El Ragull Centre reobre el debat sobre el model de ciutat

Fotos: Lali Puig, plataforma Aturem Ragull Centre i Tino Rubio

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del segon FOCUS, Habitatge, densitat i model de ciutataquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

“Una ciutat a escala humana” era un dels lemes de Junts per Sant Cugat a la campanya de les eleccions municipals del 2019. Reivindicaven un model de ciutat que atribuïen sense embuts a les alcaldies d’Aymerich, Recoder i Conesa. Mentre, els partits d’esquerres –els del tripartit així com Sant Cugat en Comú i Podem– posaven en dubte els mèrits del model i es postulaven com les forces polítiques disposades a prendre mesures per intentar disminuir les desigualtats, especialment amb accions per afrontar l’exclusió residencial.

A una banda, el 90,8% de la gent que deia estar bastant o molt satisfeta de viure a Sant Cugat en l’onada de l’Observatori Sociològic Municipal d’abans de les eleccions (febrer del 2019). A l’altra, el 42,7% de la ciutadania que tenia moltes o algunes dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge segons la primera i fins ara única onada del Baròmetre Inclusiu (2017). No són dades contradictòries sinó una mostra de la complexitat de la situació. El mateix model que agrada gairebé tota la població és capaç de deixar quasi la meitat de la ciutadania patint pel manteniment de l’habitatge; una crisi residencial que té components que s’escapen a la ciutat però que és eminentment local, situant-se Sant Cugat entre els municipis més cars de l’Estat en tots els rànquings.

El que havia estat un dels grans temes de campanya ha ressorgit amb força arran de la presentació de la proposta urbanística del Ragull Centre, un acord entre l’Ajuntament i la farmacèutica Ferrer que ha de permetre emprendre una modificació urbanística per fer una plaça pública, una zona comercial de 3.500 metres quadrats, 308 places d’aparcament, un equipament municipal en forma de magatzem, 46 habitatges de mercat, 42 habitatges de protecció oficial (HPO) de lloguer general i 30 habitatges dotacionals per a joves o gent gran. Tot plegat a una parcel·la industrial adjacent a l’antiga Delphi que s’haurà de requalificar.

El model de ciutat torna a escena

Tot i que el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, ha reiterat en diverses ocasions que la solució trobada al Ragull Centre està marcada per la negociació amb Ferrer i per l’entorn immediat de la parcel·la i que, per tant, altres operacions similars tindran la seva pròpia solució; Junts per Sant Cugat i Ciutadans des de l’oposició així com la plataforma ciutadana Aturem Ragull Centre temen que el model es repliqui a altres indrets de la ciutat, tant en la trama urbana consolidada com en els nous desenvolupaments.

L’alçada (planta baixa +10) se situa com una de les grans preocupacions. “A Sant Cugat s’aplicava un criteri que tots els grups polítics dels darrers 30 anys havien assumit com a propi”, argumenta Judith Defez, una de les integrants de la plataforma, “marquem un topall de cinc pisos, que és el que s’ha aplicat arreu del municipi”. El col·lectiu veïnal, que tot just ha començat una recollida de signatures a diversos comerços –molts d’ells a l’avinguda Cerdanyola–, es mostra preocupat pel canvi en l’skyline, per l’impacte visual i per ubicar habitatges al mig d’un polígon industrial. De fet, per denunciar-ho, han fet unes projeccions de com quedaria el projecte amb l’alçada proposada. A més, diuen, l’interès públic de l’operació no està acreditat.

És una mirada compartida pels dos partits de l’oposició. “La densitat moderada no ha estat mai en discussió”, va dir la portaveu de Junts, Carmela Fortuny, al Ple d’abril, quan es va aprovar el conveni entre l’Ajuntament i Ferrer, “plantegen la construcció d'un macroedifici al mig del polígon de Can Magí; no plantegen un model urbanístic, plantegen un nyap”. Munia Fernández-Jordán, regidora de Ciutadans, va parlar directament de “concentració de rendes baixes” i va rebutjar que Sant Cugat s’assemblés a ciutats com Sabadell, “on diuen que hi ha torres molt maques”.

Duch, disposat a replantejar l’alçada del projecte, defensa l’operació per la construcció d’habitatges públics: “Que algú m’expliqui una operació on s’aconsegueixi més d’un 60% d’HPO i més d’un 50% del sòl públic, i més encara partint d’una parcel·la privada. No només no coneixem cap cas similar sinó que ho presentem com un referent i un antecedent molt bo per a la ciutat”. Fonts de Ferrer expliquen a elCugatenc que l’empresa està disposada a negociar qualsevol canvi.

“Aquests són uns terrenys que fins ara la ciutat no podia gaudir i creiem que amb aquest projecte això es revertirà i es recuperarà un espai molt rellevant al centre de la ciutat”, argumenten des de l’empresa, tot assegurant que encara no han determinat el valor de l’operació, “el percentatge d'habitatge dotacional és el que marca la llei i el d'habitatge protegit és superior al que marca la llei”. L’objectiu de Ferrer és vendre la part del terreny que mantindran després de la requalificació, motiu pel qual Junts ha demanat saber les plusvàlues que s’embutxacarà l’empresa tenint en compte el canvi de valor del sòl.

“És una iniciativa provinent d’un interès particular, no d’una necessitat manifestada pel barri o d’una visió global”, apunta Sant Cugat en Comú (sense representació al consistori) en un comunicat en què plantegen altres crítiques com la pèrdua de sòl industrial, l’impacte sobre el comerç de proximitat, el risc que els locals comercials quedin buits o la possible problemàtica de mobilitat. “Som partidaris de canviar el model de ciutat, que ara mateix és de ciutat dormitori, insostenible i que expulsa la gent jove i la gent treballadora però creiem que aquesta proposta no va en aquesta línia”, ha explicat a través de les xarxes el seu cocoordinador, Ramon Gutiérrez, “encara hi ha dubtes sobre si aquesta transformació ha de venir de la mà del creixement, i on i com ha de ser aquest creixement”.

Un efecte crida al polígon?

Totes les veus crítiques amb el projecte veuen amb recel la requalificació de la parcel·la tant per la pèrdua de sòl industrial com pel possible efecte crida a la resta de propietats del polígon de Can Magí. El futur del polígon és la desaparició? Es pretén seguir perdent sòl industrial a la ciutat? El tinent d’alcaldia diu que, per ara, no han tingut cap altra proposta d’altres propietaris del polígon i que a priori la seva voluntat no és transformar-lo completament: “No és la primera vegada que es fa una modificació d’industrial a residencial a Sant Cugat. Està en continuïtat amb la trama residencial i dibuixant una centralitat. Això no vol dir que ens plantegem transformar tot el polígon”.

Però la mirada del govern no convenç l’oposició al projecte, sent un dels punts principals de la plataforma, tal com explica Defez: “Haurien de fer un pla per traslladar tot el polígon però no s’ha fet perquè tot respon a la voluntat d’un gran propietari que vol treure’n rèdit. És un nyap. Per què no s’utilitza el sòl industrial per atreure empreses i evitar així que siguem una ciutat dormitori?” És la mateixa mirada que plantegen Junts, Ciutadans i Sant Cugat en Comú, sent aquest darrer el que ha fet més èmfasi en el concepte de ciutat dormitori. Al Ple el debat es va repetir el passat 18 de maig, quan Ciutadans va presentar una moció per aturar sine die el projecte fins consensuar l’operació amb el veïnat i la resta de forces polítiques. Els arguments es van repetir i la moció va acabar decaient.

Tot i les declaracions de Duch i d’altres membres del govern dient que, un cop acabades les negociacions amb Ferrer, és el moment de parlar amb el veïnat per definir la proposta; la plataforma hi desconfia: “Ens han dit que estan disposats a crear una comissió amb el veïnat per parlar-ne. La sensació que tenim és que només volen parlar de l’alçada però volem anar més enllà”. Tant l’oposició com la plataforma han criticat que a la roda de premsa de presentació del conveni només es fes referència a la participació ciutadana per definir el nom de la nova plaça.

L’interrogant del benefici econòmic de Ferrer

Ni l’empresa ni el govern han dit quants diners s’emportarà la farmacèutica amb aquesta operació. Tot i això, el tinent d’alcaldia diu que “és evident” que la part privada accepta l’acord perquè li és rendible: “Clar que al privat li han de sortir els números però qui guanya més és la ciutat, que passa de zero a tenir la possibilitat de fer 72 habitatges públics, uns equipaments necessaris, una centralitat...” El privat, per la seva banda, passa d’haver demanat un supermercat amb aparcament en superfície a poder tenir una superfície comercial de 3.500 metres quadrats i 46 habitatges per vendre.

Pel que fa als habitatges, es preveuen 46 habitatges lliures que sumen un total de 5.450 metres quadrats. Segons les darreres dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (2018), el preu mitjà del metre quadrat de venda d’obra nova a Sant Cugat se situa en 3.410,50 euros. És a dir, si el preu dels habitatges lliures del Ragull Centre es troba a prop de la mitjana local, la venda ascendiria a un total de 18,5 milions d’euros.

Segons la darrera edició de l’Anuari de la distribució comercial del sector quotidià en règim d’autoservei (2019) elaborat pel Departament d’Empresa i Coneixement, els hipermercats de més de 2.500 metres quadrats van ingressar de mitjana un total de 5.288 euros per metre quadrat. Tenint en compte que es preveu que 3.200 dels 3.500 metres quadrats de zona comercial es destinin a fer un hipermercat, l’ingrés mitjà que podria extreure l’empresa que s’hi instal·lés seria de 16,9 milions d’euros a l’any. A aquesta xifra caldria sumar-li l’activitat econòmica dels 300 metres quadrats de les plantes baixes comercials restants.

La preocupació comercial i per la mobilitat

El govern defensa la centralitat per atreure persones dels barris amb un nou pol comercial, basat en l’hipermercat, però això preocupa els diferents actors que s’oposen al projecte i, especialment, als comerciants de la zona. Toni Gual, president de l’Associació de Comerciants del Barri del Monestir, considera que una proposta com la plantejada és contradictòria amb la reivindicació del comerç de proximitat que fa l’Ajuntament: “Al Ragull Centre hi haurà més metres quadrats comercials que els que sumen tots els establiments de l’avinguda Cerdanyola”.

El comerciant assegura que durant els darrers anys han perdut competitivitat, especialment per la durada de les obres de vianantització i pel canvi de fisonomia del carrer. En aquest sentit, recorda que la vianantització de l’avinguda Cerdanyola estava marcada també per una aposta per la mobilitat sostenible, que considera que tampoc es respecta amb la creació de 308 places d’aparcament al Ragull Centre, 150 de les quals es reserven per a la zona comercial. Gual també comparteix les crítiques fetes per altres col·lectius.

Carles Palahí, representant de l’Associació de Comerciants Centre-Vila, també es mostra crític: “Al mandat passat ens van tallar afluents de l’eix de vianants. El Mercat Vell ja no és un pol d’atracció i, mentre defensem la vinantització de tot el centre, ens fan un nyap de carril bici que queda a mig camí i ens ha generat més sorolls i fums. La solució no és fer una zona comercial amb un gran aparcament perquè la gent agafarà el cotxe i tornarà a casa directament”. Per compaginar el foment del comerç de proximitat i la mobilitat sostenible demana millorar els aparcaments dissuasoris. “Estem farts d’aquesta política en què només tenim dret a queixa però no podem decidir res”, clou Palahí.

“En funció del número d’habitatges i de la superfície comercial s’han de reservar un nombre de places i no n’hem posat ni més ni menys”, explica Duch, “hi ha veïns que ens en demanen més i d’altres que ens en demanen menys”. Tot i això, diu que un cop es redacti el projecte es podran concretar les mesures per afavorir la mobilitat activa i per fer del Ragull Centre una centralitat de barri. Sant Cugat Comerç ha desestimat participar en aquest article a l’espera de tenir més detalls de la proposta.

Una tramitació lenta

Malgrat el debat generat, el Ragull Centre es troba en una fase molt inicial. Per ara només s’ha aprovat el conveni a mode d’acord entre l’Ajuntament i Ferrer, un document que les dues parts estan disposades a modificar per ajustar-se a les possibles correccions que es facin d’ara endavant. Defez, en nom de la plataforma ciutadana, explica que han presentat al·legacions al conveni, conscients que tindran noves oportunitats per presentar-ne.

Un cop aprovat el conveni, l’Ajuntament inicia els treballs per fer la modificació del planejament que permeti dur a terme la requalificació, el que ha de tenir una aprovació inicial al Ple, un període d’exposició pública, una aprovació provisional també al Ple i una definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme. Segons va anunciar el govern en la roda de premsa de presentació del projecte, esperen culminar la modificació al 2023. Serà a partir de llavors que es concretarà tota la proposta amb l’elaboració dels projectes arquitectònics que permetin desenvolupar l’espai. És a dir, el procés no haurà culminat abans de les properes eleccions municipals.

Notícies relacionades