donar suport a l'ocupació va ser la CUP. Vosaltres vau trigar més però després ja vau dir que enteníeu la reivindicació i en compartíeu l'ideari bàsic. Què va passar per trigar tot aquest temps?

– Ens va generar debat. En tant que organització assembleària, anem lents. Compartim moltes reivindicacions que fa La Xesca. És un símptoma de la molt mala gestió de Convergència. En la crítica a la nul·la existència de polítiques per a joventut estaríem colze a colze. Tanmateix, constatem que no és el nostre projecte malgrat compartir discurs i ideologia.

Estem d'acord amb l'ocupació però ens preocupa el projecte concret que ha pres La Xesca, per situacions de seguretat. No sóc expert però aquell era tot un bloc de pisos on hi vivia gent i els van fer fora, estic convençut que per alguna força major.

Hi ha com un intercanvi d'opinions. Els arquitectes d'uns diuen que és segur, però els altres tenen informes desfavorables, alhora potser que la part malmesa només afecti a una zona molt petita de l'edifici...

– Primer he de constatar que com a sociòleg ignoro aquest tema. Si bé, l'ombra del dubte hi és i, per tant, la preocupació està justificada.

El problema no és l'ocupació, només la seguretat?

– Estic convençut que, si haguessin ocupat qualsevol altre edifici, ho compartiríem.

Pel que fa a polítiques de joventut, les JERC van posar un seguit de punts en el marc de l'acord d'estabilitat pressupostària amb Convergència. Va arribar un moment abans de l'estiu en què vau fer una roda de premsa preocupats per com avançava l'assumpte. Poc després vau explicar que la qüestió havia millorat. Com està ara l'assumpte?

– És cert que va haver un moment en què el flux informatiu del govern cap a nosaltres disminuïa. Vam tenir la percepció que no tirava. Això va ser el percussor de la nostra roda de premsa, que entenem que va tenir els seus fruits esperats perquè, des dels nostres ulls, arran d'això es van posar les piles. Potser les tenien posades però no ens ho havien transmès tot, no sé ben bé.

Ara per ara estem més a sobre. Entenem que prospera molt bé però m'agradaria dir-ho amb totes les reserves possibles per veure-ho amb temps i perspectiva. Llavors sabrem si realment va bé o no. Estem a l'oposició i el nostre grau d'incidència no és tant com si governéssim. Pressionem en la mesura que podem en tant que agent polític que volem canviar la ciutat.

A la pràctica tenim poc temps, d'aquí dos mesos se'ns acaba l'any i començarem a parlar de pressupostos. Fins ara Convergència se sentia molt còmode amb el pacte.

Això respon a l'aritmètica. Convergència sola no pot governar i d'això ens n'hem aprofitat. La intenció és seguir-ho fent però amb molt de compte perquè tenim maneres de fer diferents i el seu projecte polític no és el nostre.

Quan s'hagin vençut aquests 2-3 mesos, de fet una mica més, fins que tornem a parlar de pressupostos, farem diagnosi de com està tot. Posarem sobre la taula condicions, renegociarem, portarem el debat a l'assemblea de les JERC... És un procés llarg.

Vau explicar que això dependrà de què hagi complit Convergència de l'actual pacte.

El que passa és que hi ha moltes coses del pacte que van més enllà d'un any. És difícilment tangible, entra una part molt important de confiança. No tindrem la sala de concerts d'aquí pocs mesos, ho sé.

Però avança? L'última vegada que vau explicar alguna cosa de la sala de concerts encara estava tot en l'aire, no se sabia ni el lloc.

Avança. Crec que hi ha hagut requalificacions, que hi ha terrenys assignats i projectes sobre la taula amb cara i ulls.

Sabem ja on anirà la sala de concerts?

Hi ha propostes però no s'ha decidit. Tinc entès que hi ha propostes sobre la taula però, així i tot, no crec que em correspon a mi ara perquè no és un tema que domini bé.

Un dels punts de debat que més heu reivindicat és l'oci al carrer. Hi ha el tema del Pacte per la Nit, els sorolls, el descans dels veïns... Com veieu la situació ara en què encara no tenim nova ordenança de terrasses i el Pacte per la Nit es reuneix però encara no hi ha document definitiu?

És un tema molt complex perquè s'hi barregen dos aspectes, la compatibilització de l'oci i el descans i la participació ciutadana. Un dels grans problemes del Pacte per la Nit, del qual sorgeixen les nostres reivindicacions, és la girada absoluta d'esquena a la participació que es va fer. Hi havia un Pacte per la Nit que s'havia aprovat pel PP, passant per Convergència fins la CUP i nosaltres amb restauradors, associacions de veïns i altres entitats. Aquest pacte es va trencar i es va canviar per un decret d'alcaldia.

Ara hem pressionat i s'han reprès les cessions del Pacte per la Nit. Tanmateix, tenim la sensació que està estancat. Hi ha un punt de manca de credibilitat quan la Mercè Conesa afirma en un Ple que, malgrat perdre una votació, “amb votacions no canviareu un decret d'alcaldia”. Amb situacions així i tenint l'antecedent de l'anterior Pacte per la nit, perd credibilitat i queda minvat el procés participatiu. És un assumpte que s'ha de solucionar necessàriament des de la participació ciutadana però aquesta està minvada per la motxilla que porta Convergència i la poca credibilitat que té.

Un altre debat de l'oci nocturn és el lligam que té amb l'alcohol i, en alguns casos, consum al carrer per part dels joves, amb Can Solà com a gran emblema. Quina percepció en teniu a les JERC i quina solució plantegeu?

Sobre Can Solà cal recordar que és Teatre, l'hereu de l'Hoboken, l'estafa de sala pública de concerts que va acabar com a privada i ara mateix no té ni conveni. Poso en dubte que si això hagués estat realment una sala pública gestionada entre entitats i administració estiguéssim en aquesta situació. No estaríem davant d'una problemàtica com aquesta si s'haguessin fet bé les coses.

Així i tot, tant a Sant Cugat com a altres municipis la vinculació d'oci i alcohol per part dels joves és habitual. Les joventuts dels partits, com a actors polítics propers als protagonistes d'aquesta pràctica, alguna cosa hauríeu de dir.

Com a actors polítics, hem debatut sobre l'oci, no sobre l'alcohol, ho reconec. Ara m'aventuro personalment però penso que el consum d'alcohol no ha d'anar lligat necessàriament amb l'incivisme. No parlo en nom de l'organització perquè hi tenim abstemis, gent bolcada a la festa i consum d'alcohol i altres que plantegen la festa però amb altres consums. El tema no està tant en el consum d'alcohol com en el civisme o incivisme quan es fa festa. Òbviament, som partidaris de gaudir de la festa i dels espais lúdics cívicament. És una pena que l'incivisme posi en dubte la possibilitat o no de l'oci.

Quina és la gran mancança que té Sant Cugat en quant al jovent?

Nosaltres vam fer la campanya Sant Cugat t'expulsa, no et conformis. És la crítica a la mancança marc. Sant Cugat té un model de ciutat que dóna l'esquena a molts col·lectius, entre ells el jove. La mancança més flagrant de totes és en l'àmbit de l'habitatge. En tant que model de ciutat pensat per al nucli familiar, no hi ha espai perquè el jovent s'emancipi. Això fa que la ciutat funcioni com una centrifugadora de jovent, que acaba marxant a Rubí, Cerdanyola, Barcelona...

Malgrat això, la ciutat creix.

És paradoxal perquè substituïm gent que ha crescut al poble per gent amb alta capacitat adquisitiva que sí s'ho pot permetre. Uns ho veiem com un problema i altres com una benedicció. És el model que han creat amb molts anys de majories i estan còmodes. Per a nosaltres la perpetuació del sistema d'expulsió del jovent que ha viscut tota la vida a Sant Cugat trenca amb la cohesió que la ciutat necessita.

Notícies relacionades