Els documents i debats del no-acord entre Sant Cugat en Comú i Podem

Fotos: Podem i Sant Cugat en Comú

El passat 26 de maig els electors podien agafar tant la papereta de Sant Cugat en Comú com de Podem, dos espais polítics que són conscients del fracàs que no haver forjat una unió de cara als comicis municipals en base a les seves coincidències programàtiques. El resultat electoral va deixar totes dues formacions fora del Ple municipal.

La història del descord es remunta a molts mesos abans dels comicis, amb projecció pública des que Sant Cugat en Comú va presentar el procés participatiu Imagina en Comú Sant Cugat, que serviria de base per fer la seva proposta política de cara a les municipals. En aquell moment el Cercle de Podem, que era l’únic espai legitimat pel partit per utilitzar la marca de la formació de cara a les eleccions, va criticar l’ús de la seva marca i no haver estat consultat en l’inici del procés.

Aquell desacord va tenir estira i arronsa entre els membres de Podem que participen al Cercle i que, per tant, tenien la legitimitat de la seva formació per impulsar una candidatura pròpia o buscar acords amb altres formacions i les persones que participaven a la construcció dels Comuns santcugatencs reivindicant-se com a membres de Podem.

L’any electoral va començar evidenciant-se aquesta divisió, que va tornar a sorgir durant la campanya electoral, quan Podem va acudir a la Junta Electoral, que els va donar la raó, dient que Sant Cugat en Comú intentava confondre la ciutadania amb els missatges que llençava a la premsa –dient que tenien persones de Podem a la llista– i amb els cartells electorals.

Però més enllà d’aquests desacords previs, les negociacions entre Sant Cugat en Comú i Podem també expliquen per què no es va teixir una aliança. Els primers van apostar des del primer moment per una confluència que a la pràctica significava una única assemblea amb treball conjunt, el que el Cercle de Podem interpretava com una forma de diluir-se dins de l’altra formació i quedar sotmès a la majoria de l’altra formació. Podem, per la seva banda, apostava per una coalició en què cada partit tingués la seva representativitat.

El 4 d’abril es va fer una reunió entre les dues forces polítiques de la qual van néixer les propostes base de cada formació després de trobades i intercanvis de correus durant els mesos previs. En aquell moment es va evidenciar la diferència de criteri per fer l’aliança i també es van dibuixar les bases de la proposta de cada formació, punt de partida per cercar un possible acord. Entre d’altres es va parlar de representativitat, en què Podem podia ser el 20%. Tres dies més tard Podem va enviar la seva proposta d’acord, que partia de la base de crear una coalició.

La formació morada va fer una proposta d’acord (mirar el document complet a continuació) que pretenia tenir un terç de la representació en la coalició i amb opció de visibilitzar les posicions minoritàries sempre que no s’aconsegueixi el consens. En cas d’obtenir representació proposaven un grup municipal en què si no s’aconseguia el consens el vot es dividís en parts iguals a favor i en contra –i si s’obtenien regidors senars, compensar-ho amb una abstenció–, el que Sant Cugat en Comú va interpretar com dret a veto, tal com explica el seu candidat Ramon Gutiérrez.

A més, Podem proposava ocupar els llocs 2, 5, 8, 11, 14 i 17 de la llista i iniciar una construcció del programa amb una assemblea oberta conjunta tot i que Sant Cugat en Comú ja tenia la seva proposta aprovada. Preveien que la candidatura es digués En Comú Podem Sant Cugat.

Al dia següent (8 d’abril), Sant Cugat en Comú va presentar la seva proposta d’acord polític (mirar el document complet a continuació), un acord que preveia que Podem s’incorporés a la dinàmica de Sant Cugat en Comú tenint l’oportunitat de suggerir canvis en els documents que ja s’havien aprovat fins el moment: el codi ètic, el programa i la carta financera. En aquest cas també es reservava un terç de la representativitat a Podem també en òrgans com Promusa, consells de participació, organismes autònoms i empreses municipals.

Gabriel Jover, candidat de Podem, explica que aquella proposta suposava no reconèixer Podem com a formació política, no optant per una coalició, i no determinava ben bé el funcionament del grup municipal, especialment en cas de desacord. Gutiérrez defensa que plantejar mecanismes de desacord no és una bona forma d’iniciar unes negociacions. Amb l’encreuament de propostes, explica Jover, Podem esperava tenir una resposta abans del 12 d’abril, dia límit per tancar formalment les coalicions a nivell nacional.

Sant Cugat en Comú no va respondre fins el dia 13 (mirar el correu electrònic a continuació) i ja fora de termini per a la presentació formal de coalicions a nivell nacional. Ho va fer amb un correu electrònic en què deixava clar el desacord amb la proposta de Podem: “El nostre objectiu no és una relació bilateral externa amb Podem sinó una relació de confluència amb totes les persones que hi vulguin participarˮ. Apostaven per fer una coalició que avancés cap a una confluència i no per a reforçar dos espais polítics diferenciats. Tot i que el termini de presentació formal de coalicions ja havia acabat, encara restava marge fins el 22 d’abril per presentar una candidatura única amb un acord polític que la permetés funcionar com una coalició o com una confluència.

 

Podem va respondre el 17 d’abril (mirar el correu electrònic a continuació) recordant la dinàmica nacional: “Podem va decidir no formar part de la confluència d’ICV, EUiA i BeC per motius orgànics, degut a l’apropiació d’ICV de l’espai i a les dificultats de construir consensosˮ. Els criticaven “fer veure que teniu representació de Podem a la vostra candidaturaˮ i insistien en la coalició com a fórmula podent treballar durant el mandat per preparar una confluència que “a hores d’ara no és maduraˮ.

Instant a una nova resposta, Podem deixava clar el desacord: “La vostra posició es tanca a què ens unim a Comuns i que totes les decisions es prenguen a la vostra assemblea, menystenint que som dos partits que si volguéreu podríem treballar de la mà a una coalicióˮ. Sant Cugat en Comú no va respondre perquè, segons Gutiérrez, el correu electrònic “era insultantˮ: “No els demanàvem afiliació a Comunsˮ. A ulls de Jover, la no resposta i els posicionaments de Sant Cugat en Comú demostraven que mai havien volgut una aliança amb Podem.

Cinc dies més tard d’aquest darrer correu electrònic es tancava el termini de presentació de candidatures. Per això Sant Cugat en Comú va acabar de confeccionar la llista –a l’inici de les negociacions amb Podem ja tenia 13 noms– i Podem també va iniciar el treball per acabar de completar la seva, que fins el moment tenia sis noms sorgits de les primàries que es van celebrar a través del Cercle. Totes dues formacions van tancar les llistes a temps i als comicis van obtenir 1.708 (3,87%) i 1.176 vots (2,67%), respectivament, lluny del mínim del 5% dels vots per obtenir representació tot i que junts superaven el resultat d’ICV-EUiA a les eleccions del 2015.

Gutiérrez prefereix no aprofundir en el desacord i diu que prefereix treballar per definir l’acció política de Sant Cugat en Comú des de fora de la institució. Julio Carmona, company de Jover a Podem, diu pensant en el futur que després del desacord l’entesa futura és gairebé impossible. Totes dues formacions es feliciten del canvi de govern i diuen que restaran atentes perquè el tripartit d’esquerres sigui un èxit.

Notícies relacionades