Carme Forcadell entrega a l’Arxiu Nacional les cartes rebudes a la presó

Fotos: Jordi Pascual

L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha entregat les cartes rebudes a la presó en un acte celebrat aquest dimarts per la tarda a l’Arxiu Nacional. En total, 48 capses de cartes que reivindica com una mostra de la memòria col·lectiva del país. Al final de l’acte, desenes de persones l’han rebut a fora de l’Arxiu Nacional amb una convocatòria de partits i entitats independentistes. Han llegit el manifest de la campanya Cap dona en l’oblit de Dones per la República.

“Avui fa tres anys que soc a la presó però jo soc la que hi he estat menys temps”, ha reivindicat Forcadell en atenció als mitjans de comunicació, tot recordant que només les preses dones del procés conserven el tercer grau, “vull donar les gràcies a totes les persones que les han escrit i que ens han ajudat a fer més suportable la presó, a no sentir-nos sols, a entendre que nosaltres estàvem a la memòria de la gent”.

Segons l’expresidenta, les cartes s’acumulaven dia rere dia, obligant-les a treure’n cada setmana aprofitant la visita dels familiars: “L’estima ens ha ajudat molt a suportar els moments més difícils”. Explica que ha decidit entregar-les a l’Arxiu Nacional per ser l’arxiu del país. Considera que les cartes, tot i mostrar els sentiments personals, en molts casos de persones desconegudes, són el reflex del moment polític del país.

En l’acte també ha explicat que les cartes esdevenien una forma de mantenir l’esperança ja que els mitjans de comunicació d’abast estatal que podien veure a Madrid invisibilitzaven bona part de les reivindicacions pel seu alliberament. “Les notícies que rebíem eren un bàlsam perquè la presó vol aïllar-te”, ha explicat, “aquí es feien actes multitudinaris i allà ni sortien als mitjans”.

Forcadell, però, gairebé no s’ha pronunciat sobre el moment polític actual. No ha dit res respecte a les negociacions per formar govern a Catalunya. Sí ha dit que no se sorprèn per la impossibilitat de tramitar-se la llei d’amnistia al Congrés: “No m’esperava que la mesa del Congrés rebutgés la iniciativa però ja sabia que la llei no tiraria endavant perquè estava convençuda que el PSOE no votaria a favor”.

L’acte ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la consellera de Cultura, Àngels Ponsa; l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, i del director de l’Arxiu Nacional, Francesc Balada. Forcadell també ha tingut un esment especial per a la campanya Cap dona en l’oblit i, de fet, ha entregat un domàs amb aquest lema al director de l’Arxiu.

La rebuda de Dones per la República

A fora de l’Arxiu Nacional desenes de persones han esperat la sortida de Forcadell, que ha estat rebuda entre aplaudiments. Dones per la República no només ha fet la crida per acompanyar l’expresidenta en l’acte d’aquesta tarda sinó que també ha fet una crida per acompanyar Dolors Bassa a Puig de les Basses.

“Avui 23 de març fa 36 mesos que vam començar, el 23 de març de 2018 amb els segons empresonaments preventius de la presidenta del Parlament Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa”, han recordat en la lectura del manifest, “totes dues continuen complint penes de presó, condemnades per una sentència terriblement injusta, amb la que l’estat espanyol pretén tenir-les tancades 11,5 anys i 12 anys respectivament per un delicte que no existeix, la sedició”.

A l’escrit parlen de 3.300 persones represaliades, de les persones exiliades i d’una pandèmia que genera “endarreriments dels judicis i citacions per les protestes post sentència o esperes interminables com les detingudes 23S”: “Expressem el suport a les manifestacions per les llibertats i drets civils, polítics i socials. I denunciem la violència policial al carrer i a comissaria. És inadmissible que les policies, ataquin i criminalitzin la gent en l’exercici de drets fonamentals i utilitzin armes especialment prohibides a casa nostra.”

El manifest acaba demanant la llibertat de totes les persones represaliades per qualsevol via: absolucions, arxivaments d’expedients, una llei d’amnistia, una reforma del codi penal, sentències de tribunals internacionals i l’anul·lació de tota la causa del procés. Demanen, alhora, una solució política al conflicte. Tot i que altres representants polítics han fet cessions similars a la de Forcadell, l’expresidenta ha estat l’única que l’ha comunicat prèviament, permetent així un acte públic i una rebuda a la porta de l’equipament.

Notícies relacionades