L’aprovació del Pla del Monestir-Sant Francesc augmenta el debat sobre l’avinguda Cerdanyola

Foto: Jordi Pascual

El dia 3 de febrer a les 12 del migdia hi haurà una concentració contra la vianantització de l’avinguda Cerdanyola. Més de 200 persones ja han donat suport a la campanya de l’Associació de Comerciants del Barri del Monestir per aturar l’actuació. D’altra banda, molts veïns veuen esperançats unes obres que reconvertiran l’artèria principal del barri, donant protagonisme al vianant i apartant els cotxes per fases. El que fa uns anys només era un debat estèril perquè existia la proposta però no la concreció cada vegada és més tangible i ja està inclòs al Pla estratègic del Monestir-Sant Francesc aprovat al Ple de gener. Tot està enllestit perquè, segons la previsió del govern, es puguin començar les obres de la primera fase –entre el carrer Montserrat i el passeig de Torreblanca– durant aquest mateix any. L’inici de la concreció ha marcat les diferències.

Davant la diversitat d’opinions, ha pres força la proposta d’ampliar el procés participatiu, que va començar al 2016 per determinar quines actuacions de millora li calien al barri i segueix avui dia amb reunions dels tècnics i polítics de l’Ajuntament amb veïns i afectats per encarar la redacció del projecte a licitar. Més enllà de totes les sessions, es tractaria de fer una consulta popular del projecte abans de treure’l a concurs públic i així saber si el veïnat és favorable o si caldria canviar més elements. Ferran Villaseñor, president del Consell de Barri del Centre-Est i regidor d’ERC-MES, ha entomat políticament aquesta proposta i l’ha portada al Ple, on no va aconseguir el vist i plau del govern. Cristina Paraira, tinenta d’alcalde d’Entorn Urbà, explica: “Després d’un any i mig, 15 reunions, més les reunions que fem ara, el que s’ha fet al Consell de Barri i l’aprovació que haurà de passar per Ple pensem que és suficient. Veurem com va tot però en un principi ho farem així”.

Amb aquest posicionament del govern, la vianantització de l’avinguda Cerdanyola segueix endavant. Aquesta actuació se sustenta sobre el Pla estratègic en què s’hi preveu una inversió de 10,8 milions d’euros al Monestir-Sant Francesc entre el 2017 i el 2023 amb altres accions com fer carrers de plataforma única, potenciar nous equipaments, millorar l’enllumenat i la senyalització, introduir agents cívics i fer noves promocions d’habitatge públic, entre d’altres. De les propostes incloses, només ha quedat en aturada temporal la construcció d’un amfiteatre als Jardins del Vallès, proposta nascuda en el marc dels primers pressupostos participatius, després que els veïns de la zona hagin plantejat el seu neguit pels efectes negatius que creuen que l’equipament a l’aire lliure tindrà sobre els seus habitatges. El compromís del govern és buscar un consens entre afectats i proposants.

El Pla d’Inversions del 2018, recollit al pressupost vigent, contempla una partida de 400.000 euros per començar la nova distribució de l’avinguda Cerdanyola, uns diners que l’Ajuntament rep de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’anomenat Pla estratègic té moltes partides –fins i tot una de publicitat xifrada en 14.600 euros–, entre les quals també hi ha ja en licitació –que no s’ha aturat malgrat l’impàs anunciat pel govern– el projecte i contracte d’obres per fer l’amfiteatre, amb un pressupost de sortida 410.000 euros (amb IVA). Si bé, una de les preocupacions expressades pels veïns en el marc del Consell de Barri i altres fòrums de debat amb la institució és que el Pla contempla algunes accions que es podran fer aquest any i, per tant, ja estan pressupostades, d’altres que depenen del pressupost de l’any vinent i, finalment, algunes que no es podran fer fins començar el nou mandat.

Per cercar el compromís polític de tots els grups municipals en un intent de garantia perquè governi qui governi a partir del 2019 s’acabin desenvolupant els acords presos, el comissionat de Participació Ciutadana, Joan Puigdomènech, explica, va decidir tramitar el Pla a través del Ple. Tot els grups excepte el PP van acabar donant suport a la proposta que es va portar a aprovació definitiva, sense alterar ni una coma la que dos mesos abans es va portar a aprovació inicial, obrint un període de propostes de la resta de grups i de la ciutadania per millorar el document. ERC-MES va plantejar millores com la consulta sobre l’avinguda Cerdanyola o incloure al pressupost les actuacions a les pistes de Sant Francesc i a la plaça d’en Coll. També Sergio Blázquez, de Ciutadans, i Pere Soler, del PSC, van dir a la darrera sessió plenària que calia millorar el procés de l’avinguda Cerdanyola i fer actuacions per reorganitzar l’aparcament, respectivament. Malgrat les veus crítiques, només el PP s’hi va abstenir per “l’oposició dels comerços i d’alguns veïns” a la vianantització.

Avui dia, explica Paraira, l’avinguda Cerdanyola es treballa sobre un document base que inclou unes primeres simulacions i actuacions. La primera fase, ha explicat el govern als veïns en les reunions que tot just fan aquests dies, segons va explicar Cugat.cat, preveu estar enllestida en un any amb actuacions com la renovació del clavegueram i treure els cotxes en favor dels 11.000 vianants diaris que, asseguren, passen per la zona. La segona fase –entre el carrer Montserrat i la rambla del Celler– sí permetrà la circulació de vehicles però amb prioritat invertida. S’instal·larà un lector de matrícules per controlar l’accés i es farà un aparcament al principi de l’avinguda aplicant una zona verda amb prioritat per als veïns –que, alhora, podran tenir fins a quatre matrícules autoritzades per accedir a la zona amb circulació restringida.

Amb un projecte bàsic encara no acabat de definir, els veïns plantegen dubtes sobre la recollida d’escombraries, la relació entre vianants i bicicletes, el clavegueram, la circulació de vehicles d’emergència i el transport públic, entre d’altres. De moment, es preveu el canvi de recorregut de les línies L1, L7 i L8 mentre el carrer seguirà habilitat per als veïns que vulguin accedir als aparcaments i per als vehicles d’emergència. En canvi, l’Ajuntament estudia la recollida d’escombraries porta a porta a tot el municipi i, per tant, potser s’eliminaran els contenidors del carrer. Tot i així, Paraira assegura que les trobades amb els veïns es fan per recollir el neguit i poder fer modificacions sobre el projecte bàsic i l’executiu.

 

Si bé, malgrat la paraula del govern, els comerciants continuen tenint dubtes. Antoni Gual, president de l’associació de comerciants del barri, diu que la vianantització tindrà molts efectes negatius sobre el comerç i sobre el dia a dia dels veïns. La seva entitat ha recollit en una carta dirigida a la tinenta d’alcalde 20 motius classificats en seguretat, salut pública, mobilitat, comerç i cultura per oposar-se a la mesura. Entre d’altres, critiquen el pas de l’autobús per la plaça d’en Coll, que es treguin els contenidors, l’eliminació de les places per a persones amb mobilitat reduïda a l’avinguda, la impossibilitat que els clients tinguin descompte als aparcaments si les botigues no paguen la quota a Sant Cugat Comerç, la reordenació del trànsit, la limitació de les mides dels camions que abasteixen les botigues, la reducció de terrasses i l’abandonament cultural que al seu parer sofreix el barri.

Gual considera que és impossible introduir totes les propostes de l’entitat en un projecte que contempli la vianantització de l’avinguda i, per això, tal com va explicar en una entrevista a elCugatenc, aposta per fer millores d’arbrat, enllumenat i voreres sense afectar a la circulació. Considera que, més enllà del perjudici que sofriran els comerços durant les obres, el resultat tampoc els serà beneficiós, tant per la reducció de clients que preveuen per perdre l’accés amb vehicle com per la possible gentrificació del barri. Paraira, però, creu just el contrari, que la vinanatització permetrà que més persones passin pels comerços en un barri que, amb nous habitatges públics, creixerà demogràficament.

El govern manté la seva voluntat de vianantitzar l’avinguda, una operació que, diuen, servirà per resoldre altres reivindicacions històriques del veïnat com la millora del clavegueram, el cablejat i l’enllumenat. “Tenim una idea bàsica que recull l’estudi de mobilitat exigit per l’AMB i una proposta de projecte per tenir un document base”, argumenta la tinenta d’alcalde, “abans de tenir el projecte redactat mirarem d’encabir i trobar un equilibri entre les propostes rebudes”. Davant les crítiques dels comerciants i d’alguns veïns, demana “una oportunitat al diàleg”.

Notícies relacionades