Formes diferents de veure el 27S es troben a Cal Temerari

Fotografies: Patricia Cirera

A quatre dies de les eleccions autonòmiques, va tenir lloc ahir el debat co-organitzat entre Cal Temerari i elCugatenc amb els diferents partits amb representació al Parlament i que es presenten a les eleccions, a excepció d’Unió.

El debat es va dividir en dos blocs, l’estatus que tindria Catalunya en cas que fos independent, i el segon sobre polítiques socials, econòmiques i de transparència.

Podeu seguir el debat a partir del minut 13'32"

En el primer bloc es pretenia que els partits expliquessin, més enllà de si les conseqüències serien negatives o possibles, el com i el perquè.

No és cap secret, els únics partits que entenen aquestes eleccions com a plebiscitàries són Junts pel Sí i la CUP-Crida Constituent.

El primer bloc va tenir una pregunta reiterada per les candidatures que no plantegen el 27S com un plebiscit, si per ser un estat federal es necessiten les dues parts, fer un pacte, no caldria de dues parts per estar d’acord en la independència? En aquest sentit el regidor de Ciutadans, Sergio Blázquez, es va queixar que es comptessin per escons i no per vots (com es fa en un referèndum); el portaveu del PP, Álvaro Benejam, per la mateixa raó hi veu contradiccions i la coalició Catalunya Sí que es Pot, representada per Jordi Casas, militant d’ICV, va titllar de succedani de referèndum. Junts pel Sí, representat per la portaveu d’ERC-MES al Ple municipal Mireia Ingla i la portaveu de CUP-PC, Núria Gibert, defensaven que no hi ha hagut alternativa ni cap altre remei i que no els hi han donat cap altre opció. Mireia Ingla defensava que són unes eleccions plebiscitàries per la transcendència que tenen, i Núria Gibert va afirmar que la declaració unilateral d’independència és l’única sortida davant la negativa del govern central a arribar a un acord. Blázquez va recriminar a Junts pel Sí que en el seu programa electoral assegura que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea i que s’hauria de negociar la seva entrada, cosa que segons el seu parer, es traduiria en misèria. La representant del Partit dels Socialistes de Catalunya, Sandra Tirado, va recriminar a Mireia Ingla que en el fons allò que vol Junts pel Sí és un canvi en la Constitució, cosa que també vol el PSC, per tant, es podrien haver estalviat aquest patiment que segons ella existeix. Ingla com a resposta va afirmar que el PSC fan demagògia en dir que hi ha baralles entre pares i fills i que hi ha aversió a allò espanyol. Considera que ha estat la setmana de l’”apocalipsi” pel debat que s’ha generat en els mitjans sobre si les empreses se n’anirien de Catalunya, si començaria a haver-hi  pre-corralito, etc.

Núria Gibert va comentar que “sembla que hi hagin partits polítics que no hagin sortit de la seva seu”. En aquest sentit va llençar la pregunta:  per què no deixem que el poble decideixi? Agafant com a exemple el referèndum de l’OTAN, en el qual van votar més d’un milió dues-centes mil persones i el del 9-N en el qual van votar més d’un milió vuit-centes mil. També va remarcar que per tenir un estatus federal també cal que aquest sigui en igualtat de condicions. Va fer referència a la “llei moral” en el cas de la segregació racial entre blancs i negres que va haver-hi a Estats Units, recriminant així a Ciutadans que no sempre s’ha de seguir la legalitat. D’altra banda, Benejam es va queixar de les recriminacions que reben aquells qui no estan a favor de la independència. Ciutadans va retreure a la CUP-CC que no volen entendre que la independència també és una qüestió que pertoca a la resta d’Espanya, i va posar el cas hipotètic si Cantàbria o Aragó es volguessin independitzar els catalans també tindriem alguna cosa a dir, per tant a altres comunitats potser entenen Catalunya com a terra seva.

En el segon bloc sobre polítiques socials es va parlar de les propostes electorals dels partits i hi va haver discussió candent entorn a si hi ha o no fractura social. En aquesta ocasió va començar la intervenció la portaveu de la CUP-CC, Núria Gibert. “Aquest procés constituent necessari ha de passar per potenciar les polítiques socials, econòmiques i de regeneració democràtica”, afirma Gibert. Ha fet referència a quatre punts del programa respecte a polítiques socials: no pagament del deute que la coalició considera il·legítim, ruptura amb la legalitat espanyola i amb els dictats de la troika; i crear un sistema integral de protecció social universal i públic. Álvaro Benejam, portaveu del PP, va fer referència als “esforços” que ha fet el govern central per mantenir l’estat del benestar. Mireia Ingla va recordar el decret-llei per solucionar la pobresa energètica aprovada per unanimitat i que el govern central va tombar. Va reclamar unió entre tots perquè Catalunya tingui unes pensions dignes. “La ruptura social la fa la falta de pensions, l’atur, els desnonaments, les famílies que no poden pagar, no la resta”, afirma Ingla. “Per fer un estat de benestar fort cal eines d’estat que no tenim”, sentencia. La representant del PSC, Sandra Tirado, va mencionar algunes de les propostes del partit per fer front a les polítiques socials, com la lluita per les desigualtats, la revisió de la càrrega fiscal, el restabliment de l’impost de successions només per rendes altes, la reducció de l’IVA en productes de primera necessitat i incentius a la creació de riqueses productives, entre d’altres. També va afegir que cal una reindustrialització a Catalunya, ja que considera que no podem ser tant dependents del turisme. Va voler remarcar que el govern de la Generalitat no està fent una redistribució dels diners i va retreure les retallades que s’ha fet. “Estem avançant cap a un model social i econòmic més injust i més desigual, quan el treball no serà garantia de vida digne és sinònim de precarietat”, assegura Jordi Casas, representant de Catalunya Sí que es Pot. També va reclamar un sistema de finançament per a Catalunya i la urgència d’aprovar la Iniciativa Legislativa Popular que va impulsar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, encara sense resposta al Parlament. Per la seva part, Ciutadans recrimina que només hi ha diners per allò que es vol; fent referència al cost de la televisió pública, a la despesa dels consells comarcals i a les retallades en sanitat. També va mencionar la importància del corredor mediterrani. Va recordar a CUP-CC que l’Ajuntament de Sant Cugat té un endeutament del 57%, per tant això de no pagar, a més de ser fals, no es pot anar a un banc i demanar un crèdit que no es pagarà. “Vivim del crèdit o sinó demà no es paga pensions”, afirma Sergio Blázquez. També va remarcar que per les inversions és important que hi hagi una estabilitat institucional, i assegura, entre sorolls de discrepància, que la inversió a Catalunya ha caigut. Retreu a Junts Pel Sí que tombessin la proposta de fer públiques les balances fiscals.

Un cop finalitzat el debat va arribar el torn de les preguntes del públic i les que es van fer arribar a través de les xarxes socials, entre les quals va haver preguntes entorn a la legalitat i la moralitat de la independència, la situació dels Centres d’Internament d’Estrangers i una senyora del públic va opinar que s’hauria d’obrir més portes a banda del sí o no a la independència i va qüestionar les garanties què serà millor quan només hi ha retallades. Un altre senyor va opinar que no és suficient amb la meitat del Parlament per definir, en les seves paraules, “el que històricament s’ha definit com a catalanisme”. Sergio Blázquez va assegurar que tots els estats que són seriosos compleixen les lleis i que Catalunya té una autonomia i una llengua protegides gràcies a la Constitució. Álvaro Benejam va dir que les comparacions amb el matrimoni que va fer l’assistent respecte a si és legal o legítim marxar d’Espanya no es comparable. Creu que el debat està en la legitimitat i no en la legalitat, ja que cap estat legalitzaria que una part del territori se n’anés. Respecte a rendir comptes per part d'Artur Mas, creu que només Junts pel Sí parla de futur sense tenir en compte el passat. En aquest sentit Núria Gibert va dir que “el recull de mostra raonable de corrupció, de retallades i deslleialtats a les prioritats socials ens porta a la conclusió que alguns integrants de Junts Pel Sí no són de fiar. Pensem que ha d’haver-hi més opcions des de més perspectives, des de més projectes polítics, des de més colors que es sumen en aquesta ruptura i aprofitar aquesta reconstrucció des de zero, d’aquest procés constituent de la construcció d’un nou país”. Mireia Ingla va afirmar que hi ha una majoria a qui aquests anys de democràcia ja no li serveixen, i que porten quatre anys avisant sortint al carrer. Sandra Tirado va afirmar que el partit socialista sí que està a favor de fer una revisió i redistribució de les aportacions que fa Catalunya i va recriminar a Junts pel Sí que si tot serà millor després del 27S, perquè no s'ha fet per part d'Artur Mas en aquest temps que ha governat. Respecte els CIE, CUP-CC, Junts Pel Sí, Catalunya sí que es pot i el PSC es van posicionar clarament a favor del tancament, el PP va dir que tot i que són persones que vénen d’una situació difícil, cal posar un control, sense cap menció al tancament o no dels centres. Ciutadans tampoc va dir clarament “volem que es tanquin”, però sí ho va donar a entendre i Blázquez va qualificar d’inacceptables les condicions en que les persones viuen en aquests centres i retreu que no tenen ni tan sols el benefici del dubte que siguin refugiats d’altres conflictes no visibilitzats. Titlla d’hipocresia la política que segons ell es fa a cop de telediaris. Va haver-hi una pregunta feta per xarxes adreçada directament a Junts pel Sí en referència a si la coalició renunciaria a Artur Mas si no hi ha consens perquè sigui president, a la que Mireia Ingla va respondre que “el sil·logisme de sentit de païs amb Mas no li veig. Junts pel Sí tindrà sentit de païs perquè acceptarà el 27S el que decideixi el poble de Catalunya”.

Notícies relacionades