Publicitat

El decret d’alcaldia de suport al referèndum revoluciona la política local

Fotos: Mikel Vilalta, EMD, Ciutadans, Miquel Margalef i ANC.

Sant Cugat ha agafat el pols a les frenètiques i llargues sessions parlamentàries que aquesta setmana estan marcant l’actualitat i posant les bases del referèndum de l’1 d’octubre. Els grups independentistes representats al Ple, PDECAT-Demòcrates, CUP-PC i ERC-MES (17 de 25 regidors), s’han sumat a la convocatòria del referèndum amb una declaració conjunta en què, entre d’altres, diuen salvaguardar “la institució municipal i tots els seus treballadors”. Encapçalats per l’alcaldessa, Mercè Conesa, i les portaveus Núria Gibert i Mireia Ingla, tots tres grups signen un document que s’ha donat a conèixer dijous al matí en una roda de premsa d’urgència, en què també s’ha anunciat que s’ha aprovat un decret d’alcaldia en què es manifesta “el ple suport al Referèndum convocat per al propvinent dia 1 d’octubre del 2017”.

L’únic regidor que no signa la declaració però comparteix el contingut és el no adscrit, Dimitri Defranc. En no haver estat convidat a participar de l’escrit unitari, considera que es tracta d’una activitat de partit. “Mentre s’avanci, bé; però seria millor fer-ho des de la base”, enraona tot reconeixent les dificultats amb les quals topa el projecte independentista. Pel que fa al decret, entén que l’alcaldessa pren la responsabilitat “marcada pel reglament” que interpel·la a tots els alcaldes catalans davant del referèndum, tot i que qualifica d’“estrany” que un assumpte tant polític no es debati en el Ple municipal. De fet, el decret passarà en forma de dació de compte pel plenari del 18 de setembre.

A ICV-EUiA continuen sense veure quines garanties té el referèndum per considerar-lo realment un referèndum vinculant. Tal com explica el seu portaveu, Ramon Gutiérrez, els ecosocialistes entenen que l’1 d’octubre es farà una mobilització, contra la qual no es poden posicionar. Si bé, encara no han tancat el debat sobre si cridaran o no a la participació. Gutiérrez no troba cap problema en el decret d’alcaldia sempre que es respectin els drets dels funcionaris i es mantingui la neutralitat institucional de l’Ajuntament.

A l’igual que Conesa, Josep Puig, president de l’EMD de Valldoreix, també ha fet el seu propi decret de presidència després de la petició enviada per la Generalitat. “Entenc que la gent ha de poder votar”, diu tot preguntant-se què diran les persones que volen ser consultades a municipis on l’Ajuntament no s’ha mostrat favorable al referèndum. Explica que el posicionament unànime del govern –i, de fet, de tota l’oposició a excepció de l’única vocal de Ciutadans– a la vila és a favor del dret a decidir i, per tant, no ha tingut cap dubte en la signatura.

Si bé, abans d’acabar el dia el Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment la llei i la convocatòria del referèndum que donen sentit als decrets municipals, que a data de realització d’aquest article havien fet més de 300 municipis. Conesa, en la presentació de la declaració independentista conjunta, ha assegurat que el consistori no ha rebut cap advertiment per part del govern espanyol pel decret. Davant la possible suspensió d’aquest o del marc legal que intenten construir les forces independentistes al Parlament, s’ha limitat a assegurar que “un referèndum no pot ser un delicte”. Puig es mostra dubitatiu sobre què pot venir durant les properes hores en haver-se trobat en una situació inèdita. “Hi ha un compromís, si ens ho tiren endarrere entenc que ho tirarem endavant”, enraona.

Ciutadans i PP en contra d’un referèndum que consideren il·legal

Però el Tribunal Constitucional potser no és l’únic impediment a nivell local. Ciutadans, que ha respost a la declaració i el decret pocs minuts després d’haver-se presentat –ja que tenien convocada una roda de premsa per presentar una moció en favor del trilingüisme–, ha anunciat que demanaran un informe al secretari de l’Ajuntament per veure la legalitat del decret de suport al referèndum. Tant Munia Fernández-Jordán com Sergio Blázquez, regidors taronges, coincideixen a dir que es tracta d’una “esperable declaració”.

Tot i així, reconeixen el dret dels partits independentistes a fer el seu posicionament polític, però critiquen que defensin i fomentin un “referèndum il·legal”. Tot i això, tot seguint les directius del partit a nivell nacional, no avancen si prendran alguna acció legal: “Sempre diem que som aquí per fer política; la Fiscalia tindrà preeminència”. Davant el que consideren una possible inseguretat jurídica del funcionariat, s’ofereixen com a interlocutors d’aquells treballadors que tinguin dubtes. Finalment, al matí del 8 de setembre, els taronja han decidit presentar un recurs d'impugnació per deixar sense efecte el decret.

Una posició similar manté el PP, que respecta el dret dels partits a fer el seu propi posicionament però rebutja enèrgicament el decret d’alcaldia, més encara d’una figura com Conesa pel seu càrrec de presidenta de la Diputació. “L’alcaldessa hauria de situar-se dins de la legalitat i dins del sentit comú”, diu el portaveu, Álvaro Benejam. Els populars estudiaran una possible impugnació del decret perquè dóna suport a “una llei que no és legal”.

De fet, considera que les darreres hores viscudes al Parlament –i l’extensió al món local– representen un “frau a la ciutadania”, que explica en tres principals punts: la introducció a darrera hora del punt sobre la llei del referèndum a l’ordre del dia de la sessió plenària, “la vulneració dels drets dels diputats per no deixar que es llegeixin articles del reglament ni respectar els seus torns de paraula” i l’aprovació de lleis que intenten donar cobertura a un referèndum “que no és legal segons diuen les lleis i sentències basades en la Constitució”. Conscient que el seu partit ha tingut punts comuns amb Ciutadans, PSC i Catalunya Sí que es Pot, demana als socialistes que, si cal, s’apartin del govern de la ciutat.

PSC, la dificultat de ser al govern

Pere Soler, portaveu socialista, és en bona mesura un dels punts de mira per formar part del govern de Conesa però no haver participat de la declaració unitària. Segons explica, inicialment li havien explicat la declaració conjunta però, en el primer contacte amb aquest mitjà, no coneixia la signatura del decret. Davant aquest fet, la comissió executiva del partit s’ha reunit d’urgència i divendres a la tarda ha tret un comunicat defensant la continuïtat del pacte de govern però denunciant els fets ocorreguts al Parlament que, al seu parer, evidencien el camí cap a un referèndum sense garanties ni consens. Tot i així, els socialistes també demanaran al secretari un informe sobre el decret d'alcaldia.

Conesa, per la seva banda, ha defensat el pacte de govern amb els socialistes dient que es tracta d’un “acord purament local”. Així el van presentar ja a la signatura, recollint diverses mesures a realitzar a Sant Cugat però deixant llibertat en aquells assumptes del debat nacional. Són discrepàncies pactades, segons l’alcaldessa, que han de garantir “la màxima normalitat”. Fins el moment així s’ha vist als debats plenaris, quan PDECAT-Demòcrates han defensat la independència mentre el seu company de govern ha defensat la reforma constitucional cap a un model federal.

Les entitats independentistes celebren la unitat política

Mentre el debat partidista segueix, i pren toc judicial, les entitats que des de la societat civil han apostat per la independència veuen els darrers fets amb il·lusió. “Des de Sant Cugat per la Independència valorem d’una forma extraordinària els esdeveniments de les darreres hores”, explica Josep Lluís Llibera, coordinador local de l’Assemblea Nacional Catalana. Recorda als partits independentistes que són al seu costat mentre diu que els partidaris de romandre a Espanya “ara recullen el que han sembrat i s’esveren quan pateixen en les seves carns el sentir-se minoritaris”. Això, diu, ha generat una ràbia als partits “unionistes” que no poden contenir i que s’expressa, al seu parer, amb les aparicions al Parlament “de la manera més grollera i teatral”.

També el Comitè de Defensa de la República es felicita de la declaració conjunta de PDECAT-Demòcrates, CUP-PC i ERC-MES. “Creiem que és important la visió d’unitat”, explica l’activista Carlota Picanyol, “és un acte de responsabilitat democràtica i coherència política”. En quant al decret, el valora com a “tàctic per tenir garanties” i anima als polítics a mantenir-se “ferms”. “Si cal, s’ha de desobeir perquè, quan una llei és injusta, la desobediència és el nostre deure”, sentencia.

Unes setmanes clau

Les lleis del referèndum i de transitorietat –que no hauria de fer-se efectiva fins passat l’1 d’octubre en cas de victòria independentista– han estat i seran els elements clau durant els propers dies. La primera d’elles havia de permetre posar les bases del referèndum i la seva convocatòria, que es va anunciar dimecres passat. La segona, hauria de funcionar com una mena de constitució provisional que permetés fer el trasllat de la legislació que regula la Catalunya autonòmica a la d’un estat independent.

Mentre Gibert, de la CUP-PC, ha defensat la llei del referèndum i ha alertat dels “sorolls i crits” que vindran i Ingla, d’ERC-MES, ha assegurat que l’1 d’octubre es votarà perquè “és el més normal”, el govern espanyol preparava el recurs al Constitucional. El president, Mariano Rajoy, demana que s’anul·lin les lleis que intenten posar el marc jurídic del referèndum i de la possible independència i, mentrestant, el TC manté una suspensió cautelar. L’obediència o desobediència a la suspensió i la possible anul·lació són clau en les properes hores, també per a uns ajuntaments que, com ha reconegut Conesa, es poden posar al servei de la Generalitat però no organitzar el referèndum, una tasca que correspon al govern català.

*Actualització: A la primera versió de l'article no apareixia la referència a la impugnació de Ciutadans, que s'ha donat a conèixer hores més tard, com queda explicat actualment. Posteriorment s'ha afegit el comunicat del PSC, que s'ha emès el 8 de setembre a les cinc de la tarda, aproximadament.

Notícies relacionades