Eloi Rovira: “Si fem un partit nou és perquè volem fer coses noves i amb un estil diferent”

Fotos: Jordi Pascual

És, des de finals de novembre, el nou president local del PDECAT. Alhora, continua desenvolupant les seves tasques com a regidor d’Esports. elCugatenc entrevista Eloi Rovira en una extensa conversa sobre els reptes de la nova Convergència i alguns dels temes esportius de la ciutat com ara ser Ciutat Europea de l’Esport o desenvolupar el Pla Estratègic de l’Esport. El regidor, però, refusa parlar de la presència de diversos membres del seu partit a l’Església Protestant de Valldoreix. Consultat per aquest diari en el seu moment, va dir que era una coincidència i que separava vida política de la religió. Ara no vol tractar més el tema al·legant que és un assumpte personal. En l’entrevista que reproduïm a continuació dóna alguna nova notícia, com ara la possible calefacció del pavelló de Can Llobet durant aquest mateix any, just al contrari del que el govern havia dit fins el moment.

En les eleccions que et van situar al capdavant del PDECAT a nivell local van votar 54 persones, 41 a favor, 10 en blanc i tres en contra. En les anteriors, al 2013, van votar 110 persones. Com expliques la diferència?

– En aquell moment hi havia tres candidatures que van acabar sent dues. Com la votació tenia més incidència en el resultat, es va mobilitzar més gent. Aquesta vegada hi havia una única candidatura, molt consens i amb el vistiplau de molta gent. Votar no era tan decisiu, tot i que es podia votar que no; per sort només hi va haver tres vots en contra.

No ha afectat passar de ser Convergència a ser PDECAT?

– Estem a una fase de transició i hi ha molts dels antics militants que s’han passat associats al PDECAT i gent nova que s’ha afiliat. És un procés de reubicació amb un percentatge molt bo, no te’l puc dir perquè es va actualitzant cada setmana.

Fa unes setmanes l’exregidor Francesc Carol, que tot i haver sigut membre de Convergència no ho és del PDECAT, ens escrivia un article a elCugatenc plantejant si realment el nou partit és hereu de Convergència. Planteja que hi ha molts afiliats que no han passat d’un partit a l’altre i, alhora, des d’una perspectiva electoral, sembla que el PDECAT no tindrà tanta força. Si és així, realment podem considerar el nou partit hereu i capaç de jugar el mateix paper que Convergència?

– No volem ser l’hereu. Si fem un partit nou és perquè volem fer coses noves i amb un estil diferent. Hi ha una gran massa social que prové de Convergència per un tema ideològic, de contingut i càrrega política. Jo mateix era afiliat a Convergència i ara sóc associat al PDECAT. A nivell ideològic recull les mateixes inquietuds però la nostra voluntat és fer d’una altra manera.

Hi ha potser un 80% de militants que ve de Convergència però també hi ha nous. Estem contents de la gent que ha vist ara el moment per apropar-se al PDECAT. Un dels nostres objectius com a executiu local és recuperar tota la gent que ens ha donat suport durant els darrers anys amb el nom de Convergència i, alhora, engrescar tota la gent que no es va animar a fer el pas en el seu moment.

A nivell de Sant Cugat com es fa el pas d’un partit a l’altre?

– Com un militant nou, omplint una butlleta, donant les autoritzacions corresponents... Com en qualsevol associació.

I com a agrupació?

– Molts militants van estar al congrés de refundació i vam tenir una participació elevada, física i participativa. Hi havia gent de Sant Cugat a totes les taules i debatent propostes. Vam poder incidir amb la composició final del que ara és el PDECAT a nivell nacional, comarcal i local. El primer canvi el vam fer a nivell nacional i es va anar baixant a les federacions, comarques... Ara tanquem el tema de les agrupacions locals. Nosaltres vam ser els primers en fer eleccions però hi ha que encara no n’han fet.

A nivell local teniu autonomia per fer pactes de cara a eleccions?

– Sí, tot i que tenim una directiu nacional d’intentar tenir la suficiència amb nosaltres mateixos. No volem dependre mai de ningú però cada municipi té la seva realitat.

Quin paper juga Mercè Conesa a l’agrupació local? Si mirem la premsa nacional, és una figura del PDECAT més enllà de Sant Cugat. A banda de ser l’alcaldessa, què aporta a l’agrupació?

– Va ser la candidata.

Ho va ser de Convergència i Unió...

– Sí, però també té un càrrec de direcció al PDECAT [presidenta del Consell Nacional]. Com a agrupació local és un honor tenir a Conesa i altres associats participant en executius dels àmbits del partit. A nivell local, Mercè és un referent perquè, a més de ser l’alcaldessa, té aquest càrrec institucional a nivell de partit. Té una figura de lideratge que li permet ser la candidata, l’alcaldessa i presidenta del Consell Nacional. És una autoritat.

Sabem si repetirà com a alcaldable?

– Queden dos anys i mig.

Hi ha veus acreditades en l’àmbit de la política que plantegen que Damià Calvet o Carmela Fortuny podrien ser-ne els substituts.

– De moment no és un debat que estigui sobre la taula.

En les darreres eleccions municipals CiU va tenir una petita davallada de vots i va perdre La Floresta. Ara amb el procés de refundació i ERC guanyant força almenys a nivell nacional –a nivell municipal no tenim enquestes–, com encareu la recta cap als propers comicis? Creieu que podreu tenir la mateixa força?

– Nosaltres treballem, des del partit i des del govern, per tenir aquest posicionament destacat a nivell del municipi. El model de ciutat que defensem té encaix al municipi. És cert que va haver una davalla de votants en les darreres eleccions però també un augment de la participació i de la fragmentació. Ja fa temps que hi treballem i ara, amb el partit estructurat a nivell nacional, ens interessa recuperar la confiança d’aquestes persones que en algun moment puguin haver decidit donar suport a una altra plataforma política.

Com es fa?

– Hem de seguir gestionant, millorar algunes coses que potser no fèiem tan bé, hem d’arribar a més gent... Hi ha un tema de prioritats perquè la ciutat és molt gran i has de distribuir esforços pel municipi. La gent pot tenir la sensació que no s’ha fet prou al seu barri i per això el vot municipal acostuma a ser volàtil, té molta fluctuació d’un lloc a un altre. El PP passa de quatre a tres. ERC de no tenir presència a tornar-ne a tenir. La CUP ha anat in crescendo.

Tot i això Convergència s’havia mantingut...

– La davallada no va ser molt significativa per això hem de consolidar els suports que ja tenim i arribar a gent que no hem aconseguit convèncer per discurs, posicionament nacional, acció de govern... Tenim els nostres mecanisme d’anàlisi i d’actuació.

El darrer moviment polític important ha estat el pacte de govern amb el PSC. El discurs que heu pres tots dos partits és que es tracta d’un pacte per responsabilitat i per sumar per Sant Cugat. Realment s’entén? En el darrer Ple tota l’oposició a excepció del PP deia que era un moviment estrany.

– Cadascú defensa el seu posicionament legítimament. El que es va dir al Ple va ser clar. No entenc les crítiques d’alguns partits que fan pactes similars a altres municipis. Criticar el que fem aquí i no fer-ho en el seu propi partit a altres municipis és un estil que no m’agrada. En el darrer any i mig hem estat negociant amb tots els grups buscant suports per al govern i per a les mocions.

Hem defensat que entrés ERC-MES al govern per coherència amb Junts pel Sí, el procés i amb els acords als quals havíem arribat a nivell de gestió municipal. Hagués sigut un pacte molt natural que hagués conformat, llavors sí, una majoria i una tasca de govern molt sòlida. No ha pogut ser i hem trobat el suport del PSC perquè veníem d’un treball previ amb els acords de pressupost. És una relació que pot tenir bons fruits per a la ciutadania.

En aquesta visió local, busquem suport. A nivell de mocions hem pactat amb CUP-PC, Ciutdans, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i PP, a l’igual que ells han pactat entre si anar a la contra nostra. Els pactes al plenari són habitual i es busca que puguin afectar de manera positiva a la ciutadania.

No donava més estabilitat el pacte d’estabilitat pressupostària amb ERC-MES? Ara ells es desentenen i, tot i que amb el pressupost aprovat, diuen que no aniran a les reunions de seguiment.

– Això està per veure, no ho sabem de manera oficial.

En el Ple ho van dir.

– És normal que inicialment reaccionin amb un posicionament de rebuig perquè no els ha agradat. Però nosaltres mantenim viu el pacte perquè té propostes positives per a la ciutat. Esperem que ERC-MES no es desentengui. Han arribat a acords molt positius amb nosaltres i els seguirem treballant. L’acord està signat, pots fer declaracions però, si vols trencar-lo, has de signar el desacord amb una reunió oficial.

Bé, el pressupost ja està aprovat. Com el trenques? No li pots treure un tros.

– Evidentment, seguirem treballant-lo. Si hem acceptat algunes propostes com a equip de govern és perquè considerem que és bo, no ho deixarem de fer. Hi ha un pacte de seguiment, de bona relació i tracte entre grups. Esperem que la voluntat sigui continuar d’aquesta manera.

Espereu, per tant, que d’aquí a un any s’hagi rebaixat la tensió i es pugui arribar a un nou pacte?

– En el mateix plenari que ens posaven en qüestió tot això vam votar coses conjuntament. Tenir un pacte amb el PSC no impedeix arribar a acords amb altres grups.

Ara el vostre grup municipal es diu Convergència però inclou PDECAT i Demòcrates. Canviareu el nom?

– S’ha de veure. Quan vam trencar la federació amb Unió, vam creure que no tenia cap sentit mantenir el nom perquè, a més, no ens quedava cap militant seu. Ara que ja tenim el nom del partit, hem de veure si canviem també el nom del grup.

Sobre esports, una de les claus d’aquest mandat és el Pla Estratègic. Quan estarà enllestit?

– El document bàsic ja està enllestit. En base a una diagnosi amb entitats, mitjans de comunicació... van sorgir cinc eixos de treball amb els seus subobjectius. Com a govern hem de prioritzar perquè no podem abordar totes les accions de cop. Hi ha foment de l’esport entre els joves, equipaments, foment de la ciutat a través de l’esport... Està tancat però és un document viu perquè la ciutadania varia els hàbits esportius.

Algunes entitats ens havien explicat que la feina d’aturar-se i veure com està la ciutat a nivell esportiu està bé però que fins el moment s’havia fet una feina molt tècnica només. L’aplicació ve ara?

– L’aplicació és el nostre dia a dia: com repartim les inversions, si donem suport a les activitats que fan els clubs, si promovem els hàbits saludables... Tot es veu reflectit al pressupost. Aquest any l’hem ampliat en funció del que ja ens venia marcant el treball d’aquest document.

En un seguit d’entrevistes que hem anat fent a entitats esportives, el president del Rugby ens va dir que la ciutat té tants esports que li falta tenir un o dos equips de referència que puguin servir de projecció. Ho comparteixes?

– És una característica del nostre municipis. Hi ha alguns més petits i més grans que tenen un esport destacat, el que no vol dir que no en tinguin altres. Això facilita o no la gestió des de l’Ajuntament. A Sant Cugat, per la realitat que hi ha i l’històric d’associacionisme –hi ha equips de 100, 50 i 30 anys–, no és així. A més, tots els equips estan a bon nivell: el Volei a Superlliga, el Rugby a Divisió d’Honor B, l’Handbol a Primera Nacional...

Tots ho fan molt bé i a bon nivell. Dóna riquesa i pluralitat alhora que els recursos s’han de repartir entre més agents. A mi m’agrada la riquesa perquè el que ens interessa com a administració no és tant el rendiment com que tots els nens i nenes puguin desenvolupar-se a través de l’esport. Per tant, un municipi que recull atletisme, volei, hoquei, futbol sala, ciclisme, bàsquet, hoquei herba... dóna aquesta vesant multiesportiva que fa que cada infant trobi el seu esport al seu municipi.

D’aquesta manera aconseguim que tothom s’identifiqui amb algun esport i el practiqui. Si no tinguéssim aquesta riquesa, potser algun nen o nena pels seus interessos o característiques físiques no trobaria el seu esport al municipi i hauria de marxar a practicar-lo a un altre lloc.

Des de la perspectiva de la projecció, tenir un o dos equips referents no és incompatible amb un bon esport de base.

– Clar però a nivell d’administració tenim fixada la promoció de l’esport a nivell de salut i destinem els recursos a protegir l’esport formatiu. Si, a més, amb la cadena de valors aconseguim tenir equips a primer nivell, fantàstic. Però no sé si en voldria només un. Ara tenim l’Hoquei, el Rugby, el Volei, l’Handbol... a tope. Això ens dóna molt més que tenir només un molt bo.

La calefacció o no de Can Llobet ha estat el gran tema dels darrers mesos. Havies anunciat que enguany no es podria fer perquè prioritzàveu la pràctica esportiva al confort però ara el pacte de govern amb el PSC ho inclou. Com és això?

– Inclou l’estudi. Fa anys que anem darrere d’aquest tema. Si no havíem actuat abans és perquè havíem de garantir que tinguéssim tots els equipaments per poder fer una pràctica esportiva bona perquè tenim a molts equips en categories altes i les exigències de les Federacions són més altes. Hem hagut de fer un esforç molt gran per posar els equipaments al dia. Ara, que la millora dels terrenys de joc la tenim pràcticament al 100%, estem treballant des de fa poc més d’un any en els vestidors, marcadors i altres complements a la pràctica esportiva.

Can Llobet, però, era una pista a l’aire lliure, es va fer un primer cobriment i després un tancament perquè la Federació ho reclama a l’Olimpyc. L’equipament neix amb deficiències d’eficiència perquè no és un pavelló com el que fem a La Guinardera, el PAV3 o el de Valldoreix que ja es van construir coberts des d’un inici. Quan vas fent aquesta mena de pedaços és molt difícil garantir un tancament hermètic que garanteixi que quan escalfes el pavelló es quedi dins. Hem de tenir en compte l’eficiència.

Hi ha dos projectes, calefactar el pavelló, que és molt complicat perquè caldria una gran inversió per garantir el tancament hermètic, i posar alguna mesura correctora a la graderia perquè els problemes més greus, segons el club, són aquí. A la pista fa fred però els cossos dels jugadors agafen temperatura i no ho sofreixen tant, sinó ens passaria el mateix amb els esports a l’aire lliure. És cert que no ho portem a pressupost però potser amb una incorporació de romanents es pot fer.

O sigui, que potser es fa enguany?

– Depèn del cost. Tenim molt clares les prioritats i el pressupost està destinat al que ja havíem previst. Si som més eficients en les partides i aquesta actuació per al confort del públic és assequible, ho podrem fer al 2017 i sinó ho haurem de portar en la proposta de pressupost del 2018.

Diries que les pistes de Can Llobet estan en bon estat? Alguns pares també ho han criticat, especialment de la pista exterior.

– El problema de la pista exterior és, justament, que és exterior perquè hi ha humitat, pluja... No és confortable per a la pràctica esportiva del futbol sala. A la pista interna, però, el parquet està en condicions i les xarxes també. Quan les coses es fan malbé, les anem reposant.

Deies que el cobriment d’una pista és complicat perquè no acaba d’haver tancament hermètic. Ara es cobriran les pistes de Les Planes. Ens passarà el mateix?

– L’ús d’aquelles pistes és més social que esportiu. Si només vols que la pluja i la humitat no afecti a una pràctica social, amb una coberta tens prou. Un parquet o un sintètic no el pots tenir a l’aire lliure i precisa d’un tancament, no només una cobertura. A l’asfalt o la pedra no li afecta la humitat, però. En el cas de Les Planes o d’altres pistes que mirem de cobrir no tenim la contra del paviment. A més, allà no es fan partits i, per tant, no has de tenir en compte el confort de la gent.

En una entrevista que vam fer a Rafael Robledo, de la Coordinadora d’Entitats Esportives, ens plantejava que el tracte de l’Ajuntament amb les entitats no és igualitari. Què li respondries?

– Ho he parlat amb ell moltes vegades. Lamento que tingui aquesta opinió perquè precisament amb la Coordinadora i el Rafa és l’entitat amb qui més m’he reunit. Com a Ajuntament tractem a tothom per igual. Estan convocats a totes les reunions, Consells, Pla Estratègic... Sempre se’ls atén i se’ls respon. Quan en conviden, vaig als actes; de la Unió Ciclista [d’on és Robledo] i la Coordinadora també. No comparteixo la seva opinió però cadascú podem tenir la nostra.

Repassem algunes fites esportives de la ciutat durant aquest any. Què ens aporta ser Ciutat del Bàsquet Català durant el 2017?

– Fem una aposta molt gran perquè l’esport esdevingui també un referent d’activitat molt gran al municipi de cara a enfora. Qualsevol reconeixement com aquest de la Federació de Bàsquet, que darrere del futbol deu ser la Federació més potent de Catalunya i potser d’Espanya, ens dóna un reconeixement molt evident del que es fa a la ciutat.

Aportarà un any intens d’activitat esportiva, especialment del bàsquet. Hem creat una comissió amb totes les entitats, personalitats relacionades amb el bàsquet de la ciutat, el Centre d’Alt Rendiment (CAR) i escoles a través de l’Oficina Municipal d’Esports (OMET).

Tenim totes les sensibilitats per elaborar un calendari amb tot el que ja es venia fent els darrers anys i noves activitats per a la visualització i internacionalització del bàsquet i de la ciutat. Es tracta de promoure l’esport saludable i l’activitat física entre alguns col·lectius.

També serem Ciutat Europea de l’Esport al 2018 i participem a la Setmana Europea de l’Esport. Què significa això?

– També es tracta d’internacionalitzar la ciutat des de l’esport. Durant aquell any i el següent estarem en la mirada de l’esport que passa a Europa. Volem enfocar l’esport formatiu, federat, inclusiu i d’hàbits saludables. Des de les quatre branques intentarem fer promoció i tenir campionats de nivell nacional o internacional.

A nivell inclusiu ens interessa molt l’esport adaptat i amb discapacitats que ja es treballa des de fa anys amb el SantCu Asdi, la UESC Asdi, el SantCulímpics... Ens interessa molt visualitzar les activitats que fan aquest tipus de clubs. També volem arribar a la ciutadania que no està vinculada a l’esport escolar ni federat perquè el practiquin des de la vesant de la salut.

Sant Cugat està preparat per ser un destí esportiu?

– Tenim un projecte important que aviat veurà la llum, el segell esportiu i el catàleg d’equipaments esportius. La realitat del municipi, malgrat que de vegades doni la sensació que falten equipaments, és que n’hi ha molts i de molta qualitat. Hi ha molts que durant el dia estan buits. Ens agradaria, aprofitant l’avantatge que tenim en el posicionament geogràfic per la proximitat de Barcelona i el CAR, posar-ho en escena.

Hem tingut la selecció de Gran Bretanya d’atletisme, que està entre les cinc millors del món, entrenant a La Guinardera. Hem tingut seleccions i equips internacionals d’hoquei, volei... entrenant aquí. Volem fomentar que aquestes federacions i clubs vinguin a entrenar perquè tenen uns equipaments en condicions per al rendiment i ben a prop de Barcelona. A més, tenen l’oportunitat de compartir coneixements amb els clubs que aporta riquesa i coneixements per als clubs de la ciutat.

Sant Cugat està preparat a nivell d’equipaments, de comunicacions i d’oferta hotelera. Turísticament té el seu encant. Té l’entorn tranquil que busquen les federacions quan van a fer un stage, amb un ambient saludable que no tenen ni Madrid ni Barcelona. Tenim un clima suau que agrada a les federacions i que podem vendre.

Com és la relació amb el CAR? De vegades pot donar la sensació que és Sant Cugat com podria ser a qualsevol altre poble.

– Evidentment té vida pròpia però jo no diria que fos així. És un organisme que depèn de la Generalitat i del Consejo Superior de Deportes amb un objectiu molt clar, l’esport d’alt rendiment i d’elit. D’entrada el seu objectiu no té res a veure amb el de l’administració. Si bé, fa molt anys que tenim un conveni per fer un doble ús de l’equipament.

Ells són CAR Sant Cugat i, gràcies a això, Sant Cugat surt molt als mitjans. A més, les entitats poden fer ús de l’equipament. De manera quotidiana tenim bàsquet, hoquei, volei, atletisme i rítmica. Puntualment hem pogut utilitzar les instal·lacions per a formacions i xerrades. Ells també ens han demanat algun cop fer ús d’equipaments municipals.

Tenim el conveni vigent, tot i que l’hem de renovar d’aquí poc, en què recollim el bon veïnatge, la cessió d’equipament mútua i altres col·laboracions. Hem de tenir en compte que és un CAR i hem de portar activitats dels equips més grans perquè per qüestió d’horari ens hem d’adaptar.

També em refereixo a l’exposició dels seus actes. La setmana passada, per exemple, va venir al CAR Ganna Rizatdinova, que és una gimnasta ucraïnesa de primer nivell, i ha passat relativament desapercebut a la ciutat.

– Quan organitzen coses que són obertes, ens avisen. Esportistes d’alt nivell hi van tots els dies. Tenen una riquesa esportiva molt gran. També cal pensar que l’esportista ve aquí a entrenar, fer les seves sessions i se’n va, no vol que l’atabalin. De vegades sí fan clínics o coses obertes per fer promoció.

Ens cal millorar la comunicació de l’oferta esportiva unificant-la tota en un document, com de certa manera es fa amb la cultura?

– El primer pas és fer el catàleg d’equipament on recollim tot el que té a veure amb els espais físics i l’esport que es pot fer a Collserola i el llistat d’entitats. Nosaltres comuniquem la nostra activitat pròpia. Els clubs tenen la seva comunicació per a arribar al públic o arribar a esportistes. Nosaltres ens destinem a la gent gran per a les pràctiques saludables, als infants a través de les escoles i empreses de lleure per a l’esport escolar...

La comunicació de la cultura i de l’esport no és la mateixa perquè el nostre públic objectiu ja el tenim captiu. Quan promous la cultura, vols que la gent vagi als espectacles, públic objectiu; nosaltres captem usuaris. A més, hi ha molts acte esportius, seria molt difícil llistar-los i fer un catàleg perquè a més són molt variables; no sabem què farà la Unió Ciclista o l’Hoquei al juny.

Notícies relacionades