Avança la cirurgia urbanística de Calvet per tancar les ferides dels anys del 'boom'

Damià Calvet parla amb Dimitri Defranc. Foto: Jordi Pascual

Torre Negra i voltants, Turó de Can Mates, Costa del Golf. L'arribada de Damià Calvet a la tinença d'alcaldia d'Urbanisme ha coincidit amb el revifament, en molts casos per via judicial, de diversos conflictes urbanístics que venen de lluny. Ell es va proposar ja a principi de mandat anar tancant aquestes ferides, posar punt i final perquè la via administrativa de tot plegat quedi resolta i la ciutat pugui desenvolupar-se urbanísticament.

Ara bé, mentre camina per resoldre les desfetes dels anys del boom van apareixent-li noves feines, des del contenciós de gran part de l'oposició per la modificació del Pla General Metropolità (PGM) a sis àmbits del municipi a l'escorcoll de la Guàrdia Civil per aconseguir els contractes de l'administració local amb Teyco i la conseqüent comissió informativa especial que va explicar les seves conclusions al Ple de dilluns i que dimecres n'ampliarà la informació davant de la premsa.

La Boehringer

El Ple de novembre ha servit, en part, perquè el govern avanci en la determinació de tancar ferides. Va rebre suport de tots els grups exceptuant les abstencions de la CUP-PC, Ciutadans, ICV-EUiA i el regidor no adscrit per modificar un estudi de detall de la finca on és Boehringer Ingelheim España. Aquesta acció permet reordenar els aprofitaments per tal que l'empresa ampliï activitats, tal com ha comunicat a l'Ajuntament sense donar detalls encara de l'operació concreta. Es mou sostre no construït previst en el planejament per adaptar-se a les necessitats de l'empresa. Es tracta d'una aprovació provisional i, per tant, ara pot rebre al·legacions. Les abstencions de Ciutadans i ICV-EUiA s'expliquen justament perquè s'esperen a saber quines al·legacions rep la proposta abans d'arribar a l'aprovació definitiva.

L'operació s'ha pogut fer perquè prèviament s'ha aprovat el Programa d'Actuació Urbanística (PAU) i el Pla Parcial d'Ordenació (PPO) després de la sentència desfavorable a l'operació de l'Ajuntament pel que fa a la primera configuració de la zona als anys 90. En aquell moment el consistori havia carregat el cost dels anomenats sistemes generals –principalment infraestructures com el pont que travessa la via de Renfe– sobre els propietaris i la justícia considera que hauria de pagar-ho l'Ajuntament.

Per poder solucionar l'assumpte, el Ple de juliol va aprovar endeutar-se en 15 milions d'euros per pagar els 8,5 d'aquests sistemes generals que s'havien carregat inicialment als propietaris a través d'acords. La resta de la partida serviria per fer front al conflicte obert amb Adif per la construcció de part de la ronda nord per sobre d'uns terrenys de la seva propietat. Tal com va explicar elCugatenc, el vist i plau del PAU i el PPO eren clau per normalitzar l'àmbit des de la perspectiva urbanística. Ara, assegura Calvet, ja s'ha aprovat el projecte de reparcel·lació que permet, entre d'altres, la modificació d'aquest estudi detall.

Tant el tinent d'alcalde com el regidor d'ERC-MES Ferran Villaseñor coincideixen, almenys així ho van expressar en el Ple de dilluns, que aquesta és una bona notícia perquè normalitza d'una vegada l'espai urbanísticament. A més, el govern ha pres el compromís amb l'oposició de portar totes les modificacions d'estudis de detall al Ple i demanar un informe previ a la comissió d'urbanisme de la Generalitat –tot i que el propi Ajuntament pot aprovar-les sense control autonòmic– per així tenir més seguretat jurídica ja que el cas de la Costa del Golf, que ha costat més de 600.000 euros en indemnitzacions als denunciants, va néixer arran d'un estudi de detall. Aquest assumpte també té la seva pròpia comissió informativa especial.

De forma paral·lela a la normalització administrativa del Turó de Can Mates industrial hi ha la via penal encetada arran d'una denúncia de l'empresa Tafecsados i que afecta a l'exalcalde Joan Aymerich i altres quatre excàrrecs de l'àrea d'Urbanisme. El fiscal acusava Aymerich d'haver fet un tracte de favor a la Boehringer i haver-se saltat normes urbanístiques. Una negociació de l'empresa denunciant amb el govern municipal, segons explicava el diari El Mundo, hauria forçat la retirada de l'acusació particular en contra d'Aymerich; posteriorment ho faria el fiscal, deixant-lo lliure de càrrecs. Finalment, la sentència dictada el passat 3 d'octubre va absoldre tots els implicats, un fet que Calvet també va valorar positivament en la roda de premsa en què el govern presenta els punts que portarà a sessió plenària.

L'entorn del Centre Borja

El Ple de novembre també ha servit per aprovar provisionalment una modificació del PGM a l'entorn d'ESADE i el Centre Borja. Després de l'aprovació, queda en mans de la comissió d'urbanisme de la Generalitat el vist i plau definitiu. Aquesta proposta neix després que l'Ajuntament rebés una sentència desfavorable a l'ordenació prevista en el sector arran d'una denúncia interposada per Josel SL del grup Núñez i Navarro, el mateix protagonista que al conflicte sobre l'edificabilitat de Torre Negra.

La modificació recull el Centre Borja com a equipament existent privat amb un ús docent cultural i religiós sanitari assistencial. Preveu així mateix que el planejat derivat es basi en Plans Especials que hauran de respectar l'edificabilitat assignada tot i que podent-la distribuir per parcel·les. Si bé, l'abast de la modificació va més enllà del propi centre. Durant el procés d'exposició pública el projecte ha rebut una única al·legació, també de Josel, que ha estat rebutjada. A l'espera de l'estudi del Pla Especial que se n'hauria de derivar així com dubtant per l'al·legació, tota l'oposició s'ha abstingut deixant que sigui el govern qui aprovi la modificació.

En l'apartat d'urbanisme del Ple de novembre també s'ha aprovat la modificació provisional del PGM per a la reforma de La Unió per acabar l'obra de cara al 2019, una modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic referent a la protecció de l'arbrat urbà i una aprovació provisional d'un Pla de Millora Urbana al Turó de Can Mates residencial que ha de servir, segons Calvet, per a la definició de futures construccions a una de les parcel·les.

Notícies relacionades