Aymerich davant la justícia per presumpta prevaricació en la instal·lació de la Boehringer a Can Mates

Joan Aymerich. Foto: Localpres

L'exalcalde de la ciutat entre el 1987 i el 1999, Joan Aymerich, està en ple judici a Terrassa per presumpta prevaricació. Se l'acusa d'haver beneficiat Boehringer Ingelheim España per situar la seva seu a Can Mates a la dècada dels 90. El cas coincideix amb el retorn de l'Ajuntament dels diners que els propietaris havien pagat pels sistemes generals en forma d'obres públiques de l'àmbit després que una sentència considerés que era l'Ajuntament qui hauria d'haver abonat aquesta quantitat.

Ara Damià Calvet, en la seva categoria de tinent d'alcalde d'Urbanisme, pretén tancar el cas amb una reordenació urbanística que ha de passar per retornar als propietaris la quantitat abonada. Per fer-ho, el Ple de juliol va aprovar endeutar-se en 15 milions d'euros, per fer front també a la sentència contrària per haver construït part de la ronda nord sobre uns terrenys propietat d'Adif.

Segons El Mundo en una notícia publicada divendres, fa 15 anys que Tafecsados va denunciar el cas i més d'una dècada que Aymerich està imputat. Si bé, la complexitat de l'assumpte, derivat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al jutjat de Rubí, i les reiterades apel·lacions de les defenses han retardat la resolució definitiva, el que, segons el rotatiu espanyol, podria rebaixar la pena d'inhabilitació prevista davant d'una possible condemna.

Lluís Recoder, com a alcalde posterior a Aymerich, també va haver de gestionar la problemàtica amb un pla de reparcel·lació del 2001, que substituïa el del 1997 –quan el TSJC ja va declarar nul·la la reparcel·lació del 1993–, i que finalment va quedar anul·lat al 2015. Malgrat el seu pas durant 12 anys per l'alcaldia, en què en part va tenir a l'actual alcaldessa, Mercè Conesa, al capdavant de l'àrea d'Urbanisme, la denúncia no li perjudica de cap manera. Sí afecta altres tres excàrrecs d'Urbanisme.

Així, se'ls acusa d'haver incomplert presumptament les normes urbanístiques després de signar al 1993 un conveni amb la multinacional que hauria permès reduir els terminis legals i fixar condicions privilegiades per sobre de la resta de propietaris. Tal com explica El Mundo, el Ministeri Públic creu que els processats van acceptar que un arquitecte contractat per Boehringer elaborés plans urbanístics favorables a l'empresa i que després el consistori els fes seus. També s'apunta a la cessió de terrenys municipals sense subhasta i al càrrec del cost d'obres públiques a propietaris, com el pont sobre la via del tren. Ara, segons el diari, Tafecsados s'ha retirat com a acusació contra Aymerich després de negociar amb el govern municipal.

Segons les diligències del 23 d'octubre del 2013, es va fer la parcel·lació perquè l'empresa aconseguís les 9 hectàrees que buscava per implantar-s'hi tot i que això afectaria negativament altres propietaris, que rebrien menys metres quadrats dels corresponents. El projecte estava redactat per un arquitecte contractat per la mateixa empresa tot i que el Ple havia aprovat que ho fes el consistori qui realitzés aquesta feina. Pel que fa als sistemes generals en forma d'obres públiques, només la Boeringer va acceptar pagar-ho mentre la resta de propietaris no i, per tant, segons l'auto, no estaven obligats a fer-ho. Això és el que ara es compensa amb l'endeutament del consistori i la recerca d'una nova reparcel·lació.

Per tal que la Boehringer tingués la parcel·la de 9 hectàrees, l'Ajuntament va fer un document al 1995 on es permetria, segons les diligències, “l'alienació directa de dos solars d'ús industrial propietat de l'Ajuntament a favor de Biesa (Boehringer Inhelheim)”. Tot i que el document es va vendre com de “regularització de finques”, el fiscal considerava que era una permuta que, a més, incomplia els límits del sector. Només un any després, al 1996, es concedia la llicència d'obres.

Segons Cugat.cat, al 2014, quan la titular del jutjat d'instrucció número 4 de Rubí va veure “indicis de criminalitat” en les actuacions urbanístiques, la jutgessa apuntava a fins a 5 possibles irregularitats tot i que considerava que la permuta del 1993 era la principal acció contrària a les normes urbanístiques. A més, s'assenyalava a la manca de publicitat registral i a l'incompliment dels drets d'altres propietaris. Tot plegat hauria permès estalviar a la Boehringer 402.000€.

Més recentment, el 8 de febrer, tal com s'extreu de l'acta de la Junta de Govern del 8 de març, el TSJC també va fer pública la interlocutòria d'una demanda de Tafecsados contra els acords presos en el Ple municipal del 17 de març del 2013 pel qual es va aprovar una permuta de les finques entre l'Ajuntament i la Boehringuer. Encara com a interlocutòria el govern es va limitar a “restar assabentat” i “acatar”.

Notícies relacionades