L’Audiència pública sacseja el model de ciutat

Fotos: Jordi Pascual

La Xesca, Hora Bruixa, els conductors d’autobús i uns veïns que no volen que els treguin els arbres han estat els principals protagonistes de l’Audiència pública de febrer. Tot i que a primera vista pot semblar que no tinguin relació entre ells, tots quatre han posat en dubte el model de ciutat vigent o el que es planteja de cara al futur amb plans i ordenances. La sessió oberta a la ciutadania s’ha convertit així en la més moguda dels darrers mesos.

Els activistes de La Xesca defensen el casal ocupat

Una desena de joves han acudit al Ple amb cartells amb el lema “okupem l’absurd”, eslògan de la darrera campanya engegada per La Xesca. Lluís Mora i Júlia Bolao com a representants dels activistes han criticat el govern per modificar projectes als pressupostos participatius i no donar resposta a les propostes ciutadanes. Defensen que el casal jove neix de la manca de voluntat de l’equip de Conesa de crear-ne un sota la forma d’autogestió i per això diuen representar un trencament “del seu model de ciutat”.

Així mateix, han aprofitat la intervenció per criticar el paper que ha jugat l’Ajuntament en l’ocupació de La Xesca repartint octavetes sobre l’ocupació als veïns, fent reunions a l’esquena dels activistes, bloquejant un acte de joves arquitectes i exigint una revisió tècnica de l’edifici desconfiant dels arquitectes que han consultat els activistes. D’aquesta manera, Mora i Bolao han dit defensar els interessos col·lectius en contra del que consideren que fa el govern. En entendre que es tracta d’un projecte totalment autogestionat, asseguren que es responsabilitzen de “totes les millores que s’hagin de fer”.

L’alcaldessa Mercè Conesa els ha respost que el govern està en contra de les ocupacions il·legals i per això ha intervingut. A més, diu que la petició de revisió tècnica de l’edifici es fa per garantir la seguretat de les persones que hi acudeixen. Així mateix ha acceptat que el model de ciutat que defensen els joves i el seu equip és diferent tot qualificant la ciutat d’“equilibrada, acollidora, verda, plural i diversa”.

Hora Bruixa defensa més accions en contra de la violència masclista

Reprenent el debat de la moció de la CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA per declarar la ciutat lliure de violència masclista i aprofundir en les accions de prevenció (proposta que ha acabat retirant-se pels grups proposants perquè no s’aprovessin les esmenes presentades pel govern), Maria Gordillo del col·lectiu Hora Bruixa ha defensat que cal més implicació de tots els actors implicats per aturar la violència de gènere. En nom del col·lectiu ha considerat que les esmenes del govern eren desafortunades i ha dit que l’Ajuntament no es pot conformar amb “plans que no arribin” argumentant que “no hi ha cap mort al municipi”.

Conesa ha defensat la tasca del govern amb diversos col·lectius que treballen la violència de gènere així com en el marc de la Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere de Sant Cugat. Ha defensat el protocol i la feina feta pels cossos de seguretat que, assegura, als anys 1990, quan va començar la xarxa, era molt diferent. Ha respost a les activistes que la seva crítica és “des de la barrera” i que, “sense voluntat de penjar-se medalles”, “treballem dia a dia i ens enfadem quan no aconseguim l’objectiu de tenir violència zero”. Per això també ha reivindicat la lluita de les feministes que l’han precedit.

Després de la intervenció de l’alcaldessa, la regidora de la CUP-PC, Núria Gibert, ha lamentat el to emprat per Conesa i ha dit que “l’últim que necessita el feminisme són discursos paternalistes” entre aplaudiments del públic. Després d’això l’alcaldessa ha demanat disculpes si ha semblat un to paternalista i ha seguit reivindicant la feina que fa l’Ajuntament sense entrar a valorar les propostes que el govern rebutjava en les seves esmenes a la moció que ha obert el debat.

Els conductors d’autobús demanen una revisió de l’ordenança d’animals

El Ple de febrer ha servit per aprovar inicialment l’ordenança sobre tinença d’animals i Ferran Margineda en representació del col·lectiu de conductors d’autobús de la ciutat ha criticat un punt de l’ordenança que els afecta directament. El text inclou la possibilitat que els animals de companyia entren al transport públic però els conductors consideren que pot haver problemes de convivència entre les persones que porten els animals i les que no són del seu gust. Per això demanen repensar l’article alhora que critiquen no haver pogut participar en l’elaboració de la part de l’ordenança que els afecta directament.

Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient i comissionat de Participació Ciutadana, ha defensat que el text ha tingut un alt grau de participació perquè s’ha elaborat de la mà de diverses entitats animalistes. Així i tot, ha animat els conductors a presentar al·legacions en el període d’exposició pública abans de l’aprovació definitiva perquè es puguin estudiar les seves preocupacions i ajustar l’ordenança.

Els veïns de l’Eixample Sud no volen que els tallin els arbres dels carrers

Marta Andreu en representació de diversos veïns de l’Eixample Sud ha demanat que s’aturi la tala d’arbres que s’ha iniciat al barri. Considera que els arbres que hi ha a les voreres donen vida i encant a la zona i que treure’ls és un error perquè alteren fins i tot el motiu pel qual alguns veïns van decidir anar a viure-hi. Assegura que els residents no van saber res fins que van veure els primers operaris tallant els arbres. Va ser llavors quan van buscar el projecte a la web de l’Ajuntament i van veure que s’eliminarien 111 arbres.

Cristina Paraira, tinenta d’alcalde d’Entorn Urbà, ha dit que pot aturar la tala un dia “però al següent els tallarem” perquè l’actuació ja ha estat iniciada i és difícil d’aturar. Assegura que el projecte es va presentar en una reunió als veïns, que no van mostrar, segons diu, el neguit que li transmetia Andreu. Tot i així, s’ha anotat el contacte dels veïns afectats per poder reunir-se amb ells. La justificació que dóna el govern a l’actuació és la millora de l’accessibilitat i la mobilitat per unes voreres estretes i amb arbres i pals al mig.

Notícies relacionades