La CUP fa "festa grossa" al Celler Cooperatiu

Fer actes al Celler Cooperatiu de Sant Cugat té el seu “rotllo”. No sol ser un bon equipament per fer-hi segons quins esdeveniments, com ara obres de teatre (en vàrem ser testimonis aquest estiu). Però ahir a la nit, com en altres ocasions, va resultar un espai idoni perquè la gent de la CUP – Crida Constituent hi celebressin el seu acte central, la trobada per celebrar la festa de la verema electoral tot esperant el fruit de la seva feina que el proper 27 de setembre els dirà si han extret prou raïm per fer un bon vi i si aquest és d’ampolla o de garrafó.

Feta aquesta introducció metafòrica, que algunes de les intervinents van repetir també però fent esment al passat cooperatiu de la seva forma de funcionar, dir que l’esquerra independentista “ho va petar” ahir. Més de 400 persones van respondre a la crida d’ahir que va començar a les 8 de la tarda i va consistir en intervencions de la portaveu municipal Núria Gibert, l’antropòleg i membre del PCC, Manuel Delgado, la sabadellenca i número 8 de la candidatura, Mireia Vehí i el fins ara diputat, David Fernández. L’acte va acabar amb una actuació del Feliu Ventura i una botifarrada popular, en la que cadascú es pagava la seva (és que hi ha partits que ho regalen).

Recordant l’heroïcitat a les eleccions municipals

En la seva intervenció, la portaveu local Núria Gibert, va començar pel tema del dia, “ni acceptem ni hem acceptat mai xantatge de la màfia organitzada responsable de l’economia especulativa i depredadora que ha deixat milers de famílies en la misèria i al carrer, que ha estafat i ha robat legalment, a totes elles bon vent i banca nova i com deia un grup de música, ojalà no te hubiera conocido nunca!”. I va continuar, recordant que a Sant Cugat ja havien avisat que “no ens menystinguessin” i que havia demanat, “que ens encomanéssim a l’optimisme de la voluntat, que féssim de nyus i no de formiguetes, que el sistema de creences a la nostra ciutat estava fortament instal·lat: a Sant Cugat s’hi viu molt bé, si no hi pots viure, és perquè no et toca, ves-te’n a Rubí, sempre ha estat així, mai desbancareu a CiU, això del pati del darrere de CiU mai deixarà cabuda a una proposta anticapitalista com la vostra. I vàrem assenyalar l’1% que tenia el quart de la renda de la ciutat, vam recordar que hi havia un terç que tenia problemes econòmics severs a la ciutat i vàrem dir que no volíem que marxessin mai més ningú de Sant Cugat, i que teníem el dubtós títol de ser la ciutat més desigual del país i que era possible revertir-ho, gravant a qui més té i decidint el model de ciutat, que era qüestió de governar-se”.

Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC Sant Cugat. Foto: Xavier Boix

La CUP-PC efectivament va ser una de les sorpreses de la nit electoral, “5.500 bufetades de realitat van situar la CUP-PC el 24 de maig a l’ajuntament com a 2a força. Fa 4 mesos que em trobo gent pel carrer donant-nos gràcies i felicitant-nos pel carrer. Tots els pensaments hegemònics tenen esquerdes”. La Núria Gibert va acabar la seva intervenció reclamant implicació a la gent perquè, “les candidatures que no tenim recursos utilitzem els arguments i demanem a la gent que ens voti perquè ho volem tot. Debateu, parleu, si volen una opció útil que ens votin. Us emplaço a governar-nos. El capitalisme ha col·lapsat econòmica, social i ecològicament, l’IBEX 35, la CEOE, la monarquia, la banca, la burgesia catalana, quan el poble pren decisions s’acoquina i tremola i estan en contra del nostre procés d’alliberament. Ho estem demostrant a la nostra comarca on hem guanyat alcaldies i governs, realitzant assemblees i organitzant moviments socials i projectes de participació ciutadanes, recuperem els nostres cossos i les nostres vides, destituïm el patriarcat, governem-nos”.

Delgado ataca a ICV i Podem

Manuel Delgado, militant del PCC, va començar la seva intervenció amb una mena de justificació sobre la seva participació en aquesta candidatura. Va explicitar la seva estima pels seus “camarades” d’EUiA i, en general, de l’esquerra federalista, però va fer una dura crítica a les polítiques dutes a terme per la coalició ecosocialista tant a Barcelona com al Govern d’Entesa a la Generalitat i la confusió a la que el portava les propostes, “no sé si són d’esquerres o de dretes” la gent de Podem. En una intervenció molt de professor universitari, Delgado va defensar l’opció de la CUP per la seva coherència a les institucions i al carrer i perquè “les lluites revolucionàries sempre han estat patriòtiques”. En aquest sentit però va voler ressaltar que “la meva pàtria, com la meva llar o el meu barri, no és el mateixa que el que representa per en Mas, perquè darrere dels sentiments hi ha processos mentals, i la nostra pàtria és la nostra classe, la nostra síntesi. No som una postal, som la gent. No som la terra, som la sal de la terra”, va afirmar.

 

Va afegir també que “no tinc cap dubte que a l’hora de la veritat els nostres camarades estaran al nostre costat més que altres que ara s’omplen la boca de paraules com pàtria i que després s’amagaran segur. Perquè nosaltres no és que vulguem canviar d’estat, és que volem canviar de vida!”.

La sabadellenca Mireia Vehí, es felicità pel fet de que cada cop hi hagués més gent als actes que organitza la CUP “hi ha coses que estan canviant” i continuà explicant que el proper 27 de setembre és “un moment de ruptura en el que podem trencar amb una estructura nacional i constitucional i hem de saber-ho llegir en clau no majoritària, en front dels discursos de independències pàtries i canvis socials per mitjà de continuisme autonòmic sense que res canviï”. També parlar del deute, un deute, el de la Generalitat, de 64 mil milions d’euros, que s’ha multiplicat un 3’5 des del 2008 i que suposa pagar més en interessos anuals que el pressupost d’educació. “Democratitzem el deute, decidim què volem pagar, ens hi va la vida. Plantegem la sobirania, parlar de sobirania vol dir democràcia directa, decidir sobre el territori, model productiu, d’economia de la vida, posar les persones al centre. Vol dir parlar de drets de ciutadania, que a la república catalana cap persona és il·legal. I parlar de política de la vida és parlar de política feminista, que no ens expliquin històries de si has treballat o cotitzat. I volem que el cos deixi de ser un camp de batalla per ser font de dret, que tothom pugui estimar com i a qui vulgui, que tothom pugui fer amb el seu cos el que vulgui i que la única persona que decideixi sobre el seu cul i les seves tetes o a qui estima sigui la mateixa persona”. També acabà alertant sobre la necessitat de la força del carrer i la ciutadania organitzada fent referència al vídeo que corre per les xarxes aquests dies.

David Fernández planta cara a les elits

Tancà l’acte el fins ara diputat i activista social, David Fernández, que, com sempre va fer les delícies del públic amb referències a l’actualitat i cites de personatges del “mainstream cupaire”. “Fa temps que vam canviar les preguntes, de la de un altre món és possible hem passat a com és possible aquest món?”. I continuà explicant el caràcter excepcional de les properes eleccions, “aquestes eleccions són plebiscitàries i excepcionals perquè la gent d’aquest país decidirà de forma sobirana el seu futur sense dependència de ningú ni d’un estat que viu en l’excepcionalitat permanent de qui no és ningú per decidir el futur del nostre poble. Com tampoc ho és la Troika ni les 400 famílies que deia Millet. Des d’Obama, Merkel, fins el defraudador fiscal Junker, fins avui una part de la banca espanyola, els diem bon vent i banca nova! La banca ètica i social han fet un comunicat avui afirmant que ells no marxen i es queden”. Així respongué doncs a les amenaces que hi ha sobre el procés sobiranista i també a altres com aquesta, “quan un projecte rep una amenaça de l’exèrcit és que és una amenaça per l’statu quo”.

Fernández va emmarcar també la lluita per la independència en la lluita per la recuperació d’altres drets amb una cataracta de dades com sòl fer en les seves intervencions, “no som un país normal quan tenim un 28% d’atur cronificat, un 50% d’atur juvenil, 3 milions de pobres als PPCC i 150 mil execucions hipotecàries des del 2008. Vivim una crisi democràtica, una metàstasi de la corrupció, que no era del sistema sinó el propi sistema, des del finançament dels partits, de la Filesa del PSOE, fins els casos d’Unió amb sentències fermes, i òbviament el 3% i em remeto a l’origen quan Pujol va dir a Xavier Bosch a l’Àgora que si entrem en aquest tema ens farem mal. 161 casos de corrupció urbanística, 600 càrrecs públics imputats per  corrupció als PPCC i frau fiscal continuat a casa nostra, 16 mil milions d’€, el triple que les retallades que hem patit des del 2010, 5.200 m d’€”.

També va tenir un record per aquells que van ajudar a construir el país venint de fora “estic orgullós dels meus orígens perquè la diversitat és patrimoni i riquesa d’aquest país” i quan anava a explicar que “els de sempre no poden fer un país nou” es va escoltar des d’un balcó proper un “Arriba Espanya!” que va respondre amb “no ens enfrontem a cap poble sinó a un sistema i un règim”. Per la CUP doncs, en paraules d’aquest ja ex-diputat, “no renunciem a res ni a la justícia social ni a la llibertat del nostre poble, estem al mig que no és el mateix que està al centre. La concepció de la independència per nosaltres és la recuperació de les sobiranies, política davant un estat demofòbic que no ens reconeix com a poble, davant la voracitat carronyaire dels mercats global i popular davant les elits extractives i carronyaires de sempre”.  

I com havia fet en la seva intervenció en Manuel Delgado, va tirar de memòria històrica ja que “val la pena preguntar-se perquè, fins quan i per qui i insistim que ho fem per qui ens van precedir en la lluita en condicions molt pitjors i ho fem per aquells que vindran en condicions molt millors”. I acabà recordant els supervivents de Mathausen i que el 27S serà el 40 aniversari dels darrers afusellaments del franquisme silenciats injustament. La darrera cita pels col·leccionistes: “Vosaltres sou el vent de llibertat d’aquest poble, la falç de la justícia social i els imprescindibles, perquè la història la feu vosaltres, és a les vostres mans”.

Notícies relacionades