L’esperança ha guanyat a la por

Fotos: Jordi Pascual

Cinc del matí, comença l’èpica. A l’interior del PAV III les desenes de persones que han passat una nit de resistència comencen a despertar-se. Això les que han pogut dormir. Els Mossos d’Esquadra han visitat diversos cops els col·legis electorals de la ciutat per advertir que a les sis tots els ocupants han d’abandonar l’edifici, com si no ho sabessin. Comença a arribar gent i més gent. Els punts de votació de tota la ciutat es veuen envoltats per 5.000 persones. Les forces de seguretat no poden fer res per evitar-ho. Parelles de Mossos acaben passant impotents amb un discurs perfectament après i que només deixa lloc a la permissivitat si no es vol fer un ús desproporcionat de la força.

Enmig del caos organitzat de sacs de dormir, cares de son, taules amb brioixeria i diaris del dia –moltes La Vanguardia il·lustren en portada la resistència de l’escola Joan Maragall– una votant em confessa que votarà que no, com al final de la jornada hauran fet altres 2.571 persones a la ciutat. Tampoc veu clar el referèndum un altre dels votants del PAV III, el portaveu d’ICV-EUiA, Ramon Gutiérrez, que, com ja havia dit algun cop, el reconeix com una mobilització però no com una consulta amb efectes pràctics. Però tots, els del “no”, els del “no ho sé” i els del “sí” són allà davant dels del “no al referèndum”, que còmicament han pres la forma de Piolins i brutalment la de càrregues desproporcionades que li costaran a l’Estat la denúncia davant del Tribunal de la Haya dels observadors internacionals britànics.

Perquè res falli en l’organització de la resistència, Cal Temerari ha esdevingut un centre d’operacions en coordinació amb els 30 col·legis electorals de la ciutat. El lloc des d’on controlar tots els centres i desdibuixar les notícies falses que durant tota la jornada han circulat per les xarxes socials. Per planificar, havien planificat fins i tot el possible tancament de col·legis, amb uns col·legis matriu on s’hauria d’haver concentrat la gent en cas que s’hagués tancat algun centre. Finalment no ha fet falta ja que l’Escola Pins del Vallès és la que més a prop ha estat de perdre les urnes després d’una operació dels Mossos, però la defensa popular pacífica ho ha evitat.

La por es barreja amb la incertesa. “Diuen que els picoletos ja surten del port de Barcelona”, s’escolta al pavelló. Què passarà? Què cal fer si venen a tancar el centre? Una furgoneta blanca fa acte de presència. Tothom, gairebé 700 persones, surten a la porta. Falsa alarma. Una bona estona d’espera després arriben les urnes. La gent aplaudeix mentre es demana silenci. La consigna és no publicar cap fotografia per evitar donar pistes a la policia. Gairebé ningú en fa cas. Un home acompanya la seva dona cega perquè pugui tocar l’urna amb les seves pròpies mans. És cert que tenen forma de cubell però al PAV III semblen un trofeu.

Els Mossos no arriben. La resta de col·legis comencen a constituir meses i, fins i tot, al Collserola es defensen de dos presumptes policies infiltrats amb l’agilitat de separar-los quan pretenien entrar per fer veure que votaven. Un cop desemmascarats, acaben marxant entre aplaudiments dels ciutadans, però uns aplaudiments irònics no com els que reben els Mossos, també al PAV III quan, per fi, 10 minuts més tard de l’hora prevista d’obertura dels col·legis, apareixen amb la lliçó apresa i la impossibilitat d’actuar.

Visita dels @mossos al PAV III. Crits de suport quan marxen. #SantCugat #referèndum pic.twitter.com/5ShRUansPL

— elCugatenc (@elCugatenc) 1 d’octubre de 2017

A les nou s’ajunta tot: obertura del col·legi, Mossos, gralles de suport... Però tot passa ràpid i es comença la votació i, amb ella, l’atac informàtic que bloqueja l’aplicació del cens, la que havia de permetre que les persones poguessin votar a qualsevol col·legi de Catalunya. Alhora, comencen a arribar les primeres notícies i imatges de les càrregues policials a Barcelona i altres indrets del país. Ancians ensangonats, nens colpejats, un home amb un infart... És la resposta “proporcionada” a votar en un referèndum suspès –que no anul·lat– pel Tribunal Constitucional. Algunes persones comencen a agafar por però ningú es mou.

Davant l’atac informàtic la majoria de col·legis es passen al cens manual, el de tota la vida. Però molts altres centres han tancat a Barcelona, han estat d’aquells 400 desafortunats que al final del dia no han entrat al recompte. Algunes persones pugen des de la capital catalana, reconvertida en la rosa de foc –però aquest cop amb la violència només procedent d’una banda–, a Mira-sol, Valldoreix i Les Planes per votar. Són dels pocs punts on el cens universal ha resistit els embats de la intel·ligència –que, potser, és molt dir– de l’Estat. Ho explica una veïna barcelonina a la cua del Casal de Mira-sol: havia de votar a la Llotja però ha estat un dels centres clausurats així que ha marxat al Cervantes i després al Palau Robert fins acabar a Sant Cugat. Als dos col·legis de Mira-sol hi ha una consigna clara: Mòbils en mode avió. És la fórmula per a garantir suficient servei de dades perquè l’aplicació funcioni.

Les cues s’eternitzen. Els votants de la Casa de Cultura comencen l’aventura de l’espera al carrer Santiago Rusiñol, els del Casalet de Valldoreix ocupen tota la plaça de la Centralitat i al Casino de La Floresta i al Ferran i Clua és difícil trigar menys de dues hores a votar. Un èxit de participació, que s’ha elevat fins al 56,4% al municipi al final de la jornada, xifra que supera, per exemple, la participació de les municipals del 2011. Als mòbils i les ràdios no paren d'aparèixer notícies de la macrooperació policial mentre creix el temor que tard o d’hora arribi a la ciutat.

És el moment de les hores vall, la clau de la resistència. Els col·legis de La Floresta i Les Planes superen el migdia amb algun àpat i pendents de la televisió i la ràdio. La centraleta demana més presència ciutadana i la resposta comença a arribar a poc a poc. La tarda és avorrida. La majoria d’electors han votat al matí i els col·legis esdevenen centenars de persones concentrades com si d’un pícnic es tractés. La resistència, l’esperança, ha vençut la por. L’ha vençut quan els bombers han estat ovacionats a cada centre que visitaven, quan s’ha aplaudit la gent gran que ha acudit a votar i quan un home ha aixecat un clavell ben alt a Valldoreix just al sortir del col·legi entre aplaudiments de tota la plaça.

Els Bombers arriben al Collserola entre aplaudiments. #SantCugat #referèndum pic.twitter.com/KQdDF3hPSq

— elCugatenc (@elCugatenc) 1 d’octubre de 2017

Perquè segurament això del referèndum il·legal amb urnes made in China que tant repeteixen alguns mitjans anava d’amor. Anava de la força de la col·lectivitat, de senyores i senyors que no vivien una repressió igual des del creixement del feixisme a Espanya en temps de la segona república. Anava dels crits de “volem votar” i milers de persones custodiant les urnes i les paperetes. Anava d’amor contra la por, una por escenificada per porres, escuts i pilotes de goma i que ha costat la pitjor de les imatges per al govern de Mariano Rajoy a la premsa catalana i internacional.

La resistència esdevé més èpica que mai per la tarda. Les barricades comencen a tenir presència a la ciutat com un intent de bloqueig si arriben la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els crits esporàdics d’“hem votat” envolten els col·legis electorals que tot just han començat els recomptes, alguns a les set i altres a les vuit de la tarda. La crida per defensar els llocs de votació es fa més palesa que en cap altre moment. L’obscuritat i el terra moll de la pluja intermitent de la jornada encara donen un toc més espectacular. Al final un incontestable 89,3% a favor de la independència s’imposa a Sant Cugat.

Crits d'"hem votat" al tancament del col·legi electoral de la Casa de Cultura. #SantCugat #referèndum pic.twitter.com/7BkJilRUY9

— elCugatenc (@elCugatenc) 1 d’octubre de 2017

Només queda la celebració de l’independentisme. La cassolada que des de l’inici de l’operació policial contra el referèndum es fa cada nit sona més que mai. El discurs de Rajoy només serveix per demanar dimissions mentre Puigdemont apunta cap a la declaració d’independència. Plaça d’Octavià esdevé un centre de seguiment del recompte que immediatament es transforma en una festa, amb música als altaveus i els representants dels partits i entitats independentistes fent-se una foto i ball comú sobre l’escenari que presideix l’espai.

Davant la por, els sobiranistes comencen a apuntar a un nou front, la vaga general contra la presència policial –i ara amb més raó que mai– que es convoca dimecres a tota Catalunya. Després de la brutalitat policial de la jornada electoral, la proposta ha guanyat adeptes i es deixa entreveure en la celebració nocturna, preludi de la trobada que dilluns a les set de la tarda es farà a la plaça d'Octavià i que ha de servir per organitzar la protesta. Després d’una jornada històrica, s’obre el debat polític d’aplicació o no del mandat popular sorgit d'un referèndum que la policia no ha estat capaç d’aturar i que, de fet, amb les seves accions ha legitimat com cap independentista podria haver-ho fet.

Notícies relacionades