L'agrupació de Ciutadans va acceptar un donatiu en efectiu de 300€

Imatge: Jordi Pascual

En l'acta de la reunió ordinària de la junta directiva de l'agrupació santcugatenca de Ciutadans del 21 de juliol de 2015 a la qual elCugatenc ha tingut accés, un membre diu haver vist un altre vocal mostrar 300€ amb la voluntat de fer una donació a l'agrupació just abans de començar una reunió de junta a l'Hotel HStC. Una afirmació que prosseguia a la lectura d'una carta en què s'evidenciava una crisi interna. En aquesta, s'apunta a la filtració d'informació confidencial de la junta a la militància i a la confusió del donatiu amb un suborn. Segons alguns afiliats, que han preferit mantenir l'anonimat, la parella de qui va fer el donatiu és una de les assessores del grup municipal.

Fragment de l'acta de la reunió de la junta directiva de Ciutadans Sant Cugat de juliol del 2015.

En l'acta de juliol i la de la reunió de l'agrupació del 25 de juny, es pot veure com un grup d'afiliats critiquen la falta de transparència. En la de juliol s'explica l'obertura d'un règim disciplinari per part d'Aldo Ciprian a un dels afiliats que en la reunió de l'agrupació, l'acta de la qual també ha pogut consultar aquest diari, havia demanat explicacions al respecte. De fet, tal com diu Ciprian, portaveu del grup municipal i vocal de comunicació, l'agrupació va portar al Comitè de Garanties del partit l'acta en què l'afiliat demanava explicacions per acusar-los de rebre el suborn perquè la parella d'un dels vocals esdevingués assessora del grup municipal que havien aconseguit en les eleccions del 24 de maig.

El coordinador de Ciutadans Sant Cugat, Sergio Blázquez, sentencia: “Evidentment, el Comitè de Garanties, després d'analitzar la informació, ha decidit que, per suposat, el que deien aquestes persones no era cert”. Si bé, l'afiliat en cap moment empra la paraula “suborn” i va demanar, tal com figura en el punt sobre el règim disciplinari de la reunió de juliol, que es retirés de l'acta de juny la frase “perquè aquesta fos elegida”, d'on s'extreu l'acusació de suborn, ja que assegura no haver-la dit.

Fragment de l'acta de la reunió de l'agrupació de Ciutadans Sant Cugat de juny del 2015.

Finalment, se li va obrir un règim disciplinari i l'afiliat en qüestió ja no és al partit. Blázquez diu que, si aquest tornava a insinuar un suborn, es podria arribar als tribunals. En cap moment, però, s'ha portat l'assumpte a la via judicial. Alhora, resta importància al cas: “Hem crescut molt i amb total transparència”.

Ciprian i Blázquez, preguntats per aquest diari sobre si hi havia hagut algun intent de suborn, van reconèixer els 300€ com un donatiu en la reunió celebrada a l'hotel. Si bé, Ciprian diu que el tràmit va seguir els criteris establerts pel partit, és a dir, acceptar el donatiu i fer un rebut perquè l'afiliat pugui desgravar-s'ho en la declaració de la renda.

L'aportació es va fer, segons Ciprian, per adquirir 300 roses per a la diada de Sant Jordi del 2015. En aquell moment, a més, com encara no s'havia conformat el grup municipal perquè no s'havien celebrat les eleccions, el donatiu anava a parar al partit a nivell nacional. Tot i que no indica data exacta, creu que es va fer al març, per poder preparar amb temps la jornada.

Segons la legislació vigent, “les quotes i aportacions dels afiliats hauran d'abonar-se en comptes d'entitats de crèdit obertes exclusivament per a aquesta finalitat”, és a dir, no hi pot haver donatiu en efectiu directe sinó que o es fa per transferència o per ingrés en el compte del partit. Tot i que el 31 de març va entrar en vigor una modificació de la Llei Orgànica sobre finançament dels partits polítics, l'article manté el redactat que a partir del 2015 se separa en tres subpunts.

Sembla que el tràmit no va seguir allò establert en la llei. És el que va respondre Joan Lluís Pérez, professor de Dret Constitucional a la UAB i entès en finançament de partits, preguntat per elCugatenc sobre aquesta qüestió. Si bé, l'expert també apunta que “no tota irregularitat és il·lícita”.

És el que passaria amb aquest donatiu. Tot i que la legislació el contemplaria com a “infracció molt greu”, està en mans del Tribunal de Comptes determinar-ho, tant si hi ha hagut infracció com la sanció econòmica que pertocaria. A priori, per tant, no tindria recorregut per la via penal ni civil. Ciprian i Blázquez, preguntats pel donatiu, després d'una vacil·lació sobre la data, no van desmentir l'existència dels 300€. El coordinador va insistir, però, que “tot s'ha fet legal i seguint els procediments del partit”.

Ciprian també dubta de la fiabilitat de l'origen de tot el conflicte, la crítica dels afiliats, perquè “[els diners] no es mostren perquè estan dins d'un sobre”. Per això diu que és impossible que sabés què hi havia dins ja que, a més, segons la seva versió, l'afiliat posteriorment expedientat estava a la taula del costat. Tot i acceptar que ell mateix va rebre el sobre, nega qualsevol irregularitat perquè s'hagués comès davant de tota la junta. A més, relativitza la importància de l'aportació: “300€ per a ell potser són molt importants, per a mi no signifiquen res”.

Blázquez, per la seva banda, apunta a una altra possibilitat, contradient l'acceptació del donatiu en efectiu que havia fet al principi de la conversa amb aquest diari: “'Pren, et dono 300€, compres les flors i les entregues com a donatiu al partit'. Què hi pot haver de suborn en això?”. Si bé, aquest tràmit entraria en conflicte amb un altre article de la Llei Orgànica sobre finançament de partits polítics: “Els partits polítics no podran acceptar que, directa o indirectament, terceres persones assumeixin de forma efectiva la despesa de les seves adquisicions de bens, obres o serveis o de qualsevol altra despesa que generi la seva activitat”.

En qualsevol cas, cap dels actors implicats no han portat a instàncies judicials l'acusació de suborn ni el donatiu. Per tant, qualsevol informació que es desprengui dels documents i converses citades en aquest article no pot servir per determinar la culpabilitat ni innocència de ningú ni tampoc la sanció que podria tenir lligada. Només un magistrat podria determinar-ho.

La divisió interna

El donatiu i la interpretació d'un sector de Ciutadans com un suborn va comportar una crisi interna. En l'acta de la junta directiva de juliol del 2015, un vocal va llegir un escrit en què criticava que s'havia filtrat informació confidencial de la junta que alguns afiliats havien aprofitat per “calumniar, injuriar, acusar de suborn i de ser subornat”. Deia que una d'aquestes informacions era l'existència d'un veto a una persona per evitar que accedís com a assessora; un fet tergiversat des del seu punt de vista. Això comportaria una divisió interna de l'agrupació. Segons l'escrit, un dels sectors s'autoanomenaria amb un joc de paraules a partir del nom d'un dels membres de la junta.

Fragment de l'acta de la reunió de la junta directiva de Ciutadans Sant Cugat de juliol del 2015.

Segons l'exposició del vocal, Ciprian i Munia Fernández-Jordán, l'altra regidora, conjuntament amb un grup de vocals formarien un dels sectors, mentre que Blázquez i altres vocals serien els crítics. En aquella mateixa reunió, es va tractar un punt per la dissolució de la junta directiva de l'agrupació, que finalment va ser rebutjada.

El mateix vocal que havia llegit l'escrit, plantejava que no hi havia raó per dissoldre tota la junta però apuntava al sector crític com a responsable de les filtracions que havien afavorit la divisió interna. En la seva intervenció va demanar que fossin els responsables de les filtracions qui dimitissin i apuntava directament al coordinador, Sergio Blázquez, perquè ho fes. Després de l'exposició, Blázquez va prendre la paraula i va ser concís: “No dimiteixo com a coordinador”.

Fragment de l'acta de la reunió de la junta directiva de Ciutadans Sant Cugat de juliol del 2015.

Poc més de vuit mesos després d'aquella reunió, tant Blázquez com Ciprian neguen que hi hagi una crisi interna. Tots dos consideren que hi ha diferents perspectives de com s'haurien de portar alguns assumptes del dia a dia de la formació com si ha d'haver més o menys independència entre el grup municipal i l'agrupació. En qualsevol cas, es tracta d'un debat que no només es quedaria en l'esfera local. “Hi ha discrepàncies de funcionament que s'haurien de modificar a nivell nacional amb les altres 1.500 agrupacions que tenim a Espanya”, apunta Ciprian.

El portaveu diu que no hi ha hagut cap altra baixa nascuda per les desavinences internes provocades per la interpretació de la donació de 300€ a l'Hotel HStC tot i que això no significa que no hi hagi hagut baixes: “Hi ha hagut dos afiliats que ens han deixat pel pacte amb el PSOE a nivell nacional però cap per aquest cas”. Alguns dels afiliats consultats per elCugatenc diuen, en canvi, que sí han hagut altres expulsions.

Referent al primer expedientat, Ciprian assegura que és l'únic afiliat de ple dret que s'ha expulsat en 10 anys d'existència del partit a la ciutat. Empra la fórmula “de ple dret” perquè els simpatitzants de Ciutadans han de passar un període de carència de 6 mesos, segons determinen els estatuts del partit: “Un cop acceptada una sol·licitud d'afiliació, s'estableix un període de carència de sis mesos durant el qual el Comitè Executiu podrà acordar de manera motivada revocar la seva acceptació”.

El finançament de Ciutadans a la Fiscalia

A nivell nacional, un grup d'excàrrecs va denunciar Ciutadans a Anticorrupció a finals de febrer. Criticaven un presumpte finançament irregular del partit. Segons va publicar extraconfidencial.com, el partit obligaria els grups municipals a traspassar els seus ingressos al compte general del partit, a més de donatius en metàl·lic. D'aquesta manera, es blocaria qualsevol possibilitat de finançament propi a nivell local. Tot plegat es basaria en un document anomenat “Protocol Actualitzat d'obertura de comptes bancaris i gestió de grups municipals, provincials i autonòmics”.

Aquesta forma de finançament podria ser contrària a la legislació vigent. La Llei Orgànica sobre finançament de partits polítics; la Llei reguladora de les bases de règim local; el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), i a Sant Cugat també el Reglament Orgànic Municipal (ROM) deixen clar que l'aportació ha de ser als grups municipals i no al partit.

Ciprian assegura que això és impossible que passi a Sant Cugat. Explica que existeixen dos comptes diferents, fiscalitzats també per l'Ajuntament, que depenen exclusivament de l'agrupació. Un és per als ingressos del consistori, 27.000€ per la representació (9.000€ per assignació fixa i 6.000€ per cada regidor). L'altre serviria per a les despeses i ingressos propis de l'agrupació.

D'altra banda, l'assignació que correspon a Criprian com a portaveu és de 24.000€ anuals mentre que les dels dos altres regidors és de 18.000€. Aquests ingressos els fa l'Ajuntament a cadascun dels representats i ells, tal com queda estipulat als estatuts, donen un 10% al compte comú del partit. El consistori també paga 12.000€ anuals a cada assessora del grup municipal.

Ciprian diu que es tracta d'un sistema de control financer reconegut i premiat. Blázquez fa bandera de la transparència del partit i ho exemplifica dient que qualsevol afiliat pot accedir a les actes citades en aquest article així com qualsevol informació sobre pagaments que sol·liciti. “Si bé, és cert que fins ara no ens han fet cap petició”, clou.

Notícies relacionades