Ni Vito Corleone esclareix la branca santcugatenca del cas Palau

Fotos: Jordi Pascual

Conesa deu haver passat el cap de setmana relativament tranquil·la després de deixar anar davant la premsa nacional que potser denuncia Convergència pel cas Palau. Durant uns dies ha pogut fer d’abanderada anticorrupció, malgrat que la taca afecta al seu expartit i al municipi d’on és alcaldessa, i el bany de realitat que podria haver arribat al Ple de la mà de l’oposició ha quedat en un pobre debat de termes repetits. Si algú es mirés fil per randa tot el que va dir a l’esmorzar amb la premsa de divendres, no trobaria ni una de les set diferències. Per a alguns, no té res més a dir; per a altres, no ho vol dir. Sigui com sigui, aquella forçada “valoració institucional” no l’ha treta de polleguera, ans al contrari, la refermada en el seu discurs. Qualsevol li podria dir traïdora a la pàtria de partit o, fins i tot, una peça més d’El Padrino –com li ha etzibat Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans– però, de moment, és aquella alcaldessa que ha prioritzat el seu poble sobre la resta. I això l’oposició no ho ha sabut aturar.

L’alcaldessa ha començat un punt de l’ordre del dia que sabia que anava a eternitzar-se amb un discurs breu i concís, seguint punt a punt el que tres dies abans havia dit a la premsa provocant una onada de sorpresa i indignació a parts iguals. A grans trets: l’Ajuntament és transparent, el govern condemna les males pràctiques polítiques, la sentència no assenyala cap polític ni tècnic local que permetés o fins i tot impulsés la mossegada al PAV3 i la informació porta compartida amb l’oposició des de fa anys. Ha obviat, però, que part d’aquesta informació seria impossible sense la pressió de l’oposició que, entre d’altres, fa poc menys d’un any va forçar una auditoria externa dels contractes amb Ferrovial que avui dia encara no està adjudicada perquè els grups polítics no tenen els informes tècnics per fer la valoració de les propostes. D’aquesta manca d’informació, el govern no ha dit ni piu. El resum l’ha posat a mode de lamentació visionària la cap de l’oposició i portaveu de la CUP-PC, Nuria Gibert: “L’auditoria no estarà tancada abans d’acabar el mandat”.

Conesa ha fet d’alcaldessa, bàsicament, o això ha intentat. Per aconseguir-ho, com porta dient des que la resta de partits li demanen explicacions pel finançament il·legal del seu expartit des de Sant Cugat, ha assegurat que s’ataca la feina dels tècnics i treballadors de l’Ajuntament, que “no pot ser que la pagui qui no l’ha feta” i que l’oposició vol fer de jutge. Encara que pot semblar un paper d’Alcaldessa Sol –amb permís de Lluís XIV–, perquè tant ha parlat en defensa dels treballadors de la casa, de la ciutat, del govern com dels seus companys de partit, diu que sap separar la institució del partit, deixant de passada una pulla per a la portaveu d’ERC-MES, Mireia Ingla: “Vostè sempre estarà sotmesa a les directius de partit”.

Ella no va tenir cap càrrec a Convergència fins al 2012, i s’ha encarregat de recordar-ho dient que és justament quan es va decidir deixar de rebre diners d’empreses. Ara el PDECAT no té res a veure amb allò, malgrat que en una moció la seva companya Cristina Paraira li ha desmuntat l’argument soltant un innocent “nosaltres, quan érem CiU”. Per a Conesa a l’Ajuntament tot s’ha fet bé, en base a informes tècnics municipals, i el finançament il·legal des de la ciutat, diu, ha estat un fet puntual –ja veurem què conclou l’auditoria i els processos que també miren Sant Cugat com el cas Petrum i el cas ITV–. Així que res, només li ha quedat insistir que cap membre del consistori és assenyalat a la sentència.

Qui és el senyor X, llavors? Aquesta ha estat l’única lluita que li ha quedat a l’oposició. Conesa ha recollit el guant dient que està preocupada també però, conscient que una xarxa clientelar com la que havia muntat Convergència és gairebé impossible de descobrir per complet, tampoc li ha pegat moltes més voltes. Les insistències del trident d’esquerres de CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA, que s’han abanderat com a estendards de la transparència en aquest afer, han estat en va. “Per acció o omissió eren responsables, no acceptem la teoria de l’home sol, era una trama sistematitzada”, li ha dit Gibert, però res, tampoc li ha respost quins nous mecanismes té el PDECAT per evitar la corrupció. “Han de demanar disculpes, acceptar l’error, tornar els diners i dir que no tornarà a passar”, li ha interpel·lat Ingla, però tampoc. “No saber qui són els responsables no és excusa per dir que no va amb vosaltres”, ha argumentat el portaveu d’ICV-EUiA, Ramon Gutiérrez, “ara és una qüestió ètica i política, la justícia ja ha parlat”. La resposta, de nou, res més del que ja havia dit.

Com el regidor no adscrit, Dimitri Defranc, només ha preguntat per l’auditoria i el portaveu del PP, Álvaro Benejam, ha guardat silenci davant les explicacions, només Ciprian (Ciutadans) ha fet un cop de mà al trident d’esquerres. I ho ha fet, com és habitual, enfadant Conesa. “Va aprovar vostè el desviament a Ferrovial al 2003, quan ja era regidora d’Urbanisme?”, li ha preguntat sense obtenir-ne resposta. Si està disposada a denunciar el seu expartit, “denunciarà Recoder [llavors alcalde] i Turull [llavors gerent de l’Ajuntament]? I a vostè mateixa?” El taronja ha proposat introduir el cas Palau com una pàgina més dels tripijocs de la família Corleone, de la qual l’alcaldessa hauria de dir alguna cosa pels governs convergents que van poder actuar amb connivència. Conesa s’ha molestat perquè s’ha guanyat, de sobte, el títol de mafiosa però tampoc s’ha escandalitzat gaire perquè sap que Ciprian sempre va fort, fins i tot per a acabar la intervenció: “Senyora Conesa, no són gegants, són molins”.

Pere Soler, portaveu del PSC i membre del govern en suspens –per dir-ho d’alguna manera–, és l’únic que ha comprat més clarament les tesis de Conesa. Bàsicament li ha dit: Si tens previst denunciar a Convergència, fes-ho extensible a Ferrovial –que aquests han caigut de potes com els gats perquè els ha prescrit el delicte, hagués afegit jo–. El socialista espera el resultat de l’auditoria per ser, si s’escau, més contundent. Però l’auditoria no arriba encara ja que l’oposició encara no ho té tot per dir la seva i, a més, s’ha trigat mesos i mesos –de març al setembre– a preparar el concurs públic, diu l’alcaldessa perquè la resta de grups no tenien ben clar què volien. Ingla li ho ha recriminat perquè, assegura, ho tenien clar però volien criteris objectius que evitessin que, si es demostrava alguna cosa, un subterfugi o un malabarisme lingüístic acabés en impunitat. Així que, de moment, ni Vito Corleone ens ha trobat el senyor X.

Notícies relacionades