Publicitat

El decret d’alcaldia de suport al referèndum no té validesa administrativa

Fotos: Twitter de Mercè Conesa

El Ple de setembre havia de contenir l’explicació per part del govern del decret d’alcaldia de suport al referèndum que Mercè Conesa va signar el 7 de setembre al matí, un tràmit que no s’havia de votar ja que es presentava en forma de dació de compte d’una resolució ja aprovada. Si bé, no hi ha cap punt a l’ordre del dia al respecte perquè, segons ha pogut saber elCugatenc, el document no segueix el format adequat d’un decret d’alcaldia i, per tant, no té validesa administrativa. Esdevé, així, una mera declaració d’intencions de l’alcaldia però sense efecte pràctic.

La primera de les mancances, i més rellevant, és que el decret no té un número de registre estàndard sinó que només inclou un “registre de sortida”. Sense estar registrat, el document esdevé una declaració de principis però no té recorregut administratiu. La segona és que el document no conté la signatura del secretari general de l’Ajuntament com sempre incorporen els decrets d’alcaldia. Finalment, l’estructura dels decrets del consistori sempre està composta d’una part expositiva i d’unes resolucions derivades –introduïdes per la paraula “resolc”–, que permeten que tingui efecte. En aquest cas, el decret no “resol” donar suport al referèndum sinó que ho “manifesta”.

En canvi, el decret de presidència signat per Josep Puig, com a president de l’EMD de Valldoreix, només inclou un d’aquests defectes, el menys rellevant, el d’indicar que es manifesta i no que es resol. El document valldoreixenc sí inclou el format de número de registre habitual dels decrets –el 553/2017, concretament– i la corresponent signatura de la secretària-interventora, Concepción Foraster. La paraula “manifesta” és comuna perquè els ajuntaments i les EMDs van rebre un model per part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) perquè els seus respectius alcaldes i presidents el signessin.

El grup municipal de Ciutadans ha confirmat aquesta informació ja que, després d’haver-se presentat el decret, havien anunciat que demanarien un informe al secretari sobre la legalitat del document –també ho va fer el PSC segons va explicar en un comunicat– i presentarien un recurs d’impugnació. Si bé, quan han parlat amb el secretari municipal, Josep Maria Rigau, s’han trobat que aquest no pot emetre un informe en tant que el decret no està registrat. Demanen, per tant, que si aquest decret és només una declaració, es canviï el nom i es presenti com a tal.

Tot i això, de moment l’assumpte no ha estat tancat. La invalidesa del document com a decret d’alcaldia ha fet que decaigui de l’ordre del dia del Ple municipal, tot i que el seu redactat indicava que havia de passar per la sessió del setembre. Entenent que aquest document, per tant, no és un decret d’alcaldia ben acabat, falta saber quin efecte té i si suposa alguna responsabilitat des de la perspectiva judicial per part de l’alcaldessa. A priori, administrativament no la té; no així el de Valldoreix que sí té el vist i plau de la secretaria general i ha quedar inscrit al registre.

Fonts institucionals no confirmen ni desmenteixen la validesa del decret i apunten que això forma part del debat polític que suposen que es produirà al plenari. Si bé, aquest debat, en tot cas, haurà d’arribar als precs i preguntes del final de la sessió ja que no hi ha cap punt que contempli parlar-ne. El referèndum ja havia porta un ampli debat al Ple del juliol quan Ciutadans i PP van demanar amb una moció que el consistori no participés de cap manera en la consulta i el PSC va instar a garantir la seguretat dels funcionaris.

La Fiscalia demana que els alcaldes declarin

Arran de la signatura dels decrets i posteriorment la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la llei del referèndum que donava peu a aquest tràmit, la Fiscalia va demanar el dimecres passat la imputació de tots els alcaldes que havien donat suport al referèndum, amb la seva corresponent declaració i, en cas d’incompliment de la citació, detenció. El govern no s’ha pronunciat al respecte però sí ho ha fet l’AMI i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), de les quals forma part Sant Cugat, indicant que tots els alcaldes que estan sota el seu paraigua declararan.

En el procés judicial caldrà tenir en compte la validesa dels decrets ja que dista molt un decret a l’ús amb efectes pràctics d’una declaració d’intencions. Així mateix, un altre punt clau és que alguns dels més de 700 decrets que s’han fet arreu de Catalunya es van signar en l’interval que anava entre l’aprovació de la llei del referèndum per part del Parlament i la suspensió per part del Constitucional, temps en què la llei era vigent.

De fet, actualment la llei segueix vigent però suspesa en tant que el Tribunal no ha dictat sentència anul·lant la legislació catalana. De moment només ha acceptat a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol i, en conseqüència, ha fet una suspensió cautelar fins que els magistrats prenguin la decisió definitiva, que a priori tant pot ser l’anul·lació definitiva, total o parcial, com deixar-la com a efectiva. En aquest sentit, no és el mateix l’incompliment d’una suspensió que el d’una anul·lació, un altre element clau del procés judicial.

Resposta unitària dels independentistes

Davant la imputació, els partits independentistes han fet pinya al voltant dels alcaldes. Ja es va veure durant la celebració de la diada a Valldoreix, quan el vocal d’ERC-MES, Noël Climent, va agrair en nom de tota l’oposició independentista, que també inclou la CUP-PC, el risc assumit per Puig en defensa del dret d’autodeterminació. Així mateix, el 14 de setembre es va fer l’acte simbòlic d’inici de campanya de cara al referèndum de l’1 d’octubre a Tarragona on van acudir molts dels alcaldes imputats, entre ells Conesa.

Gràcies pel suport als regidors i regidores del @PDeCATSANTCUGAT @cupsantcugat @ercsantcugat i @SantCugatDC pic.twitter.com/j6361gUhO9

— Mercè Conesa Pagès (@mconesapages) 16 de setembre de 2017

Alhora, dissabte passat una delegació santcugatenca formada per representants de PDECAT-Demòcrates, CUP-PC i ERC-MES va participar a l’acte de suport als alcaldes que s’han manifestat favorables al referèndum. Va ser un acte de protesta fet al migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona al qual van acudir tots els alcaldes imputats. L’esdeveniment va servir perquè els batlles rebessin el suport de les forces independentistes, el govern de la Generalitat i dels ciutadans que van omplir la plaça de gom a gom.

Els partits independentistes, malgrat la suspensió de la llei del referèndum i de transitorietat jurídica i la imputació dels més de 700 alcaldes d’arreu de Catalunya, han tirat pel dret per iniciar la campanya electoral de cara a l’1 d’octubre. La nit del 14 de setembre diversos partits van fer una enganxada de cartells arreu de la ciutat i aquest dissabte s’ha celebrat el primer acte polític per part d’ERC, amb el feminisme com a tema central. També hi ha hagut carpa informativa del Comitè de Defensa de la República, que va acabar amb l’aixecament d’una acta policial després que un veí alertés de la seva presència a la plaça del Rei.

Per la seva banda, el PP ha demanat al consistori que es retirin els cartells electorals que han aparegut a la ciutat durant els darrers dies i exigeixi als partits el permís per col·locar aquests elements a la via pública. També Ciutadans ha criticat que s’hagi fet la penjada de cartells d’un referèndum que ha estat suspès pel Constitucional i ha demanat que el consistori no cedeixi espais públics perquè se celebrin actes de campanya ni el referèndum. “El govern està sent còmplice d’un cop d’estat a la democràcia”, valora el seu portaveu, Aldo Ciprian.

Notícies relacionades