Carles Brugarolas: “Impulsem Demòcrates amb molta força perquè no volem ser satèl·lit de ningú”

El passat dijous,3 de desembre, vam entrevistar a Carles Brugarolas com a membre del Consell Nacional de Demòcrates. A més Brugarolas també forma part del Consell Local que es va presentar la setmana passada i és també Tinent d’Alcalde d’Economia, empresa, ocupació i recursos humans. Repassem amb ell l’actualitat santcugatenca i nacional. 

Fa quatre mesos el partit encara no era ni una realitat, a dia d’avui ja heu format el Comitè Nacional, el Comitè Local i esteu en vies de desenvolupar els Comitès Comarcals i Regionals. Com una estructura que sembla tan consolidada s’ha pogut crear en nomes 3 mesos?

–Som un grup prou gros i estem disseminats per la major part del país. Teníem la gent, teníem les idees i les coses clares i només calia fer el procés de constitució territorial. Al cap i a la fi el que hem fet ara és només el hardware, ja que aquesta estructura és a través de la qual han de funcionar les idees, el pensament i els serveis que volem traslladar a la societat. Era un pas necessari. Ara tenim una estructura bàsica amb un manifest, uns estatuts i un Comitè Demòcrata Nacional. Tot segueix el curs que teníem plantejat. 

El passat divendres, 27 de novembre, es va presentar el Comitè Local que estarà format per 15 membres, més el Joan Recassens i tu que formeu part a més d’estar al Comitè Nacional. Tot i que aquest òrgan és el que pren les decisions i el més important, en la presentació vau destacar la figura dels voluntaris. Explica’ns aquesta figura.

–Volem superar molts dels problemes de la política tradicional. Aquesta té un problema amb el contacte d’impregnació entre les cúpules i les bases – i per tant amb la societat. Tenen un problema d’excessiva concentració de poder. Tot això són coses que volem trencar i per això parlem de voluntaris i no de militants. També parlem d’òrgans col·legiats i escollits per llistes obertes, farem les propostes de càrrecs públics en nom dels partits per primàries obertes, hi haurà limitació de mandats i renuncia a l’endeutament bancari. És un partit polític però té un aire de plataforma ciutadana. Per tant això ha de tenir un reflex en la manera en com ens constituïm i com ens organitzem.   

Us auto denomineu partit del Segle XXI, què vol dir això?

–Això vol dir que utilitzem les eines tecnologiques d’aquest segle que ens permeten fer una nova política. Internament, i a mode de broma, a vegades ens diem el partit del WhatsApp ja que l’utilitzem molt i ens permet fer fluir la informació de dalt cap a baix i de baix cap a dalt. Hem utilitzat aplicacions informàtiques per decidir si finalment ens col·ligàvem amb Convergència Democràtica a les pròximes eleccions generals. Era una decisió important i no obvia que valia la pena consultar amb tots els voluntaris, per això la direcció va dissenyar una aplicació perquè tothom pogués votar.   

És allò que és denomina ara com a nova política, una bandera que molts partits volen agafar. Però això no és un eufemisme? Si no es trenca el sistema i les estructures internes, per molt que els gestos siguin amables les coses no canvien.

–Sí. Crec que el que estem fent és trencar les estructures internes que molts de nosaltres hem estat patint i batallant perquè Unió Democràtica fos un partit diferent.  En molts casos vam fer avenços però mai amb la plenitud que esperàvem. Per això fem el pas i formulem Demòcrates de Catalunya que té unes arrels molt profundes però que trenca amb les estructures tradicionals del partit i propugna una impregnació continua entre societat i partit. Un voluntari no firma un contracte de sang. Si ets voluntari pots participar en tot, sense necessitat de posar-hi diners. Volem ser pobres per ser lliures.

Entenc, doncs, que la figura del militant i simpatitzant desapareix.

–Com a tal desapareix. És a dir, la típica figura del militant que omple una butlleta i es compromet a tot, això ja no hi és.

Demòcrates és el partit que ha nascut, en un percentatge molt elevat, dels dissidents que han marxat d’Unió. Quanta gent actualment que forma Demòcrates tenia el carnet d’Unió?

–Actualment som uns 2000 i aproximadament un 30% no venen d’Unió. El percentatge que creix és el de la gent que no ve d’Unió.

A nivell de Sant Cugat?

–La proporció és una miqueta més gran. Hi ha més gent que no ve d’Unió i això té reflex en el Comitè Local on un 40% no han tingut mai el carnet de l’antic partit.

Què és el que canvia en una ment d’un unionista per fer el gir cap a la independència?

–En realitat si ens posem puristes Unió sempre ha estat independentista, des de l’any 31.

Aquesta afirmació faria mal a molts independentistes...

–Era un independentisme posat en el seu temps, la confederació dels pobles ibèrics que en la seva arrel partia d’una certa independència de cada territori. Tot i això, hi ha una incongruència entre l’acció política de la direcció d’Unió – encara avui vigent – i la doctrina del partit. Per això afirmo que Unió sempre ha postulat la plena sobirania de Catalunya, encara que això pugui sonar com un eufemisme. El partit ha passat moltes fases diverses, al 2000 hi havia una doctrina de reformar Espanya des de dins. Després amb la sentència del Tribunal Constitucional al 2010 i el posterior congrés al 2012 és claríssimament independentista.

Partint d’aquí hi ha una línia discrepant del propi partit que empeny la direcció però finalment es cansa de fer-ho. Un partit molt serè i poc donat als estirabots crea una onada contraria que troba el seu punt i final amb la paròdia de consulta del 14 de juny amb una pregunta nefasta i que era un engany. Es demanava el vot sí als independentistes i molts hi van votar a favor enganyats per la direcció. Això fa que ara Duran faci campanya electoral pel 20D i digui que no té cap problema en donar suport al PP. Home, això és un engany en tota regla. 

Tot i formar part de Demòcrates, ara formes part d’un grup municipal que és diu CiU. Ets l’únic que no és de Convergència i per tant, sense que t’enfadis, ets la ovella negra del grup.

–El nom del grup segurament el canviarem. Molt abans de les eleccions ja sabíem que alguna cosa passaria i per tant el que vam fer va ser crear un grup de treball amb un compromís electoral. El que és substantiu no ha canviat res i la confiança professional és exactament la mateixa.

M’acabes de dir que canviareu el nom?

–El grup municipal ja no té cap sentit que es digui Convergència i Unió perquè no queda cap regidor d’Unió Democràtica. És un tema que se mescapa una mica però crec que s’està estudiant el canvi de nom sense canviar res d’allò que es substantiu.

Això no és pot entendre com una manipulació encoberta? La gent que va votar un partit municipal que es diu CiU.

–El projecte polític és el mateix avui que quan ens vam presentar a les eleccions municipals. (Pensa).

Ho dic perquè quan l’Esther Salat i la Cristina Paraira van marxar a Convergència, la mateixa Mercè Conesa va admetre que la gent que havia votat Unió es podia sentir estafada.

–No crec que utilitzés aquesta paraula, però podria entendre que algú des de fora ho pensés. Però insisteixo, les persones som les de sempre i pensem el mateix de sempre que és que volem el millor pel nostre país. Ara mateix això vol dir fer el salt al marc institucional que tenim perquè és el que el país necessita. Jo no era independentista, però les raons actuals vistes amb la mirada d’economista m’indiquen que el problema major és diu Espanya.

No em negaràs, Carles, que molta gent que va anar a votar a les municipals va donar el suport a CiU perquè hi havia representants d’Unió.

–Tampoc em pots negar que en aquell moment, com a mínim, tothom sabia que hi havia part d’Unió que era netament independentista. Per poc informat que estiguis sabies que la llista de CiU a Sant Cugat era independentista, tant per part convergent com per part unionista.

Has rebut pressions per marxar de Demòcrates i entrar a formar part de les files convergents?

–No. Cap ni una.

Què en penses de la marxa de Cristina Paraira i Esther Sala cap a les files de Convergència? Des de fora es pot entendre que canvien de partit per mantenir la cartera.

–Si entenc que algú pugui haver fer aquesta lectura. Però la gent que s’ha quedat a Unió mereix tot el respecte. La gent que ha marxat tot el respecte. La gent que ha vingut a Demòcrates fantàstic i la que ha anat a Convergència també. No passa res. A nivell de govern no hi ha problemes. Ara tots som persones i hi ha moltes històries personals, però tot el respecte per tothom.

La Cristina Paraira va dir que no volia entrar en el conflicte amb Demòcrates.

–No va dir que no volia entrar en el conflicte. Va dir que preferia no parlar-ne perquè es barregen coses que no tenen res a veure amb la política. I no és amb mi, sinó que es barregen altres coses.

En les últimes setmanes el més rellevant que ha passat en la teva àrea d’economia ha estat la presentació dels pressupostos. En el primer ple extraordinari es va sorprendre tothom amb un pacte amb ERC-MES. Com ha estat aquest pacte?

–Molt treballat. En l’àrea d’economia és molt important informar a l’oposició i tenir sempre la porta oberta. Ja no tenint majoria absoluta aquesta manera de fer encara s’incrementa més. Vam organitzar trobades amb els grups de l’oposició i amb el cas d’ERC-MES han tingut una profunditat superior, coherència amb el que s’havia vingut fent explícit tant a nivell nacional com a nivell local. En l’àmbit de les intencions volem replicar l’acord nacional entre Oriol Junqueras i Artur Mas a nivell local i per això tenim una propensió més intensa, que en el cas de realitzar un pacte des del govern, fer-lo amb ERC-MES. És un bon acord per la ciutat.

Deies que s’ha obert el procés a l’oposició però aquesta és queixa perquè no se l’ha trucat a formar part dels pressupostos i que directament s’ha pactat amb ERC-MES.

–No pot ser, impossible.

En el primer ple extraordinari si realment es volia escoltar a l’oposició ERC-MES no calia que donés el suport explícit.

–No em crec que algú hagi dit que no se l’ha trucat o que no se l’ha convidat a negociar. Dit això, només dos grups van votar en contra dels pressupostos, el PP i Ciutadans. Tot i així amb aquest últims dos partits també tenim la porta oberta per negociar. Tot el que considerem que és bo entrarà, m’es igual d’on vingui.

ERC-MES ha aconseguit posar en els pressupostos moltes mesures que ells portaven al programa electoral, però hi ha alguna contrapartida política més que no s’ha fet pública?

–És un suport d’estabilitat pressupostaria i el pressupost és l’aprovació més important del curs. Per tant això dona idea que estem davant d’una orientació, sense que sigui explícit ni estigui així escrit, cap a un govern que té més estabilitat amb el pacte que sense.

Quan vaig venir a la presentació del partit vaig voler preguntar quin era el vostra objectiu de cara a les eleccions d’aquí a tres anys i mig. Donat que la lògica d’un partit és la de presentar-se sol a les eleccions, com us presentareu a les pròximes locals?

–A les municipals? De l’any 2019?

Si és un partit que ha de ser transparent, que ha de tenir les estructures de vidre és una mica il·lògic que faci coalició amb un partit que no s’abandera d’això.

–A veure fugim de les banderes. Els tòpics són els tòpics i l’altre és la realitat. Convergència ha estat liderant un procés que rep i rebrà tota mena d’entrebancs, certs i falsos. Al final Convergència no té cap condemna. Mentre que altres partits si que en tenen, com per exemple Unió. El que hagi pogut passar a Convergència es remotament ínfim del que ha pogut passar amb el Cas Gürtel.

No em val això del “i tu més”.

–Ho dic perquè atribuir opacitat i corrupció no fa millors als altres partits que van traient bons resultats en les eleccions.

Insisteix si la iniciativa és fer un partit nou...

–Responc la pregunta. Nosaltres no muntem un partit nou per anar col·ligats amb ningú. Però no es pot dir que amb total certesa, degut a la inestabilitat política actual. Demòcrates vol jugar un paper important i central en la política catalana i no volem ser satèl·lit de ningú. Tenim eines, naixem amb una certa embargadora i amb una fota onada de gent nova i gent amb experiència que ens ajudaran a tenir un paper important. Avui anem a treballar colze a colze amb els partits sobiranistes i donar suport ple al President Mas.

Tot i no voler ser satèl·lits de ningú, ara de moment, colze a colze?

–No, nosaltres fem una coalició electoral puntual per les eleccions el 20-D. En el supòsit no desitjable que hi hagessin eleccions al març nosaltres encara estaríem en fase de creació, ja veurem que passa. No tenim vocació de ser la part, ni petita ni grossa, de cap tipus d’aliança electoral estable.

El procés d’independència, que tu has dit que ha liderat el Mas, no l’ha liderat ell perquè és qui estava al capdavant del Govern i si no hagués escollit aquest camí hagués perdut la majoria?

–Si ens posem a l’any 2010 l’aposta de Mas és l’aposta electoral perdedora, però creiem que era el que s’havia de fer. La postura guanyadora era l’antiga, la puta i la ramoneta. Convergència cada vegada que fa un pas va perdent vots.

Aquest pas no l’ha fet a costa d’ERC que ha hagut de sufragar els convergents quan aquests s’han vist amb l’aigua al coll?

–Però convergència s’ha vist amb l’aigua al coll? Avui per avui és el partit de Catalunya amb una distància sideral.

A les últimes eleccions catalanes si no s’haguessin unit amb ERC, els dos partits haguessin quedat frec a frec.

–Si n’estàs segur? Jo crec que no. Si aquest fos l’escenari el pacte de Junts pel Sí hagués estat més complicat de tirar endavant. Tot i que les enquestes dibuixen l’escenari que tu dius, però no te’n pots fiar mai.

Veurem a les eleccions generals si el que dius tu es manté?

–No. Les generals són eleccions generals. Hi ha molts catalans que en aquestes eleccions votaran en clau president espanyol i no per defensar els interessos dels catalans, perquè si fos així ciutadans no tindria ni un vot. 

En les últimes eleccions catalanes vosaltres formeu part de la coalició amb Junts pel Sí. La CUP el passat diumenge 29 de novembre, va reiterar, de moment, un nou NO a Artur Mas. Hi haurà eleccions anticipades?

–La CUP no va dir no. Però va ser molt decebedora per molts. Cada vegada que es produeix una votació i es diu no a Mas el procés s’afebleix. No amago que la visualització que el procés està en mans de la CUP no ens ajuda. 

Notícies relacionades