Cristina Paraira sobre el Pacte per la Nit: "Si mirem enrere, veurem coses que no ajuden a trobar solucions"

Cristina Paraira durant l'entrevista. Fotos: Jordi Pascual

La tinent d'alcalde de Presidència i Serveis Urbans, Cristina Paraira, és conscient que el Pacte per la Nit és el tema de la discòrdia. D'una banda, hi ha els veïns que volen descans. D'altra, les entitats que volen fer actes per la nit. Al mig, el govern que ha esdevingut el símbol de trencament del primer pacte amb dos decrets que variaven els horaris establerts. No hi va haver comissió de seguiment per reajustar-lo i per això ha rebut crítiques de la unilateralitat. També és cert que per als més crítics, el Pacte per la Nit ha esdevingut una mena de bèstia negra a abolir.

Paraira es va comprometre al juliol a reprendre el Pacte per la Nit per cercar, de nou, un acord. Ni aquell mes ni al setembre, tal com havia dit, es va convocar. No va ser fins al febrer que, just quan ERC-MES va presentar una nova moció en el plenari, va fer la convocatòria oficial de la primera reunió. El primer encontre, que es va fer sense tots els representants del primer pacte, es va celebrar el 24 de febrer i es van programar tres reunions. En aquesta entrevista, la tinent d'alcalde explica l'estat de la qüestió i fa crítica i autocrítica dels errors i encerts.

Si mirem el calendari que s'havia establert en la primera reunió del Pacte per la Nit, ja s'han fet dues reunions i avui [20 d'abril] s'hauria de fer la tercera.

– No.

S'ha canviat la data, llavors. S'havien previst tres sessions per a un debat que en cada Audiència Pública ressorgeix. Com es pot arribar a un acord amb tres sessions?

– Quan vam fer la primera reunió de represa del Pacte per la Nit, volíem fer una mena de calendarització per preveure, almenys, tres reunions inicials. Fruit de la primera reunió, escoltant les intervencions i pensant que en el pacte anterior s'havien fet moltes reunions amb bona dinàmica de treball, vam veure que era just. En la segona reunió vam recollir les aportacions que havien fet i es va convocar totes les persones que havien participat en el mandat anterior i als representants dels veïns de les associacions més afectades per la problemàtica de compaginar l'espai públic amb el descans d'uns i les ganes de fer activitats a la nit d'altres. Són problemes de convivència que no són només nostres, del municipi de Sant Cugat, sinó que acostuma a passar a altres municipis. És la manera de trobar una solució.

Recollint tot això que s'havia dit en la primera reunió, en la segona vam convidar tots els participant dient que l'altra vegada havien participat representants que potser ara ja no hi són o han canviat de representant. Vam acordar agafar el document que es va treballar en el primer Pacte per la Nit i reunir-nos per comissions, com la primera vegada. Cada comissió es pot organitzar per ella sola, deixant autonomia perquè trobin la millor manera de treballar. Hi ha una comissió d'activitats al carrer, una de restauració i una de pedagogia d'oci nocturn.

Això és el que hem fet fins ara. Hi ha convocades les tres comissions, la primera per a la setmana que ve i les altres dues per a la següent. Ho hem fet en dies diferents perquè els representants dels grups polítics, per exemple, puguin compaginar-s'ho. En aquestes reunions repassarem tot el que es va dir intentant explicar què es pot fer i què no o quines dificultats hi ha. També vam comentar que com que fa anys del primer pacte, si sortien coses noves, era el moment de posar-les sobre la taula.

No es tracta de fer tot un nou pacte perquè ja hi ha feina feta però en aplicar el primer hi va haver problemes. El nostre objectiu és tornar-nos a reunir i tornar-nos a parlar perquè és la manera de tornar a trobar un acord.

Per què això no es va poder fer en el primer pacte, amb una comissió de seguiment?

– El temps que ha passat ha anat bé perquè tots veiem la realitat del que hi ha. En aquests temes costa entendre l'altra persona que es pugui veure afectada. Hi havia un ambient bastant crispat, amb raó si vols, no dic el contrari. El missatge és que les coses han anat com han anat, podem donar mil voltes al que va passar però en aquest moment com a govern ja hem reconegut que vam fer el que creiem millor, tot i que potser no va ser de la millor manera. Hem de mirar endavant. Si mirem enrere, veurem coses que en el fons no ens ajuden a trobar solucions al que volem ara.

En la segona reunió la veu dels veïns també es va sentir. En l'anterior pacte hi havia el representant de la Federació d'Associacions de Veïns (FAAVV) però en aquests quatre anys han sorgit associacions noves i hi ha veïns que estan més afectats. Hem de mirar endavant, trobar un punt d'entesa, totes les parts que participem hem de voler arribar a un acord, hem d'obrir la ment perquè uns entenguin els altres i els altres als uns. L'altre dia, una veïna va preguntar al membre d'una entitat per què feien actes, què buscaven... Poc a poc, les reunions poden servir per arribar a una entesa que és l'objectiu de reprendre-les.

També s'ha de comentar que Sant Cugat és una ciutat amb molta vida cultura i associativa. Sempre hem dit que és un valor. És una ciutat que els seus veïns valoren el silenci i la tranquil·litat que hi ha. Com ha govern hem d'intentar trobar un punt d'equilibri a la nit. Durant el dia hi ha molta activitat. Per part nostra, hem d'endreçar i avançar-nos a coses que puguin sorgir com, per exemple, fer un estudi sonor de places.

Ja tenim un mapa de sorolls que, quan el va ensenyar Joan Puigdomènech, regidor de participació, en la primera reunió, la sensació és que no es pot fer res dins del nucli urbà.

– No és només de Sant Cugat. La Llei del Parlament de contaminació acústica fa que cada municipi hagi d'haver elaborat un mapa acústic, nosaltres ja el vam fer en el seu moment. Al mapa s'indica el màxim de soroll que ha d'haver-hi. Si es fan lleis del Parlament que s'aproven per unanimitat després els municipis les han de complir.

Dins de la legalitat s'ha de trobar l'equilibri, que és la proposta inicial que jo vaig fer i que ja veurem com va perquè ho parlarem tot. Si s'aprova una llei que afecta als municipis, no ens la podem saltar. Una proposta era marcar uns dies que els veïns els hi sembli bé per fer parèntesis pactats d'activitats. Podem trobar fórmules d'encaix. El que no es pot fer és que hi hagi una llei i, cada cap de setmana que hi hagi bon temps, no complir-la.

Això estava passant a Sant Cugat?

– No o no ho sé perquè no m'ocupava jo d'això. Per fer-ho bé, per exemple en la Festa Major, es fa un decret perquè durant aquests dies els horaris varien. Per a la resta de l'any, i ja va sortir en el pacte, cal alternança de places i d'espais. No es pot fer tot en un mateix lloc. Potser hem d'adequar algun espai que potser no està al rovell de l'ou però hi ha zones noves que demanen activitats.

Vull dir que Sant Cugat és una ciutat on es fan moltes activitats durant el dia. Això vol dir que potser són des de les 10 del matí fins a les 12 de la nit. Activitat hi ha i l'Ajuntament es dóna suport amb infraestructures, limitadors acústics, tarimes... És a partir d'un horari, la nit, que entren en conflicte tots aquests interessos i la normativa.

Durant l'últim any, que s'han fet moltes activitats, hem intentat anar variant els espais. Se n'han obert de nous com, per exemple, el Parc de Can Vernet que abans no s'utilitzava tant o el Ramon Barnils. La nostra obligació és tenir més coneixement de cada plaça i espai de la ciutat, què és més òptim per a cadascuna i saber com podem millorar les activitats que es fan aquí.

Pel que fa a terrasses, estem treballant en l'ordenança de bars i terrasses.

Quan la tindrem? En un principi vau dir que al març arribaria a serveis jurídics.

– Ja vam presentar les línies mestres a la comissió informativa. Ara ho estan acabant d'enllestir a serveis jurídics. L'ordenança la fem per endreçar les terrasses que tenim a la ciutat. Quan un empresari munti un establiment ha de saber si pot tenir terrassa, amb quines condicions, quantes taules, quins elements... Hem de garantir l'accessibilitat als carrers.

Això no ho tenim ara a Sant Cugat?

– Sí, però la llei ha anat canviant. Hi ha una llei superior d'accessibilitat que també s'ha de complir. Hem d'adequar i actualitzar la normativa. Fa uns anys hi havia un número de terrasses però, amb el pas del moment de crisi i l'acabament de l'eix de vianants que afavoreix el passeig, va haver una demanda més gran de terrasses. En els últims anys s'ha duplicat el número de terrasses que teníem.

Hi ha molts municipis que estan posant al dia les seves ordenances de terrasses, no ho hem inventat nosaltres. No és el mateix posar una terrassa en un carrer vorera-calçada-vorera, que en l'eix de vianants, una plaça o un carrer que no faci els metres d'amplada mínims.

Permet-me que em posi un moment en la vesant crítica. Èric Gómez, d'ERC-MES, és el regidor que probablement més ha reivindicat el Pacte per la Nit. En un Ple va dir que, tal com s'havia portat el pacte durant el mandat passat, no creia que el govern tingués la credibilitat perquè es pogués reprendre i arribar a un acord.

– Tornes enrere, eh?

Torno enrere.

– [Riu] Ho vaig tornar a dir en la darrera reunió que vam fer, en què va sortir el tema: Si voleu, ens passem totes les reunions parlant de si tenim credibilitat o no. Nosaltres estem aquí, tenim ganes de parlar-ho, d'intentar arribar a un acord, aconseguir la compatibilitat entre tots els interessos i mirem endavant. Si tenim credibilitat o no, entenem que pugueu tenir els dubtes. Ho hem parlat i volem mirar endavant.

Si vols tornem enrere, però si tots els actors que estan implicats no creuen que es pot arribar a bon port, la feina serà inútil.

– De tots depèn. Nosaltres hi som i volem arribar a un acord. Les parts han de voler-ho també. Part de la nostra feina serà aconseguir l'acord.

Què va passar en la primera reunió perquè no es convoquessin tots els actors que havien participat en el primer pacte?

– En el pacte anterior hi va participar molta gent però no hi havia una sistematització. A l'hora de convocar era tan divers que jo no sabia exactament com aconseguir la representació per no ser 200 persones, que no hagués sigut el més òptim. Vaig intentar agafar representació de tots els grups que havien mostrat interès. També hi ha canvis. Hi havia algun representant, per exemple, que ja no és jove perquè ha passat el temps.

En la primera convocatòria hi havia un representant de cada partit polític, els vicepresidents dels consells de barri –l'altre cop no hi eren–, els restauradors, els comerciants i el vicepresident del Consell de Cultura perquè enteníem que feia d'orelles i veu de tots els participants. Es tractava d'aprofitar els organismes de participació que ja tenim i incorporar-hi les associacions de veïns perquè són els que pateixen aquestes activitats.

En la primera reunió es va dir que no s'havia fet bé la convocatòria i que s'havia de convocar totes les persones que havien participat en el pacte anterior. Vaig agafar el llistat i els vaig convocar a tots. Més de 100 persones per a la segona reunió. Van venir els que van voler. Ara, a les comissions els he tornat a convocar a tots.

Què ens passa en el Mercat Vell? Des que s'ha inaugurat hi ha veïns queixant-se de sorolls i olors.

– Això no es tracta en el Pacte per la Nit.

No deixa de ser un problema similar.

– El Mercat Vell, quan es va fer el Pacte per la Nit, no hi era, entre cometes. És una activitat amb terrassa nova que hi ha a la ciutat. Hi ha hagut algun problema de soroll i de sortida de fums. Estem fent tots els passos per minimitzar-ho. És un equipament nou i de vegades, fins que no s'ha posat en marxa, no s'ha valorat prou el soroll que pugui fer el rentaplats, per exemple. Són coses que es van treballant, encara ens sorgeixen. Amb el soroll del rentaplats, per exemple, s'ha parlat amb el Mercat perquè no el posin en marxa a partir d'una hora. Hem d'arribar a una entesa. És un equipament nou que ha estat un encert però hem d'intentar que no causi molèsties als veïns.

En quant a sorolls i sense ser exactament Pacte per la Nit, vull que m'expliques la sanció al Baobab. Què farà finalment l'Ajuntament? En l'últim Ple l'alcaldessa va dir que tal vegada es feia una mena de compensació per evitar la sanció econòmica i que només tanquin unes hores.

– Ho va començar a explicar el Joan Puigdomènech amb la normativa a la mà. Els bars i els establiments de restauració demanen una llicència per fer la seva activitat i demanen fins a quina hora estaran oberts. A partir d'un horari, la llei demana més exigència per allargar. Per obrir a partir de les 11, crec, l'establiment ha de tenir un estudi acústic. En el cas del Baobab, va obrir fins les 4 de la matinada tot i que la llicència la té fins les 11. Hi va haver una denúncia d'un veí.

Sense denúncia no s'hagués fet res?

– Aviam, si et saltes un semàfor en vermell i no t'agafen, tu sabràs. Si et pillen, hauràs de pagar la multa. La Policia fa rondes i si detecta un establiment obert fora de l'horari les posa. En aquest cas, però, va haver denúncia de veí. La Policia va anar a comprovar i es va aixecar una acta policial que aquest establiment estava obert en un horari que no li corresponia. Aquí s'entra en un procés administratiu, com quan et posen una multa.

Tal com va dir Joan, alguna vegada algun establiment, per un esdeveniment puntual, vol obrir una mica més enllà de l'horari que té per llei i fa un escrit a l'Ajuntament. En aquest cas, el Baobab no ho va fer. Nosaltres, com a Ajuntament, en algunes sancions monetàries intentem que l'establiment compleixi la sanció però, enlloc d'un pagament econòmic, pactant que tanqui una hora abans durant un cert temps. Això és un acord entre les parts dins d'un procediment normal.

Em pot saber una mica greu. A més, el conec, aquí ens coneixem una mica tots. Però no podem fer “com em caus bé, no et posem la sanció”. Si algú es salta el que li toca, potser que ningú el denunciï i no passi cap inspecció però si hi ha una denúncia, que també pot recórrer, s'ha de seguir un mecanisme normal.

Notícies relacionades