El TSJC desestima el recurs del govern contra la sentència sobre la pancarta de l’Ajuntament

Foto: Ciutadans

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat pel govern municipal en resposta a la sentència de novembre del 2020 en què s’obligava a retirar la pancarta amb el lema “llibertat presos polítics” i un llaç groc que penjava a la façana de l’Ajuntament. La resolució, emesa el passat 10 de novembre, amb un vot particular d’un dels cinc magistrats, ha estat donada a conèixer pel grup municipal de Ciutadans, que va iniciar el procés judicial, en una roda de premsa aquest divendres al migdia.

Fonts institucionals expliquen que el govern presentarà un recurs de cassació, la darrera oportunitat abans que la sentència esdevingui ferma. Disposen d’un termini de 30 dies per presentar el recurs. El TSJC no només desestima el recurs d’apel·lació sinó que a més imposa a l’Ajuntament l’abonament de costes judicials per un import màxim de 1.500 euros.

Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, explica que portaran l’afer als serveis jurídics del seu partit a nivell nacional per estudiar la possibilitat de portar la sentència al Tribunal de Comptes perquè les costes judicials corrin a càrrec de l’alcaldessa, Mireia Ingla; a qui també demanen el pagament de 2.000 euros per l’externalització de la defensa jurídica. Els taronja també apunten que hi ha despeses vinculades a la pancarta difícils de quantificar com el cost de la instal·lació per part de la brigada o la reparació de la façana, que asseguren que es va fer malbé a conseqüència de la força de la pancarta amb el vent.

La pancarta en si no va tenir cap cost per a l’Ajuntament ja que va ser un regal de la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) tot i que els denunciants critiquen que en cap moment se’ls ha facilitat el valor de la donació. Segio Blázquez, l’altre regidor del grup municipal, explica que s’ha d’estudiar si hi va haver malversació de fons. Des del grup municipal qualifiquen la sentència d’una victòria pel que fa a la neutralitat de l’espai públic i com una victòria per al conjunt de la ciutadania. Han demanat al govern que no presenti el recurs de cassació que suposarà més despesa en processos judicials.

Les claus de la desestimació del recurs

L’argumentació recollida per desestimar el recurs d’apel·lació interposat pel govern municipal repassa alguns dels elements de la sentència anterior i referma idees com que la llibertat d’expressió és un dret constitucional referit a persones físiques i no a les administracions públiques. Pel que fa a la neutralitat de l’espai públic, s’afirma: “Ha d’interpretar-se no com una neutralització de l’espai públic que impedeixi als ciutadans manifestar el seus anhels sinó com una tècnica de Bon Govern”. Segons la sentència, l’escrit d’apel·lació presentat per l’Ajuntament posa de relleu que la pancarta té un caràcter polític que no és compartit pel conjunt de la ciutadania.

Un vot particular

El magistrat Eduardo Paricio Rallo ha estat l’únic a emetre un vot particular, acollint-se a l’argumentació que ja va fer en el cas de la pancarta amb el mateix lema instal·lada al Palau de la Generalitat de Catalunya. Argumenta, per tant, que la col·locació de banderes i símbols per motius heterogenis no és un fenomen aïllat de les administracions i que la Constitució Espanyola no recull el principi de neutralitat com a tal sinó que contempla el d’objectivitat. També explica que el cas és una col·lisió entre els principis de neutralitat institucional i el dret a l’exercici del càrrec públic.

“El Govern no es pot oblidar que es tracta d’una institució que respon a un programa polític, que és un programa naturalment subjectiu i partidista, que resulta avalat pels ciutadans i que s’expressa en una acció política també partidista”, apunta el magistrat, que també critica que bona part de la jurisprudència citada a la sentència anterior fa referència a processos electorals, “no som en aquest cas ni en el marc d’un procés electoral ni tampoc estem davant la col·locació d’una bandera diferent a les que legalment corresponen i que pugui simbolitzar una identitat col·lectiva alternativa o oposada a aquestes”.

Les claus de la sentència

 

La resolució apel·lada pel govern municipal tenia com a punt principal de l’argumentari la manca d’objectivitat i neutralitat institucional per la col·locació d’un símbol que és considerat partidista. Citant dues resolucions, una sobre la col·locació d’una bandera nacionalista canària a l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife i una altra sobre la col·locació d’una pancarta en favor de l’apropament dels presos bascos a la façana de l’Ajuntament de Legutio, el jutge va considerar que no es poden col·locar banderes i símbols no oficials a les façanes d’edificis públics malgrat que aquests mantinguin els emblemes oficials.

Com ja va explicar aquest mitjà arran de la publicació de la sentència, tot i que la defensa de l’Ajuntament va argumentar que la col·locació de la pancarta era resultat d’acords plenaris i que, per tant, obligar-ne la retirada suposaria coartar l’autonomia local, la resolució recollia dues respostes clares. D’una banda, que no es poden col·locar “banderes partidistes” –en tant que no són oficials i no representen al conjunt de la ciutadania– en espais públics per molt que la decisió s’hagi pres amb els vots dels càrrecs electes. D’altra, que “la doctrina del Tribunal Constitucional sosté que les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d’expressió que proclama l’article 20 de la Constitució Espanyola”.

Notícies relacionades