Un any més i un balanç necessari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El passat dilluns 14 de juny, la nostra Plataforma de Pensionistes va fer l'última concentració abans de les vacances d’estiu, després de 3 anys de concentracions cada dilluns davant del nostre Ajuntament; al setembre tornarem a fer les concentracions. La nostra Plataforma va néixer el febrer de 2018 davant la difícil situació que teníem amb les nostres pensions i la incertesa d'allò que podia passar.

Veníem de la crisi del 2008 que va afectar a tota l'estructura econòmica i social de l'estat, d'un creixent nombre de retallades als serveis públics essencials de la societat, entre ells significativament la sanitat, l'educació i les pensions públiques. Tres autèntics pilars de la nostra feble societat del benestar, que fa que tinguem una societat més justa i igualitària i que el patiment sigui més lleu a les classes més castigades per la crisi. Avui dia encara continuem pagant les conseqüències d'aquelles retallades que van prioritzar la baixada de la despesa pública en lloc de la inversió econòmica i social per a sortir de la crisi, política que en més d'un país es va demostrar correcta.

Avui encara ho paguem amb unes pensions, durant anys congelades gràcies a la reforma del 2012, on vam haver d'assistir a l'espoli de la guardiola que va passar dels 67.500 M€ al que avui és, pràcticament testimonial; això era el nostre estalvi!!! Ho paguem en dèficit social residencial, en desnonaments i en pobresa energètica. Ho paguem amb una sanitat alentida, escassa de personal i esgotada després de la segona maçada - abans de sortir de l'anterior- d'una pandèmia que va esgotar literalment a treballadors i treballadores sanitàries, i de pas ens va demostrar que qui defensa realment a la societat en els moments en què la seva supervivència es posa en qüestió, és el treball i en cap cas el capital, com vam veure amb els serveis essencials.

Però tota aquesta situació no és casual, perquè els moments de profunda crisi estructural, són sempre aprofitats per a alterar els fràgils equilibris de redistribució de la riquesa social que aconsegueix crear la societat: l'atur,  la pèrdua d'ingressos, l'increment de la pobresa en els seus diversos tipus i la marginalitat, van de la mà amb l'augment dels guanys de les grans empreses de l'IBEX 35 i altres que no hi són en aquest índex. Per a això només fa falta comptar amb governs funcionals als interessos d'aquest sector social, i tant que els tenen. La riquesa social produïda pel treball és fàcilment quantificable, i perquè uns pocs guanyin, molts han de perdre. I això no és just ni acceptable.

Enmig d'aquesta situació de crisi neix la nostra plataforma, així com moltes més en la resta de l'estat. Avui, tancat momentàniament aquest tercer any, tenim davant diverses tasques.

Una d'elles és la convocatòria de l'assemblea ordinària que ha estat postergada per la pandèmia, i que renovi la nostra junta. Per a això es necessita més persones disposades a agafar el testimoni de la junta actual i, com hem dit moltes vegades, no fa falta cap preparació especial ni titulacions acadèmiques per a assumir aquesta tasca. Només fa falta dedicar una mica de temps personal a un ús social i assumir un compromís necessari per a continuar, perquè encara no tenim segur res. Ni l'augment anual de l'IPC real tenim assegurat, si ve al cas.

Una altra tasca és fer un balanç autocrític per a saber, amb vista a les nostres reivindicacions, què ens vam plantejar quan vam començar, on estem ara i que hem de fer en el futur, i aquí hi ha dos elements decisius de referència per a l'anàlisi: un referent a les reivindicacions estatals i el paper del Pacte de Toledo, amb objectivitat i sense apriorismes, i un altre la nostra relació amb l'Ajuntament en el terreny de les reivindicacions locals. Tinc la sospita que moltes vegades "marean la perdiz", com qui diu i fem poc carrer.

Analitzar també si tenim força -i necessitat- de ser-hi en molts llocs a la vegada. Plantejar-nos-ho amb honestedat.

Seria bo que companyes i companys fessin arribar a la junta valoracions, opinions, per a fer del balanç una cosa molt representativa. Tenim un parell de mesos per fer-ho.

Perseverem, romanguem units. No esperem res si no és de nosaltres mateixos.

GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS PÚBLIQUES ES DEFENSEN!!

Julio Sánchez

Membre de la Comissio Comunicació i Xarxes (CCX)

Notícies relacionades