El govern es posa a la defensiva davant d'unes conclusions de la comissió Teyco que apunten al gerent de Promusa

Fotos: Jordi Pascual

Tots els grups de l'oposició s'han posat d'acord en unes conclusions de la comissió informativa especial sobre els contractes de l'Ajuntament i Promusa amb l'empresa Teyco que plantegen dubtes sobre el desenvolupament de les obres dels edificis de protecció oficial de la plaça Rabassaires i de la pista de La Guinardera. Aquestes conclusions, que van passar per Ple dilluns, criden a la junta general de Promusa per reprovar el seu gerent amb un procés de confiança dins del Consell d'Administració. L'alcaldessa, Mercè Conesa, es va comprometre en sessió plenària a portar aquest punt a l'empresa pública per donar-hi compliment. Així i tot, el govern no comparteix les conclusions i les considera “prefixades”, per això ja ha començat un procés de validació a través de la secretaria general del consistori amb el compromís d'acceptar i resoldre qualsevol presumpta irregularitat.

L'anomenada comissió Teyco va néixer després que la darrera setmana d'agost del 2015 la Guàrdia Civil arribés a l'Ajuntament i a Promusa demanant documentació sobre els contractes a aquesta empresa per l'obra pública a la plaça Rabassaires. Tenien indicis que aquestes obres haguessin pogut servir perquè Convergència s'embutxaqués comissions del 3%. Aquesta sospita venia determinada per un document de l'empresari Jordi Sumarroca on apareixien diferents contractes públics amb la quantitat equivalent al 3% anotada just al costat. Així ho va saber la Fiscalia Anticorrupció i ho va explicar El País en exclusiva. Ja entrats al setembre El Mundo en va publicar el document, que l'alcaldessa diu desconèixer.

En el següent Ple, i després de reunir-se amb l'oposició, el govern portava com a punt la constitució de la comissió informativa especial a mode de comissió d'investigació que analitzaria les dades i documents corresponents als casos. La CUP-PC i Ciutadans van demanar obrir el focus de la investigació més enllà dels dos casos. Si bé, es va arribar a l'acord de tractar temes relacionats del contracte amb l'anàlisi de possibles responsables i les accions de Promusa. Des d'aquell moment es va mantenir el secretisme pactat per evitar que transcendissin aspectes de la comissió amb una primera reunió el 20 d'octubre.

Roser Casamitjana, regidora d'ICV-EUiA i presidenta de la comissió, va avançar a elCugatenc que difícilment es podria esclarir si realment hi havia hagut comissions del 3% per part de Convergència –com, de fet, no han pogut provar– alhora que va dir que potser a principis del 2016 ja podrien esclarir el cas. Si bé, les primeres conclusions no van arribar fins el 2 de juny i les definitives fins el 3 de novembre. Una de les crítiques del govern és que, tot i el pas de cinc mesos amb les conseqüents compareixences, les conclusions es van mantenir intactes.

La plaça dels Rabassaires

El primer dels casos és d'uns edificis d'habitatge públic que Promusa va impulsar a la plaça dels Rabassaires. Inicialment es va adjudicar l'obra a l'empresa Bruesa, que va entrar en fallida. Això va obligar a fer una extinció del contracte amb una indemnització de 300.000 euros. Posteriorment, es va fer un nou concurs públic perquè s'acabessin les obres. La presentació de projectes va acabar al gener del 2009 i Teyco va ser l'empresa escollida amb un cost de 4,6 milions, segons indica la pròpia Promusa en un document de resposta a les conclusions inicials de la comissió que ha facilitat el govern als mitjans de comunicació. Si bé, a la web de Teyco, com ja va explicar elCugatenc, la xifra és més alta, 4,8 milions.

D'aquest cas la comissió conclou, sempre amb vot particular del representant de Convergència, Damià Calvet, que la gestió de Promusa en el desistiment de Bruesa no es va fer amb prou transparència ja que el cost de la indemnització, segons va explicar Lluís Hosta com a gerent de Promusa a la comissió, estava marcat per altres obres aturades de la mateixa empresa sent “permissius” per salvar-ne altres en execució. Alhora les conclusions plantegen que la suma del cost de l'obra executada per Bruesa i l'executada per Teyco és més cara que si la pròpia Bruesa hagués acabat l'obra, el que consideren un greuge. Si bé, Promusa pren com a referència el cost de la licitació inicial i així el cost final representaria un estalvi de 800.000€ per a l'erari públic.

Pel que fa a Teyco, la comissió considera que no està prou justificada la baixa temerària –cost molt baix del projecte presentat– en no determinar-se si les xifres fixades per l'empresa als documents analitzats són pressupost real liquidat o de licitació. Alhora la resta de justificacions es basen en vuit cartes d'empreses subcontractades per Teyco que asseguraven que mantindrien el preu, tot i que només una l'indica, i en l'acreditació del personal i mitjans necessaris per fer l'actuació. A més, hi ha un sobrecost de més de 400.000 euros per modificació de normativa i mancances en el projecte inicial licitat que, al parer de la comissió, s'hagués pogut preveure en el projecte adjudicat a Teyco. Promusa es limita a respondre, en aquest cas, que el sobrecost estava ben justificat.

És d'aquesta anàlisi d'on la comissió conclou que cal reprovar el gerent de Promusa així com destacar-ne el que consideren una actitud poc col·laborant en el transcurs de les compareixences. Es demana, per tant, un procés de confiança al consell d'administració així com una modificació dels procediments d'adjudicació de Promusa –que de fet, ja van canviar durnant els anys posteriors–. A més, segons explica Casamitjana com a presidenta, les conclusions han estat entregades a la Guàrdia Civil perquè se sumin al procediment judicial obert arran de l'escorcoll de l'agost del 2015.

La pista de La Guinardera

La segona obra de Teyco estudiada per la comissió és la de la pista d'atletisme de La Guinardera. En aquest cas, es va adjudicar directament a l'empresa però en el transcurs de l'obra hi va haver un sobrecost de prop de 125.000 euros per arranjar terres toves –també anomenades flonjalls– i evitar que la pista es fes malbé. La comissió ha comprovat que a l'estudi de març del 2010 no hi ha cap referència als flonjalls i que un any després el geòleg emet una nota dient que el sòl és “tolerable”. De fet, la comissió ha tingut coneixement de la suposada existència dels flonjalls a través d'explicacions de la direcció facultativa de l'obra tot i que no figuren a cap informe, el que els fa dubtar de la seva existència o, com a mínim, del procediment ja que no s'indiquen.

Si bé, Calvet considera que això és normal ja que una direcció facultativa pren responsabilitats signant com a professionals. Alhora, en una resposta de l'arquitecte municipal Albert Farràs a les primeres conclusions de la comissió que també ha facilitat el govern als mitjans de comunicació, s'indica que la presència de flonjalls es va detectar ja al 2003 en la construcció del camp de rugby i al 2010 quan es van començar a fer les obres de la pista d'atletisme. Va ser al novembre d'aquell any quan s'elaboraria un plànol de les zones amb flonjalls que Calvet ha afegit com a argumentació del seu vot particular en companyia de fotografies de les obres.

Malgrat les explicacions dels tècnics, la comissió no va alterar les conclusions entre el juny i el novembre perquè considera que no hi ha prou explicació de com es va fer l'afectació dels suposats flonjalls ni queda acreditada la seva existència. Calvet critica, a més, que en tots dos casos se li van donar unes conclusions prepactades que només es podien esmenar i que, a més, plantejaven dubtes com ara l'existència dels flonjalls que demanant més informació creu que s'haguessin pogut resoldre.

Les conclusions completes i els vot particular de Calvet

Aquest és el document íntegre, tal com es va portar a votació al Ple municipal de novembre, en què s'inclouen les conclusions de la comissió i l'explicació del propi Calvet del seu vot particular:

L'oposició com un bloc únic

En tot moment l'oposició ha defensat que les conclusions de la comissió són polítiques i, per tant, no tenen el mateix valor que una sentència judicial. Això no implica, però, tal com explica Núria Gibert, de la CUP-PC, que no s'hagi fet una tasca de documentació i acompanyament amb assessors per entendre les qüestions tècniques i, fins i tot, demanar responsabilitats a un càrrec polític com és Hosta al capdavant de Promusa.

Tots ells coincideixen que s'ha fet una bona tasca conjunta que ha d'ajudar, segons Mireia Ingla, d'ERC-MES, a donar més informació a la ciutadania. Consideren que la comissió ha acabat obrint debats més amplis, des de la legislació sobre contractació pública a l'existència d'aspectes a millorar més enllà de Teyco, com en el cas de l'extinsió del contracte amb Bruesa, un assumpte que Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, assegura que el seu partit seguirà treballant.

Pere Soler, portaveu socialista, considera que hi ha accions que no han estat prou justificades tot i tractar-se de grans sumes de diner públic. Alhora diu que es posa en qüestió una “praxi dolenta”, amb actuacions mal documentades i planificades. A aquesta valoració se suma la crítica d'Álvaro Benejam, portaveu del Partit Popular, pel que considera una falta de col·laboració del govern i, especialment, d'Hosta, a qui li atorga una actitud “esquerpa” en la seva compareixença.

Tots ells coincideixen que ha estat una tasca difícil, amb el retard dels documents que es va emportar la Guàrdia Civil en l'escorcoll perquè el jutjat va trigar a enviar-los i la falta de documentació fins a darrera hora. Ciprian recorda, a més, que l'obra de l'edifici d'habitatge públic de Rius i Taulet, on abans hi havia la benzinera, no s'ha adjudicat a Teyco per la posada en marxa de la comissió.

Al mateix temps rebutgen l'argument de Calvet d'haver rebut les conclusions fetes ja que el propi funcionament de la comissió preveia que la presidència portaria unes conclusions perquè fossin esmenades i acabar amb unes definitives. Així mateix, Casamitjana diu que tot plegat estava recollit a les actes que feia una advocada de l'Ajuntament i, per tant: “No entenc que el govern no n'estigués assabentat”.

El govern es desmarca de la comissió i respon per lliure

Tot i que el govern ha participat, amb la figura de Calvet, activament a la comissió i, per tant, les conclusions són en part resultat de les seves aportacions, ha decidit desmarcar-se d'aquesta i fer la rèplica per lliure en una compareixença per separat. Calvet diu que hi havia l'interès preestablert de deixar malament al govern i que en aquest intent també s'acaba “desacreditant el bon nom de l'Ajuntament” i dels seus funcionaris. “Es volia dir que hi havia irregularitats malgrat les proves”, etziba.

En la roda de premsa també ha participat Susanna Pellicer, tinenta d'alcalde de Polítiques de Cicle de Vida, Progrés Social i Habitatge, per fer una defensa de la tasca de Promusa, a qui li atorga “projectes de vida” i la descripció de “pilar de cohesió, creixement i consolidació urbana”. De fet, Calvet ha defensat no només l'empresa pública sinó també el seu gerent qualificant-lo de “referència en polítiques d'habitatge”.

El tinent d'alcalde també ha intentat posar en dubte part de la tasca de la comissió pel que fa a la revisió de documents. Diu que la crítica al retard en l'entrega de documents és en part falsa, ja que, si bé es cert que el jutjat va trigar uns mesos a facilitar la informació sol·licitada, un dels documents que l'oposició critica no haver rebut fins al final del procés assegura que estava en el CD que el jutjat va enviar, tot i que inicialment no es va imprimir.

Pel que fa a les conclusions que fan referència a falta de justificació d'algunes accions amb papers o actes notarials, Calvet considera que quan es revisa un procés de licitació sempre s'observen aspectes a millorar, com ara “xifres complementàries que s'haguessin pogut introduir en un full de càlcul”. Si bé, defensa que en tot moment es va actuar d'acord amb la legislació vigent i justificant les accions. Per això considera que l'oposició “intenta tergiversar”.

Notícies relacionades