Carme Serret: “En política és important diferenciar allò que pensem d’allò que podem fer”

Fotos: Jordi Pascual

Participa a un acte de Federalistes d’Esquerres però no pronuncia ni un moment la paraula “federalisme”. Segurament perquè enmig de l’atzucac més que apel·lar a una solució concreta, d’aquelles que tant sortiran durant la campanya electoral del 21D, crida a l’ètica, que la diferencia de la moral. Fa una crítica a les ideologies que s’apoderen dels sentiments i de les emocions però és conscient que tot això, com el nacionalisme, ha vingut per quedar-se o, com a mínim, per restar a la política catalana durant una bona temporada. Enmig de blocs, de responsabilitats polítiques, de pugna per l’hegemonia i de tantes altres expressions un pèl grandiloqüents que omplen les pàgines d’anàlisi dels diaris des de fa mesos, alça el vol i centra el seu discurs en l’honestedat, en una política que no ha de prometre allò que no pot aconseguir. Carme Serret no és política, això està clar. No parla com els polítics, no evadeix preguntes i no té problemes a concedir una entrevista. És filòsofa, antropòloga i llicenciada en ciències de l’educació. Fa més de 10 anys que fa classes a la Universitat Autònoma. Es nota perquè fa malabarismes amb termes de definició complexa i, a més, no dubta en acompanyar-los de referències bibliogràfiques perquè potser no és política però de llibres en sap molt, i ho demostra cada poques setmanes a l’espai de literatura del Sant Cugat a Fons, el magazín matinal de Cugat Ràdio.

Sent una persona no significada políticament a nivell públic, per què decideixes participar a un acte com aquest, de Federalistes d’Esquerres i del Grup Laboratori de la Fundació Rafael Campalans, vinculada al PSC?

– Perquè la política té molta responsabilitat per a aquesta difícil empresa que és la convivència. Em sembla molt difícil construir una convivència si no hi ha una ètica que dirigeixi els comportaments en relació als altres. La diferencio de la moral perquè la moral és un marc normatiu que tota cultura genera i l’ètica no és un imperatiu que creem de la raó sinó l’ocupació i la preocupació pels altres.

Ara no tenim aquesta preocupació pels altres?

– De múltiples maneres, quan s’enganya, quan es manipula, quan es condueixen les persones a través d’un abús de poder i d’ideologia, no la tenim. Hi ha veritats que volem portar endavant i constituir sense tenir en compte les conseqüències que poden tenir sobre un poble.

Això, en tot cas, li ho podem dir a tots, no només a una banda.

– Quan no hi ha ètica, no hi ha política ni d’esquerres ni de dretes, només hi ha abús de poder. L’ètica sempre és la mirada cap als altres, no cap a mi ni cap als meus interessos. Per això, si volem una societat on conviure, hem de reivindicar l’ètica com a conducta.

Tant independentistes, persones que volen la unitat d’Espanya, federalistes com partidaris de qualsevol ideologia normalment proposen el seu projecte perquè creuen que serà el millor per a la societat.

– En el criteri de cadascú està decidir si això respon a interessos ideològics, econòmics... o si realment aquestes propostes volen el bé comú d’una societat. En política és important diferenciar allò que pensem d’allò que podem fer. El que pensem i les veritats que puguem construir no sempre són compatibles amb la convivència. Com a mínim s’ha de fer l’exercici de reflexionar-hi. Justament això és el que està desaparegut. Més enllà dels temes locals, el món neoliberal té pel darrere interessos econòmics que no miren al bé comú d’una societat. Als ésser humans, de tota manera, ens costa l’exercici de reflexionar per construir-nos en éssers lliures.

La història ens diu que generalment hem estat dirigits per algú, almenys fins que hi ha hagut una ruptura, que en molts casos ha conduït a un nou dirigisme.

– D’una manera o d’una altra, davant d’aquest abisme que representa la llibertat de construir-nos com a éssers autònoms, ja ens hem ocupat de crear formes que ens facin creure que sí som lliures, que escollim. Llegint alguns dels filòsofs actuals que parlen de la psicopolítica a partir dels panòptics digitals d’avui, penso que ens creiem en unes democràcies en què tenim capacitat d’escollir. És molt qüestionable. Hem de protegir sempre tots els avenços que hem aconseguit a través de projectes socials, de l’ajut... Indiscutiblement, crear això en un autoritarisme és impossible, es fa a les democràcies. De tota manera, estem a un món carregat de lògiques econòmiques. Aquí és on entra l’ètica individual i col·lectiva des de la política.

"A les societats democràtiques hi ha totalitarismes que s’amaguen a través de les lògiques econòmiques"

De tota manera, molts dels avenços, ja siguin socials, laborals, en el feminisme..., venen d’una ruptura que no ha tingut en compte la convivència social perquè implicava que algú perdia poder. Es van oblidar de l’ètica?

– Malauradament, aquesta és l’experiència que ens mostra la història. Som un ésser humà ple de fragilitats que li costa molt fer-se càrrec d’ell mateix. Per sort hi ha hagut ruptures que ens han fet avançar molt però en molts casos hem anat a parar a altres dirigismes. Així i tot, dins de les societats anomenades democràtiques hi ha totalitarismes que s’amaguen a través de les lògiques econòmiques.

Ho deia perquè, portant-ho a la pràctica i acceptant que la ruptura ha fet avançar la humanitat, part de l’independentisme planteja el seu projecte com una ruptura que també ens faria avançar.

– És una nova mostra de l’espiral en què ens trobem. Però hi ha resistències. Precisament perquè hi ha poder hi ha resistències, això ho deia Michel Foucault. I una resistència molt important des del meu punt de vista és l’ètica entesa com la responsabilitat de la meva llibertat. Implica reflexionar i tenir cura d’un mateix, no és còmode. És com el pressupòsit socràtic, “una vida no examinada no té sentit ser viscuda”, deia Sòcrates. Examinar vol dir picar pedra, no seguir les directius que un poder et planteja; més encara si aquest poder manipula, menteix, abusa...

A Catalunya estem entre dos poders?

– Si vols dir-ho així, sí. De tota manera, el poder és ineludible. Hi ha un poder sobirà que es constitueix com a institució però després també hi ha les relacions de poder. Per això les necessitats de resistències. No tots els poders són iguals, ni molt menys. A Catalunya hem arribat a una situació de confrontació entre poders amb un teixit molt similar, no sé si dos.

I és per això que participes avui a aquest acte? Entens que el federalisme és el camí cap a l’ètica i cap a desconfrontar els poders?

– No sóc de cap partit. Més bé hi participo per la preocupació que ens cal reflexionar en política d’allò que crec que ha desaparegut, l’ètica. La política és una cosa que, com a éssers socials, no es pot eludir i s’ha de construir perquè ens permeti tenir convivència.

"Els polítics s’han de prendre la molèstia d’esbrinar si tot el que pensem ho podem fer garantint la convivència"

Em costa veure en futur en el camí que planteges si entenem que tenim poders enfrontats i ideologies que no es posen d’acord.

– Els polítics s’han de prendre la molèstia d’esbrinar si tot el que pensem ho podem fer garantint la convivència.

Per tant, han fet promeses que no es podien complir.

– És evident. La política està plena d’això, no cal concretar. En el cas contextual de Catalunya és més evident encara.

Uns diuen que seguir units a l’Estat com els altres plantegen no és possible i els altres que la independència tampoc ho és.

– Sí, per totes bandes. La política en general no està en condicions de fer la diferència entre el que pensem, el que desitgem i el que podem fer si volem garantir la convivència i el bé comú.

No és una cosa només de quatre polítics, hi ha molta gent al darrere.

– Sembla que els éssers humans ens agafem a grans veritats. Quanta veritat necessitem? La història està plena d’idees que es volen portar a terme sigui com sigui i que ens han portat a situacions terribles, només cal veure el segle XX.

Un dels reptes de les ideologies és aconseguir ser hegemòniques per aplicar els canvis que propugnen. Ara tenim dues ideologies amb molta força que segurament estan en plena lluita. Veig difícil que renuncien a algun dels seus valors principals en ares de la convivència o l’ètica perquè això implicaria no poder ser hegemònica.

– Llavors no estem en la possibilitat d’aplaudir els polítics que tenim. Han de ser capaços d’establir una cosa tan fonamental com és el diàleg ben entès, és a dir, que puguem entendre’ns i arribar al bé per a tothom. En general és molt difícil i contextualment vivim una situació que demostra que trigarem a refer-nos. Ens cal molta reflexió de debò.

Tothom parla de diàleg i no hi ha diàleg mai.

– Hi ha paraules que són molt importants, com confiança o el mateix diàleg, que no sé si acabem d’entendre. El diàleg no és conversar perquè jo et convenci d’alguna cosa sinó aconseguir que el que tu em dius i el que jo et dic formi part d’una manera de construir futur tenint presents els interessos d’una societat que conviu. Per això dic que la convivència és una difícil empresa. Ha estat sempre així i encara ho és.

"No ens haurien de prendre les emocions per posar-les al servei d’una ideologia"

Com traslladem aquest discurs que té certa complexitat a una persona mitjana que es troba al mig de la voràgine?

– Estic envoltada de joves, per la universitat i perquè tinc fills, i m’importen molt. Pensant en ells, crec que hem de ser capaços d’evitar que ens robin les emocions, que són magnífiques i no ens les haurien de prendre per posar-les al servei d’una ideologia. Quan una emoció ens lliga a una ideologia ens deixa fixes a un lloc on només entenem una veritat. Hem de fer-nos éssers autònoms.

És a dir, ideologia sí però pensant bé.

– Hem de ser molt crítics, especialment des de l’educació. Això vol dir ser molt reflexius i preocupar-nos pels nostres límits. Per exemple, si tinc una emoció perquè vull justícia social però me la posen al servei d’una ideologia, des d’aquí no es pot crear.

Una ideologia pot aglutinar persones que després poden fer possible un canvi. No la veig tant negativament com la planteges.

– Una cosa són les idees i pensament i una altra la ideologia. Hem de ser crítics amb la ideologia quan està vestida d’un poder que enganya, manipula i roba les emocions.

Això significa que la ideologia per se no és negativa; ho és aquella que aprofita les emocions.

– O la que s’erigeix en el poder i des d’aquí planteja els seus interessos i no els comuns. La ideologia portada al poder i centrada en els propis interessos ideològics és un problema. Si els interessos tenen a veure amb el bé comú, fantàstic, però sinó hem de resistir. I aquesta resistència es fa amb l’ètica.

Categoria: 

Notícies relacionades