Creixen les peticions per repensar Promusa

Foto: Jordi Pascual

El darrer Ple va ser una bona mostra de la preocupació que genera l’empresa pública d’habitatge, Promusa; ara també encarregada de gestionar les zones blaves i els aparcaments soterrats públics que no tenen la gestió externalitzada. Amb una moció d’ICV-EUiA –primer grup proposant–, ERC-MES i la CUP-PC, es demanava convocar una Junta General de l’empresa pública en un termini de tres mesos per així debatre sobre els objectius de l’entitat així com establir i prioritzar les actuacions que ha de dur a terme. També demanaven la documentació del patrimoni d’aquest organisme, ja que, criticaven, no en tenen accés malgrat tenir representants al Consell d’Administració.

La moció, però, tenia dificultats per aprovar-se ja que, tal com havia comunicat el grup municipal de Convergència –a partir del proper Ple, PDECAT-Demòcrates–, els convergents no hi donarien suport. En el posicionament enviat als mitjans abans de la sessió plenària deien que la proposta dels ecosocialistes era “errònia” ja que s’hi feia una crítica al funcionament de Promusa durant els anys precedents que ells no compartien. “Des de la seva creació l’any 1990 ha vetllat per oferir als santcugatencs habitatges públics en diferents punts de la ciutat”, indiquen.

Però la correlació de forces ho va canviar tot i, davant la imminent aprovació pel suport unànime de tota l’oposició, els convergents van canviar el sentit del vot per acabar donant-li suport. “És una moció acceptable pel govern”, va dir l’alcaldessa, Mercè Conesa, davant la insistència de la resta de regidors. Si bé, també va lamentar que l’oposició critiqués la falta d’informació perquè, diu, els seus representants al Consell d’Administració de l’empresa poden demanar-la. Alhora, deia que era més interessant demanar coses concretes que no només reunir-se en la Junta.

La regidora d’ICV-EUiA, Roser Casamitjana, després d’ironitzar amb un “gràcies per la bronca”, va recordar que la constitució del patronat no és igual a la del Ple, el que genera dificultats en la incidència de l’oposició per prendre decisions. Les peticions de transparència i d’incidència van acabar provocant que tots els grups donessin suport excepte la CUP-PC i el PP que s’hi van abstenir davant una esmena del regidor no adscrit, Dimitri Defranc, demanant que la informació arribés a tots els regidors i no només als grups municipals.

Però, més enllà de la discussió política concreta de la sessió plenària d’abril, s’ha evidenciat que Promusa és un tema constant de debat. Així es va veure també amb la comissió Teyco, les conclusions de la qual demanaven reprovar el gerent de l’empresa pública, Lluís Hosta, davant una actitud poc col·laboradora i esclaridora en les compareixences. Si bé, el govern, en aquell moment format només per Convergència, s’hi va desmarcar en una nova mostra de defensa de la tasca feta per Promusa i el seu gerent. Tot i això, també és cert que, tal com va indicar a aquest diari la presidenta de la comissió, Casamitjana, les conclusions eren un acord entre grups i hi havia que haguessin sigut més durs. El document es va entregat al jutjat d’El Vendrell on hi ha obert un expedient sobre Teyco en la investigació sobre el presumpte finançament irregular de Convergència.

Així mateix, una de les grans crítiques rebudes pel govern sobre Promusa és la quantitat de pisos de venda que ha fet l’empresa pública, el que per a alguns partits de l’oposició significa desfer-se del patrimoni, tot i que sigui a canvi de diners que puguin permetre fer noves actuacions en àmbit d’habitatge. Des de l’any 1991, Promusa ha fet un total de 1.801 pisos, segons figura al seu lloc web, 1.265 dels quals són de venda. Actualment s’hi treballa en 42 habitatges de lloguer per a gent gran a l’avinguda Rius i Taulet així com en el projecte de masoveria urbana a les cases dels mestres de La Floresta. A més, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, ja ha anunciat que s’estudien nous edificis d’habitatge públic a prop del CAP de Can Mates i a l’entorn del carrer l’Estel de La Floresta, seguint el pla de l’any 2013 que va suposar una contestació veïnal. Totes les noves promocions, defensa, han de se de lloguer.

Tal com va reconèixer Conesa en la sessió plenària –i també en altres ocasions–, Sant Cugat té un gran repte com és la gentrificació, la pujada del valor del sòl per l’actuació de l’administració. La ciutat viu, sobretot, un fenomen de gentrificació verda pel qual la gran quantitat de parcs i jardins revaloritzen el sòl fent que els preus de venda i lloguer quedin molt per sobre de les ciutats veïnes i molt a prop dels que té Barcelona en plena bombolla dels preus del lloguer. La correcta gestió de l’habitatge públic ha de servir, en part, per minimitzar aquest efecte que, de forma derivada, suposa l’expulsió d’antics residents per altres amb un poder adquisitiu més elevat.

Tot i que encara a l’espera del compliment de la moció que es va aprovar el passat dilluns, s’obre l’escletxa perquè Promusa canviï de paradigma. La major aposta pel lloguer, fet recollit tant al pacte d’estabilitat pressupostària del govern amb ERC-MESara donat per trencat tot i que amb el compromís dels convergents de complir els punts recollits– i al pacte de govern amb els socialistes, és la gran crida de l’oposició, que ara també demana més implicació en el lloguer jove ja que l’última promoció d’aquesta categoria es va finalitzar al 2009. A tota la ciutat hi ha 225 habitatges de Promusa de lloguer per a joves.

Alhora, un altre punt de preocupació, mostrat en aquest cas sobretot per la CUP-PC, és la rendibilitat de l’empresa. Segons va dir la portaveu dels cupaires, Núria Gibert, al darrer Ple, Promusa ha pogut seguir pagant els seus treballadors gràcies a la remunicipalització i absorció per part de l’empresa pública de la gestió de la zona blava, el que ja al 2016 va suposar més de 600.000 euros d’ingrés i que al 2017 es preveu que superi el milió. A més, Calvet va anunciar a l’esmorzar amb periodistes del Nadal passat que Promusa estava preparada per absorbir altres serveis que es poguessin municipalitzar. Encara que no va especificar si se n’estudiava cap, el primer que podria incorporar seria la gestió de l’aigua, en mans de Sorea des de l’any 1974, i que ara s’estudia si es municipalitza o es fa un nou concurs de cara al venciment del contracte al 2019. Es viu, per tant, un moment de crítica però també de possible canvi en el marc de l’empresa pública.

Notícies relacionades