Els reptes del periodisme davant del 27S

D'esquerra a dreta: Àlex Romaguera, Arturo Puente, Jordi Mumbrú i Josep Casulleras. Foto: Xavier Boix.

El 16 de setembre a les set de la tarda Cal Temerari va acollir el primer dels dos debats que aquest diari ha organitzat abans del 27S. Les dues propostes van nàixer arran de la proposició de l'entitat de fer un debat electoral amb polítics, que es farà el dia 23 a la mateixa hora. En aquest primer debat, però, es preferia fer una reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació en aquestes eleccions amb la visió de quatre periodistes: Josep Casulleras, cap de redacció de VilaWeb; Jordi Mumbrú, periodista a El País; Arturo Puente, periodista a Catalunya Plural d'eldiario.es, i Àlex Romaguera, periodista a la Directa i coordinador de la secció d'entrevistes Indirecta. Jordi Pascual, redactor d'elCugatenc, va moderar l'acte que es va poder veure en directe a través d'aquesta web.

El debat Els mitjans davant el 27S, com s'han d'explicar aquestes eleccions a la gent? va esdevenir ràpidament una tertúlia distesa entre els quatre periodistes convidats amb cinc punts tractats amb més o menys profunditat: les eleccions en clau independentista, el discurs social al 27S, l'aparició i creixement de noves formacions, la campanya, la corrupció en temps de campanya i els blocs electorals als mitjans públics. En acabar, els assistents (i usuaris que seguien el debat a través de la xarxa) van poder fer preguntes diverses, entre d'altres temes sobre enquestes, la influència de la campanya sobre la gent i l'abstenció.

Sala d'actes de Cal Temerari durant el debat. Foto: Xavier Boix.

El gran tema que, malgrat tenir un bloc al debat, va esdevenir transversal és l'independentisme amb dues candidatures, Junts pel Sí i CUP, reivindicant clarament el caràcter plebiscitari de les eleccions. Malgrat els petits matisos tots quatre periodistes coincideixen que el 27S té certa clau plebiscitària tot i que oficialment no ho pot ser en tant que la valoració del resultat que faran partits i periodistes serà de sí o no a la independència. Hi ha una situació d'irreversibilitat tot i que no necessàriament ha d'acabar traduint-se en la independència de Catalunya.

Mentre que el periodista d'El País, Mumbrú, apunta a la falta d'una declaració immediata d'independència perquè realment les eleccions es puguin considerar plebiscitàries de forma inqüestionable, Romaguera -de la Directa- creu que a la campanya i a les eleccions es veu un canvi d'hegemonies i lideratges. Tots apunten que un verdader plebiscit ha de valorar els vots i no els escons -dificultat que unes eleccions al Parlament es considerin plebiscitàries- i que no hi ha un bloc cohesionat contra la independència.

Aquest aspecte i el breu debat sobre les polítiques socials van donar lloc a una mena de confessió periodística: és complex seguir la campanya i hi ha mitjans que envien periodistes a fer un seguiment exhaustiu de cada acte però això no significa que s'aportin eines útils pel debat social. Els periodistes, però, tenen una responsabilitat alta en campanya i en la visualització de temes com aquest discurs social. Un discurs, ulls dels convidats, amagat per polítics i periodistes per voluntat dels partits i pel poc interès popular en unes eleccions vistes majoritàriament com un referèndum sobre la independència.

Inici del debat. Foto: Xavier Boix.

 

Ara bé, l'existència de Catalunya Sí que es Pot, com a candidatura amb un discurs social més marcat, ha provocat que la resta de partits hagin de prendre partit. Coincideixen en què per això Junts pel Sí ha incorporat uns quants punts socials al programa tot i la complexitat d'un pacte que inclou dretes i esquerres. Justament Catalunya Sí que es Pot és un dels grans exemples d'un altre dels temes considerats clau pels quatre periodistes en aquestes eleccions: l'ocultació de les xifres de grans partits. En aquest cas amb ICV i EUiA amb representació parlamentària conjuntament amb Podem i Equo. Si bé, també és el cas de Junts pel Sí amb dos grans partits, CDC i ERC, compartint espai amb altres agrupacions polítiques.

En quant a la campanya ha quedat clar la tendència dels mitjans a seguir els actes de vegades obviant què hi ha més enllà. De fet, ara les campanyes busquen la viralitat amb imatges i fotos, el que mostra certa crisi de la campanya com s'entenia tradicionalment. Hi ha l'exemple del ball d'Iceta que, a banda de provocar algun riure al debat, ha obert una conversa de fins quin punt estava previst. El que sembla clar, tal com explicava Puente -de Catalunya Plural- és que la influència de la campanya és poca i tant efecte té la campanya com els elements externs per atreure vots tradicionalment abstencionistes.

Preguntes del públic als darrers minuts de l'acte. Foto: Xavier Boix.

Com tractar la corrupció en temps de campanya va ser un altre dels punts claus del debat. Amb l'escorcoll a la seu de CDC, CatDem i diferents ajuntaments, la campanya del 27S ha estat marcada per la presumpta corrupció. En aquest sentit hi ha dues clares visions. D'una banda, l'explicada pel cap de redacció de VilaWeb, Casulleras, entesa com una arma política a mode de guerra bruta fomentada pels mitjans clarament estructurada amb la mediatització dels escorcolls i filtracions posteriors. Això no significa que no hi pugui haver corrupció. Mumbrú, d'El País, diu que els periodistes no poden assegurar si hi ha intencionalitat política o no en accions com aquesta, en tot cas s'han d'explicar els punts de vista, ja que hi ha indicis de corrupció i de guerra bruta a parts iguals.

En darrera instància també hi va haver uns minuts per parlar sobre els blocs electorals. Mumbrú va prendre el micròfon i va deixar clar que defensa els blocs electorals encara que són una bajanada perquè si no existissin els mitjans públics no es guiarien per interessos informatius sinó per pressions. Això implica acceptar una falta de capacitat dels mitjans públics i un debat sobre si els mitjans són públics o governamentals. Ràpidament això ha acabat parant al cas de TV3 a la retransmissió de la Via Lliure.

Ni en aquest ni en cap dels altres temes hi va haver una conclusió comuna però sí un intercanvi d'idees per conèixer què pensen els periodistes sobre les eleccions i el paper dels mitjans al respecte. Es pot tornar a veure l'acte a partir del minut 58:35 del vídeo.

Notícies relacionades