Unes xifres sobre els pensionistes

Veiem sovint articles i reportatges sobre el cost de les pensions públiques (jubilació, incapacitat, permanent, viudetat, etc., on les de jubilació són les més habituals) i de vegades em fa l´efecte que tracten els pensionistes quasi com paràsits que xuclen la sang a l’estat en forma de diners que  calen per a d’altres necessitats de l’Estat del Benestar com:  Sanitat, Educació, Serveis Socials, etc. Crec que alguns d´aquests treballs es fan al dictat d’entitats financeres, companyies d'assegurances i altres grups interessats en crear una imatge com de pou sense fons de les pensions per facilitar un estat d'opinió que promogui els plans privats i, fins i tot, per a privatitzar les pensions públiques.

Per tractar el tema de forma objectiva i rigorosa, és convenient anar a mitjans o fonts d'informació fiables i això és el que intentaré fer a continuació:

1) Les pensions no són un favor concedit graciosament sinó que són un dret adquirit per la cotització, sistemàtica i durant molts anys, de persones treballadores i empreses per tal d’acumular una quantitat que permeti fer front a situacions concretes. Les cotitzacions que l´estat administra segons marquen les lleis parteixen de dos sistemes: de capitalització (acumulació del capital per respondre en el seu moment) i de repartiment (els ingressos actuals serveixen per pagar les necessitats d´ara); n’hi ha també de mixtes però són minoritàries. A Espanya, al seu dia, el govern de torn va triar el sistema de repartiment mentre altres països tenen el de capitalització, on el model més exitós és el de Noruega amb una xifra que al 2019 va superar els 981.500 milions d´euros i que el fa ser el fons sobirà més gran del món, on els seus principals ingressos venen de l’explotació del petroli (Wikipèdia).

2) Segons informació del Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social a mitjans de l´any passat, teníem a Espanya 9,7 milions de pensionistes, amb un import mensual de 9.644 milions d´euros, que suposava una pensió mitjana aprox. de 991 euros (per jubilació: 1.138 eur.), amb diferències notables segons autonomia (1.231 euros. al País Basc, 1.168 a Astúries i 1.165 a Madrid per la banda alta, a la banda baixa eren Extremadura: 825 eur., Galícia: 840 eur. i Múrcia: 872 eur., Catalunya estava a un punt mig-alt amb 1.017 eur.). Així es veu que els pensionistes no som privilegiades ni cobrem pensions d´or com sí que ho fan expresidents de govern, d’autonomies o exdiputats del Parlament Europeu que són molt superiors, a més de tenir altres feines amb sous d’alts executius com ja sabem.

3) El pensionistes contribueixen, pagant els seus impostos, al desenvolupament del país: des de l´IBI (que aquest any l ´Ajuntament de Sant Cugat, en teoria d´esquerres, pujarà el 2,9 % sense revisar seriosament i a fons l’eficiència de les seves depeses) fins l´IVA i altres; a recordar que per IRPF l´any 2017 es preveia retenir als pensionistes: 10.268 milions d’europs (Cinco Días), quasi 1.000 milions/mes, xifra que possiblement avui dia ja s´hagi aconseguit.

En resum, els i les pensionistes s´han guanyat més que bé la seva pensió amb les cotitzacions fetes en el seu dia, no tenen pensions d’expresidents de govern, autonòmic o nacional, ni de diputats europeus, ja que les seves són prou més minses i, a més, han estat els herois diaris, sense soroll ni reconeixement als durs anys de la crisi, ajudant  fills, néts i companys a sobreviure, la resta són històries més o menys interessades.

Josep López,  Membre de la Plataforma Pensionistes de Sant Cugat

Notícies relacionades