Inici de campanya d’unes eleccions estranyes

Foto: Jordi Pascual

Des d’avui Sant Cugat està de campanya i ho fa poques hores després que el Tribunal Suprem hagi dictaminat que Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència del govern Puigdemont, pot eludir la presó provisional pagant una fiança de 100.000 euros, cosa que ha fet el mateix dilluns. Exactament la mateixa resolució han rebut Dolors Bassa, Carles Mundó, Josep Rull, Jordi Turull i Meritxell Borràs mentre Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguiran reclosos sense opció de pagar cap fiança. El dictamen judicial de dilluns anava a ser clau en el desenvolupament de la campanya –els partits sobiranistes critiquen l’existència de “presos polítics” i, especialment, que hi hagi candidats empresonats– i encara més a Sant Cugat pel que passés amb Romeva, veí de la ciutat, mentre es mira de reüll cap a Brussel·les on és –a l’exili o de fuga, segons qui s’ho miri– la també veïna santcugatenca Clara Ponsatí.

Romeva havia estat en boca dels polítics sobiranistes santcugatencs a molts actes, des de l’encesa de llums de Nadal fins a les concentracions a favor de l’alliberament dels presos. També els Castellers, l’“altra família” del conseller, l’han recordat en concentracions, manifestacions, actuacions castelleres i actes de caire cultural. Tant és així que Romeva els va enviar una carta des de la presó d’Estramera agraint l’acollida que els Gausacs van fer a ell i a la seva família quan van venir a viure a Sant Cugat i desitjant tornar a trobar-se aviat “fent pinya”. El seu alliberament ha estat rebut de bon grat pels partits independentistes de la ciutat tot i que criticant el temps d’empresonament i que Junqueras, Forn i els Jordis segueixin tancats.

Més enllà dels presos, des de fa setmanes la ciutat ha començat a omplir-se d’esdeveniments de caire polític: debats sobre la candidatura de Catalunya en Comú - Podem a l’Espai Comú, la visita de Pablo Casado al PP local –i la trobada amb Álvaro de Marichalar–, carpes... Mentre, van preparant-se els actes de campanya que arribaran a la ciutat amb, de moment, la CUP plantejant l’aposta més atrevida en portar un acte nacional a la ciutat el proper 11 de desembre. Tot i que també ERC ha anunciat per a aquest dissabte un acte amb candidats de primera fila, com Antoni Castellà, de Demòcrates.

La ciutat enceta així, just després de la tradicional encartellada amb què Junts per Catalunya també ha inaugurat nova seu al carrer Valldoreix, la segona campanya electoral del trimestre. Després de la del referèndum, que només van fer els favorables a la República Catalana i desobeint les resolucions judicials que en prohibien els actes i elements de campanya per considerar la consulta inconstitucional, aquesta també arriba amb un toc d’anormalitat.

No només són les primeres eleccions que es fan a partir de la intervenció de l’autonomia sinó que les peticions a la Junta Electoral perquè ordeni l’enretirada de símbols a favor de l’alliberament dels presos polítics a les institucions –com la pancarta que hi ha a l’Ajuntament– han esdevingut habituals. Ciutadans i PP ja hi han acudit perquè es tregui la pancarta, alhora que demanen que tornin a onejar les banderes oficials a la façana del consistori. Uns debats polítics que ja fa setmanes que són presents però que a mesura que s’ha apropat la campanya han anat creixent.

Fins ara Sant Cugat ha estat una ciutat amb un vot clarament nacionalista i, a mesura que ha crescut l’independentisme, també independentista. Durant molts anys el municipi ha tingut una mena d’efecte illa, especialment a les eleccions generals, enmig d’una àrea metropolitana que es decantava inicialment pel PSC i ara, a banda dels socialistes, per altres opcions com els Comuns o Ciutadans en funció dels comicis. Aquesta vegada, però, la creació de blocs per voluntat de gran part dels partits –només Catalunya en Comú - Podem i PSC discursivament se’n desmarquen– esdevé clau i un element més d’una anàlisi de resultats que supera amb escreix la lògica independència-autonomisme-altres opcions.

Tot i que és important entendre d’on venim per saber cap on podem anar, el 21D difícilment pot ser entès com cap de les eleccions autonòmiques que havíem viscut fins el moment, no només pel condicionant de ser uns comicis emanats del 155 i amb representants empresonats, sinó també perquè cada partit pren perfil propi a l’hora d’entendre el sentit del vot: tornar a l’autonomisme, obrir diàleg, desenvolupar la República... Alhora, les entitats de la societat civil també juguen des de fa setmanes un paper important que també es veurà reflectit durant la campanya, el que inclou el Comitè de Defensa de la República (CDR) com a nou actor que ha decidir dir-hi la seva.

Davant d’aquestes eleccions complexes, elCugatenc també pretén posar el seu gra de sorra perquè cadascú triï l’opció política que més el representa. Ho farà a través d’un impro-debat electoral en què els assistents seran els encarregats de fer les preguntes als partits.

Categoria: 

Notícies relacionades