Aldo Ciprian: “Promusa és un forat negre, jo la tancaria”

Fotos: Jordi Pascual

Després de quatre anys encapçalant el grup municipal, Aldo Ciprian es torna a presentar com a alcaldable per Ciutadans amb una proposta política que té la seguretat com un dels eixos principals. Amb ell parlem d’aquest i altres afers que han marcat el mandat com ara el debat nacional, la corrupció i les polítiques d’habitatge. També sobre com arriba el partit a les eleccions un cop acabat el seu primer mandat amb representació al municipi i on han viscut situacions complexes com la marxa del partit de la que havia estat la seva primera vocal a Valldoreix.

Aquesta és la novena entrevista del cicle de converses amb els candidats i candidates a les municipals. També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa (per un problema amb l’àudio només hi ha vídeo els primers 10 minuts).

No heu fet primàries.

– Fa quatre anys teníem una normativa interna que ens deia que havíem de fer primàries en qualsevol cas. Això es va canviar al 2017 perquè només es fessin a partir dels 400 afiliats. Nosaltres no complim els requisits. Hem pres un acord i s’ha proposat a la directiva. Ha estat per consens perquè no hi ha hagut candidatures alternatives, és una bona senyal a nivell local perquè demostra que hi ha bona comunicació entre els afiliats.

Aquest mandat va marxar la vostra primera vocal a Valldoreix, hem vist fotos d’Andy Fernández, que era membre de les vostres joventuts, penjant cartells electorals del PP... Què ha passat a Ciutadans?

– Hi ha gent a qui no li agrada el partit. Tothom és lliure de participar. No hi ha votants d’un partit, en cada moment poden decidir, com la seva militància.

Munia Fernández-Jordán és regidora i diputada al mateix temps. Segons els vostres estatuts això no es pot fer.

– Sí es pot si ho convalida l’executiva en aquell moment. Ella ho té. Jo li vaig demanar personalment que es quedés perquè després de tres anys treballant és un puntal del grup municipal. Quan jugues la Champions ho has de fer amb els millors jugadors. Munia és una referent de l’agrupació.

Igualment repeteix a les llistes com a número 2. Per tant, seguirà compaginant els dos càrrecs?

– Ho ha de decidir ella. Si surto com a alcalde, m’agradaria tenir-la a l’equip. No és el mateix fer un treball de govern que d’oposició. Al govern necessites tot el temps per dedicar-lo a la ciutat. A l’oposició la càrrega de treball és més lleugera.

Vau ser víctimes d’una difusió viral que deia que el vostre company Sergio Blázquez va agredir un càmera a una manifestació. És evident que no va ser ell però vosaltres no vau sortir a desmentir-ho. Per què?

– Les xarxes són una mica estranyes, sobretot Twitter perquè és molt ràpid. La setmana passada, per exemple, li van hackejar el compte a Carina Mejías. Si dones importància a una informació que és falsa, alimentes el monstre. No hi havia cap imatge que demostrés la mentida. Vam debatre si calia respondre però vam decidir no fer-ho. La informació es va morir.

No us ha afectat en negatiu?

– Crec que no perquè les xarxes les utilitzen un perfil molt clar de persones, especialment Twitter. Si no l’alimentes, al final es perd la informació. Hi ha moltes mentides que surten a la xarxa que acaben perdent-se.

A les generals heu estat cinquena força, molt a prop de la quarta. És extrapolable a les municipals?

– Les eleccions arrosseguen tipus diferents de persones. A Sant Cugat tenim gairebé un 11% de persones de fora d’Espanya que sí participen a les municipals. Al 2016 hi va haver-hi unes eleccions generals que va guanyar ERC i al 2017 a les autonòmiques vam guanyar nosaltres. No crec que sigui extrapolable. També cal veure les persones que representen els partits.

Quin objectiu us marqueu?

– L’alcaldia. Quan comences a jugar la lliga, vols guanyar-la i et presentes amb els millors jugadors. Això també depèn del treball ben fet en la pretemporada. A les autonòmiques vam treure 12.000 vots. És una bona base. El treball s’ha fet i sortim a guanyar.

Seguint amb el símil futbolístic. Abans de començar la temporada ja saps si el teu equip té més possibilitats o menys.

– En aquest cas no depèn de l’equip que tinguis. Conec els equips dels meus rivals i crec que estem molt per sobre com a formació, experiència i voluntat d’aportar solucions a la ciutat. L’altre dia a un acte que vam fer a Sant Cugat Javier Nart va explicar que la gent vota més per cor i voluntat que per estar al dia a dia del que passa a la ciutat. La gent vota per un símbol, per un color... Potser és una mica trist però ho hem d’acceptar.

Temeu a Vox?

– És un partit que no té res a veure amb Ciutadans. Té la seva candidatura i la seva gent. Fa quatre anys ja es van presentar. És un bloc conservador, nosaltres som liberals. Pot haver alguna persona que havia votat Ciutadans que ara voti Vox, potser; també hi ha gent d’ERC i de la CUP que ens ha vingut.

Us ha vingut gent de la CUP?

– Que hagi votat a la CUP potser sí. O gent de Convergència.

Propostes. A l’acte amb Javier Nart vas reivindicar Ciutadans com el partit que més ha fet contra la corrupció a nivell local. Per què ho penses?

– Durant quatre anys hem aixecat moltes catifes. L’estiu del 2015, després de les eleccions, ja entrava la Guàrdia Civil per recollir document. Tots aquests casos venen de lluny, com el cas d’Adif i la Boehringer en temps d’Aymerich o el cas Teyco amb Recoder i amb Conesa com a tinenta d’alcalde de Territori. Hem fet oposició i hem fiscalitzat del govern en moltes activitats. També en petites corrupteles i defectes ètics molt greus. Què han fet durant 30 anys la resta de partits?

Si et fixes en el mandat, quan El País va publicar els indicis CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA van demanar una auditoria. Vosaltres vau demanar la dimissió de l’alcaldessa sense iniciar una moció de censura...

– La millor forma de no fer res és fer una comissió perquè no funcionen. Només ha servit la del cas Teyco, que ha acabat a l’Audiència Nacional. Ens vam posar d’acord tots en aquest cas. Insisteixo que aquestes coses no són noves. El cas d’Adif ens ha costat 8 milions d’euros per expropiació de la ronda nord. El cas Boehringer es va tapar. Vam assistir al jutjat i l’Ajuntament es va retirar com a acusació. També Conesa va dir que es querellaria contra Convergència i no ho va fer. Fixa’t que en aquests quatre anys de mandat potser tots hem aixecat les catifes però Ciutadans hem tingut un paper molt important.

Què pot fer l’Ajuntament perquè res d’això torni a passar?

– Has de canviar de govern. No pots canviar contínuament de nom: primer CiU, Convergència, Sant Cugat sí que es pot, Sant Cugat no vol, els Amics de la Conesa... Cal noves persones, nou govern i una nova manera d’afrontar aquests afers. El proper govern trobarà moltes sorpreses.

A l’acte també vas parlar de projectes faraònics. Vas fer referència a la vianantització de l’avinguda Cerdanyola i l’amfiteatre dels Jardins del Vallès. Els dos neixen de processos participatius.

– L’avinguda Cerdanyola s’ha fet en base a un procés participatiu on han participat 198 persones. Hi viuen 15.000 persones al barri, també hi ha desenes de negocis que depenen de la zona blava, l’àrea verda... El projecte té un contenciós per part dels comerciants. No podem fer coses que costen un munt de diners. Fer les coses malament comporta gastar molts diners.

Als Jardins del Vallès unes 1.000 persones van votar el projecte, però era gent de tota la ciutat. A més, amb les mesures de sonoritat es veu clarament que es passaven els límits. S’han recollit 600 signatures dels veïns de la zona. L’Ajuntament ha iniciat les obres igualment.

Segons l’Ajuntament, la sonoritat tenia problemes inicials però un cop ajustat el projecte ja està...

– Jo tinc dades dels veïns que demostren que això no és així. És un estudi tècnic. També han presentat un contenciós, un altre projecte que ens costarà molts diners.

Si la participació és fallida, què s’ha de fer perquè no torni a passar res semblant?

– És complicada, no pots proposar projectes que no són viables. Les coses s’han de fer amb cap i amb talent. S’han de veure quines són les possibilitats. No pots fer un kàrting al mig de la rambla del Celler, és lògic. Doncs el mateix passa amb altres projectes. Els veïns volien millorar els Jardins del Vallès per tenir un nou centre del barri però no s’ha obtingut aquest resultat. Puc opinar sobre el que m’agradaria a la Floresta tot i viure a un altre barri però s’ha de veure si és possible o no.

Per què no voleu la Biblioteca Central Urbana al parc Ramon Barnils?

– Sembla que inaugurem pantans ara que s’apropen eleccions. No pots jugar amb 10 milions d’euros d’aquesta manera. Tenim una biblioteca al costat.

Deixarà de ser-ho...

– Sí i passarà a ser qualsevol altra cosa. Però s’havia fet un estudi per fer-la més gran. A més, els horaris de les biblioteques de Volpelleres i Mira-sol no estan al cent per cent. La Floresta també té un projecte d’una zona d’estudi. No ens hem de centrar en el centre. A més, la biblioteca agafarà un pulmó al centre de la ciutat.

També volem una altra dinàmica. Parlem d’smart cities i robocops que patrullen i no ho fem de biblioteques virtuals?! Cada cop la gent té més tendència a utilitzar sistemes multimèdia. Ocupa menys espai, és més econòmic i donem servei. No sé ara qui va cada dia a les biblioteques. Potser hi van a estudiar però això són sales d’estudis, no una biblioteca de 10 milions. Hem d’aplicar solucions a les necessitats de les persones.

En l’eix nacional heu criticat el temps que s’ha consumit en el Ple debatent d’aquests afers però també al govern per l’ús polític que considereu que ha fet de la institució.

– Hem perdut moltes hores en debats estèrils. Els Plens costen molts diners i s’han d’aprofitar: parlar de l’hipòdrom, la biblioteca, la vianantització de l’avinguda Cerdanyola... Parlar de polítics presos, l’escalfament del món... sembla molt maco però si voleu ho fem al bar.

Amb el PP heu portat algunes mocions de defensa de la legalitat, de la Constitució...

– Això fa referència al que passa a Sant Cugat. No podem incomplir la llei i les teves pròpies ordenances, com la de publicitat. Si no compleixes ni les teves pròpies ordenances, com pots exigir que la resta paguin impostos? Si l’Ajuntament si no fos administració segurament rebria unes multes escandaloses del propi Ajuntament per incomplir ordenances municipals. Cal denunciar sempre i que expliquis la relació amb la ciutat.

El món local pot pressionar. El posicionament de molts ajuntaments pot ser clau per canviar alguna cosa a la Generalitat o a l’Estat...

– Hi ha programes de televisió, entrevistes, publicacions a fer... Al Plenari hauríem de ser més seriosos i treballar per les coses que ens paguen. Aquests minuts i hores han de retornar als ciutadans.

Seguretat. Ja fa anys que demaneu més agents de Policia Local i insteu a la Generalitat a tenir-ne més de Mossos d’Esquadra. Més enllà d’això, què pot fer l’Ajuntament?

– També es poden trobar solucions tecnològiques serioses; no un robot que patrulla i que condiciona la plantilla. A Sant Cugat hi ha els grups de Whatsapp de seguretat, que demostren la psicosi que hi ha a tot arreu. Segons la Policia Local hi ha 3.000 persones enganxades. Això significa que la gent està connectada per telèfon mòbil. Per això proposem fer una aplicació mòbil connectada amb la Policia Local per denunciar, com a Matadepera. Hem de tenir una línia directa. Si trigues 15 minuts a arribar quan denuncien un robatori, no pots fer res. Hem gastat 250.000 euros amb un dron, s’ha renovat la flota de cotxes, s’han comprat càmeres... Al darrere d’aquesta tecnologia sempre és necessari una persona.

Hi ha partits que us diuen alarmistes.

– Des del 2015 que ho diem. Ens deien que fèiem política de la por. Ara ells també parlen de seguretat. Ha vist què diuen la CUP i ERC? El PSC igual, defensant un altre model de seguretat. Portem quatre anys en què no s’ha fet res des del govern. On no hi ha seguretat no hi ha llibertat. No podem garantir cap llibertat si no som capaços de proporcionar una resposta. No podrem acabar amb tots els robatoris però sí reduir-los molt.

Què penses de les propostes d’altres partits de densificar barris, obrir comerços, crear xarxa..?

– La base és la policia i després ja podem inventar. A partir de tenir un sistema de seguretat propi es poden fer moltes mesures. Sense la base no es poden fer altres coses.

Habitatge. Tenim una ciutat quasi acaba. Què podem fer per intervenir al preu?

– Baixar els impostos. Ara tenim també la tarifa metropolitana de transport, 218 euros de mitjana que se sumen a l’IBI, tot i que no és ben bé IBI. Això significa que pujaran els lloguers. Per a qui paga 3.000 euros potser no significa res però per a gent de Sant Francesc o la Floresta pot suposar haver de marxar de la ciutat.

També hem de facilitar el lloguer. Ara diuen que faran 600 pisos de lloguer però quants se n’han fet fins ara? Hem d’augmentar l’oferta i al mateix temps verificar que realment van a gent de Sant Cugat. El cas del fill del gerent de Promusa, sobre el qual vas publicar un article amb què no estic d’acord, és clar. No em sembla ètic que el fill d’algun polític o càrrec es beneficiï d’un pis de Promusa.

S’ha de prohibir?

– És impossible posar-ho a un contracte. Cal diferenciar el que és il·legal del que no és ètic. És important definir l’ètica política perquè sinó no podem lliçons a ningú.

Ja que m’has fet esment directe; si tens documents que poden desmentir qualsevol cosa que hem publicar, envia-me-la. Repassem mesures sobre habitatge que s’han pres aquest mandat per conèixer la vostra posició. Reserva d’un 30% de les promocions en sòl urbà consolidat per tenir habitatge assequible.

– M’agradaria veure on ha funcionat això. En el tema de la remunicipalització de l’aigua, per exemple, segueixo de prop el que ha fet Terrassa. La mesura del 30% no la veig perquè és complicada. Fas que un veí pagui molt menys per un habitatge igual. A més, què passa amb els serveis associats, també es paguen diferentciats? Es podria fer ajuntant aquestes promocions més barates en un únic edifici però no tenim zones de creixement. Sincerament, no ho veig viable.

Pla d’Acció de Promusa.

– És fum. No es pot presentar un Pla d’Acció 2030 a quatre mesos de les eleccions.

Ja fa un any que es va presentar.

– D’acord, però ho han fet de cara a les eleccions. Els projectes s’han de fer ben fets. Al 2030 no sabem qui governarà. Promusa és un forat negre; no sabem què passa dins. Jo tancaria Promusa.

I l’Ajuntament n’assumira les funcions?

– Bé, primer analitzaria què hi ha i buscaria els responsables de la gestió. Només m’agradaria conèixer la informació de veritat. Si les sospites es refermen, tancaria la societat. Sinó hauríem de veure com es gestiona.

Índex de referència del preu del lloguer.

– Perdó?

Un índex proposat per la Generalitat, de moment de caràcter informatiu. El debat és en l’ús que se’n pugui derivar un cop legislat per si es pot bonificar o sancionar.

– La mitjana de lloguer a Sant Cugat supera les 1.000 euros. Som liberals, no crec que s’hagi de condicionar a quin preu has de llogar la casa. Com a administració hem de facilitar que lloguis amb garanties. L’administració no pot ser el pare de tothom i cadascú ha de saber si pot o no pot pagar un lloguer. Condicionar el mercat no és positiu.

L’Observatori Social de l’Habitatge i la Taula Local d’Habitatge han funcionat?

– Mai. Són taules i comissions no funcionen bé. Passa el mateix amb la taula de mobilitat, on no s’ha parlat de l’hipòdrom més que un vídeo explicatiu. Són coses importants. No diré si s’ha de pavimentar o quin arbres has de posar, però els projectes important s’han de parlar. Hi ha propostes, com la millora de les parades de taxi, que no s’han impulsat ni parlat.

S’han de millorar els serveis socials?

– Dotar-los de més pressupost. L’índex de Gini demostra que som una ciutat molt desigual. Càritas no dona prou resposta, cal dignificar habitatges, ajudar la gent gran... Les prioritats són les persones. Una vegada hi has donat resposta, pots fer altres coses.

Territori. A la Floresta hi ha una plataforma que demana un Consell del Poble com a camí cap a una EMD. Ho compartiu?

– És molt millor donar sentit als Consells de Barri. Per què la Floresta i no Mira-sol o Volpelleres? És necessari establir les competències i quines decisions són vinculants. Per tant, hem de definir quines entitats hi participen. Es tracta de donar seriositat i pes als Consells amb un pressupost lligat a les decisions. Hi ha d’haver un enllaç amb l’equip de govern.

He parlat amb el president de Bellaterra i tenir una EMD no és cap panacea. Hi ha moltes limitacions. La nostra proposta és donar més pes als Consells de Barri dignificant la feina de la gent.

Bellaterra i Vallpineda s’han d’annexionar a Sant Cugat?

– Primer ho han de votar Cerdanyola i Molins i després nosaltres.

Coneixes el document de 15 mesures per al foment de l’economia social i solidària als municipis que ha fet la Xarxa d’Economia Solidària?

– No.

A un dels punts proposen que els serveis bàsics, com l’aigua, ha de ser de titularitat pública amb gestió comunitària. Com ho veieu?

– La finalitat és donar un servei de qualitat amb el millor preu possible. Hem de valorar les possibles solucions. Per això hem de veure experiències com la de Terrassa. També podem parlar amb Sorea per negociar. Al cap i a al fi, no hi ha un bon sistema per se sinó un millor sistema per a la ciutat. Si hem de municipalitzar, perfecte; si hem de negociar amb Sorea, també...

La decisió dependrà de l’estudi que no s’ha fet encara?

– Sí. Em sembla que s’ha proposat a la Universitat Politècnica de Catalunya. El problema és que s’aproven coses i després ja no sabem res més. És un tema a reprendre amb el nou govern.

Enmig de la fragmentació política, amb qui pactaríeu i amb qui no?

– No pactaríem amb els nacionalistes perquè el sentir de la ciutat està per sobre d’aquests interessos polítics. Aquesta serà la nostra única línia vermella. Ara bé, no dependrà del grup municipal sinó de la directiva.

Notícies relacionades