Afrontar els problemes de seguretat, entre la repressió i la prevenció

L'inspector en cap de la Policia Local, Josep Maria Escarré, amb el nou cap d'àrea de seguretat, Jaume González. Fotos: Jordi Pascual i Localpres

Garantir la seguretat dels ciutadans sempre està en debat amb garantir la llibertat. La capacitat per evitar delictes sense fomentar un control absolut que pugui sobrepassar fins i tot el dret a la intimitat és un equilibri que genera tensions i debat ideològic. Els partits n'han posat cullerada els darrers mesos amb fins a dues mocions en què Ciutadans i PP –la segona només dels populars i encabida dins de les millores per a Mas Gener– demanaven un augment de la dotació de Mossos d'Esquadra per a la ciutat. Tot plegat coincidint amb la creació de la plaça de cap de seguretat i l'atorgament del lloc a Jaume González, que ja ha realitzat un estudi general de la seguretat del municipi, encàrrec al qual es referia el govern com a preludi per plantejar actuacions concretes.

L'informe evidencia que les preocupacions del govern pel que fa a matèria de seguretat són dues, ja que en la presentació celebrada dimarts no van desenvolupar més punts. D'una banda, l'abús d'alcohol al carrer per part de joves i amb especial referència al carrer de Can Solà, que és limítrof amb Cerdanyola. D'altra, els robatoris i furts amb especial atenció a l'accés a habitatges particulars amb accions ràpides per emportar-se pocs objectes però de molt valor econòmic.

Tot i que l'estudi no és public i els representants polítics així com González només n'han aportat algunes dades, també es demostra que l'alarma creada i amplificada pels mitjans de comunicació sobre la crema de contenidors i l'assetjament sexual al Parc Central no és certa. Segons l'alcaldessa, Mercè Conesa, ha estat l'aportació dels mitjans coordinada amb les actuacions dels cossos de seguretat la que ha permès una davallada d'aquests delictes. Si bé, el treball recull dades del darrer any –setembre 2015 - agost 2016– i ella mateixa accepta que les xifres d'aquests delictes no són significatives en el seu conjunt.

Amb tot, però, sí existeix un repunt dels robatoris a domicilis particulars. Segons les dades del mateix consistori, durant el període d'anàlisi hi ha hagut 600 casos, un 50% més que l'any passat. Si bé, el conjunt de delictes contra el patrimoni –per tant, també atracaments al carrer, entre d'altres– només ha significat un 9% d'augment. Per al nou cap de seguretat, que de moment no concedeix entrevistes, “Sant Cugat mereix estar molt per sota d'aquestes xifres”.

Hi ha una davallada, segons Conesa, en els robatoris als comerços i de vehicles i la quantitat d'estrebades es manté estable. Així i tot, amb l'arribada de González a l'àrea de seguretat s'estrena un nou sistema de patrullatge que se centrarà en les zones més conflictives, el centre, de forma estable i a la resta del municipi rotativament. De fet, els robatoris als domicilis i garatges són el principal objectiu d'aquest nou format. Segons l'estudi, es concentren entre les 8 i les 12 i les 16 i les 20 hores amb el casc urbà com a principal afectat, seguit de Mira-sol i Valldoreix, i amb robatoris ràpids d'uns 10 minuts. Tenen identificats alguns dels lladres que fins i tot, diuen, utilitzen el transport públic per desplaçar-se fins als escenaris de furts.

L'aposta per augmentar la repressió d'aquests casos és clara ja que Conesa manté l'objectiu d'arribar a 120 agents de Policia Local a final de mandat, ara hi ha uns 100, segons diu. Si bé, en realitat, segons ha pogut saber elCugatenc, no en són tants ja que hi ha 6 que encara han de passar per l'Escola de Policia de Catalunya de Mollet i, per tant, fins d'aquí a 9 mesos no se sumaran al cos. No ho planteja així en el cas dels Mossos d'Esquadra i es limita a dir que divendres faran una reunió amb la Generalitat. En aquesta trobada demanaran a Jordi Jané, conseller d'Interior, “treballar conjuntament” sense plantejar, tal com havien fet Ciutadans i PP, un augment dels mossos. Per a l'alcaldessa, això hauria de plantejar-ho el mateix Jané tot i que hi ha opcions d'enviar reforços des d'altres comissaries.

D'aquesta manera, el govern juga en el terme mig entre la necessitat d'accions i si això ha de ser l'augment de dispositius policials. De fet, a final de juliol, després que el Ple rebutgés la proposta del PP per demanar a la Generalitat l'augment de Mossos d'Esquadra, els populars van fer públiques unes dades que van preguntar al Parlament en què es mostrava que Sant Cugat hauria de tenir 148 mossos més per complir la ràtio (ara en té 72).

A més, es mostraven preocupats per l'augment de robatoris que ara s'ha demostrat en l'anàlisi fet públic pel govern. Aquelles dades van servir perquè Ciutadans, PSC i PP demanessin la creació d'una comissió informativa especial que la tinent d'alcalde de Seguretat, Cristina Paraira, va acceptar pocs dies després. Així i tot, els socialistes defensen un model de descentralització de la Policia Local.

Així i tot, el discurs del govern s'ha mantingut amb certa indefinició, jugant entre dos aigües. En la darrera newsletter del Partit Demòcrata Català s'indicava: “A Sant Cugat l'índex de seguretat és superior respecte a altres poblacions de l'entorn, tot i així tenim camí per recórrer i s'ha demanat la reunió amb el conseller per millorar i defensar els interessos i necessitats de la ciutat”. Tot i que des de llavors s'han fet públiques noves dades, continuen deixant gran part de les actuacions en mans del conseller o, com a mínim, de la reunió.

La resta de partits amb representació, en canvi, s'han posicionat clarament en contra de qualsevol augment policial. Tant la CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA com el regidor no adscrit Dimitri Defranc no veuen en l'augment d'agents la solució. Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC, va dir en el darrer Ple, en què es presentava la moció sobre Mas Gener on s'incloïa l'assumpte dels mossos, que s'hagués agraït unificar-la amb una altra semblant i, així, potser el debat sobre la policia s'hagués deixat de banda ja que s'introduïa novament en una proposta que no prenia l'àmbit de la seguretat com a centre.

Mireia Ingla, portaveu d'ERC-MES, per la seva banda, va dir que si el que es busca és seguretat davant de cada casa, hi ha seguretat privada per a qui la desitgi. Unes declaracions que van generar polèmica fins arribar al diari Crónica Global, que ja s'havia encarregat anteriorment de sumar-se a l'“alarma” per l'augment de robatoris. Ramon Gutiérrez, d'ICV-EUiA, va lamentar que el PP vol portat la ciutat a un “estat policial”. Defranc, finalment, també va dir que s'hauria de millorar la seguretat amb modernitzacions i repensant com funciona però sense necessitat d'augmentar el nombre d'agents.

El botellón de Can Solà

L'abús d'alcohol al carrer és una altra de les preocupacions del govern i així ha quedat registrat en l'estudi fet pel nou cap de seguretat. Paren especial atenció al de Can Solà, per la seva dimensió, tot i que no obliden que succeeix a altres indrets del municipi. El primer que destaca Conesa és que els participants no provenen de la zona hermètica de Sabadell ja clausurada. Això és un rumor que deien alguns veïns i que es va amplificar gràcies a que el TOT Sant Cugat el va reproduir en diversos articles.

El carrer de can Solà, tallat al trànsit x minimitzar el botellot i evitar que es produeixi el binomi cotxe-alcohol pic.twitter.com/qzCHrf1M2r

— Premsa SantCugat (@PremsaSantCugat) 30 de setembre de 2016

Abans de tenir l'estudi, el govern va prendre la decisió, per primer cop el passat cap de setmana, de tallar el carrer de forma indefinida els dies que acostumava a concentrar-s'hi gent. Segons fonts institucionals, això responia a una vessant preventiva per evitar concentracions i a una campanya de pedagogia amb els joves que es fa també a instituts. És una decisió presa per Paraira i González amb la resta de l'equip tècnic de l'àrea i que diuen que ha permès reduir l'aglomeració de cada cap de setmana. En la darrera operació no van posar cap sanció, tipificades en 375€, i es van limitar a informar els joves que no es pot consumir alcohol al carrer.

Defranc, que havia treballat l'assumpte, explica que la complexitat de la zona és que el carrer se situa al límit amb Cerdanyola i això hauria de provocar una cooperació amb la Policia Local del municipi veí. Alhora considera que tallar el carrer pot provocar reconduir el problema a altres llocs de la ciutat més cèntrics. Paraira assegura que se n'ha fet seguiment i que la mobilitat ha estat cap a la Pollancreda i la zona de Torreblanca tot i que els cossos de seguretat ho tenen en compte i s'ha apaivagat.

Des del 2012, assegura el govern, s'han posat 577 denúncies per consum d'alcohol al carrer, gairebé un 60% a Can Solà. A més, la majoria s'han produït després de l'aplicació de la llei mordassa, molt més dura en aquest aspecte, un total de 220. Malgrat aquestes dades, asseguren que les queixes dels veïns pels sorolls no són del botellón sinó de la discoteca que hi ha entre Sant Cugat i Cerdanyola tot i que al terme municipal veí, fet que dificulta al tracte. Tot i que s'han mantingut reunions entre ambdós ajuntaments, Conesa assegura que és un “tema difícil”.

Paral·lelament, a mode de prevenció, Paraira assegura que l'Ajuntament fa esforços per trencar el binomi oci-alcohol. Ho fa amb la campanya 1 Segon, que permet fer assessories a joves i xerrades sobre els riscos d'abús d'alcohol i altres substàncies, molts cops combinades. La majoria de campanyes es concentren per la Festa Major i Nadal tot i que durant tot l'any els cossos de seguretat van als instituts i escoles per parlar de drogodependències i consums, així com d'altres assumptes com la violència de gènere.

Arribats en aquest punt, el govern demostra que vol més seguretat al municipi tot i sense acceptar les propostes que prèviament havien fet Ciutadans i PP. L'arribada del nou cap de seguretat ha mogut algunes coses encara a l'espera de veure'n els resultats. Pel que fa al botellón, continuen sent els cossos de seguretat els protagonistes tant de la repressió o prohibició com de la prevenció.

Notícies relacionades