Un míting en el Ple

Fotos: Jordi Pascual

Qualsevol diria que el Ple municipal de vegades sembla el Parlament de Catalunya. Procés per aquí, procés per allà, que si independència, que si 155, que si adoctrinament a l’ensenyament, que si reflexió crítica com a forma d’aprenentatge... Uns debats interessants per als novençans, reiteratius per als veterans i, en qualsevol cas, força inútils a la pràctica perquè l’Ajuntament es pot posicionar tant com vulgui però no pot fer res al respecte. Però bé, acceptant l’excepcionalitat del moment –ara que ja tothom la reconeix– no quedarà més remei que veure què diuen cadascun dels regidors entre presos, pancartes i banderes. Però les eleccions del 21 de desembre s’apropen brunzint i els partits polítics també ho aprofiten a dins de la institució. Cada paraula, cada gest i cada titular es pot forçar en clau electoral.

Això comença pel tema del mes a nivell local, la suspensió del pacte de govern, una estratègia de sí però no que no ha acabat d’entendre l’oposició, o això diuen. Perquè el PSC deixa el govern sense data de retorn però amb la possibilitat oberta, tirant-se elogis mutus pel que consideren una feina ben feta i deixant en vigència totes i cadascuna de les 92 mesures recollides a l’acord; més encara aquelles incloses al pressupost de l’any vinent, aprovat inicialment amb el suport dels dos grups fins ahir membres del govern i pel regidor no adscrit, Dimitri Defranc. Pere Soler ha viscut el seu darrer Ple elevat a la taula dels regidors més rellevants del govern i, amb una ruptura a mitges, ha hagut de suportar un cop més les crítiques de part de l’oposició.

Núria Gibert, de la CUP-PC, no entén per què no es cancel·la el pacte de forma permanent i és incapaç de veure quin element de força major pot segellar un nou acord. Perquè per a ella, i per a Mireia Ingla, d’ERC-MES, els socialistes són còmplices del 155 i de la repressió de l’Estat contra l’independentisme, unes acusacions que li sonen a xinès a la bancada constitucionalista i que per als socialistes senzillament són falses: “No som del bloc del 155, som del bloc federal!” Per contra, Ciutadans i PP no entenen l’argumentació dels independentistes que diuen que menteixen més que parlen i, de passada, generen odi a la societat –almenys així ho expliquen a una moció conjunta, “infumable” segons el portaveu d’ICV-EUiA, Ramon Gutiérrez.

Però les crítiques no arronsen el PSC. Tampoc ho fa la petició d’explicacions al govern per part del portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian, sobre per què no s’elimina el càrrec de confiança que tenia lligada la cartera del socialista, ara repartida entre l’alcaldessa i Joana Barbany. Soler ha agraït la feina feta pels seus companys quan capitanejava la cartera d’Ocupació i ha seguit cridant a un diàleg que l’ha portat a abstenir-se tant en la petició d’alliberament dels empresonats –presos polítics per a uns, polítics presos per a altres– i en la que pretenia forçar el retorn de les banderes oficials a la façana de l’Ajuntament –una proposta nacionalista dels no nacionalistes, segons el regidor d’ERC-MES Èric Gómez–. De fet, el més internacionalista ha estat Ignasi Bea, de la CUP-PC: “Ens rellisca si pengen la bandera o no, aquí l’únic que porta un munt de banderes és vostè al pin –el famós cor de Ciutadans amb les banderes catalana, espanyola i europea–”.

Al final, qui menys ha hiperventilat ha estat el regidor no adscrit que, tot i donar suport al bloc independentista, ho ha fet demanant respecte mutu, segurament perquè no es juga res el 21D. I clar, també ICV-EUiA que en una aposta en clau Comú representa la constant reiteració del ni DUI ni 155 –un lema que també diuen els socialistes sense convèncer els independentistes– i la convicció que Catalunya no només es debat entre dos blocs sinó que hi ha un terme mig, un intent de projectar sensatesa –de mullar-se poc per als blocs que els encotillen– que els ha portat a demanar l’alliberament dels presos, defensar el model d’ensenyament català i rebutjar la recol·locació dels “símbols nacionals” a la façana del consistori més pel llenguatge argumentatiu de la moció –hispanofòbia, discurs d’odi, falsejar arrels i la història...– que pel contingut en sí.

 

Per això, l’enèsim Ple en què els temes locals han quedat en un segon pla ha esdevingut una mena de míting, una carrera electoral intrainstitucional que ha trencat un pacte de govern i ha tret el millor de cada formació conscients que la propera sessió ordinària si res no canvia es farà quatre dies abans d’uns comicis que cadascú interpreta d’una manera, desacord fins i tot en l’entesa del senzill gest de tirar una papereta a una urna –sense policia aquest cop, que per a Benejam destrossa escoles perquè no té més remei davant les portes tancades–. I si en plena cursa cal dir que uns defensen un estat autoritari, es fa. I si cal dir que els col·legis adoctrinen, es fa, amb fotos i cartells inclosos per part de Ciutadans –matisats un a un per la bancada independentista–. Perquè, tot i que reiteratiu, de tant en tant els debats del procés inclouen novetats, com això de l’adoctrinament que només s’havia tocat de passada a l’Audiència pública del Ple passat i amb una ferma defensa del model per part de la Coordinadora d’Associacions de Familiars d’Alumnes (AFA).

Com tot bon míting, al Ple hi ha hagut públic, que aquest cop ha beneficiat les tesis de Ciutadans i PP en quant a l’ensenyament. Ana Losada, de l’Assemblea per una Escola Bilingüe, ha fet de suporter del canvi en l’educació a Catalunya i ha intervingut a l’Audiència pública amb una crítica directa a la proposta de PDECAT-Demòcrates i PSC en defensa del sistema educatiu català. Considera que hi ha molt marge de millora i que s’han de poder efectuar canvis si la ciutadania vol perquè, assegura, “un 23% dels castellanoparlants es declaren no integrats al sistema”. Això ha obert un altre debat, protagonitzat per l’alcaldessa que ha demanat que l’assumpte s’havia de vehicular pels partits, com a la moció, i Losada ha interpretat que l’havia fet militant de Ciutadans sense ser-ho. Llavors Soler ha posat la cirereta al pastís de la indignació mútua: “Tothom sap qui és al darrere de la seva entitat”.

També Nuria Plaza, de Societat Civil Catalana, ha fet acte de presència dient que hi ha “evidències d’adoctrinament”, que el model educatiu català s’ha posat al servei del nacionalisme, que hi ha llibres de text amb un punt de vista tendenciós, que els centres fan circular manifestos amb contingut polític i que el sistema ha de regir-se en base a la Constitució. La intervenció ha acabat amb aplaudiments de part del públic i dels regidors de Ciutadans i PP. Però Conesa no ha acceptat els arguments: “Això que vostè explica no passa” i “vol fer de l’anècdota el tot”. I llavors ha arribat el torn d’Eduardo Ruiz, veí de Can Barata, que després de preguntar un parell de coses sobre el barri ha respost a tot el debat dient que les formes de la policia i l’empresonament li recorden a quan ell era jove, és a dir, al franquisme. Els aplaudiments han sigut més generalitzats i una dona ha marxat indignada.

I tot això què pinta a l’Ajuntament? Bona pregunta. El govern no pot alliberar presos, ni derogar el 155 ni alterar tot el sistema educatiu català. Vaja, que només el debat de les banderes, que s’ha allunyat de les banderes només començar, podria tenir un efecte real a nivell local. La resta és tot treure pit, mostrar els arguments propis, no entendre els de l’altre, ensenyar fotos, indignar-se... Un bon avanç del que ens espera en la campanya electoral i un primer míting amb aplaudiments a conveniència. A grans trets, el mateix és llegir aquesta crònica que mirar l’estrena de Guiriguay com a vinyetaire d’elCugatenc: el 155 i la DUI il·luminen tant que, parafrasejant Rajoy, la segunda ya tal.

Notícies relacionades